diumenge, 23 de desembre de 2012

Un any que acaba millor del que començava

Foto: elperiodico.cat
El Barça va tancar el 2012 amb una jornada rodona (ja en van unes quantes); victòria per 1-3 a Valladolid, amb gols de Xavi, Messi i Tello, i derrota del Madrid (3-2 a Màlaga). El Barça, per tant, amplia la distància vers al Madrid a 16 punts, un món.

Probablement, el pitjor que li pot passar al Barça ara mateix és que la lliga s'aturi quinze dies. L'equip, immers en una d'aquelles ratxes guanyadores que sembla que no tingui fi, no hi torna fins el 6 de gener, amb el primer derby de l'any, al Camp Nou. Ahir, un dels desplaçaments menys complicats d'aquesta temporada, davant  un equip que no va plantejar gaires dificultats i que va fer gol en la única rematada a porta clara de tot el partit. Equips d'inferior categoria que s'ha trobat el Barça en aquestes últimes setmanes, com el Còrdova a la Copa, li han posat les coses més difícils al Barça que no pas ahir el Valladolid.

El 2012 es tanca i serà recordat com l'any dels rècords. A nivell individual, el de Messi i els seus 91 gols. A nivell d'equip, la millor arrencada en una Lliga (i que encara no s'ha acabat). Un 2012 que no va començar bé (el Barça es deixava les seves opcions de tornar a guanyar la Lliga en les primeres jornades de 2012), acaba el 2012 en un situació ben diferent i amb el títol de Lliga ben encarrilat. I té mèrit, tenint en compte que entremig de tot això, es va viure el gran canvi, a la banqueta.

dijous, 20 de desembre de 2012

La Champions del Tito

Foto: fcbarcelona.cat
Ahir tots vam saber, després d'un dia (dimarts) carregat de bones notícies (les renovacions de Puyol, Xavi i Messi i el retorn als entrenaments amb el primer equip d'Abidal, després de l'ok dels metges) que en Tito havia recaigut de la seva malaltia. Tot un cop, com sempre quan es tracta d'aquesta malaltia (el càncer) i te n'assebentes quan algú la pateix. 

Però cal aixecar-se i seguir. I en aquest sentit, celebro la decisió presa pel club; seguir amb el que hi ha i amb els que són. Després d'un dia d'incertesa i rumors (des que es va filtrar la notícia, a quarts d'una del migdia, fins la roda de premsa oficial del club, anunciant la situació a partir d'aquell moment), es van succeir una sèrie de rumors, molts d'ells, com és habitual, sense cap fonament. El més important és que el Tito es recuperi i, quan ja estigui recuperat, torni un altre cop. Mentrestant, Jordi Roura, el segon entrenador de l'equip, serà el cap visible del primer equip. El més lògic, el més coherent.

Ja fa temps que les decisions que es prenen en el primer equip de futbol són, sota el meu punt de vista, totalment encertades. I en això que dic hi ha tingut molt a veure el director esportiu, el Zubi, que possiblement ha estat un dels millors "fitxatges" sota la presidència d'en Sandro Rosell. La primera part d'aquestes decisions encertades la vam viure al final de la temporada passada, amb el relleu de Guardiola. Un gran encert com s'ha acabat demostrant. Naturalitat i criteri; si una cosa funciona, no cal tocar massa coses. Calia posar un entrenador al capdavant i es va escollir el que venia fent de segon en el millor Barça de la història. I ara, davant aquest contratemps, es proposa fer exactament el mateix. És obvi que ni Vilanova és Guardiola, ni Roura és Tito. Però el que si hi ha, en tots tres casos, és un mètode que, amb matisos (com és lògic), segueix sent el mateix. Ah, i és clar; hi ha els mateixos jugadors, que això encara ho fa tot més fàcil.

Per tant, toca seguir amb els que són i esperar que torni, el més aviat possible, el Tito, en la seva "Champions" més important.

dilluns, 17 de desembre de 2012

Creure-hi

Foto: sport.es
Què vull dir? La jugada del gol de l'empat. Adriano, en banda dreta, és pressionat per dos jugadors de l'Atl.Madrid. Retall cap a dins i xut amb l'esquerra. La majoria acaben força desviats. El d'ahir, va acabar entrant per l'escaire. En el cas d'Adriano, és reincident. O la jugada del quart gol; una paret "tirada" entre Messi i Iniesta, que no acaba de sortir bé, es transforma en el quart gol del Barça per la insistència de Messi. Són dos detalls, només, però que expliquen molt bé el per què el Barça es manté líder, amb 9 punts d'avantatge respecte del segon (l'Atl. Madrid) i 13 respecte del Madrid.

