dijous, 31 de gener de 2013

Quan empatar al Bernabéu sembla un mal resultat


Foto: fcbarcelona.cat

Ha canviat molt la història en els últims anys. Aquella història en que puntuar al camp del Madrid era un acte heroic i poc habitual, ha donat pas a la situació contrària; quan fer-ho és el més normal. És més; s'ha normalitzat el fet de guanyar al Bernabéu. En les darreres cinc temporades (les quatre de Guardiola i aquesta), 9 visites a Madrid, 5 victòries i una sola derrota. 

Dades objectives. L'empat d'ahir (1-1, gol de Cesc) és un bon resultat. Ho és perquè es tracta d'una eliminatòria, en la que els gols en camp contrari valen doble i, la tornada, el Barça la juga a casa. La resta del que es pugui dir i escriure sobre el partit d'ahir és opinable; el Barça va perdonar, el resultat és just, el Madrid va tenir les seves opcions ... El partit d'ahir admet moltes lectures. Amb la fredor del dia després, i vista alguna repetició, és cert que el Barça va tenir el seu moment per sentenciar l'eliminatòria (escenificat en la jugada de Pedro que remata fora el possible 0-2), però tampoc deixa de ser cert que el Madrid també va tenir el seu moment (els primers quinze minuts de partit, per exemple).

El Barça creix. Més enllà de la gran temporada que està fent Piqué, el Barça també ha recuperat jugadors que no havien començat gaire bé la temporada, com Alves i Pedro. El primer ha aconseguit tornar a l'onze inicial, tot i la gran temporada que venia fent Adriano. I Pedro, tot i que ahir no va estar brillant, també s'ha consolidat en aquest onze inicial. I no em vull deixar Pinto, jugador del que se'n parla (negativament) més per la seva aparença que no pel seu joc que, tot sigui dit, sempre ha donat bons resultats.

Pel partit de tornada, penso que el Barça només es classificarà si surt a guanyar, si surt a jugar com si només li valgués aquest resultat. Sempre és així i aquell dia tampoc haurà de ser una excepció.

diumenge, 27 de gener de 2013

Quan ell vulgui i com vulgui

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça ha liquidat el partit amb l'Osasuna amb molta més comoditat del que m'esperava (5-1, amb gols de Messi (4) i Pedro). Bé, més que el Barça, s'hauria de dir Messi, ja que amb quatre gols ha estat el gran protagonista del partit. El Barça, amb aquesta victòria, recupera l'avantatge d'11 punts vers l'Atl.Madrid i manté els 15 amb el Madrid.

Feia pinta d'un partit complicat: en l'horitzó esperava el Madrid, rotacions (Cesc i Iniesta a la banqueta) i un Osasuna que empatava en la primera rematada a porta (un clàssic aquesta temporada). A més, Osasuna ha empatava en la seva primera rematada a porta. Però certament, el penal i expulsió del jugador d'Osasuna han dissipat tots aquests dubtes. A la segona part, Messi ha decidit que tenia ganes "de festa" i si no n'ha fet més és perque no ha volgut. D'altres jugadors, en canvi, no han pogut (Villa i Alexis).

Escriure coses sobre Messi cada cop és més difícil, ja que tinc la sensació que ja està tot dit. En el partit d'avui, quan ha fet el quart, el dubte era si igualaria o superaria la xifra de cinc gols aconseguida contra el Bayer Leverkusen la temporada passada. Messi, amb els quatre d'avui ja en duu 33 a la Lliga i 50 en el total de la temporada amb el Barça, i va camí de superar, de nou, tots els registres que ja havia superat la temporada anterior. 33 gols en 21 jornades ... quants pichicis de la Lliga no han arribat, ni tan sols a aquesta xifra, en finalitzar la competició?

divendres, 25 de gener de 2013

Un gran partit

Foto: elperiodico.cat
Va ser un molt bon partit el Málaga - Barça de la tornada de quarts de Copa (2-4, amb gols de Pedro, Piqué, Iniesta i Messi). Partit obert, tot sigui dit, per la manca d'encert del Barça en la rematada (en l'anada va passar el mateix, sobretot a la primera part). El Barça es classifica per les semifinals (per tercer cop consecutiu, sisena vegada en les últimes set temporades) i es trobarà el Madrid. Un altre clàssic!

