dijous, 29 de novembre de 2012

Futur

El Barça ja és a vuitens de final de la Copa del Rei després de superar l'Alabès en un partit sense massa història (3-1, amb gols de Villa (2) i Adriano). El proper rival en aquesta competició serà el Córdoba.

Partits com els d'ahir serveixen per donar minuts a jugadors no habituals del primer equip i per veure alguna jove promesa del B. I d'ahir, el jugador que generava més expectació era Gerard Deulofeu. Només va jugar els últims 20', però n'hi va haver prou per veure detalls que el fan una mica diferent del que és habitual: un parell de jugades individuals sense èxit i una rematada molt ajustada al travesser al final del partit va ser el més destacable. Crec que encara el veurem en algun partit més del primer equip aquesta temporada.

Un altre aspecte positiu que, pel meu gust, es deriva del partit d'ahir és la gran temporada que està fent Adriano. Amb els grans problemes que està tenint l'equip en defensa, Adriano està superant en nota cada cop que juga, tan si és en la seva posició natural (lateral) com en la que li toqui per exigències del guió (ha hagut de jugar en més d'un partit de central). De fet, Adriano és el quart màxim golejador de l'equip, amb 4 gols en partits oficials en aquesta temporada, sent algun d'ells decisiu (l'1-0 amb el València). Aquesta temporada, jugadors que no són preferentment titulars (Montoya, Tello, i el mateix Adriano) estan tenint un paper molt més destacat que no pas la temporada passada.

dimarts, 27 de novembre de 2012

Amb 11 de La Masia

Foto: fcbarcelona.cat
Excel·lent resultat ahir al camp del Llevant (0 - 4, amb gols de Messi (2), Iniesta i Cesc). El Barça es manté líder amb 3 punts d'avantatge respecte de l'Atl.Madrid i amplia a 11 la distància amb el Madrid, que va perdre al camp del Betis per 1-0. Amb aquest resultat, a més, el Barça iguala el millor inici de la història d'un equip a la Lliga, amb 12 victòries i un empat. Dissabte vinent, amb l'Ath. Bilbao, pot caure un rècord històric!

Del partit d'ahir es poden extreure moltes lectures positives. Per començar, es tracta de la segona victòria consecutiva deixant la porteria zero. És més, el Barça només ha encaixat un gol en els últims tres partits. I dic últims tres partits perquè és el període en que la defensa que ha jugat és la que més s'assembla a la teòricament titular, amb Piqué i Puyol al capdavant. Per tant, un dels punts dèbils de l'equip en aquest inici de temporada sembla que es va corregint.

L'altre aspecte a comentar és la gran efectivitat de cara a porteria. 43 gols en 13 jornades. Una mitjana de 3,3 gols per partit. Un ritme que, de seguir així, superaria el rècord dels 121 gols del Madrid de la temporada passada.

I per acabar, deixo pel final el més rellevant: ahir el Barça va jugar més d'una hora amb 11 del planter (la lesió d'Alves en 14' va provocar que en el seu lloc entrés Montoya). El fet és històric ja que era el primer cop que passava. Probablement, aquest sigui l'èxit més important del Barça en els últims anys, quasi tant o més que els títols assolits: poder tenir un equip altament competitiu amb jugadors formats en el planter.

dimecres, 21 de novembre de 2012

Amb la feina feta

Foto: ara.cat
La victòria del Barça a Moscú (0-3, gols de Messi (2) i Alves) el classifica per a vuitens i, a més, com a primer de grup. Per tant, aquesta competició queda aparcada fins a mitjans de febrer (el darrer partit servirà, molt probablement, per donar minuts a jugadors no tan habituals).

El partit d'ahir és un bon resum del que està sent aquest primer tram de la temporada pel Barça: molta eficàcia a dalt (l'equip promitja gairebé tres gols per partit) i alguns (uns quants) problemes al darrera. Tot i això, notícia: cap gol encaixat. Ara bé, més per demèrit del rival (3-4 arribades clares a la primera part) que no pas per encert propi. A la segona part si que es va veure l'equip més sòlid en aquest aspecte, recuperant l'habitual control que l'ha distingit en aquestes últimes temporades. I el partit poca més de si va donar.

