diumenge, 31 de març de 2013

Els extrems de tota la vida

Foto: fcbarcelona.cat 
Empat en la "reentré" a la Lliga (2-2 amb gols de Tello i Messi). Un resultat que, dues hores després, va agafar millor color que el que havia deixat dues hores abans, amb l'empat del Celta en el 88' en un partit que estava controlat fins aquell moment. Però l'empat del Madrid manté aquest a tretze apunts i amb una jornada menys.

És obvi que el Barça es veu guanyador a la Lliga, però no crec que jugar amb poca tensió pugui ser gaire beneficiós per preparar-se bé pels propers partits a la Champions. De fet, el partit d'ahir em va recordar, en molts moments, partits de Lliga de la temporada passada, on el 2-2 va ser un resultat recurrent. I les formes com aconseguir-l'ho també. I no parlo només del gol en el darrer minut, la primera part també va ser força fluixa.

Però d'ahir em quedo amb les coses positives, sobretot en l'aspecte individual. Una és Tello, que per mi va jugar el seu millor partit des que es jugador del primer equip. Partit complet, sent el millor davanter de l'equip, amb una assistència i un gol. I aportant profunditat, com potser no ho fa cap altre davanter ara mateix. Haig de reconèixer que jo, fins a dia d'avui, el veig més per segones parts, però reconec que m'encantaria equivocar-me. Ara bé, jugant com va jugar ahir, Pedro haurà de millorar molt per sortir d'inici en els partits "decisius" de la temporada.

L'altre a destacar és, un cop més, Messi. Amb el gol d'ahir duu 19 jornades consecutives marcant, com a mínim, un gol. Una volta sencera! Un rècord increïble que es perd en la perspectiva col·lectiva, per culpa d'ell mateix, que ens té acostumats a unes coses que el dia que no hi sigui entendrem, aleshores, que no són normals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...