dimecres, 30 de maig de 2012

Balanç temporada 2011 - 2012


Foto: fcbarcelona.cat
Amb la temporada ja acabada i el traspàs a la banqueta aclarit, toca fer balanç. I penso que aquest és força positiu. Possiblement no és un excel·lent, però penso que la nota és molt alta. I m’explicaré.

Des d’un punt de vista numèric, la temporada deixa un balanç de 4 de 6 títols possibles. Ja sé que són els quatre de menor importància si aquests els situem en una escala de valor, però si recordem com es van assolir potser li podrem donar la justa mesura de la seva importància. La Supercopa d’Espanya, davant el Madrid i amb una menor preparació prèvia. L’altre títol meritable va ser la final del Mundialet de clubs. I per doble motiu: Va acabar sent un dels 5 millors partits del Pep Team i per la dificultat de poder jugar aquest títol, ja que requereix, prèviament, haver guanyat la Champions. I el darrer, la Copa del Rei, pel nivell dels rivals eliminats en les rondes prèvies (Madrid, València).

I dels títols no assolits, què en podem dir? Per mi mereixen dos anàlisis diferenciats. D’una banda la Champions, amb una trajectòria quasi perfecta fins a les semis, on es perd el primer partit de la competició per manca d’encert de cara a porteria. De fet, aquest acabaria sent el motiu pel qual el Barça quedaria eliminat, més que no pas per una major superioritat de l’equip rival. La qüestió de la sort no la valoro (a la llarga es compensa), ja que també ho hauria de fer en aquelles competicions que també s'acaben guanyant. En canvi, a la Lliga, ha pesat més la manca de regularitat de la primera volta i inici de la segona, que no pas un excel·lent tram final. Partits com el d’Anoeta, Coliseum, Cornellà, el Madrigal o el Reyno de Navarra són un clar exemple del que explico (el Barça es va deixar 12 punts en aquests partits). Aquest és un dels punts a millorar la temporada vinent: ser més regular (és possible que el Madrid exigeixi, de nou, una alta puntuació per tal de poder assolir el títol)

Des d’un punt de vista del joc, no sé si m’atreviria a dir si aquesta ha estat la millor temporada (és el que va dir Guardiola en la seva penúltima roda de premsa), però el que si tinc clar és que ha estat una de les temporades que majors novetats tàctiques ha aportat. Vam descobrir que es pot jugar amb un sol defensa (Vila-real al Camp Nou), que es pot jugar sense davanters (final del mundialet amb el Santos) o que es pot mutar del 3-4-3 al 4-3-3 (sobre la marxa) si disposes de peces polivalents (Dani Alves). També s’ha recuperat la versió de l’extrem tradicional (Tello), mentre que Cesc dóna un aire diferent a l’equip, sobretot quan Xavi no hi és al camp. Aquest darrer aspecte, en el capítol del joc, seria un dels punts a millorar de l’equip, si bé pensar en un Barça sense Xavi és molt pensar.

dissabte, 26 de maig de 2012

El millor comiat

Foto: fcbarcelona.cat
L'últim partit del Pep Team ha servit per aconseguir el 14è títol (de 19 possibles). Un gran final pel millor entrenador de la història.

Aquesta final serà recordada, segurament, per ser aquella en que l'equip va sortir d'inici molt més endollat que en qualsevol altra final. I també serà recordada, segurament, per ser una de les més breus de la història; el Barça ha liquidat el partit en 24 minuts. No recordo res igual ... La segona part ha estat un passatemps fins al xiulet final. Tot l'equip ha estat a un molt bon nivell (en especial, és destacable l'actuació de Montoya en el lateral, en substitució d'Alves lesionat), però vull destacar jugadors com Adriano i Mascherano, que per mi han fet una gran temporada. I Pedro, que ha recuperat el seu millor nivell en aquest tram final, apareixent de nou en una final.