Més enllà de la classificació i el fet de deixar la porteria a zero, hi ha Messi. Amb els dos gols d'ahir en suma 5 a la Champions aquesta temporada i iguala, amb 56, el segon màxim golejador en la història d'aquesta competició, Van Nistelrooy. Per davant, només queda Raúl, que en va fer 71. Amb quinze gols més igualarà aquesta xifra. Com sempre, el dubte no és si ho farà, sinó quan.


I en l'acumulat anual, Messi ja en duu 80, i està només a 5 del rècord històric de Gerd Müller, que en va fer 85 en un sol any natural (el 1972). 80 gols en un sol any. Increïble.

diumenge, 18 de novembre de 2012

Sense límits

Foto: fcbarcelona.cat
Nova victòria en Lliga (3-1 davant el Saragossa, amb gols de Messi (2) i Song), i ja en van 11 en 12 jornades. Diumenge que ve hi ha l'oportunitat d'igualar el millor començament en la història de la  Lliga. Per tant, el Barça de Tito té a tocar un dels rècords col·lectius que el Pep Team no va assolir. Si algú deia o creia que qualsevol comparació amb el Pep team es perdria (el primer que ho va dir va ser el mateix Tito), ja té motius per canviar d'opinió.

Aquest excel·lent inci en Lliga del Barça s'explica per un motiu: la clara millora de l'equip fora de casa respecte de la temporada passada. Veiem-ho: Sis victòries en sis partits jugats aquesta temporada fora de casa, per només dues victòries la temporada passada. 23 gols a favor, per 8 la temporada passada. I 11 gols de Messi, quan l'any passat, a aquestes alçades, en duia només 1, el de l'èpic empat a San Mamés. 

Els números en els partits a casa no canvien respecte de la temporada pel que fa a l'objectiu final, que és sumar punts: tot victòries i un sol empat. Ara bé, la temporada passada, a la jornada 13, el Barça no havia encaixat ni un sol gol en contra en el partits del Camp Nou (el balanç era de 30 gols a favor i zero en contra, quan aquesta temporada és de 16 a 5). És més, la temporada passada, el Barça no va encaixar gols en la seva porteria fins a la jornada 19 ...Però de la defensa avui no en parlo. I que consti que hi ha motius per fer-ho. Van tonar a jugar junts Piqué i Puyol, fet que no passava des de la segona jornada de Lliga. El Barça va recuperant peces clau.

dilluns, 12 de novembre de 2012

Amb les errades de sempre

Foto: fcbarcelona.cat
Mal partit, tot i la victòria (2 - 4, amb gols de Messi (2), Xavi i Tello). El Barça es manté líder, amb tres punts d'avantatge respecte de l'Atl.Madrid, i 8 respecte del Madrid. Cap canvi respecte la darrera jornada.

No ha estat un bon partit del Barça. La primera rematada a porta, clara, ha estat el gol de Xavi de falta. I la segona, el gol de Messi, que ha vingut després d'una greu errada del porter del Mallorca (d'aquelles que surten en el repàs de les errades més bèsties d'un porter a final de temporada). I la tercera rematada també ha acabat amb gol. Màxima efectivitat amb el mínim joc possible, en una primera part que ha donat molt poc de si. El Barça va merèixer molt més a Glasgow dimecres i se'n va anar amb un 1 - 0 al vestidor. Coses d'aquest joc.

I a la segona part, el Barça ha decidit recuperar els vicis que l'acompanyen aquesta temporada. Avui, que tornava Piqué al centre de la defensa, s'han mantingut els mateixos errors de sempre; el primer gol del Mallorca ve després d'una errada de Mascherano (una més), i el segon del Mallorca, en un penal innecessari. 2 -3 i es repetia l'escenari del dia del Dépor. Per sort, el segon gol de Messi i la manca de fe (o de no saber-ne més) dels jugadors del Mallorca han deixat el partit resolt. 