Amb una mica més d'encert (pot semblar sorprenent afirmar això després de fer-ne quatre, però ahir, en condicions normals, en podrien haver fet el doble) possiblement no hi hauria hagut eliminatòria. O amb menys encert per part del Málaga, que no ha necessitat tant per marcar-ne quatre en dos partits. Tant és. El Barça, tot i els problemes defensius que han aparegut de nou (7 gols en contra en els últimes tres partits), té una sèrie de jugadors en molt bon moment de forma: Piqué torna ser el jugador de fa un parell de temporades, Iniesta està en un gran moment, Cesc s'ha "colat" en l'onze inicial i l'equip funciona, o Pedro ha començat aquest 2013 molt bé, passant per davant de la resta de davanters de l'equip (és obvi que en això que dic no hi compto Messi).   

Ara toca el Madrid, que jugarà el partit amb un munt de baixes (Casillas, Pepe, Ramos, Di María ...). Si, fantàstic, baixes molt importants però ... si a darrera no es torna al nivell al que estava l'equip fa deu dies, el més normal és que amb quatre gols en contra et quedis fora de la competició. Per tant, toca posar-se les piles un altre cop, i més tenint els vuitens de la champions a tocar.

diumenge, 20 de gener de 2013

Mai hi ha un bon moment per perdre, però ...

Foto: fcbarcelona.cat
La primera derrota a la Lliga ha estat a Anoeta (3-2, amb gols de Messi i Pedro), camp en el que comença a ser un clàssic que el Barça s'hi deixi punts. Aquesta derrota trenca la ratxa de victòries seguides fora de casa (10) i tanca la possibilitat de completar un campionat sense perdre cap partit, una fita que semblava que l'equip podria assolir aquesta temporada.

Era un mal moment per perdre? O era el millor moment?

Mai hi ha un bon moment per perdre. Aquesta primera derrota en Lliga arriba just la setmana que menys s'ha parlat de futbol; el retorn de Guardiola i el seu fitxatge pel Bayern i, sobretot, l'anunci que Valdés no renovarà pel Barça quan finalitzi el seu contracte (juny de 2014). Justament aquesta segona notícia és el que ha fet ressorgir el culé més tradicional, crític amb el que s'ho mereix i amb el que no. Valdés, el millor porter de la història del Barça (no és opinió) ha decidit que no voldrà acabar la seva carrera aquí i avisa un any i mig abans d'acabar el contracte. On és el problema? Bé, si, que agradaria que s'hi estigués per sempre, però això ha passat en comptadíssimes vegades en el club, i ell no en serà, tampoc, una excepció. Probablement el més discutible era cóm donar la informació, però en això mai hi hauria hagut un consens en cóm i quan fer-ho, siguem sincers. A Valdés se l'ha jutjat moltes vegades més per com és que no pas per la seva vàlua, i amb el tema de la seva no renovació n'hem tingut una nova mostra.

Però, es podia perdre ara? Amb 18 punts d'avantatge respecte del Madrid i 11 sobre l'Atl.Madrid, penso que el moment és immillorable per poder perdre. Pitjor seria fer-ho tenint molt menys avantatge, o  inclús tenint desavantatge. El que si cal tenir en compte, però, és que l'equip enllaça dos resultats negatius (l'empat a casa amb el Málaga a la Copa i el d'ahir) i, a més, de manera força semblant, deixant escapar partits que tenia força controlats. En el d'ahir, el Barça de la primera mitja hora va generar ocasions suficients per tal que el marcador fos més ampli, però el Barça de la darrera hora de partit en prou feines va rematar a porteria (ho va acabar fent més la R.Societat que el Barça). 

El dijous arriba el segon match ball de la temporada (s'ha de guanyar si l'equip es vol classificar) i cal deixar enrere (mentalment) aquesta setmana el més aviat possible.

dijous, 17 de gener de 2013

Opinar en funció del resultat

Foto: ara.cat
Tot un clàssic. A tots els que ens agrada aquest esport ho hem fet més d'una vegada. I possiblement ho seguirem fent. Jo intento no fer-ho, però segur que quan no me n'adono, patapam! Ja he tornat a caure en el parany. El partit d'ahir amb el Málaga (2 - 2, amb gols de Messi i Puyol) és un d'aquells partits propicis per a caure en això, en opinar en funció del resultat.

Que si haurien d'haver jugat aquests i no uns altres, que com pot ser que contra el mateix equip es faci un bany i un partit tan dolent en només tres dies de diferència, perquè Thiago no va treure's la pilota de sobre (o Pinto), etc. etc. Tot sempre a posteriori. Ni amb el Baça que tenim ara hem aprés a canviar aquesta manera de ser. Imagino que forma part de l'adn del seguidor del Barça. I del seguidor de qualsevol equip de futbol en general.

