dimecres, 13 de març de 2013

Continuem caminant cap a Wembley

Foto: fcbarcelona.cat
Aquest Barça ja té la seva remuntada (4-0, amb gols de Messi (2), Villa i Pedro). El partit va ser perfecte: un gol només començar, la sort necessària en aquest tipus de partits i deixar la porteria a zero. Tot això combinat amb un dels millors partits de l'equip de les dues últimes temporades. El Barça a quarts de final de la Champions per sisena temporada consecutiva i divendres sorteig pur per decidir rival.

Com sempre dic, a la Champions un petit detall et permet seguir endavant (o no) en aquesta competició. Ahir, amb l'1-0, un u contra u del davanter Niang va acabar al pal i, en la jugada posterior, el Barça empatava l'eliminatòria. És a dir, es va passar d'haver de sortir a jugar la segona part havent-ne de fer tres ha sortir en igualtat de condicions. Ahir, en aquest aspecte del joc va sortir cara. L'any passat, amb el Chelsea, va sortir creu. La Champions és això, també, encara que siguis millor (o pitjor) que el teu rival.

Més enllà d'això, la grandíssima notícia d'ahir és el retorn a l'essència d'aquest equip: la pressió. La primera mitja hora va ser de manual. Cada cop que el Barça perdia la pilota, el Milan no feia ni dues passades que el Barça ja havia recuperat la pilota (el segon i el tercer gol són un bon exemple d'això que dic). Un equip que juga com el Barça, es defensa molt millor amb la pilota que no pas sense, d'aquí la importància de recuperar-la ràpid. Això i estar encertat al davant, i ja tens la combinació perfecte.

El Barça necessitava un partit així per retrobar-se. El resultat d'ahir no dóna títols, però si serveix per continuar creient en aquest equip, si és que algú ho havia deixat de fer (jo crec que uns quants...).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...