Ja ho he escrit més d'un cop, però els números comencen a ser més que clars: El Barça ha encaixat 14 gols aquesta temporada en Lliga. Surt a més d'un gol per partit. Fa dues temporades, Valdés en va encaixar 16 en 32 partits. O millor encara; en les últimes quatre temporades, Valdés mai ha superat els 0,9 gols per partit (la pitjor ràtio va ser la primera temporada de Guardiola). 

És obvi que, a dia d'avui, els aspectes positius superen els negatius, sobretot a nivell ofensiu, on l'equip està fent més gols que mai, i amb la participació de molts jugadors, tot i els números bestials de Messi. Però la millora en defensa és imprescindible si es vol ser més competitiu. I ja no ho torno a escriure més.

dimecres, 7 de novembre de 2012

Atrapats en el temps

Partit ja vist (derrota per 2 - 1, amb gol de Messi). On hi diu Celtic hi poses Rubin Kazan, i et surt el mateix partit. Equip ultradefensiu que, a més, aprofita les seves úniques opcions de gol de que disposa. Ja ho hem vist altres vegades i em temo que ho seguirem veient. La qüestió és què pot fer el Barça quan juga contra equips com aquests.

I el que pot fer, per exemple, és mantenir la porteria a zero. Millor empatar que perdre. Millor que no et marquin ja que tu no ho pots fer. I en aquest capítol, el defensiu, el Barça necessita millorar urgentment, tal i com ja he anat escrivint moltes vegades en aquests dos mesos de temporada. Avui dos gols més en contra. Un de córner i un altre en una puntada de peu del porter que ha plantificat la pilota a l'àrea del Barça. Sembla mentira com amb tant poc han pogut aconseguir tant, mentre que el Barça, que ho ha intentat molt més, en prou feiens ha pogut marcar un gol i quasi més per inèrcia que per encert. Continuo pensant que les baixes al darrera estant sent molt decisives, tant com la baixa forma de jugadors com Alves i Mascherano. A Mascherano no és el primer cop que li guanyen l'esquena en una contra d'aquestes carcaterístiques aquesta temporada.

No crec que la derrota d'avui tingui cap influència en l'objectiu final, que és classificar-se per vuitens. I a més, penso que serà com a primer de grup. Però quan la Champions sigui Champions de veritat, tots aquests problemes al darrera s'han d'haver solucionat, per tal que l'equip pugui continuar sent igual de competitiu com ha estat en les últimes temporades. En competicions tipus KO, o es millora en aquest aspecte o no hi haurà res a fer.

diumenge, 4 de novembre de 2012

Recordant el Dream Team

Foto: fcbarcelona.cat
La victòria davant el Celta (3-1, amb gols de Adriano, Villa i Jordi Alba) deixa l'equip líder en solitari, després de la derrota de l'Atl. Madrid, que era qui l'acompanyava en la primera posició. A més, el resultat d'ahir ha suposat un nou rècord en la història de la Lliga d'un tècnic debutant, amb 28 de 30 punts possibles. Tito Vilanova ja té el seu primer rècord.

El partit d'ahir va tenir diferents moments, però la primera part em va recordar molt el Dream Team: Aquella defensa de tres, avançada, que de tant en tant et generava algun ensurt. Ahir ho vam reviure amb un u contra u que Valdés, de nou, va salvar quan el partit anava 0-0. Amb la lesió d'Adriano primer, i l'entrada de Marc Bartra posterior, l'equip va recuperar la línia de 4 darrera. Tot i això, el Celta va tenir encara les seves opcions, i un resultat més ajustat (o inclús un empat), no hauria estat massa injust pels mèrits d'uns i altres. Pel meu gust, el Celta ha estat un dels millors equip que ha passat pel Camp Nou aquesta temporada.

Més enllà de les dificultats defensives, que ja són de sobres conegudes, el partit d'ahir deixa coses molt positives. La recuperació definitiva de Villa, que si segueix al mateix ritme acabarà fent la seva millor temporada des que és jugador del Barça. O Adriano, que tot i la lesió, possiblement és el defensa de l'equip que ha començat més en forma la temporada. I a més a més, té gol.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...