dilluns, 23 de desembre de 2013

Les festes en pau

Foto: fcbarcelona.cat
Remuntada increïble ahir a Getafe (2-5, amb hat trick de Pedro i Cesc (2)), que farà que el Barça acabi l‘any líder (per GA, ja que segueix empatat a punts amb l'Atl. Madrid) i mantenint la distància amb el Madrid. Una victòria que servirà, esperem, per tenir uns dies tranquils fins el retorn a la competició, el proper 5 de gener.

El 2-5 final del partit d’ahir no ha d’ocultar un inici de partit poc presentable per un equip que pretén guanyar la Lliga. I no em val l’excusa que mancaven jugadors importants. Ahir, de nou, la qüestió no era la qualitat sinó la intensitat. Una línia defensiva amb 3 de 4 jugadors que no estan, ara mateix, per ser titulars en el Barça (Piqué, Mascherano i Alves) i amb Bartra a la banqueta, seguint al peu de la lletra el que marquen les jerarquies del vestidor (no hi ha cap altra explicació per no fer jugar Bartra). I sort d'Alba, que tot i que acaba de sortir d'una lesió mostra un estat de forma que està a anys llum dels que l'acompanyaven en la darrera línia de l'equip.

Per sort, amb el 2-1 de Pedro (desitjo poder-me desdir del que vaig dir d'ell fa unes setmanes ...) el partit va girar com un mitjó i l’equip, agafat a l’encert del davanter canari i la direcció d’un grandíssim Iniesta, va acabar golejant en un partit que tenia molta més mala pinta del que acabaria sent. 

Així, el Barça se'n va de vacances mantenint el liderat, que amb els dies precedents és una excel·lent notícia per a que tot i tothom estigui més tranquil. I esperar, amb els braços oberts, el retorn de Messi i Valdés. Que el Barça hagi ressistit aquestes setmanes sense aquests dos jugadors és, possiblement, el millor que li ha pogut passar. Ara, toca esperar i desitjar que el 2014 millori allò que cal millorar del 2013.

dissabte, 21 de desembre de 2013

Encabronar Messi

Foto: diariogol.com
No ha estat una bona setmana pel Barça. Ja va començar, dilluns, amb l'emparellament amb el Manchester City pels vuitens de la Champions (en parlaré en un nou post d'aquesta eliminatòria), va seguir amb una notícia (que no cal ni comentar) que va quedar desmentida al cap de poques hores (però el mal ja estava fet), va continuar amb l'Audiència Nacional reclamant al Barça la documentació del contracte de Neymar i va finalitzar amb un expedient de Brusel·les al Barça i sis clubs més de la Lliga espanyola per ajudes públiques. Quasi res. 

Però quedava la cirereta del pastís. Allò que molts pensàvem que seria difícil de veure algun dia: Messi empipat amb el seu propi club. En unes declaracions al programa de ràdio El Món a Rac1, el jugador contestava durament les declaracions de Javier Faus, directiu del Barça, que en el mateix programa dies abans havia questionat que calgués tornar a  renovar a Messi. Fins aquí la descripció dels fets.

Allò que mai havia aconseguit cap jugador, cap entrenador o cap equip de futbol ho han aconseguit els que manen en el club en l'actualitat: Encabronar el millor jugador de la història del club. Té mèrit. I dic que té mèrit perquè a Messi mai l'havíem vist reaccionar així davant d'un micòfon. Messi sempre s'ha caracteritzat per un discurs planer, sense estridències. El seu micròfon és la pilota, i la seva sala de premsa és el terreny de joc.

Ja fa mesos que passen coses al seu voltant, i les explicacions que es donen no són convincents. Les constants recaigudes, que ara l'han tingut un parell de mesos fora dels terrenys de joc, el canvi de fisio, els problemes amb Hisenda (és l'únic jugador de futbol investigat?), l'arribada de Neymar i els dubtes que podia provocar la seva compatibilitat amb l'estrella de l'equip (més enllà del fet de si és o no el més ben pagat de la plantilla, fet aquest que no sabem perquè no s'informa amb claredat). I, no cal dir-ho, la manca de protecció per part del club quan el jugador és acusat externament. Aquesta setmana n'hem tingut una bona prova d'això, i la reacció del club ha estat poc contundent.

No sé com acabarà tot això, només espero que bé. Bàsicament, perquè no vull pensar en que no acabi bé.

dimecres, 18 de desembre de 2013

Quantitat vs qualitat

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça va superar ahir sense excessives dificultats el tràmit amb el Cartagena (3-0, amb gols de Pedro,
Mariano en p.p. i Neymar) i ja espera el Getafe en els vuitens. Una eliminatòria que no es donava, justament, des de la temporada 2007-2008, la del gol maradonià de Messi en el partit d'anada i de la remuntada vergonyant a la tornada.

Del partit d'ahir se'm fa difícil extreure'n quelcom que serveixi per analitzar. Potser el grau de concentració dels jugadors, en la línia del que ja s'observa arran de la derrota amb l'Ajax. En això, també, hi deuria tenir a veure el fet que no hi havia cap jugador del B convocat, i que l'onze inicial no tenia res a envejar a d'altres vistos en partits més rellevants d'aquesta temporada.

És remarcable l'encert de cara a porta de Neymar, després d'un inici de temporada en que aquesta assignatura la tenia amb un aprovat justet (parlo de quantitat, no de qualitat): 6 gols en els últims tres partits. Per diumenge, la seva baixa eleva la dificultat d'un partit que, en condcions normals (Messi, Neymar, Valdés) hauria de ser un tràmit. I Pedro. Un dels que vaig assenyalar després de la derrota a San Mamés, i que les seves bones actuacions (de cara a porta) en els últims partits no em fan canviar massa d'opinió, ja que aquesta no ve motivada per un partit o resultat, sinó per una trajectòria que, des del maig de 2011, no és creixent precissament. Una altra qüestió seria que ara ho revertís d'aquí a final de temporada. I si fos així, seria el primer en celebrar-ho i en canviar d'opinió.

diumenge, 15 de desembre de 2013

Recuperant els bons costums

 Foto:fcbarcelona.cat
Bona victòria ahir contra el Vila-real (2-1, tot dos de Neymar). El Barça aprofita la punxada del Madrid i el distancia de nou (5 punts). 

El partit d'ahir em va deixar bones sensacions. Per començar, el retorn a allò que tant l'ha caracteritzat en aquests últims anys i que darrerament havíem deixat de veure (exceptuant el partit amb el Llevant a la primera jornada): pressió alta, recuperació de pilota i paciència en atac. Si tu tens la pilota, el contrari no la té. Senzill, però poc aplicat aquesta temporada. El resultat va ser que el Vila-real no va rematar cap vegada a porta en tota la primera part (i a la segona el gol i poca cosa més). Va mancar, això si, més profunditat, però pel partit d'ahir si compro el fet que Messi no hi fos, ja que és el "desencallador" habitual en partits d'aquestes característiques. Per sort hi ha Neymar, agafant el relleu de líder per aquests dies en que el Barça no disposa del millor jugador del món.

Més enllà de Neymar, l'altre gran protagonista del partit d'ahir va ser Sergio Busquets, el millor migcentre del moment. Bona part de la recuperació d'aquests bons costums s'expliquen gràcies a ell. La diferència d'altres dies, però, va ser que la resta de jugadors el van saber acompanyar. I és que ja ho va dir Martino en roda de premsa després del partit: Tenir el desig de pressionar. Quan hi ha "gana" tot canvia. 

diumenge, 8 de desembre de 2013

Oportunitats

Foto: fcbarcelona.cat
El debut del Barça a la Copa (saldat amb victòria per 1-4, amb gols de Pedro (2), Cesc i Dongou) va acabar sent més lluït del que semblava a priori, o bé del que es podia esperar havent vist la primera mitja hora de partit. Al final, però, es va acabar imposant la millor qualitat dels jugadors del Barça i, qui sap, si "un despertar" del que podria haver estat un ridícil de conseqüències incalculables si s'hagués acabat perdent el partit (el Cartagena es va avançar en el marcador).

La bona notícia del partit va ser el retorn de Jordi Alba, després de dos mesos lesionat. El Barça recupera una peça clau en el seu joc i que servirà per donar relleu a jugadors com Adriano, que en els últims dos mesos ha estat "exprimit" sense que l'equip es ressentís excessivament.

Partits com el de divendres serveixen per veure jugadors inhabituals. Entre ells, Sergi Roberto, un jugador pel que aquest estiu es va presentar com a relleu davant la marxa de Thiago i que la realitat ha deixat amb tan sols 61 minuts en Lliga. Sergi Roberto ja ha demostrat, les vegades que ha jugat en el primer equip, que té talent suficient per, almenys, tenir força més minuts dels que se li han donat fins ara. 

