divendres, 24 d’agost de 2012

Ja està bé

Foto: elperiodico.cat
Bona victòria ahir davant el Madrid en el partit d'anada de la Supercopa d'Espanya (3-1, amb gols de Pedro, Messi de penal i Xavi), i més si s'analitza deixant passar les hores suficients per tal que el mal gust de boca del segon gol del Madrid no tapi un partit en que el Barça va ser, en el global, molt millor que el Madrid. Llàstima que el marcador no ho demostri i que tot quedi per al partit de tornada.

El partit va tenir dinàmiques diferents. Una primera part en que el Barça va dominar, però no va generar gaire perill (dues rematades de Messi, una d'elles molt clara) i poca cosa més. Ara bé, amb el Barça d'absolut dominador del joc. En canvi, la segona part, just va ser que el marcador (que no el joc) se li posés de cara al Madrid (gol en la primera rematada entre pals), que el Barça va saber reaccionar fent els tres gols en vint minuts. I si no va deixar més de mig títol sentenciat va ser per l'errada de Valdés en el segon gol del Madrid quan quedaven cinc minuts pel final i es venia d'una jugada que hauria pogut significar el 4-1 ...

Està clar que parlar del partit d'ahir sense parlar de l'errada de Valdés és quasi impossible. Una errada "recuperable", no definitiva. Això i ja està, no cal donar-hi més voltes. Valdés ha donat molt al Barça, només cal tornar a veure alguna de les finals de la Champions guanyades (París, Roma). Discutir si Valdés és porter pel Barça és perdre el temps.

dimarts, 21 d’agost de 2012

Respectar la història

Foto: martiperarnau.com
El record que tinc dels meus primers Gamper és una ràdio, el Puyal i fent servir la imaginació. Era la època en que el Gamper servia per a que el Barça es presentés davant l'afició, ja que amb prou feines hi havia hagut oportunitat de veure cap partit de l'equip. Com a molt, per la tv (en comptades ocasions als anys 80) i en un clàssic com el Carranza o el Teresa Herrera. Ja sé que sembla que parli del "Pleistocé", però alguns d'aquests tornejos estivals encara es juguen avui dia.

Des de fa uns anys, el Gamper ja ha deixat de ser la presentació oficial de l'equip, i la quantitat de partits vistos per la tv abans del torneig són nombrosos (això ja era així a mitjans dels 90). Ni l'intent de "millorar el producte", primer a partit únic i després portant equips de renom (Milan, Inter), sembla evitar la seva gradual pèrdua d'importància. Però segurament ahir és va assolir el moment de màxima decadència, moment en el que el torneig es va acabar convertint en un entrenament del primer equip televisat. I sense la gran majoria dels millors jugadors.

Crec que cal fer un replantejament seriós del que és aquest torneig o bé, directament, canviar el nom, i donar al nom Gamper quelcom diferent i de més importància. Qui va ser el fundador del club no es mereix una "pachanga" televisada amb els jugadors suplents del primer equip i alguns del filial, més enllà de les necessitats de l'entrenador (lícites i respectables, només faltaria). Si l'essència del torneig ha perdut tot sentit (cosa lògica en els temps que corren), potser és el moment de donar relleu i que el nom de Joan Gamper llueixi en un altre lloc, per exemple, el del camp de futbol. El nou o l'actual.

dilluns, 20 d’agost de 2012

Començar amb bon peu

Foto: elperiodico.cat
Bon inici del Barça a la Lliga, amb una golejada (5-1) davant la R.Societat (gols de Messi (2), Puyol, Pedro i Villa). Bon debut, també, de Tito Vilanova en un partit oficial, confirmant les bones sensacions que havia donat l'equip durant la pretemporada. I retorn somiat de Villa, que després de quasi nou mesos va tornar a jugar amb el primer equip en un partit oficial. I fent el cinquè!

Hi va haver més detalls positius del partit d'ahir. Per començar, una titularitat no esperada (Tello), que juntament amb Pedro, va ser un dels jugadors més destacats de l'equip, participant en les jugades del 3r i 4t gol. Quan semblava que el futur d'aquest jugador estava més fora que dins, després del partit d'ahir no s'entendrà cap altre cosa que no sigui la seva continüitat. I Pedro. Un jugador que la temporada passada se'l va trobar a faltar, amb l'excepció del tram final. Els gols de Pedro i el retorn de Villa, la compensació per aquells dies en els que Messi necessiti un cop de mà al davant.

Més detalls. Ahir, d'inici, a la banqueta: Piqué, Iniesta, Villa, Alexis, Adriano. En aquest capítol, i després del fitxatge de Song, sembla que el Barça ha fet els deures. Un dels altres errors de la temporada passada és que el Barça no disposava d'un "fons d'armari" suficient per compensar determinades baixes. Ahir, hi havia quatre-cinc jugadors, com a mínim, titulars en qualsevol gran partit.

