dilluns, 30 d’abril de 2012

Deixar-se anar (en sentit positiu)

Foto: elperiodico.cat
El d'ahir era el típic partit per a que et deixis anar. I quan parlo de deixar-te anar ho dic en el sentit negatiu, ja m'enteneu. La típica derrota al camp d'un equip modest sota l'excusa que ja està tot decidit i que l'equip està pensant en la final de Copa. Exemples d'això que explico en la història del Barça n'hi ha uns quants. Però no. Va ser just el contrari. L'equip, ahir, es va alliberar en el sentit positiu de la paraula. Tot influencia, també: primera rematada a porta i gol. I el segon va arribar sense xutar a porteria. Les coses d'aquest joc: més de 40 rematades a porta davant el Chelsea entre els dos partits no és suficient per classificar-te i només "amb una" és suficient per fer-ne dos al camp del Rayo. La resta del partit va fer baixada, amb una ràtio d'encert de cara a porta elevadíssima (7 de 10 intents, i un pal).

Aquesta manera de fer de l'equip no és casualitat, forma part de la seva senya d'identitat. I aquesta senya d'identitat ja sabem que ve de la banqueta. Ara, tot just en el primer partit després de fer-se públic que Guardiola no seguirà quan s'acabi la temporada, reconforta molt veure que l'actitud i el compromís dels jugadors no canvia. Si, ja sé que és aviat, però insisteixo, ahir es podria haver deixat anar en el sentit negatiu de la paraula ... I quan alguna cosa es desvia (la celebració molt fora de lloc de Thiago i Alves en el cinquè gol), ja hi ha qui sap reaccionar des del mateix terreny de joc.

divendres, 27 d’abril de 2012

Acabar molt bé, començar millor

Foto: sport.es
Guardiola plega. En un exercici de sinceritat diu que no se sent amb forces de continuar fent d'entrenador del primer equip. És lloable en els temps que corren, d'aferrament a la poltrona sigui com sigui i a qualsevol preu. Ell ho hauria tingut molt fàcil, però ha preferit ser honest i coherent. No sé si d'altres en prendran exemple (i no parlo només de futbol).

Ara mateix seria difícil resumir en un sol post el que ha aconseguit Guardiola com a entrenador del primer equip. Són moltes coses i de tot tipus. Però ara mateix em ve molt de gust quedar-me amb el que va passar al final del partit amb el Chelsea, després de caure eliminats de la Champions: La reacció de l'afició. Vaig anar molts anys al camp, sobretot en èpoques d'èxit del club, però és difícil recordar una reacció així de l'afició després d'una derrota com la de l'altre dia. Suposo que hi tindrà a veure alguna cosa allò que titulava l'altre dia de Sense urgències històriques

Però la millor manera de sobreposar-se a la notícia de la seva marxa ha estat la resposta del club: Anunciar que Tito Vilanova serà l'entrenador del Barça per la temporada vinent. Magnífic cop d'efecte! No ho esperava (i m'atreveixo a dir que ningú). És la millor manera de donar continuïtat a aquest projecte: Tito Vilanova ha estat la mà dreta de Guardiola en aquests quatre anys (i en la prèvia amb el B) i és qui millor coneix, després de Guardiola, aquesta plantilla. I la sensació que tinc és que aquesta decisió ja feia molt de temps que estava presa. En aquest sentit cal felicitar a la junta per la seva immediata resposta. I a Sandro Rosssel, que des que és president del club se li presentava la decisió més important des que exerceix.

Ara toca acabar la temporada de la millor manera possible: Competir el darrer títol del Pep Team, la Copa del Rei amb l'Ath. Club. Seria la millor manera de concloure el Pep Team, tal i com es va començar. Gràcies Pep!

dimecres, 25 d’abril de 2012

Sense urgències històriques

Foto: elperiodico.cat
Les urgències històriques, aquelles que va de definir Menotti en la seva època d'entrenador del Barça, quan el Barça guanyava una Lliga cada 15 anys i jugava una final de la Copa d'Europa cada vint. Menotti definia així la necessitat que tenia el club cada temporada per assolir títols rellevants. Doncs bé, això ja fa anys que es va acabar. Es va acabar, segurament, el dia que el club va decidir quina era la millor forma de jugar a futbol independentment del resultat.

