dimecres, 31 d’octubre de 2012

Endollats

Foto: ara.cat
No sé si seria molt atrevit dir que ahir, pel meu gust, el Barça va fer un dels partits més complets de la temporada. Ja sé que cal tenir en compte l'entitat del rival (un segona B), però tampoc ara faré una llista dels cops que el Barça ha caigut a la Copa davant un rival d'inferior categoria. En aquest sentit, cal dir que l'actitud de l'equip és una herència clara del Pep Team, que en això també va fer canviar el Barça.

Doncs si, un dels partits més complets de la temporada. La victòria davant l'Alabès (0-3, amb gols de Villa, Iniesta i Cesc) va servir per enllaçar el segon partit consecutiu amb la porteria a zero i per observar com jugadors poc habituals en el primer equip (Sergi Roberto, Marc Bartra) no desentonen gens quan tenen la seva oportunitat. Del Marc Bartra, cada cop que juga amb el primer equip m'agrada més, i penso que l'experiment Song en defensa aviat deixarem de veure'l (Song m'agrada molt més al mig del camp que al centre de la defensa).

Més enllà de noms, el que més em va agradar ahir, quasi més que el resultat, va ser la intensitat. L'equip va pressionar, des del minut zero fins que el marcador ja era clar. Per jugar contra equips d'inferior categoria, la millor manera d'enfocar-ho és prendre-t'ho seriosament. I a la Copa, des de fa ja unes quantes temporades, això està donant molt bons resultats.

diumenge, 28 d’octubre de 2012

Golejar sense fer un gran partit

Foto: mundodeportivo.es
Victòria molt clara ahir a Vallecas (0-5, amb gols de Villa, Messi (2), Xavi i Cesc), i el Barça de Tito que iguala el millor inici en una Lliga (el de Van Gaal de la temporada 1997-1998). 8 victòries i un empat, 25 de 27 punts possibles. Millor que en qualsevol de les quatre temporades de Guardiola.

Veient el partit d'ahir vaig recordar el Betis que va visitar el Camp Nou, en els quarts de final de Copa de fa un parell de temporades. Pel meu gust, un dels equips que millor li va saber jugar al Barça de Guardiola, sense tancar-se al darrera. I ja té mèrit, tenint en compte que el Betis no disposava (ni aleshores ni ara) de jugadors de primer nivell. És més, equips que si li podrien jugar al Barça d'aquesta manera (ja que disposen de jugadors de primer nivell) mai s'hi han acabat d'atrevir. El resultat d'aquell dia, 5-0, no va reflectir, en absolut, el que havia estat aquell partit. La conclusió; molt millor jugar-li al Barça tancat al darrera i esperar la teva oportunitat. De tots els equips que han aconseguit guanyar el Barça en els últims anys, la majoria, per no dir tots, ho han aconseguit així.

Del partit d'ahir, que per mi no va ser millor que d'altres que s'han guanyat a l'últim minut, em quedo amb el fet que l'equip, per fi, deixés la porteria a zero. Un aspecte clau si es vol ser competitiu aquesta temporada, sobretot en competicions en que no encaixar gols serà quasi més important que fer-ne (Copa, Champions). I també em quedo amb un altre aspecte positiu; David Villa. Poc a poc torna a aparèixer i, a més, amb molt més gol, o millor dit, encert, que no pas abans de la seva lesió. Duu 4 gols en els 245 minuts que ha jugat. Aquests són aquells gols de que parlàvem la temporada passada i que no hi eren ...

dimecres, 24 d’octubre de 2012

Sort?

Foto: ara.cat
Nova victòria (2-1, amb gols d'Iniesta i Jordi Alba) i nova remuntada (el d'avui ha estat el setè partit en que l'equip comença un partit amb el marcador en contra). Ja en van unes quantes, de remuntades, en el que portem de temporada. Amb els tres punts d'avui, el Barça ja té un peu i mig als vuitens de final de la Champions, només cal que guanyi el proper partit, a Glasgow.

Resulta curiós les reaccions que poden provocar la visualització del mateix partit, sovint poden arribar a ser oposades. Un equip que no ha generat ocasions de gol i que s'ha plantificat amb un 0-1 gràcies a un altre autogol (Mascherano), i que no ha fet res més que defensar-se durant els 90' no perd per mala sort. I això és el que ha fet avui el Celtic al Camp Nou. Defensar-se i punt. Avui el Barça ha estat capaç de generar suficients ocasions com per no haver d'esperar fins l'últim minut per poder guanyar el partit. Pel rival que era i pel tipus de partit, crec que el Barça ha fet un bon partit. 