I acabo amb Dongou, el jove del planter (18 anys) va aprofitar la poca estona que va tenir per estrenar-se amb gol en el seu debut amb el primer equip en partit oficial. No molts jugadors ho poden dir. De Dongou ja en vaig parlar aquest estiu, després de fer una bona pretemporada amb el primer equip. Si és capaç d'aprofitar els minuts que pot tenir d'aquesta manera, possiblement se'l pugui veure més sovint pel vestidor del primer equip, tenint en compte que el Barça, avui dia, no disposa d'un jugador en el seu equip amb aquestes característiques ... Si, potser no cal anar a buscar "un Larson".

dilluns, 2 de desembre de 2013

Es juga com s'entrena

Foto: deia.com
Segona derrota consecutiva, la primera a la Lliga. Novament, igual que dimarts, amb efectes no tan negatius en el compte de resultats (l’equip continua primer, si bé empatat a punts amb l’Atl. Madrid, i amb el Madrid a 3 punts) com amb les sensacions transmeses.

El Barça és fràgil. El Barça va jugar una bona primera mitja hora, possiblement del millor que s’ha vist aquesta temporada, tenint en compte el rival i les nombroses baixes de l’equip. Una primera mitja hora en que l’equip va tornar a treure la pilota des de darrera, jugant amb millor criteri que en d’altres partits (Pinto va rifar molt menys la pilota que en qualsevol altre partit), en que la figures de Busquets i Iniesta resulten imprescindibles pel Barça que ve. Les mancances van estar al davant, en que no es van saber aprofitar les poques ocasions que hi va haver. A partir de la mitja hora, l’equip va decaure, impulsat amb les errades defensives (que Marc Bartra no sigui titular és un insult a la intel·ligència) i l’empenta de l’Ath., que no generava perill però anava clarament de menys a més. La segona part, enlloc de plantejar solucions als problemes (on és l’entrenador?), es va accentuar, fins que el gol del l’Ath. va acabar de despullar l’equip. Els últims 20 minuts del partit d’ahir mostren un Barça “vintage”; aquell equip perdedor que s’excusava en l’àrbitre i en els números per poder-se justificar.

Hi ha jugadors que no tenen nivell Barça. I és més, ni crec que el tornin a tenir. Pedro és un bon exemple d’això que dic. Cesc no ho és, ja que mai ha tingut el nivell suficient ni el que s’esperava. Es parla molt del Cesc quan no hi és Messi i del que pot aportar, però ara, més necessari que mai, no apareix.

Menció a banda mereix Piqué. El que era un dels millors centrals del futbol europeu (2009-2011) exemplifica perfectament com s’ha deixat anar aquest equip. Mancat d’intensitat i amb aquell punt de “sobrat” impensable en un passat molt recent. No sé si el fet d’haver-ho guanyat tot justifica el seu comportament. Si és així, que deixi pas als que venen.

El partit de l'altre dia a Amsterdam mereixia quelcom més que els canvis que hauria fet qualsevol (Alexis per Pedro i Busquets per Song). Ja va sent hora de prendre decisions, de no jugar amb qui toca sinó amb el que s'ho treballa. I en això, Martino ha de fer un pas endavant.

dimarts, 26 de novembre de 2013

Primer avís

Foto: fcbarcelona.cat
Primera derrota de la temporada (2-1, amb gol de Xavi de penal). Una derrota intrascendent des del punt de vista que l'equip està classificat per a vuitens de la Champions, però que pot resultar rellevant si l'equip no fa els deures en la darrera jornada amb el Celtic a casa (només necessita un punt per quedar primer de grup). Fins aquí l'anàlisi resultadista (i simplista) del partit d'avui.

La primera mitja hora. El partit d'avui és molt rellevant. Ha mostrat, amb cruesa, que quan es surt a jugar un partit de futbol amb la desgana amb la que s'ha sortit avui, qualsevol equip et pot "pintar la cara". Aquest Ajax, un equip a anys llum del que va ser i amb un munt de baixes, li ha donat un autèntic bany al Barça. Avui, la qüestió no és l'estil. Ni tampoc és vàlida l'excusa dels jugadors que no hi eren. Avui cal saber el perquè s'ha sortit a jugar sense intensitat.

La última mitja hora. Si la primera mitja hora ha resultat incomprensible, la darrera ha estat pitjor. Jugant contra deu, el Barça ha estat incapaç de remuntar un partit que se li posava bé, més per demèrits de l'Ajax que per mèrits propis. Però no ho ha sabut aprofitar. O no ha pogut. En el global del partit, l'Ajax ha acabat rematant més a porteria que el Barça (10 a 8).

Quan ho fies tot al resultat (i n'hi haurà que ho seguiran fent, tot i "l'espectacle d'avui"), el dia que perds no et queda res. I avui el Barça és això. Potser en el segon avís ja no hi ha temps per recuperar.

diumenge, 24 de novembre de 2013

L'altre Messi

Fotot: ara.cat
Nova golejada (4-0, amb gols d'Iniesta, Cesc, Alexis i Pedro) i el Barça que es manté al capdavant, una setmana més, de la Lliga. El millor resultat possible, tenint en compte el munt de baixes que té l'equip (amb Messi i Valdés inactius fins l'any vinent) i el ritme que tenen els seus perseguidors (Atl.Madrid i R.Madrid). La visita a San Mamés, en la propera jornada, serà el partit, a priori, més complicat fins a final d'any. Ja convé, doncs, disposar d'un bon "coixí" de punts ...

Iniesta és, probablement, el jugador amb més qualitat del primer equip en absència de Leo Messi (més que Neymar, pel meu gust). Iniesta, que fins ahir en prou feines se l'havia vist (una mica el dia del Madrid i poca cosa més), es va posar l'equip a l'esquena mentre aquest va ser reconeixible, en especial a la primera part. Va ser la millor versió d'Iniesta i, probablement, encara pugui crèixer més. Sense dubte, crec que el que pugui fer aquest equip en el futur més proper passa per aquest jugador, tenint en compte que "Cesc no és Xavi" i que Xavi, a poc a poc, l'anirem veient menys.

El partit va tenir el guió habitual. Un Barça millor en el tram inicial, percutint en atac fins el gol. I després, un parell de passes enrere, accentuat a la segona part. Tant hi fa que l'equip jugui a casa o fora o que l'equip tingui nivell o no. O inclús jugui contra 10 (ahir una bona estona). L'equip es tira enrere i espera el seu moment per jugar a allò que mai l'hi havíem vist en els últims anys (el tercer gol d'ahir és un bon exemple d'això que dic).

Dimarts torna la Champions i el Barça juga a Amsterdam per primera vegada en partit oficial, un bon test per a jugadors no habituals (molts dels lesionats encara no estaran recuperats), sabent que només cal un punt per assegurar el primer lloc i perquè l'Ajax ja fa molts anys que no és el que va ser en el seu moment: Un dels grans d'Europa.

diumenge, 17 de novembre de 2013

2 mesos sense Messi

Foto: mundodeportivo.com
La lesió de Leo Messi deixa el Barça orfe del millor jugador del món fins a principis de l'any vinent. Es calcula que estaria a punt per tornar amb el partit de Lliga al Vicente Calderón, el proper partit "de Champions" de l'equip. Fins aleshores, els partits de l'equip haurien de ser raonablement superables amb la plantilla que hi ha. 

En Lliga, fins a final d'any, el Barça jugarà 4 partits de Lliga, dos a casa (Granada i Villareal) i dos fora (Athletic Club i Getafe). La visita al nou San Mamés sembla, a priori, el més complicat de tots quatre, si bé el Villareal és el millor classificat de tot ells. El Barça començarà l'any al Camp Nou, amb l'ascendit Elx en un partit on podria reaparèixer. 

A la Champions, l'equip necessita un punt per quedar com a primer de grup. Tindrà dues oportunitats: la primera a Amsterdam, vers l'Ajax, i la segona al Camp Nou amb el Celtic. En aquesta competició, hi perd més Messi de moment (que tenia possibilitats reals de superar el rècord de Raul amb 71 gols, i que ara ho tindrà molt més difícil, almenys per fer-ho aquesta temporada) que no pas el Barça, que tota tota la feina feta. 

I resta la Copa, que el Barça s'estrenarà amb el Cartagena el proper mes de desembre. Un rival de segona B que no hauria de reportar cap dificultat.  

