diumenge, 30 de setembre de 2012

Quan joc i resultat no van de la mà

Foto: fcbarcelona.cat
Curiós el partit d'ahir al Pizjuán: una primera mitja hora que, per mi, és del millor d'aquesta temporada acaba amb un 1 - 0 en contra. En canvi, la reacció final del partit ve quan potser l'equip jugava més amb el cor que amb el cap. Sigui com sigui, 6ª victòria consecutiva a la Lliga (2-3, amb gols de Cesc (2) i Villa) i el Barça es manté ferm al capdavant de la classificació. I diumenge que ve, el clàssic.

Com deia, el Barça va sortir d'inici molt connectat, amb una actitud ben diferent de la que se le li havia vist a l'equip en tots els partits d'aquesta temporada. Possiblement el rival també hi té alguna cosa a veure ja que, després del Madrid a la Supercopa d'Espanya, era l'equip amb més entitat amb el qual s'havia enfrontat. Una altra cosa és que el marcador no acompanyés, si bé les ocasions es van repartir per igual en els primers 45'. 

La segona part va ser diferent i, tot que el Sevilla no va generar perill més enllà de la primera rematada (que va significar el 2-0), al Barça no se li va veure la mateixa dinàmica en el joc que en l'inici de partit. Va acabar guanyant més per desgast del contrari (el Sevilla va acabar amb 10) que per mèrit propi. El dos gols que van fer girar el partit són gairebé dins de l'àrea petita.

El marcador aquesta temporada acompanya, tan si es juga bé com si no, però almenys ahir em va agradar l'arrencada de partit. Ara, tan sols cal mantenir-ho la resta de partit. I per aconseguir-ho estic segur que també hi ajudarà alguns dels jugadors que no hi són en aquests últims partits (Puyol, Piqué i Iniesta).

diumenge, 23 de setembre de 2012

Sense Xavi no és el Barça

Foto: fcbarcelona.cat
Cinquena victòria consecutiva a la Lliga, després d'una victòria agònica davant el Granada (2-0, amb gols de Xavi i Borja en p.p.). El Barça segueix ferm al capdavant de la classificació, i ara disposarà d'una setmana sencera per poder preparar el partit de la setmana vinent al camp del Sevilla. Ara bé, el partit d'ahir no va deixar massa bones sensacions més enllà del marcador.

Sense Xavi no és el Barça. Què vull dir amb això? Parlo de l'estil, de la forma de jugar. Ahir el Barça va sotir d'inici sense el seu referent en el camp, i se'n va ressentir (tot i ser un gran jugador, Thiago no és Xavi, i Cesc tampoc). El dia que Xavi plegui (un horitzó que no és gaire llunyà) el Barça no jugarà igual. Però que no jugui igual no voldrà dir que no ho faci bé. La qüestió serà que l'equip, en aquell moment, amb els jugadors que hi hagi, sigui capaç d'assumir-ho i seguir endavant. Mentrestant, sempre quedarà l'opció, com ahir, de treure'l de la banqueta quan les coses no van bé.

Però més enllà del fet que Xavi no fos titular ahir, segurament hi va haver altres aspectes que van influir en els pitjors 45 minuts de l'equip aquesta temporada. Per començar, les baixes clau de l'equip, com ara Iniesta, Piqué i Puyol, que juntament amb la de Xavi, confuguraven un equip molt diferent de l'habitual. I amb l'experiment de tornar a provar Song de central, mentre Bartra s'ho mirava des de la banqueta. No crec que ahir fos culpable del mal joc de l'equip a la primera part i, per tant, deixarem per més endavant el balanç d'aquest jugador en una posició que no és la seva. La qüestió és que Vilanova no va donar la titularitat a Bartra quan tots pensàvem que si ho faria. Però estic convençut que hi haurà més oportunitats.