Deixant de banda el tema de la bona o mala sort, del partit amb el Celtic em quedo amb el gol d'Iniesta. Un dels millors gols que ha fet el Barça, col·lectivament parlant, en els últims anys. I el millor; hi intervenen Xavi, Iniesta i Messi. Tres jugadors que, quan juguen junts, el Barça té molts números d'acabar guanyant un partit.

Per acabar, avui ha estat titular Marc Bartra. Amb les baixes de Puyol, Piqué, i amb Busquets sancionat (que ha motivat que Song recuperés el seu lloc natural al mig del camp), Tito Vilanova no ha tingut més remei que posar Bartra d'inici. I no ha desentonat gens. Potser a partir d'ara el veiem més sovint, i sortint d'inici. Dissabte, nova oportunitat.   

diumenge, 21 d’octubre de 2012

Futbol ficció

Foto: fcbarcelona.cat
Bona victòria ahir a Riazor (4-5, amb gols de Jordi Alba, Tello i Messi (3)) en un partit anormal. I dic anormal ja que es fa difícil analitzar-lo sense tenir en compte la quantitat de coses que hi van passar i que són poc habituals (que un equip et faci dos gols amb mitja ocasió o que et facis dos gols en pròpia porta en un mateix partit). Però sigui com sigui, el Barça segueix guanyant i marcant distància amb la resta de rivals. I això ja és prou important, si tenim en compte que el joc de l'equip encara no ha assolit la seva plenitud.

Per mi ahir el Barça va fer el seu millor inici en un partit de Lliga fora de casa aquesta temporada. I ja és dir molt, ja que el Barça compta tots els seus partits lluny del Camp Nou per victòries. La temporada passada, sense anar més lluny, es va asssolir la quarta victòria fora de casa en la jornada 19 (4 victòries fora de casa en tota la primera volta). Com deia, el seu millor inici, amb un 0-3 espectacular en 17'. Màxima efectivitat i Cesc assistint, en el seu millor partit d'aquesta temporada.

Però el que va anar de partit des del 18' fins al 48' (fins l'expulsió de Mascherano) l'equip es va deixar anar. Els motius poden ser diversos, però hi ha una constant inqüestionable en el que portem de temporada; els equips li marquen gols al Barça amb certa facilitat. 11 gols en contra en 8 jornades de Lliga. Més d'un gol en contra per partit de mitjana. L'assignatura pendent. Si bé també és cert que manquen homes importants (Puyol, Piqué, Alves, Abidal), en un partit com el d'ahir aquest argument no té la mateixa força que el dia del Madrid, on la qualitat dels seus jugadors és clarament superior a la dels del Dépor.

I del 48' fins al final, què? Doncs una reedició del Barça de la segona part del Bernabéu (tornada Supercopa). De nou, el Barça jugant molt millor amb 10 que amb 11 (sense comptar els primers 17', òbviament). I és destacable aquest fet, ja que jugar tota una segona part amb un jugador menys i amb un equip que va cap amunt no és fàcil. Seria qüestió d'anàlisi, per gent que hi entengui, perquè el Barça ha ofert la seva millor versió, el seu futbol que més l'identifica, quan ha jugat amb 10 aquesta temporada. 

dimecres, 17 d’octubre de 2012

A un pas de superar un altre rècord

El clàssic de l'altre dia va deixar en un segon pla altres dades que, amb el pas del anys, prendran la seva importància. I una d'aquestes dades és que Messi, amb els dos gols contra el Madrid, ja en suma 17 en tots els enfrontaments amb l'etern rival, i se situa a només un gol de Di Stéfano, que amb 18 és el màxim golejador en la història dels clàssics. Fins aquí, res de nou que no s'hagi llegit o escoltat per la televisió.

Però comparar dues xifres absolutes, sovint, perd tot el seu sentit si no es tenen en compte altres paràmetres. En el meu cas, m'he dedicat a cercar en quants partits han assolit ambdós jugadors aquestes xifres golejadores (juntament amb César Rodríguez i Raúl González, que són els següents a la llista de màxims golejadors en la història del clàssic). Així, tenim que Di Stéfano va assolir la xifra de 18 gols contra el Barça jugant 30 partits, amb un promig de 0,6 gols per partit. Messi, en canvi, n'ha fet 17 en tan sols 20 partits. És a dir, un promig de 0,85 per partit. En tercer lloc hi ha Raúl, que en va fer 15 amb 37 partits, amb un promig de 0,41 per partit. I queda César, que els 14 gols que li va marcar al Madrid els va aconseguir després de jugar 28 partits. És a dir, un promig de 0,5 gols per partit.

Per tant, més enllà de la xifra absoluta, cal veure com la mitjana de gol per partit de Messi és clarament superior a la resta de jugadors analitzats. De fet, per igualar la mitjana que va aconseguir Di Stéfano amb el Madrid, a Messi només li caldria marcar un gol en un dels 10 propers partits! O una altra dada interessant; Messi va arribar als 15 gols contra el Madrid amb 19 partits, la meitat de partits que va necessitar Raul per arribar a aquesta xifra golejadora.