Així doncs, 8/9 partits sense Messi assumibles. El que es tracta, quan torni, és que torni a ser el de sempre, plenament recuperat, ja que sense ell tot serà molt més difícil.

dilluns, 11 de novembre de 2013

El Barça es fa petit

Foto: fcbarcelona.cat
Important victòria ahir al Benito Villamarín (1-4, amb gols de Cesc (2), Pedro i Neymar), que situa el Barça més líder després de l'empat de l'Atl. Madrid. 

No va ser un bon partit del Barça, almenys, en el seu inici. La més que evident manca d'intensitat en els primers minuts combinat amb un impresentable estat de la gespa, va provocar que el Barça anés a la deriva en la primera mitja hora de partit. A més, l'enèssima lesió de Messi va generar un desconcert en l'equip que si el Betis no va saber aprofitar va ser per una nova gran actuació de Valdés, salvant més d'un gol cantat. Amb l'entrada d'Iniesta per Messi i situat Cesc en el lloc de fals nou (allà on ja es va situar en el tram final de la temporada passada), l'equip va saber treure profit de la defensa excessivament avançada del Betis per matar el partit en un parell de minuts. Amb el tercer gol just a l'inici de la segona part, el partit va quedar "finiquitat", i si no van arribar més gols va ser per la manca d'encert de Neymar. 

Del partit, més enllà de Valdés (el millor de llarg), em quedo amb Bartra, que és el defensa més en forma de l'equip (ja ha estat convocat amb la selecció espanyola). Ja ho vaig dir en el seu moment, i partits com el d'ahir corroboren això que dic. Un altre tema és que les jerarquies prevalguin a l'hora de fer l'11 inicial en partits grans ... 

La pitjor notícia del partit d'ahir és la nova lesió de Messi, la segona en el que va de temporada i la quarta des del mes d'abril. És obvi que alguna cosa passa: després de quatre temporades sense cap lesió, en sis mesos aquestes s'han multiplicat. Per què? Ja es fa la prevenció adequada? És el joc, la forma de jugar? És el Mundial en l'horitzó? Com en el debat de l'estil, no crec que hi hagi només un factor que hi pugui influir, però el que si sé és que el Barça sense Messi és menys Barça.

dijous, 7 de novembre de 2013

Confondre's i voler confondre

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria per 3-1 contra el Milan (gols de Messi (2) i Busquets) i el Barça que ja està classificat per a vuitens. Ara, resta l'objectiu d'intentar acabar com a primer de grup. Amb un punt més n'hi ha prou.

El partit d'ahir no va canviar el to del vist els últims dies: Un joc col·lectiu que li manca un punt de velocitat/definició/intensitat, afectat encara per la baixa forma d'alguns jugadors. I, també cal dir-ho, encara en procés d'adaptació al sistema de joc que vol imposar Martino. El o els sistemes de joc. Això si, en termes quantitatius, la trajectòria del Barça és històrica.

La prèvia d'aquest partit, però, ha estat més interessant que el mateix partit. Martino, en roda de premsa, ironitzava sobre el fet que el Barça també estava en crisi (com el Milan, que efectivament ho està). Curiós. No he llegit enlloc que el Barça estigui en crisi, i si algú ho digués, estaria mentint. O volent confondre.

El que hi ha al Barça és debat. Com tota la vida. I el debat que hi ha ara és sobre l'estil de joc que, com alguns pensem (m'hi incloc), està canviant. Els motius? Molts: l'equip es fa gran (hi ha uns quants jugadors que ja superen la trentena), no s'han fet els deures de renovar la plantilla (o s'han deixat escapar peces claus que podrien haver renovat l'equip, com Thiago), els equips li tenen la mida presa al Barça, etc. Cada variable afecta, cadascuna amb la seva importància. Però resulta una evidència que l'equip no juga igual que fa un parell de temporades.

I l'argument que s'havia de buscar alternatives davant de segons quines situacions no el "compro". Al Barça, ja en la primera temporada de Guardiola, es va trobar amb equips que, o bé l'esperaven darrera o bé l'anaven a buscar al davant. I va saber trobar alternatives sense modificar l'essència de l'equip. Que en pocs partits al llarg de la temporada les coses no et surtin bé (sempre hi ha el Rubin Kazan de torn) no vol dir que s'hagi de canviar. Simplement, vol dir que el sistema no és perfecte. 14 de 19 títols en joc ho avalen, no ho oblidem.

dissabte, 2 de novembre de 2013

La Lliga de Valdés


A manca de poder-me agafar al discurs de l'estil (crec que ja no cal parlar més del tema), prefereixo quedar-me amb les coses positives, que si que n'hi ha. Ahir, victòria per 1-0 (gol d'Alexis) en un dels derbys més fluixos de les últimes temporades. Baix to de partit, amb uns jugadors que no van pujar les revolucions del partit fins que van començar a veure "les orelles al llop". I després, amb l'1-0, tothom enrere, en un gest repetit del dia del Madrid i desconegut en aquest equip els últims anys. Però el que deia, avui no parlo de l'estil ...

Aquesta és la lliga de Valdés. I per diversos motius. Des que la temporada passada va anunciar que no renovaria amb el Barça, dóna la sensació que molts dels que fins ara li han negat "el pa i al sal" ara s'afanyen a fer-ho, quan Valdés ha demostrat al llarg de la seva trajectòria amb el primer equip mèrits suficients per tenir, com a mínim, el mateix status de reconeixement que els millors jugadors del millor Barça de la història.

Coses positives. Amb el d'ahir ja van 10 partits, dels 17 jugats en competició oficial, en que la porteria es queda a zero. És, sense cap mena de dubte, la gran millora de l'equip respecte de la temporada passada (7 gols encaixats respecte els 15 que duia en la mateixa jornada de la temporada passada). Valdés, que ha estat "Zamora" 5 cops (està empatat, amb 5, amb el recentment desaparegut Antoni Ramallets), pot marxar del Barça aconseguit aquest premi un altre cop, i quedar-se en solitari al capdamunt de la classificació.

No sé qui serà el recanvi de Valdés (m'agraden força Casilla de l'Espanyol i Courtois de l'Atl.Madrid), però el que tinc clar és que si ens estem fent un fart de comparar aquest Barça amb el Guardiola, el proper porter del Barça haurà d'estar molt i molt peparat per aguantar les comparacions amb el millor porter de la història del Barça. Almenys, fins aquest moment. 

dimecres, 30 d’octubre de 2013

Resultats immillorables

Foto: fcbarcelona.cat
Bona victòria a Balaídos (0-3, amb gols de Cesc, Alexis i Yoel en p.p.). I dic bona perquè venint del clàssic el partit semblava, a priori, complicat: rotacions, partit a les 22h. entre setmana, prèvia del derby de divendres ... La qüestió és que es va guanyar i el Barça manté una ratxa de resultats que se situa per damunt de qualsevol altra qüestió, com ara per exemple, l'estil.

L’equip va tenir un bon inici, superant la pressió alta del Celta, i marcant el primer gol ben aviat. A partir d'aquí, i fins al 30' aproximadament, suficients oportunitats per deixar el partit sentenciat abans del descans n'hi va haver, però va mancar encert. En aquest punt, destaco el gran moment d'Alexis, amb un encert de cara a porteria que supera tot el que havíem vist d'ell i que podíem imaginar. Amb un Alexis així, es fa difícil pensar que en els propers dos partits torni a “tastar” la banqueta, com el dia del clàssic. I si és titular, serà interessant veure com gestiona Martino el fet d’haver de deixar a la banqueta contra Espanyol i/ol Milan a Iniesta,, Xavi o Cesc (que ahir també va ser un dels millors). Veurem.

L’altra dada positiva que deixa el partit d’ahir és el fet de deixar, novament, la porteria a zero. El Barça no encaixa un gol fora de casa en Lliga des del partit a Mestalla a la jornada 3. Una excel·lent ratxa que deixa enrere l’empitjorament observat la temporada passada. Valdés vol marxar per la porta gran, amb títols col·lectius i amb el seu sisè Zamora. Tant de bo, però que en volgués guanyar uns quants més amb el Barça.

diumenge, 27 d’octubre de 2013

La Transició del Barça (cap a on?)

Foto: fcbarcelona.cat
Guanyar al Madrid sempre és una bona notícia (victòria per 2-1, amb gols de Neymar i Alexis). El Barça necessitava una victòria contra un gran equip i ja la té. Ara bé, els mitjans pels quals va aconseguir aquesta victòria em fan dubtar si són els més idonis. 

Per començar, i centrant l'anàlisi en l'aspecte numèric, el Barça va trencar una ratxa negativa de cinc partits seguits sense guanyar al Madrid (des de l'anada de la Supercopa d'Espanya de l'any passat, la resta eren empats i derrotes). Important, alhora, per prendre distància amb el Madrid a la Lliga, que se situa a sis punts.