No semblava pas, a priori, que aquesta final l'acabaria guanyant el Barça amb la facilitat que ho acabat fent. I no ho dic tant pels jugadors, que continuen sent els mateixos, ho dic per l'entorn, aquell concepte al que Cruyff li va posar nom. Ha estat Guardiola dir que plegava per aparèixer en tot el seu esplendor. Doncs bé, avui tinc la sensació que l'equip ha volgut donar una resposta ben clara a tot aquest entorn. Una resposta en forma de victòria clara i contundent. Una resposta en forma de que això no s'ha acabat, que és un punt i seguit, però que el model no es questiona, per molt que Guardiola no segueixi. És a dir, que el model està per sobre dels noms o de les persones.

Guardiola marxa i el Barça segueix. El Pep Team ja és llegenda.

dijous, 17 de maig de 2012

Hauria de seguir

Foto: fcbarcelona.cat
Fa dies que li dono voltes a escriure una entrada en el blog sobre els motius pels qual penso que Dani Alves hauria de seguir la temporada que ve al Barça. En tinc uns quants i us els penso dir. Però el dia a dia té sorpreses, a vegades negatives; Dani Alves es va trencar la clavícula en l'entrenament de dimecres i ja ha passat per quiròfan. Per tant, baixa segura per la final de Copa, on penso que hauria estat titular. De fet, per aquells que només miren el marcador (la majoria), si el Barça no guanya la Copa, Alves en podria sortir "beneficiat", ja que molts faran aquell exercici (habitual en el món del futbol) de recordar aquells que no juguen (i això que en aquesta final en faltaran uns quants més a la defensa, com Puyol i Abidal). Aquest "benefici" (que espero que no arribi) li podria anar bé per canviar aquest corrent d'opinió (d'on surt?) que és un dels jugadors que hauria de plegar a final de temporada.

Torno al que anava. Per què penso que ha de seguir? El primer motiu, i va ser justament aquest el que em va fer pensar en esciure això, va ser el cert paral·lelisme que hi observo amb el cas Eto'o, possiblement un dels pocs errors en les preses de decisions (importants) de Guardiola. De fet, crec que es pot afirmar que des que Eto'o va plegar del Barça, el club no ha sapigut trobar un substitut amb garanties (ni Ibra va triomfar ni Villa ho ha fet de moment). Bàsicament, quan ets un dels millors en la teva posició, és lògic que qui et supleixi ho tingui difícil per igualar-ho. I dic que Eto'o era un dels millors en la seva posició en aquell moment perquè un cop fora del Barça va seguir oferint un alt rendiment (amb l'Inter de Milà acabaria aconseguint el triplet la temporada següent). 

Doncs bé, tot això que explico és el que observo en el cas de Dani Alves. Quin jugador hi ha al mercat que et pugui oferir el mateix que ell? I si el hi ha, pagaràs ara una "morterada" per fitxar un jugador que, com a molt i sent molt optimista, igualarà les seves prestacions? Negoci absurd.

L'altre argument que es fa servir és el de "ja està amortitzat" Doncs si ja està amortitzat i encara t'ofereix un bon rendiment, per què vendre'l? El Barça no és una empresa amb l'objectiu final de generar beneficis, almenys amb la compra-venda de jugadors. De fet, en aquest capítol, els grans clubs són deficitaris per definció. Si vols els millors has de pagar (sempre i quan no els tinguis en el teu propi club, i en això el Barça va sobrat).

Hi ha un altre motiu, potser el més important de tots, pel qual crec que hauria de seguir; Alves és dels pocs jugadors que et permet canviar de tàctica sobre la marxa en un partit. De fet, al llarg d'aquesta temporada ho hem vist més d'un cop, on l'equip mutava del 3-4-3 al 4-3-3 (i al revés) gràcies a ell. Aquest fet li dona un fet diferencial respecte de la resta de jugadors en la seva posició que el fa bastant insubstituïble.