I això és el que ha de quedar després del partit davant el Chelsea. L'estil per davant de tot, sense renunciar-hi. I ha de ser així perquè és la senya d'identitat de l'equip i perquè dona bons resultats. Hi ha 11 lligues i 4 Champions en els últims 22 anys que acrediten això que dic.

Es fa difícil parlar d'això un cop perds un partit (o una eliminatòria) en la que globalment has estat millor. Però el futbol és un joc que permet aquesta possibilitat. Possiblement és un dels jocs que més ho permet, el fet de vèncer sense ser el millor. Però com que aquesta possibilitat hi és, no cal flagelar-se amb preguntes que no tenen resposta. És així i ja està.

Ara hi haurà temps suficient per fer balanç, per millorar en allò que cal (el primer, amplar la plantilla) i decidir, si Guardiola finalment no segueix, amb quin entrenador engegar un nou projecte. Però jo estaria tranquil. Amb aquesta forma de jugar l'èxit estar garantit.

diumenge, 22 d’abril de 2012

Seguir sent


Foto: ara.cat
Mal partit del Barça. I ja està. Si, és veritat, aquesta derrota significa la més que probable pèrdua d'un títol. Però res hauria de canviar. Sense anar més lluny, dimarts que ve hi ha un partit, la tornada de les semis de la Champions amb el Chelsea que pot ajudar, i molt, a capgirar l'estat d'ànim. I qui sap si el balanç final de la temporada.

Després de veure el partit d'avui, la sensació que em queda és que l'equip està saturat mentalment. Sobretot quan juga contra aquest tipus d'equips, ben organitzats defensivament i que requereix màxima inspiració i velocitat en la presa de decisions (el dia del Llevant, ara tot just fa una setmana, ja va ser una bona mostra d'això que estic dient, amb una victòria 'in extremis'). També ha mancat velocitat en la circulació de la pilota i inspiració a dalt, on Messi no ha pogut participar en el joc com li és habitual. I això que Messi no participi, l'equip ho acusa.

Guardiola avui ha estat valent. Altres entrenadors, en un partit d'aquestes característiques, haurien tirat 'de manual': les vaques sagrades al camp. Ell no, ha apostat per Tello d'inici i Adriano enlloc de Piqué. I penso que ho ha fet perquè creu que aquests jugadors estan més bé, més en forma, que d'altres. Aquestes decisions, aquesta sinceritat davant els jugadors, fan que el crèdit que té no s'esgoti. El que dubto és si ell té ganes de continuar.

El més important que ha de quedar després del partit d'avui és que l'equip persisteix en la seva forma de jugar. Pot estar més o menys inspirat, tenir bons o mals resultats, però la forma de jugar no es qüestiona. I és una bona notícia ja que, a la llarga, dóna bons resultats.

dimecres, 18 d’abril de 2012

Només ha mancat encert

Foto: ara.cat
Aquest és, per mi, un dels pocs punts febles que té el Pep Team: l'encert de cara a porteria. Que al descans el marcador fos un 1 - 0 favorable al Chelsea només es pot explicar des d'aquest punt de vista (la manca d'encert del Barça). Per joc, la primera part del Barça és per emmarcar. La segona part ja no ha estat igual que la primera, molt possiblment per l'efecte del gol, que ha generat optimisme en el Chelsea i desànim en el Barça, que s'ha accentuat a mida que ha anat passant el temps.

El futbol té això: El millor no sempre guanya. I això és el que crec que ha passat avui. No dic que el Chelsea no hagi fet un bon partit, de fet, una cosa no treu l'altra (voler guanyar vs jugar bé). És més, penso que ha jugat de la millor manera possible contra el Barça: defensar-se bé i aprofitar les poques oportunitats. És una opció de jugar, també vàlida. Encara que el temps demostra, a la llarga, que potser no és la millor manera d'aconseguir títols. Però aquest no és el debat, ja que el Barça si que té clar com jugar, guanyi o no guanyi. Ho té clar des de fa 24 anys.