Martino ahir va decidir innovar. Va jugar amb Messi a una banda i Neymar a l'altra, intentant corregir el que estava passant en els darrers clàssics, amb un Messi més ben controlat per part de la defensa del Madrid en la seva posició de "fals nou" (només un gol en els últims quatre clàssics, comptant el d'ahir). Però la cosa no va acabar de funcionar del tot per dos motius: perquè Messi va jugar el seu pitjor clàssic en els últims cinc anys i perquè Messi ho fa millor de "fals nou" que en una banda, posició en la que jugava en els seus inicis amb Rijkaard i que ja es va demostrar que no pot oferir el mateix rendiment que quan juga a l'eix. A l'altra banda, Neymar segueix creixent, i ahir va afegir-hi gol, just el que li mancava. En això, el Barça ha millorat (molt) respecte de la temporada passada, en que si no era Messi qui marcava la diferència en un partit clau l'equip estava mort.

Però pitjor que això, va ser el joc col·lectiu. El Barça sembla que ha abadonat, definitivament, allò de defensar-se amb la pilota. La segona part del partit d'ahir és un pas clarament enrera d'allò que havia distingit el Barça els últims anys. Renunciar a tenir la pilota (el Barça es va quedar en un 54% de possessió) i esperar l'equip contrari en el teu camp per llençar una contra. No sé si va ser la intenció (no és la primera vegada que passa), mèrit del Madrid (crec que si, sobretot, amb els canvis de la segona part), o el més que evident mal estat de forma d'uns quants jugadors importantíssims en aquest equip (per molts, Iniesta va ser del millors, però segueix a anys llum del millor Iniesta). O la suma de totes aquestes coses. El regust que et va quedant mentre avança la temporada és que el Barça està canviant, i en aquesta transició, hi guanya coses i en perd d'altres. Ja veurem quin acaba sent el saldo final.

Per acabar, no vull deixar de fer un comentari: Marca Bartra. El millor defensa del Barça fins a Pamplona, no ha jugat ni un minut ni a Milà ni ahir (de fet, ahir no estava ni entre els convocats). Injustificable. Una decisió que només l'entenc des d'un punt de vista de jerarquies, ja que esportivament no s'aguanta per enlloc. Imagino que els resultats avalaran la decisió de l'entrenador, però és obvi que si el principal criteri en les alineacions, d'ara en endavant, són les jerarquies i no els mèrits esportius, el Barça comença a tenir un problema força greu. Allò del "prendrem mal" del Guardiola en el dia del seu comiat, que ell no va "entomar" i que els que han vingut darrera tampoc ho volen fer.

dimecres, 23 d’octubre de 2013

Intangibles

Foto: fcbarcelona.cat
Hi ha dies, partits, en que les sensacions passen per sobre de qualsevol altre aspecte del joc. I les sensacions que deixa el partit amb el Milan no són bones. Assumeixo que el millor Barça ja l'hem vist, i ara toca adaptar-se al Barça actual. Però ni així em trec el mal regust que em deixa el partit de San Siro (1-1, gol de Messi).

L'actitud del primers 15 minuts de partit em va recordar la pitjor versió del Barça, la del dia de San Siro i/o Munich de la temporada passada. Sense velocitat, sense profunditat, i amb errades de concentració darrera (el gol del Milan). Errades per les que ara, possiblement, no es paga un preu massa elevat, però que a partir de vuitens si poden ser definitives. Hi ha temps per millorar i, en aquesta competició, quasi és més important com s'hi arriba al mes de març que no pas com s'està ara.

A aquestes alçades de la temporada el Barça ha jugat tres partits contra equips "nivell Champions" (ja em perdonareu si no incloc el Celtic): els dos amb l'Atl.Madrid a la Supercopa i el d'ahir. Tots tres saldats amb empats, i amb un joc clarament millorable. El Barça comença a necessitar fer un gran partit contra un gran equip (el 4-0 contra el Milan de la temporada passada ja queda massa lluny) perquè el projecte del Tata Martino es consolidi (més enllà dels resultats). Dissabte es presenta una magnífica oportunitat.

diumenge, 20 d’octubre de 2013

Un punt més o dos menys?

Foto: fcbarcelona.cat
Partit fluix del Barça ahir a Pamplona (0-0), deixant-se els dos primers punts en el que va de Lliga. Tot i això, aquest resultat combinat amb la derrota de l'Atl.Madrid, colíder fins la jornada anterior, l'ha permés situar-se líder en solitari. La setmana que ve, toca clàssic.

L'aturada de fa quinze dies no va ser gaire oportuna, tal i com va quedar demostrat ahir. El Barça duia una molt bona ratxa que ha quedat estruncada, i ara li toca agafar un altre cop el ritme. Però a l'equip li convidrà aprendre aquesta lliçó, ja que hi ha un parell d'aturades més (pel mateix motiu, seleccions) d'aquí a cap d'any.

Va ser un partit de perfil baix. Sense complicacions darrera (cap intervenció de mèrit de Valdés en tot el partit), era qüestió de ser resolutius a dalt. I no. A Neymar només li falta el gol, Cesc tenia el punt de mira desviat i Pedro, ahir, no havia tornat encara de la selecció. I Messi, amb la seva entrada en la segona part, tampoc va ajudar a resoldre.

El partit va tenir, però, d'altres lectures més positives. El retorn de Puyol (des del dia del 4-0 al Milan que no jugava), ja recuperat de la seva lesió. Va jugar els 90 minuts. I la continuïtat de Marc Bartra. Serà interessant veure quina parella de centrals juga d'inici el dimarts contra el Milan. L'altra dada positiva: un altre partit amb la porteria a zero (ja en van cinc en aquesta Lliga). A veure si dissabte vinent es pot manternir la ratxa.

dimecres, 16 d’octubre de 2013

"Un Larsson"

Henrik Larsson, davanter suec, va ser jugador del Barça les temporades 2004-2005 i 2005-2006. 19 gols en 59 partits (a 0,3 per partit), a més de dues lligues, una Champions i una Supercopa d’Espanya. Aquests van ser els seus números.

Però va ser tan important per a l’equip, en aquell moment, el seu fitxatge? De Larsson resta en el record el seu paper, decisiu, a la final de París (revulsiu a la segona part), i el seu paper “obrellaunes” en alguns partits (6 gols marcats sortint de la banqueta). Poca cosa més. Jugador veterà (va fitxar pel Barça amb 33 anys), amb trajectòria més o menys coneguda (molt més d’ençà el seu pas pel Barça que no pas abans), va seguir el seu camí, posteriorment, al Helsingborg suec, amb una breu passada per Manchester.

Molt s’ha parlat aquests dies (des dels mitjans de comunicació) en si el Barça hauria de fitxar “un Larsson”. Un tema recurrent, sobretot quan no hi ha futbol. És real aquesta necessitat? Li cal, a l’equip, un davanter (més)? Aquesta pregunta ja la vaig respondre en el seu moment, just a cavall entre la temporada passada i el principi d’aquesta: No. I segueix sent que no, ja que no hi ha cap lesió greu ni ha marxat cap jugador (va marxar Villa, però va venir Neymar) en aquesta posició.

El Barça juga, des de 2009, sense un davanter centre clàssic, el típic 9. El tenia, de fet, (Ibra, Villa), però poques vegades, per no dir mai, el vam veure jugar en aquesta posició. La forma del joc del Barça va començar a mutar el dia del 2-6 al Bernabéu, generant la posició del fals 9, lloc que ja sabem tots plegats qui ocupa ... o qui pot ocupar en cas de la seva absència (Neymar, Cesc). Tots, clarament, no són 9’s típics.

I els números, justifiquen aquesta incorporació? Veiem-ho. Després de 8 jornades de Lliga i dues de Champions (més la final de la Supercopa) el Barça ha marcat 34 gols (28+5+1 respectivament), 1 més que la temporada passada (24+5+4). No s'observa una davallada en la producció golejadora que pugui justificar aquesta necessitat.

Per tant, i vist tot això, a què respon reclamar el fitxatge d'"un Larsson" amb la temporada començada i sense cap necessitat?

diumenge, 6 d’octubre de 2013

Sense pausa

Foto:fcbarcelona.cat
El Barça, més enllà del debat sobre l'estil de joc (que continua obert), està en ratxa: 4 gols més (dos d'Alexis, Xavi i Neymar), i 8a victòria seguida en Lliga. La millor arrencada en la història del club s'amplia i, en la propera jornada, es pot igualar el rècord del Madrid de la temporada 68-69. Ara mateix, el pitjor que li podia passar a l'equip és aquesta nova aturada per calendari FIFA ...