L'altre fet, més enllà de les baixes de certs jugadors, és el la qüestió actitudinal. Ahir vam veure un Baça semblant al de la primera part a Pamplona, per no dir que pitjor (aquell dia, almenys, es van generar més ocasions). Partit a casa, rival clarament inferior a priori, vens de jugar dimecres, etc ... La temporada passada es van escapar uns quants punts amb aquest tipus d'escenari. Seria bo recordar-ho ja que quan no jugues bé, no sempre guanyes.

dijous, 20 de setembre de 2012

Necessita millorar

Foto: sport.es
Debut a la Champions amb millor resultat que joc (victòria per 3-2, amb gols de Messi (2) i Tello). Sigui com sigui, el Barça comença amb bon peu el camí cap a Wembley.   
 
No és el primer dia que ho escric. Ja en vaig parlar en un post just al finalitzar la temporada passada i en un altre tot just perdre la Supercopa d'Espanya amb el Madrid: L'equip s'hauria d'haver reforçat amb un central. Ara ja és massa tard i s'haurà de seguir endavant amb el que hi ha. Tot això ho dic perquè Gerard Piqué s'ha lesionat i és baixa per les properes dues setmanes. Baixa que s'afegeix a la de Puyol. En el partit d'avui, Vilanova s'ha decidit per l'opció Song i l'ha col·locat de central. L'invent no és que hagi sortit massa bé (a mi em va agradar molt més Song jugant el mig del camp, que és el seu lloc natural) i potser dissabte caldrà provar altres coses: per exemple, donar la titularitat a Marc Bartra. Veurem.

L'altre aspecte a destacar, també en el capítol defensiu, i no només del partit d'avui sinó del que portem de temporada, és la facilitat que té el Barça d'encaixar gols: 9 en contra en set partits, un promig de més d'un gol per partit. Per sobre del promig del que ha registrat el Barça en aquestes últimes temporades. De moment, per sort, la majoria d'aquests gols no han influït en el marcador final, però està clar que aquest és un aspecte millorable, sobretot pel dia en que no hi hagi tan encert des de la part capdavantera de l'equip.

Però és obvi que no tot és negatiu, més enllà del resultat, del partit d'avui em quedo amb Tello, el millor jugador de l'equip. Ha fet un gol i n'ha donat un altre. No és el primer dia que surt d'inici, fet que demostra la confiança que té Vilanova amb aquest jugador. I estic convençut que el veurem jugar més partits, i de titular. És una qüestió d'estil: a Vilanova, l'extrem clàssic li agrada. I Tello encaixa perfectament en aquest paper.

diumenge, 16 de setembre de 2012

Victòria per partida doble

Foto: ara.cat
Important victòria a Getafe en la quarta jornada de Lliga (1-4, amb gols d'Adriano, Messi (2) i Villa). El Barça consolida el seu liderat amb un 12 de 12, i deixa el Madrid a 8 punts! La única notícia negativa és la lesió de Puyol, que el deixa ko pel proper mes i mig.

Avui, més enllà del resultat em quedo amb l'11 d'inici: 10 jugadors formats a La Masia (l'excepció era Adriano). I una banqueta de luxe: Messi, Alves, Mascherano, Villa. El que ha fet avui Tito Vilanova serà molt menys aplaudit que les crítiques que li hauria costat aquesta aposta si el partit no s'hagués guanyat. Que ja ens coneixem.

Més enllà d'Adriano, que ha obert la "llauna" i continua en molt bona forma, avui ha destacat Thiago, que ha tornat després de la lesió que va tenir tot just finalitzada la temporada passada. La seva actuació ha fet oblidar que al camp, avui, no hi era Iniesta. Ja sé que tot just acaba de començar la temporada, però és una molt bona notícia que el dia que els homes clau de l'equip no hi són, es continui jugant bé i guanyant. I això avui ha passat. Aquesta pot ser la gran diferència respecte de la temporada passada.