Jo, del partit d'ahir, no critico l'errada de Thiago (o de Pinto) en el gol, o del poc encert d'Alexis, o de si hauria d'haver jugat aquell o aquell altre (amb aquesta manera de fer, amb més suplents que titulars a la Copa, el Barça ha jugat tres finals en les últimes quatre edicions de la Copa del Rei). Jo l'únic que critico del partit d'ahir és el relaxament de l'equip a la segona part, accentuat amb l'expulsió del jugador del Málaga. Aquell "punt sobrat" que es nota quan la majoria de passades senzilles són errades (errors no forçats), o quan la pilota es perd amb una facilitat poc habitual. De fet, la segona part d'ahir va ser un petit viatge de retorn als mals hàbits de la temporada passada ... Bé, aquest darrer comentari no me'l tingueu en compte, segur que si el Barça hagués guanyat això no ho hauria escrit, oi?

dilluns, 14 de gener de 2013

El rondo

Del partit d'ahir se'n poden dir moltes coses, però el millor resum que es pot fer és el vídeo que adjunta aquest text; la recuperació de la pilota i el rondo. És un molt bon resum del Barça, no només del d'ara, sinó  del Barça des que Cruyff va arribar l'any 88.

El Barça va jugar el seu millor partit d'aquesta temporada a Màlaga (1-3, amb gols de Messi, Cesc i Thiago) i tanca la millor primera volta de la història, amb 55 de 57 punts possibles (18 victòries i un empat, el del dia del Madrid). A més, amplia l'avantatge a 18 punts amb el Madrid, que no va passar de l'empat al camp del cuer (Osasuna). Una primera volta històrica que només es pot superar guanyant tots els partits. Ara bé, tractant-se d'aquests jugadors, no descarto res de cara a properes temporades ...

El Barça, tal i com vaig escriure en la darrera entrada en el blog, ha tornat molt connectat de les vacances de Nadal, dissipant qualsevol dubte sobre si continuaria igual de bé de com va acabar el 2012. De fet, podríem dir que cada vegada està millor. Un exemple d'això que dic el tenim a la defensa, els punt dèbil de l'equip en el tram inicial de la temporada. En les primeres 11 jornades, el Barça va encaixar 14 gols, 1,27 per partit. En les següents 8 jornades, només 6 (0,75 per partit). Encara no ha assolit el nivell esplèndid en defensa d'anys anteriors (en que la ràtio es va arribar a situar en el  mig gol per partit), però almenys ja no encaixa gols amb tanta facilitat.

divendres, 11 de gener de 2013

Minuts ben aprofitats

Foto: lavanguardia.com
Bon partit, tot i ser un rival de segona, estar l'eliminatòria bastant decidida (es venia d'un 0 - 2 en el partit d'anada) i jugar amb uns quants dels no habituals (5 - 0, amb gols de Villa (2), Alexis (2) i Thiago). Ara espera el Málaga a quarts, en una eliminatòria que, a priori, es presenta molt més complicada que les que ha jugat l'equip fins ara.

El partit d'ahir, per tant, tenia d'altres al·licients. Per començar, va servir per donar minuts a Villa i Alexis, que darrerament no tenen gaire protagonisme en el primer equip. I tots dos ho van saber aprofitar. Un per qualitat (Villa i el primer gol que va marcar) i l'altre per insistència (Alexis, si hagués estat més encertat, n'hauria fet uns quants més). Qualsevol dels dos jugadors crec que pot tornar a ser titular en un dels partits grans (no sóc ni més de Villa ni més d'Alexis), però el problema no és tan d'ells, sinó dels que hi ha pel davant ara mateix (Iniesta, Pedro).
 
Més enllà de la davantera, Sergi Roberto va tornar a brillar (no sé si el Barça el podrà retenir gaire temps més, ja que crec que té categoria per jugar en un primera, i en el Barça ho té força complicat per tenir més minuts), vam tornar a veure a Thiago fent-ho bé i Montoya, tot i ocupar la banda esquerra. El Barça, definitivament, ha començat bé el 2013. Que duri.

dilluns, 7 de gener de 2013

Millorant el Pep

Foto: elperiodico.cat
Victòria fàcil del Barça en el derby (4-0, amb gols de Xavi, Pedro (2) i Messi). La distància vers el segon classificat s'amplia a 11 punts i es mantenen el 16 d'avantatge respecte del Madrid. I amb aquesta nova victòria, el Barça iguala el millor registre en una primera volta de la Lliga (52 punts), amb un partit menys. Així que bones notícies, res a ha canviat.