Ara toca remuntada en el partit de tornada, amb la visita prèvia del Madrid en partit de Lliga. En 72 dues hores, dos partits molts decisius en els que només valdrà guanyar. Però s'ha de ser optimista. Si algun partit es podia perdre en aquest tram final de temporada era el d'avui. I si es juga així, com a la primera part, hi ha moltes opcions. Encara hi ha temps.

diumenge, 15 d’abril de 2012

"transitando por la cornisa"

Foto: sport.es
La frase amb la que titulo el post és de Miguel Ángel Brindisi. Li vaig escoltar dir en la seva època com a entrenador de l'Espanyol, crec recordar després d'un partit del seu equip en que va estar a punt de perdre (d'aquesta dada no n'estic massa segur, parlo absolutament de memòria). Aquesta frase resumeix, al meu entendre, la situació que va viure l'equip ahir, durant bona part del partit (en especial, des del gol del Llevant fins al descans) i, sobretot, en el tram final del partit, on el Barça no va tenir el control de la pilota que li és habitual. Suposo que la tensió genera el seu efecte en els jugadors, que entren en un tram molt decisiu de la temporada i una errada pot ser fatal. Sigui com sigui, victòria (la onzena seguida en Lliga) i el Barça que segueix a quatre punts del Madrid. I dissabte que ve, el clàssic.

El partit d'ahir es va resoldre per Messi. Una gran jugada seva, amb la col·laboració d'Alexis, i el gol de penal (provocat per Cuenca) van ser suficients. Estic molt convençut que marcar els dos gols de forma força seguida (en set minuts de diferència) va ser clau. Després del segon gol, poques ocasions més hi va haver. També és cert que el Llevant poc perill va generar, però a la primera part tampoc havia fet res fins el penal, i es va posar pel davant en el marcador en la primera rematada a porta.

Ara, la Lliga queda aparcada ja que dimecres hi ha partit de Champions. El Barça torna a Stamford Bridge per jugar contra el Chelsea. Torna a l'escenari on va nèixer la forma de ser que resumeix molt bé l'actitud de l'equip avui a la Lliga: persistir fins al final.

dimarts, 10 d’abril de 2012

Per la forma de pressionar els reconeixereu

Foto: ara.cat
Hi ha dies que només veient l'actitud dels jugadors, aquestes ganes de "mossegar" a dalt, ja saps que aquell partit, en un 95% dels casos, s'acabarà guanyant. No dic que sigui definitiu (l'encert en el remat tambe és determinant) però tot acaba acompanyant. Al final, 4 - 0 (dos d'Alexis, Messi i Pedro) en un dels partits més complets de l'equip aquesta temporada. Aquesta victòria, a més, és la desena consecutiva en Lliga. Aquesta és la única manera d'optar al títol, sense deixar respirar al Madrid.

Un altre aspecte en el que ha millorat molt el Barça en els últims partits és en l'actitud defensiva (2 gols en contra en els últims 6 partits); la quantitat de vegades que els jugadors de la darrera línia s'han anticipat a les pilotes llençades als puntes del Getafe han estat incomptables. Un aspecte del joc, l'anticipació, que diu molt de la concentració del jugador. La defensa del Barça ja fa dies que està molt "endollada", on jugadors com Adriano i Mascherano, davant les important baixes en defensa de l'equip, estant suplint amb garanties aquestes absències.

I del partit d'avui també és destacable el paper en el joc de Cuenca, obrint la banda com pocs ho fan en aquest equip. D'ell ha vingut la jugada del tercer gol, en un tipus de jugada de les que són difícils de veure en el Barça.

Queden sis jornades per acabar la Lliga, amb partits molt dífícils com el de dissabte que ve al camp del Llevant, on una relliscada anul·laria tota la feina feta fins ara. Per tant, de la resta de coses millor ni parlar-ne i seguir amb aquest línia de no mirar més enllà del següent partit. És el que està funcionant i millor seguir així.

diumenge, 8 d’abril de 2012

Sense Xavi i Iniesta, però amb Messi

Foto: sport.es
Un debat habitual, aquest, de si Messi seria 'menys' sense Xavi i Iniesta. Dic habitual, principalment entre els que no són del Barça. Ahir sense Xavi ni Iniesta ens podem agafar a dues lectures diferents del partit, però ambdues certes, sota el meu punt de vista.

Sense Xavi i Iniesta és molt difícil reconèixer el Barça. No em va agradar gens la primera mitja hora del Barça. Sé que puc pecar d'impacient, però és impossible que aquest equip no se'n ressenteixi si en el seu onze d'inici no juguen ni Xavi, ni Iniesta ... ni Busquets! En aquest tram de partit l'equip en prou feines va generar cap jugada de perill clar i el Saragossa en va tenir més d'una, en especial un penal, que va aturar Valdés. De fet, en aquell moment vaig pensar que aquella jugada esperonaria l'equip, però em vaig equivocar, el que realment va despertar l'equip va ser el gol del Saragossa, que vindria minuts després. La clau del partit d'ahir, pel Barça, va ser fer el gol de l'empat prou ràpid, marcar-ne un segon dos minuts després i que el Saragossa es quedés amb 10 just abans del 45'. Per la segona part quedava el dubte, per tant, d'en quin moment es faria el tercer. 