Ara caldrà serenor en aquest començament estrany de Lliga. I no ho dic tant pel Barça, sinó pel començament del Madrid, que a aquestes alçades de la temporada només ha sumat 4 punts i ja és 8 punts del Barça. Una distància que, en les últimes tres temporades, costava suor i llàgrimes d'aconseguir.

dimecres, 5 de setembre de 2012

L'entorn

La primera vegada que es va fer servir aquesta expressió va ser després d'un partit de la Copa d'Europa de la temporada 1991 - 1992, la de Wembley. Es venia de perdre per 1 - 0 contra l'Sparta de Praga, i en la roda de premsa posterior al partit, Johan Cruyff (l'entrenador del Barça en aquell moment) va atribuir a "l'entorn" la culpabilitat de la derrota d'aquell dia. No era la primera vegada (ni seria la última) que Cruyff s'excusava, sense atribuir-se cap mena de responsabilitat. Des d'aleshores, i en múltpiles variants, s'ha fet servir aquesta expressió per referir-se a tot allò que envolta el primer equip, i que no és estrictament futbolístic: mitjans de comunicació, el propi club (descomptant el primer equip) o la pròpia afició (sobretot).

Aquest concepte, que des d'aleshores forma part de la història del club, de tant en tant reapareix. El més curiós de tot plegat, però, és que des de fa uns quants anys qui agita l'entorn de forma més sorollosa és el mateix Johan Cruyff. Qui ho criticava!

És la faceta de Cruyff que menys he suportat des que va tornar a Barcelona l'any 1988. La seva anterior etapa, per qüestions d'edat ni la recordo (encara no havia nascut quan va fitxar pel Barça, i quan va marxar no tenia ni 3 anys). La importància de Cruyff en el Barça no l'explicaré ara, és sobradament coneguda i seria absurd negar-la (amb l'excepció, pel meu gust, dels seus dos últims anys, però això és tema per un altre dia). Però tornem al present. 

Aquesta setmana, Cruyff ha declarat que "no és el mateix ser el segon entrenador que estar al capdavant". Fantàstic! Imagino que aquell capítol de Barrio Sésamo no se'l va perdre. Sigui com sigui, la lectura d'aquestes declaracions és senzilla; un cop ha plegat Guardiola, amb el qual manté una excel·lent relació i, el més important, era una aposta de l'anterior junta directiva (amb la qual mantenia, també, una excel·lent relació), ja s'ha obert la veda per poder dubtar de l'entrenador actual (ja que la decisió l'ha pres la junta actual). Felicitats.

Un bon exemple del que és l'entorn, sense dubte, i no entés des d'un punt de vista d'excusar-te per la derrota del teu equip (dubto que escoltem a Tito Vilanova excusar-se, amb factors externs, d'alguna derrota del seu equip) sinó en la seva versió cutre; la del soci opinant després de quatre resultats. Resumint, molt impropi d'algú de la seva experiència.

dilluns, 3 de setembre de 2012

Defensar-se amb la pilota

Foto: mundodeportivo.es
Bona victòria ahir contra el València (1-0, gol d'Adriano) en la tercera jornada de Lliga, que deixa el Barça líder en solitari amb 9 punts, 5 per sobre del Madrid. Ara, l'(odiosa) aturada habitual de primers de setembre. Una victòria que deixa a tothom més tranquil després de la derrota a la Supercopa d'Espanya.

Del partit d'ahir em quedo amb un aspecte del joc que ja dimecres passat vam tornar a veure; defensar-se amb la pilota. Possessions llargues que impedien que el València tingués la pilota (només va generar perill a pilota aturada). I només es deixa anar si hi ha una oportunitat clara de remat. I penso que el Barça va jugar ahir, així, per necessitat, ja que el desgast físic del partit amb el Madrid es va notar molt, sobretot a la segona part. I que tampoc cal oblidar que el rival era el València, que feia quinze dies havia empatat al Bernabéu.

L'altre aspecte que em va agradar és el paper que estan tenint, en aquest inici de temporada, jugadors com Adriano (amb l'excepció del partit del Bernabéu), Pedro o el debutant Song, que ahir va aconseguir que ningú s'enrecordés de Busquets. Té mèrit, això, ja que la seva posició és clau, i penso que se'n va sortir prou bé.