Ahir vam veure un altre Barça, diferent del de Glasgow. La versió més vertical de l'equip: Tello a una banda, Alexis a l'altra i Neymar de fals nou. I Cesc fent de Cesc. Tot i la presència de Xavi en l'onze inicial, l'equip tenia una altra pinta. També hi ajudava l'absència de Messi i la d'Iniesta, aquest últim a la banqueta.

I aquesta versió més vertical de l'equip ha millorat respecte de la temporada passada, sobretot gràcies a Neymar, que aporta allò que no tenia l'equip quan no hi és Messi: Un jugador que pugui marcar la diferència. A cada partit, Neymar millora el rendiment de l'anterior. A més, els grans beneficiats de l'arribada del jugador brasiler han estat Alexis i Pedro, que han incrementat la seva producció golejadora respecte del que venien fent en temporades anteriors (amb 5 i 4 gols en Lliga respectivament).

L'altre protagonista del partit d'ahir va ser, novament, Marc Bartra, que va completar un gran partit. Per a ell, s'apropen els partits (Madrid, Milan) que poden decidir, definitivament, si és el central titular de l'equip (i l'altre lloc se l'han de rifar entre Piqué, Puyol i Mascherano). Veure per creure.

dimarts, 1 d’octubre de 2013

En línea ascendent

Foto: fcbarcelona.cat
El millor partit d'aquesta temporada i part de l'altra. Victòria per 0-1 (gol de Cesc) en un camp difícil i contra un equip complicat. 6 de 6 en Champions i el Barça que entra en bona dinàmica.

Ha estat un bon partit del Barça, en especial la primera part:; toc, paciència i no rifar la pilota. I esperar la teva oportunitat. L'únic que ha mancat és arribada (només quan el Celtic s'ha quedat amb 10 i arran del gol s'ha millorat en aquest aspecte).

I en aquest bon joc hi ha tingut a veure jugadors com Cesc o Iniesta, que han fet el seu millor partit en el que portem de temporada. I Neymar, que en absència de Messi, ha exercit de líder, participant en la jugada del gol i provocant l'expulsió del jugador del Celtic. Sembla que Neymar està assumint, en aquests partits en que no serà present Messi, el lideratge que s'espera d'ell. Només li ha mancat gol.

L'altra jugador que també vull destacar és Marc Bartra. Dos partits i ja dóna la sensació que ara mateix és insubstituïble. Potser és atrevit afirmar-ho, però ara mateix la parella de centrals hauria de ser Bartra i algú més.

El partit amb el Rayo ha marcat un punt d'inflexió en el joc de l'equip, que ha enllaçat tres partits seguits (Real Societat, Almeria i avui) en que ha millorat el joc i la forma de jugar. Segurament encara continua sent aviat per poder afirmar res al 100%, però si sembla que l'equip ha fet un pas endavant, acompanyat pel millor estat de forma d'alguns jugadors que fins ara "no hi eren" i acompanyats, també, pels resultats, que també generen confiança.

diumenge, 29 de setembre de 2013

7 de 7

Foto: ara.cat
Victòria tranquil·la al camp de l'Almeria (0-2, amb gols de Messi i Adriano) i el Barça que aconsegueix firmar la seva millor arrencada en Lliga. Líder amb l'Atl.Madrid i el Madrid que es despenja a cinc punts. A nivell de números, la temporada és quasi perfecta.

I dic tranquil·la perquè, tot i que el Barça no va fer un gran partit, tampoc va passar cap angúnia (en el capítol defensiu, l'equip està aconseguint millors números que la temporada passada), possiblement gràcies a la rapidesa en que va aconseguir tancar el partit només iniciar-se la segona part. O bé perquè l'Almeria tampoc hi va creure massa.

El partit d'ahir, més enllà de la victòria, va deixar d'altres notícies positives: Marc Bartra. Amb la lesió de Mascherano, es presentava una oportunitat pel jove central del Barça i aquest la va saber aprofitar, fent un gran partit. Tindrà més oportunitats (dimarts hi ha Champions) per demostrar que mereix molts més minuts dels que se li han concedit fins ara.

La notícia negativa del partit d'ahir va ser la nova lesió muscular de Messi: Ja en van cinc en els ultims sis mesos (des del partit d'anada de quarts de final de la Champions a París). Un té la sensació que a Messi, després de 4 temporades i mitja immaculades, les lesions ja no el respecten. O bé, hi ha alguna cosa (preventiva) que no es fa bé. Sigui com sigui, Neymar adquireix protagonisme per als propers partits. Veurem.

dimarts, 24 de setembre de 2013

Debat ajornat

Foto: fcbarcelona.cat
Possiblement, el millor partit en el que portem de temporada. En especial, la primera part. Victòria (4-1, amb gols de Neymar, Messi, Busquets i Bartra) i el Barça del Tata que iguala la millor arrencada del Barça de Belamy, Tito i Van Gaal. Dissabte té una molt bona oportunitat per superar aquesta fita.

Ha estat un Barça diferent al que vam veure amb l'Ajax o el Rayo. Si bé l'inici de partit no ha estat bo (amb una rematada al pal de la Real només començar), els gols de Neymar (amb l'ajuda inestimable del porter Bravo) i Messi han provocat que el Barça fes un pas endavant i es tornés a veure l'equip reconeixible del toc i possessió. I la pressió alta. Un Barça que en prou feines ha concedit ocasions a La Real, millorant clarament en el capítol defensiu respecte del que s'havia vist en els últims partits.

Un aspecte destacable del Barça en aquest inici de temporada és l'alta capacitat golejadora. Si ja la temporada passada es va millorar en aquest aspecte (17 gols a la Lliga en les sis primeres jornades, a 2,8 gols per partit), en aquesta l'equip duu xifres encara millors (22 gols, 3,7 per partit). En el capítol ofensiu, l'aportació de Neymar (ja duu 4 assistències en Lliga, a més d'un gol) està provocant que jugadors com Pedro estiguin tenint una major capacitat realitzadora (duu 5 gols) respecte del que estava passant en les dues últimes temporades. 

Així doncs, el debat queda ajornat. De moment.

diumenge, 22 de setembre de 2013

Cartes cap amunt

Foto: fcbarcelona.cat
Bona victòria a Vallecas (0-4, amb hat trick de Pedro i Cesc) El Barça es manté líder amb l'Atl. Madrid i va camí d'igualar la gran arrencada de la temporada passada. De moment, cinc de cinc (15 punts de 15 possibles).

Del partit d'ahir, un parell de dades: Valdés va fer 20 sacades en llarg en el partit, només 4 van tenir un "final feliç". Després de 5 temporades, el Barça va deixar de guanyar la possessió (52% pel Rayo per un 48% pel Barça). Dimecres, amb l'Ajax, la cosa ja va anar, també, força igualada ...

Anècdota? Els propers partits resoldran aquest dubte. És obvi que a futbol no es guanya, només, tenint més estona la pilota o jugant-la en curt, però és que justament és així com ha jugat la gran majoria de partits el millor Barça de la història. I questionar la validesa d'aquests sistema no em sembla just, ja que s'ha demostrat que és el que millors resultats ha donat. La sol·lució davant les dificultats que ha trobat l'equip en aquestes últimes dues temporades no crec que passi per fer les coses d'una altra manera (i si és així, que les coses es diguin ben clares des d'un principi). Al Barça, els equips ja li juguen amb pressió alta des de la primera temporada del Pep (torneu-vos a mirar la final de Copa amb el Ath. Bilbao). El tema passa per tornar a fer les coses bé. I potser és més això, en que les coses no es fan bé, que no pas el sistema, que ja s'ha demostrat que és vàlid.

Del partit, em quedo amb Song (que quan juga a lloc ho fa bé), Neymar (cada dia millor) i Valdés, que va ser el millor jugador del Barça, de nou. Amb 0-0 i quan no es duia ni un minut de partit va treure una pilota en que ja es cantava gol i va aturar un penal (el segon consecutiu aquesta setmana) que hauria significat l'empat momentani. El millor porter de la història del Barça, en el seu millor moment, i que vol marxar. Es fa difícil gaudir-ne sabent que a 30 de juny ja no hi serà.

dijous, 19 de setembre de 2013

Dubtes

Foto: fcbarcelona.cat
Si un no va veure el partit d'ahir, que no es deixi infuenciar pel marcador (4-0, amb hat trick de Messi i Piqué). No va ser un bon partit del Barça.