Amb Messi és molt difícil perdre. Ahir, dos gols i una assistència. Em quedo amb el gol de jugada, de nou brillant. Ja va sent habitual que Messi faci un gol pel record a la Romardea. Aquest gol, a més, el va fer en un moment clau del partit (tal com he comentat abans). Amb el gol de penal i l'assistència en el quart, Messi va completar un bon partit ahir, un bon partit sense els seus dos millors socis, Xavi i Iniesta.

Així doncs, nous elements per aquest debat estèril. I dic estèril perquè no duu enlloc. Aquí la clau és que tots tres juguen al mateix equip, i no es tracta de si un funcionaria millor o pitjor sense l'altre. Si, ja sé que en el rerefons d'aquest debat n'hi un altre (les seleccions), però això, a mi, m'és ben igual.

dimecres, 4 d’abril de 2012

A semis un altre cop

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça ha arribat a un nivell que no li cal fer un  partit excel·lent contra el Milan (un dels grans) per classificar-se per les semifinals de la Champions. Molts podran opinar, amb raó, que l'equip rival era el Milan per justificar aquest nivell inferior de joc, però el Barça ha jugat contra uns quants equips aquestes últimes temporades (equips d'un nivell superior a aquest Milan) i el joc ha estat clarament superior (pels que no em creguin, recomano veure les dues finals de la Champions, per exemple).

Per què no va ser un partit excel·lent del Barça? Per començar, això si, mèrit del Milan, que en el global de l'eliminatòria ha sapigut neutralitzar força bé el joc de Messi, no permetint-li jugar amb la llibertat habitual entre línies. La conseqüència (una d'elles) ha estat un nombre inferior de clares ocasions de gol (sobretot del mateix Messi, que és qui més en genera en aquest equip). Insisteixo, clares ocasions. Els dos penals són jugades esporádiques i el gol d'Iniesta ve d'un rebot. Es pot tenir el control del joc (menys en l'última mitja hora d'ahir), però de tres quarts de camp en endavant no hi hagut la mateixa claredat d'ideees d'altres dies.

Sigui com sigui, el Barça ja és a les semifinals de la Champions per cinquè cop consecutiu, igualant el rècord del Madrid dels 50. I és la sisena semifinal en 7 temporades. A més, amb els dos gols d'ahir, Messi iguala el rècord d'Altafini a la Copa d'Europa (14 gols en una temporada) i tindrà dues oportunitats per superar aquest sostre. O tres.

diumenge, 1 d’abril de 2012

Encara hi ha temps

Foto: ara.cat
Gran partit ahir, davant d'uns dels equips "de moda" de la temporada. De fet, va ser un test del que serà la final de Copa el 25 de maig a Madrid. I aquest test, el Barça, el va aprovar amb bona nota.

El partit començava després que el Madrid hagués guanyat (i bé) davant Osasuna, i una nova relliscada hauria estat, anímicament, molt perjudicial, no només per la Lliga sinó pel proper partit davant el Milan. Però l'equip va respondre bé a aquesta pressió fent una de les primeres parts més completes que li recordo. I davant un equip que va saber jugar-li bé al Barça, sabent de les seves limitacions (amb jugadors clau a la banqueta, com Llorente o Muniain) i amb el poc marge de descans que duia després d'haver jugat un partit de l'Europa League 48 hores abans.

Tot l'equip va estar a un gran nivell, però d'ahir em quedo amb Piqué (la defensa, tota, va estar molt bé novament). Piqué ha estat un dels jugadors clau d'aquesta temporada. I quan dic clau ho dic en el sentit d'explicar el per què del descens de rendiment de l'equip en alguns partits aquesta temporada. Penso que ara, després del partit d'ahir, és just valorar la seva millora, que per mi ja es va començar a veure a San Siro.

Queden 8 jornades per acabar la Lliga i crec que el Barça encara tindrà alguna oportunitat. Però sigui com sigui, el que no es podrà negar és que des del dia de la derrota amb Osasuna, l'equip ha girat la tendència. I fa pinta que arriba al moment més decisiu de la temporada (abril - maig) molt endollat.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...