Tot i això, l'equip ha de seguir creixent. S'ha canviat d'entrenador i, encara que Tito Vilanova fos el segon de del Pep, això cada cop tindrà menys efecte, ja sigui pel pas del temps, l'arribada de nous jugadors com l'evolució natural de l'equip. Cal paciència i no estar constantment comparant amb temporades anteriors. És absurd i no serveix per res.

diumenge, 2 de setembre de 2012

Ni optimista ni pessmista (torna la barca)


Foto: fcbarcelona.cat
El partit de tornada de la Supercopa davant el Madrid ha obert dos fronts; els que es queden amb la lectura positiva (bona segona part jugant amb 10 i amb possibilitats de remuntada) i els que es queden amb la lectura negativa (la pitjor primera part en molt temps). Jo m’ubico a mig camí d’uns i altres.

Els primers 25’ de partit han de servir per alguna cosa. L’inici va ser, inclús, pitjor que el dia de l’Osasuna. I amb errades poc habituals (la de Mascherano és inèdita i Piqué havia estat força bé, fins ara, en el que portem de temporada). Per una vegada, una expulsió pròpia (Adriano) va servir per a millorar el joc. Però el gran dubte que se’m genera del partit és si s'hauria d'haver fitxat un central. Puyol és titular, però en el primer partit important de la temporada ja no hi ha pogut ser per lesió. I això pot passar més cops durant la temporada, ja que Puyol és difícil que pugui estar per jugar 50-60 partits per temporada.

La segona part. Per mi, i és el gran dubte que tinc, és si el Barça va jugar com va jugar per mèrits propis o per demèrits del Madrid. De fet, aquest és un dubte habitual quan veig un partit de futbol (i de qualsevol altre esport d'equip), però en el partit de l’altre dia se’m va accentuar. El Madrid va tenir la seva opció de tornar-li el 5-0 al Barça, i no tinc clar si no va voler o no va poder.

A tot això, a més, cal afegir que el Barça duia 7 visites consecutives sense perdre al Bernabéu (des de maig de 2008), un rècord històric difícil de superar.

Són diferents lectures per a un mateix partit. La clau, segurament, és tenir-les totes en compte i no quedar-se només amb una. La Supercopa és un títol i com a tal, millor guanyar-lo que perdre'l. Però està clar que si es guanya la Lliga o la Champions la importància d'aquesta derrota quedarà minimitzada. Encara que hagi estat contra el Madrid.

Un marcador diferent per a un mateix partit

Foto: fcbarcelona.cat
El millor del segon partit de Lliga del Barça va ser el resultat (1-2, tots dos de Messi). Un partit que no va tenir cap diferència amb el jugat en el mes de febrer d’enguany i que va costar mitja Lliga. La única diferencia la va posar Osasuna, estant menys encertat de cara a porteria.

I ja es va veure, des del primer minut, que l’equip no va sortir amb la mentalització suficient per jugar aquest partit, amb el cap més pendent del partit de tornada de la Supercopa amb el Madrid. Només al minut de començar, Valdés va aturar un u contra u per deixar amb el “cul a l’aire” tots aquells que es van atrevir a criticar-lo per l’errada de l’altre dia.

Un dels problemes que ja s’entreveuen en aquesta temporada, i quasi diria que més accentuat respecte de temporades anteriors, prové dels laterals, sobretot si aquests dos són Jordi Alba i Dani Alves. Dos laterals molts ofensius i que poden deixar la defensa desguarnida si l’equip contrari llença una contra. Serà un tema a millorar clarament si no es vol patir amb equips que disposin de jugadors amb més qualitat a dalt que no pas Osasuna. O bé, que no es prodiguin tan en atac. L’altre opció seria que tots dos no surtin d’inici, ja veurem.

La bona notícia a dalt és Pedro. Ahir, que va sortir a jugar en el tram final del partit, va ser decisiu en la jugada del primer gol. Pedro, que ja va acabar en bona forma el tram final de la temporada passada, ha començat aquesta igual i per mi ja és un dels jugadors més destacats en aquest inici de temporada del Barça.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...