Les coses no han canviat massa del que vam veure dissabte al Camp Nou contra el Sevilla (com és lògic, per altra banda, ja que no han passat ni quatre dies). Des del punt de vista del rival, si: Un equip, l'Ajax, que és el mirall del Barça en l'ideari de joc. Sortir amb la pilota controlada des de darrera (sobretot a la primera part, on quasi mai va rifar la pilota el porter) i amb la màxima per bandera que si tu tens la pilota el teu rival no la té (la possessió, de les més ajustades que recordo, 56%-44%). Ara bé, és obvi que aquest Ajax encara és a anys llum de l'equip dels 70 o dels 90. Sense pòlvora al davant, ho té difícil per poder seguir endavant en aquesta competició. I ahir en va tenir unes quantes per no marxar en blanc, penal inclòs.

El Barça, mentrestant, segueix el seu (incert) camí: el moment actual és conseqüència que en prou feines es duu 1 mes de competició, que hi ha un entrenador nou i que hi ha jugadors en baixa forma? O potser és que caldria haver fet més retocs dels que s'han fet (només s'ha fitxat un jugador) i tornar a incentivar aquests jugadors que ho han guanyat abolutament tot? O potser és que s'ha abandonat l'estil de joc? Són preguntes que ara mateix són molt presents, i no diré cap mentira si dic que molta gent pensa més en la segona i tercera qüestió que no pas amb la primera. Jo, de moment, vull continuar pensant en la primera.

diumenge, 15 de setembre de 2013

El Barça segueix de pretemporada

Foto: fcbarcelona.cat
I sobretot, hi ha jugadors que segueixen de pretemporada. Ahir, victòria en l'últim instant (3-2, amb gols d'Alves, Messi i Alexis), en un partit que semblava guanyat (que no controlat), però que es podria haver perdut o empatat. El Barça es manté líder, empatat a punts amb l'Atl.Madrid, l'únic equip que li segueix al ritme a hores d'ara.

De sis partits oficials aquesta temporada, només el de la primera jornada de Lliga ha estat relaxat, més per demèrit del rival, que no tant per mèrits propis (com a la llarga s'ha demostrat). La resta no han estat grans victòries, totes per la mínima i amb cert patiment (sense parlar de la Supercopa ...). Al Barça, en aquest inici de temporada l'acompanya el fet de disposar del millor jugador del món (6 gols en tres partits), un Neymar que fa molta feina (més de la que sembla), un Mascherano que torna a ser el d'abans i un Valdés que segueix sent el de sempre. La resta ha de millorar. Alguns més i d'altres encara més. Ara bé, això encara arrenca i l'objectiu no és estar al 100% ara, sinó al març, que és quan es decideixen els títols.

Per exemple, Xavi i Iniesta els que més. La seva participació amb la selecció en la Copa Confederacions s'està notant en aquest inici de temporada, amb un estat de forma clarament per sota del que és habitual. Ahir, l'equip va acusar l'absència de Cesc en l'onze d'inici, jugador que ara mateix està un pas endavant respecte de Xavi i Iniesta.

A la defensa, el jugador més en forma és Mascherano, però la resta, més per motius tàctics que físics, encara necessita millorar. D'una banda Piqué, que és capaç de combinar errades amb encerts, i de l'altra, un fet que l'equip acusa i que sembla que no s'hi posi remei: Jugar amb dos laterals profunds (Alves i Alba) és arriscat. En partits d'anada i tornada, als quals aquest Barça hi està poc acostumat, es pot patir. Dimecres arriba la Champions i, tot i que el rival és l'Ajax (qualsevol semblança amb l'Ajax és pura coincidència), potser arriba el moment de començar a pol·lir aquests defectes que ja la temporada passada s'observaven i que a la Champìons s'acostumen a pagar molts cars.

dilluns, 9 de setembre de 2013

I encara més


Foto: fcbarcelona.cat
La temporada que tot just acaba d’arrencar es presenta per a Leo Messi amb reptes apassionants: Lliga (seria la 7ª en el seu palmarès), Champions (quarta) i el Mundial (l'únic títol que li manca) serien els seus principals objectius a nivell col·lectiu, completant, així, la seva millor temporada com a professional. Però a títol individual té dos reptes que, d’assolir-los, el convertirien en història en present. Això si és que ja no ho és.

Quins són aquests dos reptes? Ser el màxim golejador històric de la Lliga i de la Champions. De fet, és altament probable que ho aconsegueixi, aquesta o la temporada vinent. Però els números de Messi en les últimes temporades fa pensar que pugui assolir ambdós objectius aquest mateix curs. Veiem-ho.

Lliga. Telmo Zarra és el màxim golejador històric de la competició, amb 251 gols. Messi, amb els 5 que duu ja en Lliga (220 en total), està "només" a 31 gols d’igualar aquesta xifra. Tenint en compte el ritme golejador de Messi des de la temporada 2008-2009 (37 gols per temporada de mitjana), pensar en que pugui fer-ne 31 més sembla quelcom més que raonable (se situaria en 36 en aquesta Lliga, xifra clarament per sota dels 50 i 46 obtinguts en les dues darreres temporades). Tot i això, assolir aquest objectiu dependrà, també, de si el respecten les lesions i fins quina jornada competirà l'equip per assolir el títol.

Champions. La fita de Raúl, de 71 gols, també sembla al seu abast. Fins al moment, Messi en duu 59, per tant, "només" és a 12 del récord i 13 de superar-ho. Unes xifres quasi impossibles per la majoria de jugadors menys ell, que té el récord de gols en una sola temporada a la Champions (14 la 2011-2012, récord compartit amb un altre jugador, Altafini) i un promig de 10 gols per temporada en les cinc últimes edicions d'aquesta competició. Per tant, per aquesta temporada i en aquesta competició, es presenta un doble objectiu; superar la xifra de Raúl i el récord que ell mateix té.

Sigui com sigui, i ho assoleixi quan ho assoleixi (que ho assolirà), serà interessant veure, un cop assolit l’objectiu (aquesta o la temporada que ve) on deixa el llistó Leo Messi i quan temps triguem a veure un altre jugador capaç de superar-ho. Si és que ho veiem.

PD Per un altre dia, proposo un exercici més interessant, que és veure quants partits ha necessitat Messi per assolir aquestes xifres. Una dada que, ja avanço, ha estat molt superior que la que s'observa per la resta dels seus competidors històrics.

dilluns, 2 de setembre de 2013

Coses bones i no tan bones

Foto: elperiodido.cat
El partit d'ahir a Mestalla (victòria per 2-3, els tres de Messi) va tenir de tot. En certa manera, es va assemblar força al 4-5 de la temporada passada a Riazor, si bé en aquest cas tot concentrat a la primera part. Més enllà d'això, el Barça tanca una segona quinzena d'agost complicada, amb millors resultats que joc (campió de la Supercopa i líder a la Lliga). Però per començar, i tenint en compte d'on es ve (entrenador nou i pretemporada per no repetir mai més), ja està prou bé. Més endavant ja no em semblaria tan bé ...

Ahir, més que parlar de Valdés o Messi (cal?), em quedo amb Neymar i Cesc. El primer dóna tot allò que li va faltar la temporada passada al Barça: desequilibri a la banda i gol (anulat, tot i que legal). El segon, torna a començar una temporada igual que en les anteriors, en bona forma i intervenint en el joc de forma decisiva (assistint en el primer i segon gol). Caldrà veure si aquest és l'any de consolidació definitiu de Cesc, i més tenint en compte que Xavi anirà més dosificat que mai (el temps passa, i l'estil de joc també, o almenys això sembla).

Ara bé, encara s'observen errors que no s'han corregit. Amb el 0-3, el València va arribar a generar 4 jugades de perill en cinc minuts. Un guió repetit en el passat i que en més d'un partit ha significat la no victòria o, directament, la derrota. Sembla temptador dir que la categoria del rival pot influir en aquest suposat relaxament, però els fets mostren que al Barça li hem vist fer això amb tot tipus de rivals. Així, en aquest punt, encara queda feina per fer i prendre decisions que, potser, ja va sent hora de prendre.

dijous, 22 d’agost de 2013

Una "peli" ja vista

Foto:fcbarcelona.cat
Si el diumenge va semblar que el Barça havia recuperat aquella pressió que tant l'ha caracteritzat en aquests últims anys, ahir vam veure com encara li queda molt per fer per superar equips de l'estil de l'Atl.Madrid, ben organitzats darrera i esperant les seves opcions a la contra. Tot i això, és aviat per fer cap judici (igual que ho era diumenge per dir que l'equip havia recuperat la pressió). El més positiu és el resultat (1-1, amb gol de Neymar), que ho deixa de cara pel partit de tornada al Camp Nou.

