dijous, 29 de març de 2012

Ser competitiu

Foto: mundodeportivo.es
Hi havia una època, no molt llunyana en el temps, en la que el Milan era l'equip més admirat a Europa (molt més que el Madrid). Pel joc i pels jugadors. I per l'estil. Per l'estil perquè no hi renunciava, jugués contra qui jugués. En l'actualitat, aquest Milan renuncia al que calgui en l'objectiu de guanyar. Aquesta manera de fer és la que diferencia el Barça actual de la resta d'equips.

Ara bé, si una cosa ha aprés el Barça en tots aquests anys d'aquell Milan (i d'altres equips històrics) és el fet de ser competitiu. I un bon exemple és el partit d'ahir. Impecable en defensa. Si tu no fas gol, almenys que no te'n facin cap. I ja es decidirà l'eliminatòria en el partit de tornada. La Champions és això a aquestes alçades de temporada, partits igualats que s'acaben decidint en petits detalls. Qui no recorda l'eliminatòria amb l'Inter? Aquell dia 3-1 i tocava èpica en el partit de tornada. Aquesta és la gran millora del Barça en partits com els d'ahir.

D'ahir vull destacar, en especial, els quatre que jugaven darrera més Busquets. Busi s'ha convertit en tant o més imprescindible que Messi en aquest equip. Es nota molt els dies que no juga i l'equip, quan no hi és, se'n ressenteix, ja que no disposa d'un jugador de característiques semblants que el reemplaci sense empitjorar.

Estic molt confiat que l'equip superarà aquesta eliminatòria. No ja pel fet que el Milan, fora del seu estadi, empitjora el seu rendiment, sinó pel fet que el Barça va demostrar en el partit d'ahir una maduresa que permet ser optimista pel partit de tornada. Ah! Pep, estigues tranquil, per partits com els de dimarts que ve no cal una crida, l'afició ja sap que hi ha de ser ...oi?

dissabte, 24 de març de 2012

Avui si

Foto: ara.cat
Important victòria a Mallorca (0 - 2, gols de Messi i Piqué). No era un desplaçament senzill i l'equip arribava a aquest partit amb baixes importants a la defensa: Abidal, que ja no jugarà en el que resta de temporada, Alves sancionat i Adriano lesionat. I el partit de Champions a l'horitzó.

I més que s'ha complicat el partit, quan en el minut  56 Thiago ha vist la segona groga i ha deixat l'equip amb 10. Però, al contrari del que s'havia vist en els últims dos partits (sobretot el dia del Granada), l'equip ha sapigut defensar-se molt bé i el Mallorca amb prou feines ha generat perill.

Queden 9 jornades per acabar la Lliga i el Barça és a 6 punts del Madrid. El repte de guanyar tot el queda (amb la d'avui ja van nou victòres seguides, el rècord en aquesta temporada) continua sent la única recepta per pensar en optar el títol.

dimecres, 21 de març de 2012

La història en present

Foto: ole.com.ar
Hi ha dies en que una acció que a priori sembla desfavorable s’acaba convertint en el millor que et podria passar. Això és el que vaig pensar quan l’àrbitre va xiular el penal que va significar l’empat a 2 pel Granada. En aquell moment va començar un altre partit. Fins aquell moment, teníem el mateix tipus de partit que havíem vist el dissabte, amb la diferència que el Granada va tenir molt més encert (gol en la primera rematada de tot el partit) que no pas el Sevilla. Aquest tema, el de la baixada d’intensitat de l’equip quan es posa amb un avantatge còmode en el marcador (i que s’accentua en els inicis de les segones parts) és un tema a resoldre si es vol guanyar la Champions, ja que amb equips més poderosos (el Milan), aquest punt dèbil de l’equip pot acabar sent determinant.

Pel que fa a la resta del partit ... Messi. Amb el hat trick d’ahir se situa amb 234 gols en partits oficials amb el Barça, superant César (que es va quedar en 232). Amb el hat trick d’ahir, Messi se situa amb 34 gols a la Lliga, dos més que Cristiano Ronaldo. Amb el hat trick d’ahir, Messi supera la seva millor marca en una sola temporada (ara en són 54, la temporada passada van ser 53), i encara resten dos mesos de competició. El següent sostre a superar en la història del club és Alcántara, que en va fer 357 (369 segons altres fonts) entre partits oficials i amistosos. I que consti que el dubte no el tinc en si superarà aquesta xifra, sinó quan ho farà.