El partit d'ahir va ser una nova mostra, aquesta temporada, que per molt malament que se li posi el partit el Barça (he perdut el compte de les remuntades), sempre hi ha temps i marge per recuperar. Una primera mitja hora en que l'Atl.Madrid va ser millor, amb tres ocasions clares que deixaven el marcador en un 0-1 molt just. Però amb l'empat d'Adriano, el partit vap capgirar i va ser un absolut monòleg del Barça fins al minut 90. No va ser un dels millors partits del Barça en aquesta temporada, ni molt menys, però resulta sorprenent la facilitat amb que pot arribar a guanyar els seus partits sense que el joc sigui excessivament brillant (ahir, Messi en va fer dos en les seves dues úniques rematades a porta). Possiblement, el pitjor que li pot passar al Barça ara mateix és l'aturada nadalenca, en que l'equip estarà dues setmanes sense competir.

Es pot millorar? Segurament. El Barça segueix encaixant gols, tot i que l'amplada dels resultats estan maquillant aquest aspecte. El Barça duu 18 gols en contra. Tots els equips que el segueixen a la classificació n'han encaixat menys. Si, és obvi, estan a anys llums del Barça. Però el problema de rebre gols en contra no és per a la Lliga, sinó per a competicions tipus KO, en que un gol en contra pot arribar a ser determinant. En aquest aspecte, cal millorar si es vol ser 100% competitiu a la Champions. Per sort, encara hi ha dos mesos per millorar.

I pel final deixo Messi. Un altre doblet, i està només a un dels set consecutius en Lliga que va aconseguir Telmo Zarra. 25 gols en 16 jornades de Lliga. Romario, un dels grans davanters de la història del Barça en va fer 30 en 38 jornades. Messi està a un pas de fer-ho només en una volta. Amb això crec que queden dites moltes coses i molts debats tancats.

dijous, 13 de desembre de 2012

Inèrcia guanyadora

Foto: fcbarcelona.cat
Quan l'altre dia (després del partit amb l'Ath. Bilbao) escrivia que el Barça vivia el seu millor moment de la temporada no em pensava pas que després veuria tres partits de les característiques que hem vist (Benfica, Betis, Còrdova). Bé, potser si amb el del Benfica, que de tots era el que menys s'hi jugava el Barça. Però cal dir que no han estat tres bons partits del Barça, vist en el seu conjunt.

Ahir, davant un rival d'inferior categoria, el Barça va sobreviure gràcies a un jugador inigualable (Messi, autor dels dos gols en la victòria per 0-2) i a Piqué, que torna a ser el jugador de fa un parell de temporades. Possiblement, el defensa més en forma de l'equip, juntament amb Adriano i Jordi Alba, que també estan en un bon moment. Molt diferent podria parlar d'Alves i Mascherano, que no atravesen el seu millor moment de forma des que són jugadors del Barça.

Ahir el Còrdova va fer un gran partit contra el Barça o, almenys, una molt bona primera part, en que va tenir tantes opcions d'anar perdent com d'anar guanyant. Insisteixo, és un equip de categoria inferior i el Barça presentava un equip més que titular, amb el canvi habitual a la porteria. Per tant, d'excuses, les justes.

diumenge, 9 de desembre de 2012

Fer-ne 86 no és normal

Foto: ara.cat
Important victòria en un camp que, històricament, al Barça no se li dona bé (1-2, amb tots dos de Messi). El Barça manté distàncies amb els seus perseguidors. Però d'aquest partit no es parlarà (o es recordarà) per la victòria de l'equip, sinó pel fet que Messi ha superat el rècord de Gerd Muller de 85 gols en un any natural (de moment ho deixa en 86). Són xifres a les que ens hi estem acostumant, però que prendran la seva importància el dia que no hi sigui i ens adonem, novament, que marcar aquesta quantitat de gols en un sol any és una absoluta barbaritat. De moment toca disfrutar-ho i pensar en nous reptes.