Doncs ahir era un partit per Neymar. O millor dit, un partit per aquells jugadors que encarin en l'u contra u. El Barça sempre ha tingut moltes dificultats per superar equips que li han donat la pilota (ahir un 72% de possessió), s'han sapigut defensar bé, tancant línies i aprofitant bé les seves poques oportunitats (dues rematades a porta de l'Atl.Madrid en tot el partit, i el gol va ser en la primera). En aquest tipus de partits, l'u contra u és bàsic per generar situacions de desequilibri (sobretot quan la fórmula original no funciona). Pedro no és jugador per això (i ja veurem si ho és per altres coses) i Alexis (el millor davanter ahir) té altres tasques encarregades. Ahir era partit per Neymar que, possiblement, és el jugador que pot generar més desequilibri en l'u contra u en banda.

I Cesc. Possiblement un dels jugadors més en forma del Barça actual (juntament amb Mascherano i Alexis, els millors de l'equip ahir), dóna la sensació que juga millor quan Messi no hi és al camp (tal i com ja va passar en alguns partits de la temporada passada). La seva entrada, i la posterior de Neymar, van canviar el Barça i el guió del partit, fins al punt que aquest es podria haver acabat guanyant.

Estem al mes d'agost i el Barça mai ha estat en el seu millor moment en aquest punt de la temporada. És obvi que cal millorar, hi ha molts jugadors en molt baixa forma (per exemple, Iniesta) i encara s'han de treballar moltes coses. I el més important, veure realment qui està per jugar i qui no en aquest equip. I en això no em refereixo al físic, està clar.

dilluns, 19 d’agost de 2013

Quan el que importa no és el resultat

Foto: fcbarcelona.cat
Històric inici de Lliga del Barça (7 - 0, amb gols de Messi (2), Pedro (2), Alexis, Xavi i Alves). La millor arrencada possible per afrontar els propers partits (Atl.Madrid, Málaga, València) i per deixar enrere el regust estrany d'una pretemporada que no ha estat bona.

Però pel meu gust, el millor d'ahir no va ser Messi, Neymar o Cesc. Ni els gols o el resultat. El millor va ser l'actitud. La forma de tornar a pressionar des de dalt, sent els davanters el primer "defensa" de l'equip. Allò que va mancar en molts moments de la temporada passada i que tants bons resultats va donar. I tornar a jugar amb menys distància entre línies, una altra de les característiques del millor Barça recent (el partit d'ahir em va recordar el Barça de la primera temporada de Guardiola, en que molts partits es "liquidaven" a la primera part).

Tot i això, és aviat per concloure res. La temporada tot just acaba de començar. Vindran moments més exigents (dimecres mateix) i caldrà comprovar si l'equip manté aquesta línia i és capaç de superar una temporada important, amb un nou relleu a la banqueta, amb equips que competeixen millor (a la Champions) i amb les mancances ja analitzades i amb les que sembla que tocarà conviure (la no arribada d'un central). Però avui això no toca.

dimecres, 7 d’agost de 2013

Pretemporada atípica

Foto: fcbarcelona.cat
La sensació és aquesta. I crec que motius no m'en manquen; canvi d'entrenador inesperat, jugadors que marxen i que seria millor que haguessin continuat, jugadors que no arriben (i el central?), partits de pretemporada estranys (Bayern) ... No vull pecar de pessimista, però ara com ara és el que penso i opinar el contrari seria no dir el que realment sento.

Avui, partit exòtic contra la selecció tailandesa, que s'ha saldat amb un 1-7 (gols de Pedro (3), Messi (2), Neymar (que s'estrena) i Alexis). El més interessant ha estat veure jugar junts d'inici Messi i Neymar, i els joves del planter, en el que ha destacat el jove Bagnack, central de només 18 anys "amb molt bona pinta". 

Un altre jugador que avui sembla que ha aixecat la veu respecte de les resta ha estat Pedro. Dues temporades molt per sota del seu millor nivell, però el club ni tan sols s'ha plantejat traspassar-l'ho. Em sembla bé, sempre i quan torni a ser el d'abans. Amb la competència afegida de Neymar (i que ja tenia amb Alexis i Tello) caldrà que faci unes quantes passes endavant si vol tornar a ser titular indiscutible en el Barça. 

dimecres, 31 de juliol de 2013

El que jo recordo

Foto: fcbarcelona.cat
Ahir se'n va anar un dels més grans de la història del Barça: Antoni Ramallets.

Porter del Barça entre els anys 1948 i 1961, va defensar la porteria del Barça en 538 ocasions, 384 en partit oficial. En el seu palmarés, entre altres, hi ha 6 lligues, 5 copes i 5 Zamora (Valdés tot just l'iguala en aquest premi individual). Va ser el porter del primer millor Barça de la història, el Barça de les Cinc Copes.

De Ramallets no tinc cap record de cap partit, de cap aturada o cap triomf. Per edat, no el vaig veure jugar mai. De Ramallets, els records em porten a aquelles converses amb el meu avi sobre futbol, en una època en que el Barça no brillava com ara i calia tirar enrera en el temps per parlar del Barça en majúscules. I em parlava del Barça de les Cinc Copes, de Basora, de César, de Kubala. I de Ramallets.

No sé quin homentage té pensat el Barça. I prefereixo no generar-me gaires espectatives, en aquest tema el club mai ha brillat. Potser és una assignatura pendent que caldria millorar en un futur, ja que amb el pas del temps també caldrà retre més homenatges.

diumenge, 28 de juliol de 2013

Tornar a mirar la cantera

Foto: sport.es
Segon partit de la pretemporada a Oslo, contra el Valerenga (0-7, amb gols de Dongou (2), Alexis, Tello, Messi, Dos Santos i Juan Román). Ben mirat, es podria dir que és el primer de la pretemporada, després de l'estrany (per dir-ho d'alguna manera) partit de l'altre dia contra el Bayern ...

El Barça va sortir d'inici amb els 11 disponibles del primer equip per utlitzar, a la segona part, jugadors del B. D'aquests, destaco Dongou, que ahir va marcar per partida doble i se situa, de moment, com a màxim golejador del Barça en aquesta pretemporada. 

Un jugador, Dongou, de característiques diferents al tipus de davanter que darrerament ha arribat al primer equip (Tello, Alexis i Neymar), un 9 amb projecció que pot aportar solucions diferents a situacions ja viscudes. Veurem si té minuts aquesta temporada amb el primer equip.
 
D'altra banda, la pretemporada està servint per donar minuts a Sergi Roberto, que s'ha trobat, de cop i volta, amb el paper que li ha deixat Thiago. Un té la sensació que a Sergi Roberto se li presenta la seva oportunitat de tenir un lloc al primer equip i, a més, sense l'exigència que si tenia Thiago (que es presentava com el candidat nº 1 per ser el relleu de Xavi). Sense aquesta pressió extra potser les coses li van més bé que malament. És una possibilitat i alhora un desig.
 

dijous, 25 de juliol de 2013

El que a mi m'hauria agradat

Foto: fcbarcelona.cat
Que consti, abans de res, que el que aquí escriuré no és una crítica al nou entrenador del Barça. Ni molt menys. Simplement, explico el que a mi m'hauria agradat.
 
Aquest inici de pretemporada, definitivament, no està sent el millor de la història del Barça. Divendres era notícia que Tito Vilanova deixava la banqueta del Barça (per culpa d'una nova recaiguda de la seva malaltia) i el club anunciava que el nou entrenador del Barça (algú de fora) es faria públic aquesta mateixa setmana. I així ha estat: Gerardo "tata" Martino nou entrenador del Barça per les dues properes temporades.
 
Però era aquesta la millor opció? No ho sé, un vol pensar que si, però a mi em fa pensar que amb l'elecció del nou entrenador es trenca la coherència mantinguda en els últims deu anys (el període, tot sigui dit, més gloriós de la història del club). És a dir, la de posar al capdavant de l'equip un exjugador. I no exjugadors qualsevols: Frank Rijaard venia avalat més per la seva trajectòria com a jugador en equips històrics, com el Milan de Sacchi o l'Ajax, el darrer gran Ajax, de Van Gaal, campió d'Europa el 1995, que no pas com a entrenador (tot i ser seleccionador amb Holanda entre el 1998 i el 2000). I amb Guardiola, si fa no fa el mateix, una aposta del mateix estil. I Tito, com a continuació del Pep Team. Tots tres casos amb una filosofoia del joc semblant.
 
Per mi, un candidat a ocupar la banqueta del Barça hauria d'haver estat algú que conegués el club i que cregui amb el model de joc. Dos requisits, només. Per mi, una bona opció hauria estat Óscar Garcia. Dues temporades amb el juvenil del Barça (la primera amb triplet inclós) i un any a Israel amb el Maccabi, aconseguint el campionat (a la primera!). Trajectòria clarament ascendent, i que continuarà amb el Brighton, a la Football League Championship (segona divisió anglesa). Hauria estat una opció arriscada, però no  crec que gaire més que la que es va prendre, en el seu moment, amb Guardiola, que només tenia l'experiència d'entrenador amb el filial.
 