Més enllà de Messi, crec que un comentari es mereix el partit que va fer Cuenca, que va tenir una participació directa en els dos primers gols de l’equip. I Tello, que cada vegada que surt, marca. Portàvem anys dient que el Barça no tenia un revulsiu per girar el partit quan aquest s’encalla i crec que per fi ho ha trobat amb aquest jugador.

Per acabar, amb la victòria d’ahir s’iguala la millor ratxa de la temporada (8 partits seguits guanyant, 6 en lliga i 2 en Champions). El Barça ha entrat en una dinàmica guanyadora, tan si juga bé com si no (el Barça ha jugat partits millor que el d’ahir i no els ha acabat guanyant aquesta temporada) i això és que li faltava a aquest equip en aquesta temporada. I que duri!

diumenge, 18 de març de 2012

El resum de la temporada, en un sol partit

Foto: sport.es
Es pot dir que en el partit d'ahir el Barça ens va oferir les seves dues cares d'aquesta temporada: La bona, del minut 1 fins al 30 de la primera part. I la no tan bona, del 31 de la primera fins al final. 

La primera mitja hora va ser, possiblement, dels millors minuts de futbol de l'equip d'aquesta temporada. Amb l'equip molt endollat, van acabar sent dos els gols, però en podrien haver estat uns quants més si els davanters haguessin estat més fins.

Però del minut 31 fins al final va aparèixer l'altre versió del Barça. Aquella que pot continuar generant ocasions de gol (i així va ser), però que defensivament no presenta la mateixa solidesa d'altres temporades. Ahir, el Sevilla en va tenir moltes i molts clares (9 rematades en total, amb un pal inclós) per poder haver marcat més d'un gol. Aquest detall, en l'aspecte defensiu (que no de la defensa, compte) és una de les claus d'aquesta temporada.

Amb la victòria d'ahir, el Barça n'enllaça 7 de seguides i està a una d'igualar la millor ratxa de la temporada (8). Estaria molt bé que l'objectiu fos guanyar-ho tot fins a final de temporada. Si ho aconsegueixen, segur que acabarà sent una gran temporada.

dissabte, 17 de març de 2012

Un dels grans

Foto: fcbarcelona.cat
Ja fa temps que vaig penjar un post parlant del Barça de les les Cinc Copes. En aquell moment ho vaig fer per la mort d'un dels seus integrants, Eduardo Manchón. Ahir va morir l'últim integrant de la davantera mítica cantada per Serrat, Estanislau Basora.

Quan es parla del Barça actual, sovint es pren el Dream Team com a referència o equip de la història del Barça a comparar. Però en aquest exercici tampoc es pot obviar aquell equip, el Barça de les Cinc Copes,  que va ser, possiblement, el primer de la història del Barça en deixar empremta: Les temporades 1951 - 1952 i 1952 - 1953 va guanyar totes les competiciones en que va participar. Una fita que només el Barça actual ha estat capaç d'igualar. Bé, igualar i potser superar.

dimarts, 13 de març de 2012

On és el lideratge?

Foto: sport.es
Bon resultat ahir a Santander (0 - 2, tots dos de Messi). Un partit rodó diria jo. A més a més del resultat, que podria haver estat més ampli pel gran nombre d'ocasions que va tenir l'equip, el Racing de Santander no va arribar a rematar ni una sola vegada a porteria. Destaco aquesta dada perquè feia un mes (7 partits) que no passava (partit de tornada de les semis de Copa amb el València, 2 - 0). I això de deixar la porteria a zero ha estat, també, un distintiu del Pep Team.

Amb la d'ahir ja van sis victòries seguides, la segona millor ratxa de la temporada, i sembla que confirma que la derrota a Pamplona va ser un punt d'inflexió per l'equip. A més, el Barça disposarà d'una setmana neta (sense partit entre setmana) per poder preparar bé el desplaçament a Sevilla de dissabte que ve.