No sé que passarà finalment, l'estiu és llarg i fins el 31 d'agost ja sabem com van aquestes coses, cal omplir hores de ràdio i televisió per cobrir el forat que deixa la competició, i alimentar de rumors el personal per poder seguir venent. Però jo, almenys, explico els motius pels quals penso que no hauria de marxar. Ja veurem si finalment es tenen en compte o no.

diumenge, 13 de maig de 2012

Perdre la perspectiva

L'últim partit de Lliga d'aquesta temporada i de l'era Pep es va saldar amb un empat a 2 gols (Busquets i Keita). Ara, l'equip disposarà de 12 dies per poder preparar la final de Copa davant l'Ath. Club. La Lliga s'acaba amb uns números del Barça que, en qualsevol Lliga de no fa massa temporades, hauria guanyat sense massa problemes. Però ja fa tres temporades que el Barça i el Madrid estan fregant la perfecció (en termes de puntuació), i qualsevol petita ensopegada pot resultar definitiva en el desenllaç final. Aquest serà un dels reptes de l'equip per la temporada vinent, no tenir aquestes petites ensopegades (R.Societat, Vila-real, Pamplona, poden ser tres bons exemples), ja que la competència amb el Madrid em fa l'efecte que tornarà a ser la mateixa.
Foto: elperiodico.cat

El partit d'ahir va tenir com a diferència respecte dels darrers jugats (comptats des del dia del clàssic) l'expulsió d'Alves. Això va provocar que l'equip hagués de jugar quasi tota la segona part amb deu jugadors. Un extra més per jugar un partit en que el Barça no s'hi jugava res a nivell d'equip, però si que tenia alguna motivació a títol personal (el Zamora per a Valdés i el Pichichi per a Messi). Al final, es va salvar d'una derrota amb un cop de cap de Keita, que va evitar tancar l'era Pep a la Lliga de la mateixa manera que va començar, amb una derrota.

Tornant als números del Barça en aquesta Lliga. No crec que hagi passat massa vegades que l'equip que té a la seva plantilla el Pichichi i Bota d'Or (Messi amb 50 gols), al Zamora (Valdés amb 28 gols en 35 partits) i sent l'equip menys golejat no acabi guanyant el títol. Tot això ho dic en relació a les especulacions d'altes i baixes, de si aquell jugador o aquell altre ha de seguir o no. No crec que estiguem davant el final d'un equip, sinó en un punt i seguit. Calen certes millores, no grans canvis.

diumenge, 6 de maig de 2012

El millor de tots els títols possibles

Crec que el que va passar ahir, en el moment de comiat del Pep al Camp Nou (encara queden dos partits, un de Lliga al camp del Betis i la final de Copa al Calderón) és el millor de tots els títols que ha guanyat Guardiola com entrenador del Barça. Un detall: El simple fet de veure com la pràctica totalitat d'aficionats van esperar al final del partit per acomiadar-se (fet insòlit, aquest, ja que és tradició marxar abans que acabi el partit) ja diu molt del moment que s'anava a viure. Ahir, el comiat va semblar la celebració d'un títol, amb la sardana final.

Tinc la sensació, i així desitjo que sigui d'ara en endavant, que amb Guardiola s'han acabat les divisions en el barcelonisme. El que no van aconseguir altres personatges clau en el història del club (i que sota el meu parer, mereixien un millor comiat/homenatge/reconeixement que el que van tenir en el seu dia, i si és que el van arribar a tenir), ell ho ha aconseguit. Imagino que els triomfs en tenen bona part de culpa, però hi ha moltes altres coses que també influeixen. El Pep, en el dia de la seva presentació com a entrenador del Barça no va prometre victòries, ni títols, va garantir esforç i sacrifici, i actitud per sobre de tot (persistirem). Valors, aquests, que sumats a una manera d'entendre el joc i a un equip de llegenda han deixat el Pep Team com un dels equips de referència quan es revisin els llibres d'història del futbol.

Espero i desitjo que torni, i que no trigui molt en fer-ho. Però mentre no hi sigui cal seguir endavant. I aprofitar l'herència d'aquests quatre anys. Ara és el moment de consolidar aquest canvi en la manera de ser del club. Si s'aconsegueix, serà el més gran de tots els triomfs del Pep Team.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...