Amb el nou entrenador (per cert, també exjugador) desconec absolutament si voldrà/podrà mantenir la mateixa filosofia de joc. El que si sé és que no coneix el club i necessitarà temps. Veurem si tothom sabrà tenir paciència.

dimecres, 17 de juliol de 2013

Més dèbils

Foto: ara.cat
De la roda de premsa d'ahir de Tito Vilanova em quedo amb una frase "En aquests moments som més dèbils que uns dies enrere”.

Si, no és la millor manera de començar la temporada (a més de malvendre Villa i no aconseguir retenir Thiago, que finalment ha marxat a Munich), però és el que hi ha. I potser la millor manera de posar remei a la situació generada (no hi entraré en aquest post) és que la pilota comenci a rodar.

Al cap i a la fi, més enllà dels personalismes, tot s'acaba esdevenint (en un sentit o altre) en funció de si la pilota entra o no. Ara bé, també és cert que en el cas del Barça, tampoc acceptem que la pilota entri a la porteria de qualsevol manera. I això justament pot acabar desencadenant moltes més coses que no pas aquest enfrontament personal entre dues persones que formen part del millor Barça de la història.

En l'aspecte del joc, s'haurà de millorar. Per començar, en aquest punt de pretemporada que tot just arrenca, els deures segueixen a mig fer: Manca l'arribada d'un central (i dic un, ja que intueixo que Bartra seguirà en el Barça) i un recanvi per a Valdés per si decideix no seguir a final de temporada. Resta temps per a fer aquestes incorporacions, però cada dia que passa juga (econòmicament) en contra del Barça. A la mitja i al davant, tot i les sortides, no crec que calguin més incoporacions.

L'altre capítol a millorar serà el tàctic, quasi més important que l'anterior: Incorporar aquelles variants sense perdre l'essència del joc que ha caracteritzat el Barça en aquests últims anys i no discutir, de nou, un model que ha estat el que millors resultats li ha donat al club. Pot resultar molt evident tot això que dic, però haurem d'esperar als primers partits del Barça per veure cap a on evoluciona.

Però, i tornant al principi, resulta poc engrescador iniciar una temporada amb tot aquest soroll. Convindria que algú aixequés la veu hi posés una mica tothom al seu lloc, però resulta que, justament, una de les persones que millor feia aquesta feina ja fa uns quants mesos que va marxar del Barça. I en això també se'l troba molt a faltar.

divendres, 12 de juliol de 2013

Punt d'inflexió?

Foto: esport3.cat
El millor entrenador de la història del club avui ha decidit que ja no callava més i que deixava anar tot (?) el que duia a dins. Per qui no hagi vist/escoltat/llegit res, aquí hi deixo l'enllaç

Encara amb el ressó de la roda de premsa, a un li queda la sensació que el relleu del Pep a la banqueta del Barça no va ser del tot reeixit. Ni en les formes, ni en el fons. I quan les coses no es tanquen bé, s'acaben obrint de nou.

Pep parla per defensar-se, ja que en els darrers dies s'havia insinuat que hauria intercedit en el fitxatge de Neymar pel Barça (amb l'afirmació que Tito no sabria treure el màxim profit de disposar de Neymar i Messi en el mateix equip). Un joc brut impresentable per algú que mereix agraïment etern i defensa davant de qualsevol atac encara que no sigui entrenador del primer equip. Però en això, en valors, en la defensa dels símbols del club, la junta directiva actual, amb Rosell al capdavant, justeja. I molt.

Des del punt de vista esportiu, aquesta no és la millor manera de començar la temporada (el dilluns dia 15 arrenca la pretemporada). Ja sabem que històricament, l'entorn afecta i ara mateix, l'entorn afecta molt. Avui ha parlat "l'ànima de l'equip actual" i serà difícil que jugadors i equip tècnic es puguin abstreure de tot plegat.

A més, i quasi tan important o més com l'atac del Pep a la junta directiva acual, hi ha el fet, quasi definitiu, de la sortida de Thiago, que acabarà fitxant per Bayern de Munich (almenys això sembla a hores d'ara). Ja vaig esciure en el darrer post que no crec que el jugador estigui en condicions de poder exigir res (ser titular en aquest equip), però si crec que el club, l'entrenador, haurien hagut d'intentar convèncer el jugador per tots els mitjans possibles de que no marxés.

divendres, 21 de juny de 2013

Thiago és titular?

Un cop resolt el fitxatge de Neymar, el tema estrella d'aquests dies és Thiago Alcántara i la seva possible sortida del Barça. Una notícia que, si es confirma, seria molt negativa ja que, tal i com vaig escriure en el seu moment, apunta com un dels relleus naturals d'aquest equip. Dic apunta, no dic que ho hagi de ser. Ara bé: Thiago és, ara mateix, titular en el Barça actual?

A mi aquest tema no em genera la mateixa contundència en opinió que em va generar, per exemple, la no renovació d'Abidal. A mi, el cas Thiago, em genera dubtes. Si bé sóc de l'opinió que és obvi que si està al Barça molt millor, l'exigència del jugador (vol jugar més) no crec que sigui assumible ara com ara: Iniesta, Xavi i Busquets encara van pel davant. I Cesc, tot i els seus alts i baixos. Que pugui tenir més minuts segur que si, però aquesta temporada que tot just acaba de concloure no ha estat la seva millor en el primer equip. I no passa res, és ben normal, és un jugador en constant evolució. Cap dels cracks actuals (Messi a banda) va despuntar a la primera de canvi: Xavi i Iniesta són el que són des de fa cinc temporades, per citar dos casos.

L'exigència de Thiago em recorda la de Touré: un dels millors jugadors del primer bienni del Pep Team que no acceptava o no tolerava la força amb que Busquets va arribar al primer equip, i va preferir marxar a un altre club (Manchester City) que seguir aquí. Econòmicment segur que li ha anat molt bé i jugar juga molt, pero els èxits esportius (una Lliga com a títol més rellvant, més una FA Cup i la Comunity Shield) i la rellevància del jugador ja no són la mateixa des que ja no és jugador del Barça.

A Thiago li aniria molt bé una mica de paciència, tot i la proximitat del mundial (és a un any vista i estic convençut que el jugador veu que és un tren que se li pot escapar). Ara bé, no crec que l'entrenador del Barça, sigui que sigui, estigui en condicons de garantir la titularitat de cap jugador. Si això no ho sap o no ho pot entendre el jugador, i des de fora si li poden garantir el que ell demana, el Barça ben poc hi podrà fer.

divendres, 14 de juny de 2013

Beneficis

Foto: elperiodico.cat
Malament anem si, en una roda de premsa de balanç de la temporada, un dels fets més destacables és que aquesta acaba amb beneficis. I m'explico, ja que dit així pot sonar estrany: Que el club no s'endeuti no hauria de ser un fet meritable, sinó una obligació. I en això, endeutar-se, no culpo la junta actual, ja que el deute del Barça arrenca de fa molts anys, intensificat en la desastrosa etapa de Joan Gaspart com a president. Però millor no recordar aquest passat no tan llunyà.

Però sense perdre de vista la questió econòmica, estaria bé que quan es faci balanç es parli també d'altres tipus de "beneficis". Per exemple, el benefici de no tenir violents a l'estadi. Aquest, heredat de l'època de Joan Laporta, ha perillat aquesta temporada, fins al punt que gairebé es "generen pèrdues".  I el pitjor de tot plegat és que no m'ha quedat clar si s'ha aprés la lliçó.

Un altre benefici que ha escassejat aquesta temporada ha estat el dels valors. Tant de temps anant pel món fent bandera dels valors i just aquesta temporada és quan menys n'has predicat. L'exemple d'això que dic el tenim amb la solució donada al cas Abidal: Dir que el títol més important de la temporada és la recuperació del teu entrenador o del teu jugador (tots dos amb una malaltia greu), o avançar que aquest últim renovarà així que jugui el seu primer partit, per finalment acabar fent tot just el contrari, acaba generant moltes més pèrdues (de valors) que no pas beneficis. I, de nou, tampoc m'ha quedat clar si s'ha aprés la lliçó.
Per la propera temporada demano no perdre els beneficis (esportius) que genera l'equip. Ja sé que hi ha una part incontrolable, que no es pot preveure, però el seu bon esdevenir dependrà, també, de com facin les coses els que han de prendre decisions que, tot sigui dit, de moment estan postergant massa.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...