Amb en Pep d'entrenador, hi havia una decisió que no "suportava" mai, tot i que el resultat no sempre era del tot dolent. Situar Iniesta al davant, treure'l del seu lloc natural, que és el mig del camp, on és molt millor jugador (crec que en això hi estaríem tots d'acord). Això ho vam començar a observar en la segona temporada del Pep Team, i va tenir continuïtat en les dues següents, amb més o menys freqüència. A aquesta situació s'hi va afegir, la temporada passada, un nou repte; situar en l'11 inicial d'aquest equip Cesc. És a dir, Guardiola continuava apostant per Iniesta al davant (no sempre, tot sigui dit), però aquest cop amb el recanvi de Cesc al mig del camp. Els resultats no van acompanyar; si bé Cesc va respondre prou bé en la primera meitat de la temporada, i l'equip va jugar algun partit brillant (la final del mundialet de clubs). A la segona volta el rendiment de Cesc va decaure i l'aposta de fer jugar Xavi, Iniesta i Cesc en el mateix onze no acabaria de funcionar (apostant més per jugadors com Cuenca i Tello, ja que Villa estava lesionat).

Aquesta temporada, amb el Tito d'entrenador, sembla que tota aquesta "transició" de jugadors (Iniesta - Cesc) ha finalitzat i que l'equip respon perfectament. Un mig del camp amb Busquets, Xavi, Cesc, i al davant Messi, Iniesta i un tercer (Villa, Alexis o Pedro) apunta a equip base titular en qualsevol dels partits grans de la temporada. És cert que Tito va apostar en un principi per jugar amb extrems (Cesc no va ser titular en els partits amb el Madrid), però a mida que ha anat avançant la temporada la integració en el mateix onze de Xavi, Iniesta i Cesc ja ha estat més freqüent (Cesc tornava a l'onze inicial després de la seva lesió) i, a la vegada, ha funcionat millor que mai. Inclús Iniesta, al davant, ho fa millor que les primeres vegades que li ho havíem vist fer.

divendres, 4 de gener de 2013

El bienni de la dolce far niente

L'altre dia vaig escoltar les declaracions de Deco, parlant que Guardiola no ha inventat res en el món del futbol i Mourinho si. Més enllà d'aquest debat (n'hi ha?), em va fer venir al cap el que si va inventar ell, o més ben dit, el concepte. Una manera de fer. Fem una mica de memòria ...

El Barça de la temporada 2006-2007 començava guanyant la Supercopa d'Espanya davant l'Espanyol, en una final sense cap història. Aquell seria el darrer títol del Barça de Frank Rijkaard (qui ho anava a dir en aquell moment!), que venia d'una temporada inoblidable, amb el doblet Lliga i Champions a la butxaca, i amb Ronnie coronat com a millor jugador del món del moment.

Al cap de pocs dies de guanyar la Supercopa d'Espanya, el Barça perdia per un inapelable 3-0 la final de la Supercopa europea davant el Sevilla, amb una sensació de forta impotència, i amb la constatació que el partit no s'havia preparat suficientment. Aquell avís no es tindria en compte i acabaria sent el preludi d'una temporada delirant: A la Lliga, es deixara escapar un avantatge de cinc punts vers el Madrid a la jornada 30, mentre que a la Copa es deixaria remuntar un 5-2 (el del gol de Messi), perdent per 4-0 el partit de tornada davant el ... Getafe! A la Champions, el Barça cauria eliminat per un Liverpool que acabaria sent finalista de la competició. Per concloure, el Mundialet de clubs (competició que fins aquell moment el Barça només havia jugat un cop) s'escaparia davant l'Internacional de Porto Alegre, mantenint la frustació en aquesta competició. Què va ser que un equip que venia d'on venia, i amb els millors jugadors del moment (Eto'o, Ronnie, Deco) i amb un que ja prometia (Messi) és deixés anar d'aquella manera? Apareixia un concepte nou, la dolce far niente. El deixar-se anar.

La temporada següent no seria igual, sinó pitjor: El paper a la lliga va ser encara més lamentable, amb un Madrid que guanyaria la competició folgadament (fins a 18 punts li treuria d'avantatge al Barça), mentre que a la Champions es faria un paper més destacable, caient a semifinals davant el Manchester United, el futur campió de la competició. A la Copa, idèntic resultat que a la Champions, caient a les semis davant el València, que seria el futur campió de la competició.

Aquest és el resum dels darrers dos anys de Deco en el Barça, el bienni de la dolce far niente, el de deixar-se anar i perdre qualsevol esperit competitiu, per moltes coses que hagis guanyat. Deco no en va ser l'únic responsable, naturalment, però si un dels principals protagonistes del declivi d'un equip que podria haver donat molt més de si. Guardiola, just havent fitxat pel primer equip, la primera decisió que va prendre seria desprendre's d'aquest jugador (juntament amb Ronnie i Eto'o, si bé aquest últim s'acabaria quedant).

Però és clar, Guardiola no ha inventat res ... 

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...