I a tot això cal afegir, és clar, la punxada del Madrid, que deixa el Barça, només arrencar el campionat, dos punts per davant. Tot plegat molt anecdòtic, però ja està bé començar així el nou projecte.

diumenge, 12 d’agost de 2012

El meu "Pinto" de vista

L'úlitm partit de la pretemporada (Gamper a banda) va acabar amb una victòria fàcil davant el Dinamo de Bucarest (0 - 2, amb gols de Messi i Afellay). Un partit amb unes característiques semblants als que ha jugat el Barça en anteriors partits d'aquesta pretemporada, amb millors primeres parts que no segones (fet que s'explica pels canvis de jugadors a mida que avança el partit). Ahir, a més, va servir per a que Villa i Fontàs tornessin a jugar amb el primer equip, després de les greus lesions d'ambdós jugadors. Diumenge que ve, l'estrena oficial (partit de Lliga) amb la Reial Societat a casa, el primer partit important del nou Barça sense Guardiola.

Però avui amb ve de gust parlar de Pinto, que en aquesta pretemporada ha tingut la seva ració de protagonisme, amb intervencions destacades en les dues tandes de penals en les que ha participat (i amb èxit). Diria que en aquest blog (i ho dic de memòria) mai n'havia parlat d'aquest jugador, un dels més veterans del primer equip, ja que "amb la broma" ja duu quatre temporades i mitja amb el primer equip.

La sensació és que a aquest jugador se'l valora més per la imatge que projecta que no pas pel que aporta (més enllà de l'anècdota de xiular i fer confondre un jugador en un partit de Champions). I el que aporta és molt. En aquestes 4 temporades amb Guardiola com a entrenador del primer equip, Pinto ha tingut el seu protagonisme, centrat bàsicament amb la titularitat exclusiva a la Copa del Rei (també ha estat tritular en alguns partits de Lliga i Champions). I el balanç ha estat excel·lent, amb dos títols de Copa i una final. En la Copa de la primera temporada, el penal aturat al camp del Mallorca en el partit de tornada de les semifinals va sent el punt d'inflexió per a l'equip, i en la Copa de la darrera temporada, va tenir un paper destacat en l'eliminatòria amb el Madrid. Se'm fa difícil pensar en un partit on es pugui dir que el Barça l'ha perdut per culpa d'una errada seva. I mira que, tractant-se d'un porter, un fet així seria difícilment oblidable.

Di tot això, espero que Tito no canvïi de criteri i segueixi apostant per ell en aquesta competició. És un criteri que crec que no hauria de canviar, tot i que l'entrenador ja no és el mateix.

dijous, 9 d’agost de 2012

L'equip es va definint


Foto: ara.cat
Partit sense història ahir davant el Manchester United (0-0). Va servir per veure com Valdés aturava un penal a Rooney, com Jordi Alba debutava amb el primer equip o perquè jugadors del filial com Sergi Roberto o Marc Bartra seguissin acumulant minuts amb el primer equip. I dic aquests dos perquè crec que si no arriba cap més fitxatge, tots dos jugadors podrien tenir força minuts en el primer equip aquesta temporada.

Un altre aspecte interessant a poc més d’una setmana vista per a que comenci la Lliga es veure quina serà la parella de centrals titulars. Ara mateix, Piqué, Mascherano i Puyol surten en igualtat de condicions i, si no hi ha cap entrebanc en forma de lesió, fa tota la pinta que serà una de les primeres decisions importants de Tito Vilanova des que és entrenador del primer equip. I quasi no tant per la parella de centrals que jugui davant la Reial Societat, sinó pels dos que ho puguin fer davant el Madrid en el partit d’anada de la Supercopa d’Espanya. I jo crec que davant el Madrid, la incògnita és saber qui acompanyarà a Puyol ...  

Del mig camp en endavant, pocs canvis observo respecte de la temporada passada i, fins que David Villa no estigui en condicions de jugar (encara no s'ha estrenat en aquesta pretemporada), la qüestió és decidir qui acompanyarà a Messi i Alexis a la davantera (Cesc, Iniesta, Pedro). És aviat encara, però l'equip va prenent forma.

diumenge, 5 d’agost de 2012

Més important que el futbol

Foto: sport.es
Bon assaig ahir en el tercer partit de la pretemporada davant el renovat i multimilionari PSG; empat a dos, amb gols de Rafinha i Messi de penal. El partit més exigent fins al moment, davant un equip que és el que s'ha gastat més diners en fitxatges a data d'avui (Ibrahimovic, Thiago Silva, Lavezzi) i que pot ser rival del Barça en la propera edició de la Champions. Del partit d'ahir em quedo amb la primera part, en la que el Barça es va semblar més al Barça, amb el control absolut del joc en tot moment i amb un PSG que amb prou feines va generar perill. El partit també va servir per donar els primers minuts als jugadors que van jugar l'Eurocopa amb la selecció espanyola, amb l'excepció de Jordi Alba, que es reincorporarà el dia 8.

El gran moment d'ahir a la nit, però, no va tenir res a veure amb el partit. Abidal, en una entrevista al finalitzar el partit, deia que espera poder tornar a jugar amb el primer equip abans del mes de desembre d'enguany. Al·lucinant!! Cal recordar que a Abidal li van transplantar el fetge el mes d'abril (fa quatre mesos).

Crec que el més rellevant del missatge no és si ho aconseguirà o no. La qüestió és el simple fet de proposar-s'ho. Això és el més important. Abidal, amb aquestes declaracions, és possible que hagi aconseguit, pels seus companys, un efecte molt més potent que moltes setmanes d'entrenament o que una gran victòria contra un equip rival.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...