divendres, 3 de maig de 2013

Cal cremar-ho tot?

Foto: ara.cat
Sense cap mena de dubte, el 0-3 de dimecres va fer molt de mal. Només cal veure la majoria de reaccions de tot arreu. I la gran qüestió que cal plantejar-se: Cal cremar-ho tot? I quan dic tot és tot, ja que es parla, inclús, de si Tito Vilanova és entrenador pel Barça ...


Jo sóc del parer que no. I menys ara, quan encara queda un títol en joc que encara s'ha de guanyar, tot i la gran distància que els separa del segon classificat. Un cop la Lliga acabi ja en parlarem de tot plegat, si bé jo crec que pel que fa a planificació, vull pensar que aquesta ja mesos que es fa, ja que no calia esperar una desfeta (o una victòria) a la Champions. Els problemes que té l'equip ja fa temps que se saben. Però insisteixo, d'això ja en parlarem més endavant, quan el títol de Lliga estigui tancat.

El Barça no va arribar bé a aquesta eliminatòria amb el Bayern. Per joc (que no per físic), per baixes (Messi), i per una segona part de la temporada en que l'equip no ha tingut entrenador (és en aquest tram de la temporada quan l'equip ha baixat de rendiment), en una situació excepcional i que no era fàcil de gestionar, per molt que tothom parli ara del que s'havia de fer. Tothom en sap, de fer les coses a posteriori. La qüestió és encertar a priori.

Per mi la diferència entre el Barça i el Bayern no és de 7-0, per molt que els números desmenteixin això que penso. El Barça no ha jugat aquesta eliminatòria. En especial, la segona part del partit de dimecres: No vaig entendre la baixada de braços de l'equip a la segona part (baixada, aquesta, abans de les substitucions de Xavi i Iniesta), quan la primera part havia estat més que acceptable (l'única de les quatre parts de l'eliminatòria que el Barça no va pedre). Però tant és.

S'ha d'aixecar el cap i seguir endavant. I guanyar el títol de Lliga. I quan es guanyi, celebrar-ho com Déu mana. I aleshores, les decisions. I no cal ni dir que renovar-se / reciclar-se amb el títol de Lliga al sac és moltíssim millor que no pas estar resant per entrar a la UEFA o celebrar una classificació a l'últim minut per jugar la prèvia de la Champions la temporada següent. Això que escric, com bé sabeu, és la història del Barça. I no la de fa cincuanta anys, no, la de no fa massa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...