Han estat dos partits en un. Un de clar domini del Barça, en una primera mitja hora que possiblement ha estat del millor que s'ha vist aquesta temporada, en la línia del bon joc de l'equip dels últims partits. Però aquest bon joc ha acabat, sota el meu criteri, en el moment en que Cesc ha hagut de ser canviat per lesió. El seu recanvi, Alexis, ha provocat que Iniesta caigués al mig del camp i, contràriament al que un podia esperar (Iniesta és molt millor jugador al mig del camp que al davant) l'equip se n'ha ressentit pels moviments (la marxa de Cesc, l'entrada d'Alexis i el canvi d'Iniesta). Mai hauria pensat que algun dia escriuria que Iniesta al davant molt millor que al mig, però en això hi ha influenciat Cesc, que ja ha trobat "el seu punt" en aquest equip (esperem que no l'hagi perdut quan es recuperi d'aquesta lesió). I també, que el grau d'associació Iniesta - Messi és molt millor que amb qualsevol altre davanter.

Així com la primera mitja hora ha estat del millor d'aquesta temporada, l'últim tram de la primera part i tota la segona part han estat del pitjor d'aquesta temporada, amb moltes pèrdues de pilota, i amb un Betis que ha generat suficient perill com per haver empatat, com a mínim, aquest partit. Però aquesta temporada ja sabem que el Barça, en dies aixi, també guanya, com si hi hagués un deute pendent amb la temporada passada, en la que partits com aquests no s'acabaven guanyant. Que duri!

dijous, 6 de desembre de 2012

El millor va ser la no notícia

Foto: fcbarcelona.cat
El partit d'ahir quedarà en el record per una lesió que no va ser (la de Messi i el seu cop al genoll) que no pas pel futbol vist (0-0 en la darrera jornada de la fase de grups). El Barça, per tant, conclou aquest lligueta de la Champions com a primer de grup i espera rival per a vuitens. Toca desconnectar d'aquesta competició durant dos mesos.

El partit d'ahir quedarà en el record per una lesió que al final, per sort, va acabar no sent. Un descans per tothom, vista la reacció que va tenir la majoria al veure sortir el jugador del camp en llitera.

Messi no té cap lesió d'importància des que Guardiola va agafar el primer equip. L'única aturada en aquests últims quatre anys i mig va ser al mes de setembre de 2010, després d'una entrada impresentable d'Ujfalusi al camp de l'Atlètic de Madrid. Des de l'estiu de 2008, poques lesions rellevants. Tot un canvi respecte del període anterior a l'arribada de Guardiola, en el que Messi va patir més d'una lesió important. De fet, una d'aquestes lesions li va impedir jugar la final de la Champions a París, el 2006. Canvis en la rutina alimentària, i un entrenament més específic (en funció del jugador) han ajudat a aquesta millora en aquest aspecte.

Així doncs, després de l'ensurt, Messi encara disposarà d'alguna oportunitat més per poder batre el rècord del 85 gols de Gerd Müller. I deixo per un altre dia que podria ser del Barça sense Messi.

diumenge, 2 de desembre de 2012

El millor moment de la temporada

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça arriba al mes de desembre en el seu millor moment. Això es desprèn havent vist el partit d'ahir (victòria per 5-1, amb gols de Messi (2), Adriano, Cesc i Piqué), que consolida el Barça en el pimer lloc i amplia la distància vers el segon, l'Atl.Madrid, a sis punts, després de la derrota d'aquest en el derby madrileny.

Això de que el Barça arribi al seu millor moment de la temporada en el mes de novembre/desembre és un fet que ja es ve donant des del primer any de Guardiola, i trenca aquella dinàmica observada en d'altres temporades, en que el Barça arribava en aquest moment de l'any més justet de forces (ho recordo, especialment, en l'època de Van Gaal). D'altra banda, tot i no aconseguir deixar la porteria a zero, el Barça duu encaixats 3 gols en els últims cinc partits, just en el període en que ha recuperat els homes clau en la defensa (Piqué i Puyol, tot i que aquest últim ahir no va jugar). El Barça segueix lluny dels seus registres (gols en contra) d'altres temporades, però poc a poc va millorant en aquest capítol.

Amb la victòria d'ahir, el Barça marca un nou rècord a la història de la Lliga: la millor arrencada de tots els temps, amb 13 victòries i un empat (l'anterior registre era del Madrid la temporada 1991-1992, amb 12 victòries i dos empats). Un cop superat aquest repte, em fa l'efecte que el següent objectiu de l'equip és el de punts del Madrid de la temporada passada.

I en l'aspecte individual ... 2 gols més de Messi (en Lliga, sempre que marca, com a mínim en fa un parell!) que, amb 84 gols en tot aquest any 2012, se situa només un del rècord de Gerd Müller (85). Queden uns quants partits (5) perque Messi deixi la xifra de gols marcats en un any natural a un nivell que no sé si veurem algun altre jugador igualant-ho.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...