Però la pregunta que em faig en el títol no té res a veure amb el partit d'ahir. La pregunta té a veure sobre la roda de premsa de Guardiola prèvia al partit d'ahir. No hi ha algú a la directiva capaç d'articular un missatge tan clar i tan contundent al club? No hi ha ningú capaç de sortir a defensar el club quan cal i no anar amb mitges tintes? Tanta preparació a Esade, tanta trajectòria professional d'èxit en molts casos i ningú és capaç d'adreçar un missatge que defensi els interessos del club com Déu mana? Totes aquestes reflexions si que em preocupen de cara a una possible no renovació de Guardiola, i no ho dic tant pel fet que deixi d'entrenar l'equip, sinó perquè em temo que el Barça perdria el seu referent.

dimecres, 7 de març de 2012

Cinc

Foto: fcbarcelona.cat
Sembla el número màgic d'aquest equip. Avui, però, pren una nova dimensió; Messi li ha marcat 5 dels 7 gols que el Barça li ha fet al Bayer Leverkusen (els altres dos han estat de Tello). Cincs gols en un sol partit. Jo no ho havia vist mai. I per descomptat, encara menys en una competició de primer nivell com la Champions. Doncs Messi ho ha fet. Nou repte assolit. En queda algun més per superar?

Imagino que després d'avui hi haurà menys dubtes entre aquells que no creuen que sigui el millor de la història. I si els segueixen tenint que no es preocupin, que aviat els intentarà convèncer de nou. És qüestió de temps. I en té molt, ja que només té 24 anys.

De totes les dades i rècords que he llegit avui (no fa ni dues hores que ha acabat el partit i les xifres al voltant de Messi són incomptables), em quedo amb aquesta dada; amb els cinc d'avui, Messi ha igualat els 49 gols que va fer Di Stéfano en Copa d'Europa. La qüestió és que ho ha fet quan tan sols té 24 anys, mentre que Di Stéfano ho va assolir en tota la seva carrera. No cal dir gaires coses més. 

Amb la victòria d'avui (ja en van cinc des de la derrota a Pamplona) el Barça accedeix, per cinquena temporada consecutiva, als quarts de final de la Champions. Munich cada cop és més aprop.

dissabte, 3 de març de 2012

Iniestadependència

Foto: ara.cat
Important victòria la d'avui contra l'Sporting (3 - 1, amb gols d'Iniesta, Keita i Xavi). Important perquè era d'aquells típics partits en que acabes no guanyant. L'expulsió de Piqué només començar la segona part i l'empat tot seguit de l'Sporting han deixat un escenari que feia molt mala pinta. Fins que ha aparegut Keita i ha aplanat, amb un gran gol, el camí. Després Xavi, en una gran jugada d'Iniesta, tancaria el marcador amb el 3 - 1.

Del partit d'avui em quedo amb Iniesta. Avui, dia en el que Messi no podia jugar ja que estava sancionat (acumulació de targetes) ha aparegut Iniesta per liderar l'equip; fent un gol i donant-ne un altre. De fet, el partit que ha fet dóna resposta (n'és una) del per què l'equip, aquesta temporada, no ha mantingut la regularitat que se li espera. Les lesions, que no el respecten com a d'altres jugadors de primer nivell, li està impedint, aquesta temporada, tenir la regularitat que el Barça i l'equip necessitarien. I no és l'únic jugador que té aquest problema. Avui, Alexis ha tornat a caure lesionat.

La victòria d'avui anirà molt bé, també, per no trencar aquesta dinàmica de victòries que duu l'equip (4 seguides comptant Lliga i Champions des de la derrota a Pamplona, el rècord a la temporada és 8). I no ho dic perquè deixi les coses més fàcils per guanyar la Lliga (el Madrid encara ha de jugar el seu partit), sinó perquè guanyar tants partits com sigui possible serà una bona manera de mantenir la tensió competitiva de cara als dos títols on el Barça depén d'ell mateix: Copa i Champions.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...