dilluns, 6 de maig de 2013

A tocar

A mida que vagin passant els dies se li donarà més valor a aquesta Lliga que, després de la victòria d'ahir (4-2, amb gols de Messi (2), Alexis i Villa) està més aprop. El Barça només necessita sumar dos punts (o bé que el Madrid els deixi de sumar) per guanyar el seu 22è títol de Lliga. La quarta Lliga en les últimes cinc temporades. La sisena Lliga en les últimes nou temporades.
Foto: fcbarcelona.cat

El d'ahir va ser un partit atabalat. Un Barça encara ferit pel resultat de dimecres va despertar quan el Betis va marcar. A partir del gol en contra, l'equip va reaccionar i més enllà de l'empat (si, Alexis està fent un bon tram final de temporada), es van generar sufiicients ocasions de gol com per anar al vestidor amb tota la tranquilitat del món. Però no. La manca d'encert (un clàssic aquestes dues últimes temporades) combinat amb un gol del Betis (d'aquells que entren un cop a la vida) van deixar un marcador que permetia treure tots els fantasmes del mostrari culé. Per sort, la segona part, tot i la pèssima arrencada (igual que a San Mamés o dimecres amb el Bayern, què passa a la mitja part?), s'arreglaria amb el gol de Villa i l'entrada de Messi, que per si sol és capaç de guanyar partits. De fet, de Messi em quedo, més que amb els gols, amb la imatge d'emprenyat després d'una gran jugada, en que no marca el seu tercer gol per molt poc.

La sensació que em va quedar després del partit d'ahir, i així ho penso, és que Tito, dimecres, no tenia gens clara la possible remuntada (els perquès no els questiono) i d'aquí alguns dels canvis a la segona part (després del gol del Bayern) o la reserva de Messi, que no acabaria jugant ni un sol minut. Millor Lliga en mà que una remuntada inversemblant

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...