Messi està a punt d'encapçalar una llista on només hi ha jugadors que han fet història. I tinc la sensació que deixarà el llistó inabastable. I després d'aquest, tocaran altres reptes: El de màxim golejador en la història de la Champions. Però d'aquest en parlaré un altre dia.

dilluns, 8 d’octubre de 2012

Sense defensa

Foto: fcbarcelona.cat
Empat en el clàssic (2-2, els dos de Messi). El Barça manté, doncs, l'avantatge de 8 punts vers el Madrid, si bé comparteix liderat amb l'Atl.Madrid, que també ha començat molt fort en aquesta Lliga. Ara, nova aturada i sense futbol fins d'aquí quinze dies.

El partit d'ahir, possiblement, és un dels més igualats dels últims anys. I que consti que no ho dic pel resultat final, no, sinó per com van jugar uns i altres. D'una banda, el Barça, que segueix amb la seva mutació (com ja he explicat en les darreres entrades en aquest blog) i de l'altra el Madrid, que se li dona molt millor jugar-li al Barça al Camp Nou que no pas al Bernabéu (jo diria que des del partit de tornada de la Supercopa de 2011).

Ara bé, qualsevol anàlisi del partit d'ahir en clau culé sense tenir en compte les baixes en defensa seria esbiaxat. Ahir, el Barça, a partir del minut 27 (moment en que es lesiona Dani Alves) jugava amb els següents quatre homes al darrera; Montoya, Mascherano, Adriano i Jordi Alba. Res a veure amb la defensa titular indiscutible del Barça d'aquests últims anys: Alves, Piqué, Puyol i Abidal. Quin equip no es ressentiria amb aquestes quatre baixes?

Més enllà dels canvis que s'intueixen en la forma de jugar de l'equip, és indubtable que tants moviments en defensa en tant poc temps fa difícil seguir fent, per exemple, allò que distingia el Barça en l'època de Guardiola; la sortida desde darrera de la pilota. En aquest sentit, la baixa de Piqué està sent clau. Quasi més que la de Puyol. Per molt bones intencions que puguin posar Song o Adriano, ni un ni l'altre són centrals. I ja no diguem treure la pilota des de darrera.

I a les bandes, dues històries ben diferents: d'una banda la malaltia d'Abidal (absolutament incontrolable) ha estat ben reemplaçada amb Jordi Alba (un dels millors jugadors del partit d'ahir). I de l'altra banda ... N'hi ha un que hi és però que no hi és. Ahir Alves, en la poca estona que va jugar, va tornar a demostrar que no està en el millor moment de la seva carrera (la jugada del primer gol del Madrid el delata, al no sortir a tapar el xut de Cristiano Ronaldo). Per tant, si bé físcament hi era, la versió bona d'Alves també ha estat desapareguda en aquest inici de temporada.

dimecres, 3 d’octubre de 2012

La transició del joc del Barça


Foto: elperiodico.cat
Bona victòria ahir a Lisboa (0 – 2, amb gols d’Alexis i Cesc) que deixa al Barça líder en solitari en el seu grup de la Champions i amb un peu i mig als vuitens de final de la competició. I bona victòria, també, abans de rebre el Madrid diumenge en partit de Lliga.

La transició del joc del Barça. Ja fa dies que en parlo, i el màxim exponent d’això és com l’equip pot arribar a canviar en la forma de jugar en funció de si Xavi juga o no. Però a vegades, tot i jugar Xavi, ja es pot apreciar en el joc aquest canvi que comento. Ahir vam tenir una bona mostra, amb una primera part que no sabem si apunta maneres (l’equip va jugar més vertical que mai en moltes fases de la primera part) o bé és circumstancial per l’equip que hi havia davant i per les baixes que encara té l’equip. Sigui com sigui, és un canvi en la forma de jugar.

És obvi que quan tens un estil definit, els equips contraris intentin combatre’l i, a la llarga, acabin trobant la manera de com saber jugar-li al Barça. És, per tant, el moment de l’entrenador per trobar alternatives en el joc per contrarestar-ho. El Barça de Guardiola no va jugar mai igual; el primer gran canvi ja el vam tenir la primera temporada amb el canvi de posició de Messi (de la banda a fals nou). I més que en va anant introduint en les següents temporades. De fet, crec que aquesta verticalitat que ahir vam veure de forma evident, ja es va començar a observar en alguns partits de la temporada passada. Per tant, sembla lògic que ara Vilanova vulgui introduir aspectes tàctics nous.

Possiblement, l'equip encara necessiti temps per assimilar tot això que comento, però si els resultats acompanyen (com està passant fins ara) tot serà més fàcil.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...