dilluns, 27 de febrer de 2012

El mètode Cruyff

Foto: fcbarcelona.cat
Ja tenia ganes d'escriure algun dia una victòria del Barça a la Lliga fora de casa sense que el joc sigui brillant. Ahir, al Calderón, victòria per 1 - 2, amb un gol de Messi que sortirà en els resums de final de temporada.

Però segurament el més interessant del partit d'ahir va ser la roda de premsa posterior al partit de Guardiola. En aquesta va dir, va repetir, que el Barça no guanyarà aquesta Lliga. Avui, molts s'han fet ressó d'aquestes declaracions del Pep ahir i n'han volgut buscar un paral·lelisme amb una situació semblant que es va viure el mes de maig del 92, en ple Dream Team. Jo, que amb aquestes coses tinc bona memòria, però no tanta, he repescat el document del moment: Després d'empatar a casa amb el Burgos (1 - 1), Johan Cruyff, en la roda de premsa posterior al partit d'aquell dia va dir, si fa no fa com ahir el Pep, que l'equip no guanyaria el títol de Lliga. Després de 33 jornades, el Barça era tercer, a 4 punts del Madrid (aleshores els partits guanyats es comptabilitzaven amb dos punts). Resumint, a manca de cinc jornades pel final de Lliga, el Madrid li treia dos partits d'avantatge al Barça. A més, pel mig, hi havia la final de la Copa d'Europa contra la Sampdoria. Al final, el Barça acabaria guanyant els sis partits, no encaixaria ni un sol gol en contra i acabaria fent el primer doblet Lliga-Champions de la seva història.

És semblant a la situació d'avui? Jo crec que no, i m'explicaré. Cruyff, amb les seves declaracions, buscava una reacció dels seus jugadors en una temporada, a la Lliga, que no estava sent molt regular. Aquelles declaracions no eren un retret cap a l'arbitratge, sinó cap als jugadors. Era la darrera oportunitat per intentar guanyar la Lliga i se'n va sortir. Aquest tipus d'actuacions, en Cruyff, eren bastant freqüents. I més que ho van ser en les temporades següents! Però aquest estil no encaixa en la manera de fer de Guardiola, per molt que hi vulguem veure certs paral·lelismes. Les declaracions d'un i altre moment no tenen res a veure. És com ho veig jo.

Hi ha un altre detall important que fa que la situació no sigui comparable: El Madrid. Aquell Madrid, líder durant bona part del campionat, va fer una cosa que no he tornat a veure mai més en un equip de primer nivell: Acomiadar un entrenador anant líder! Una situació excepcional que no té res a veure amb el Madrid actual i amb la temporada que està fent. Això no es pot oblidar en aquesta comparació!

Al Barça de Guardiola li queda un últim repte; remuntar-li aquesta Lliga al Madrid. No sé si ho aconseguirà, cada cop queda menys, però almenys que la competeixi fins que ja no es pugui més. Si ho aconsegueix, aleshores superarà, també en aquesta faceta, el Dream Team.

dilluns, 20 de febrer de 2012

Golejada a l'estat d'ànim

Foto: elperiodico.cat
Hi ha dies que el resultat és el de menys. M'interessen altres coses. Ahir, el dia en que el bàsquet (es venia de perdre la final de Copa davant el Madrid al Palau Sant Jordi) i el futbol es van fusionar en una sola cosa, l'ànim del culé necessitava quelcom més que una victòria normal i corrent davant el València. Ja que una retallada de punts no era possible (el Madrid havia guanyat el dia abans el seu partit de Lliga), només un partidàs podia fer girar l'estat d'ànim. I l'equip ho va aconseguir.

I ja es va veure des del primer minut, amb un Messi que destil·lava sensacions diferents, sensacions que aquest 2012 encara no s'havien vist (m'atreveixo a dir que ni el dia del Màlaga, en que va fer un hat trick). Tot i el gol inicial del València, en la seva única rematada en tota la primera part, l'equip va seguir percutint i, des del primer gol, l'equip no va deixar de generar ocasions per acabar convertint el partit en un festival rematador com mai s'havia vist: 30 rematades a porteria.

Per què el Barça no ha jugat així tota la temporada? Per començar, jo diria que si ha jugat així més d'un partit aquesta temporada (Vila-real, Atl. de Madrid, final mundialet de clubs). La clau està, com ja he dit en moltes ocasions, que quan no ha estat molt bé no ha guanyat, fet que a la Lliga l'ha penalitzat molt, ja que el Madrid si que ha guanyat quan no ha jugat bé. Però ara tan és. El que importa és jugar uns quants partits més així i recuperar aquella sensació de quan juguen se saben que són els millors. És possible que per a la Lliga no serveixi, però hi ha dues competicions més d'aquí fins al final que servirien per a completar una altra gran temporada i mantenir el cicle.

dimecres, 15 de febrer de 2012

Amb els deures fets

Foto: sport.es
El Barça ja té un peu i mig als quarts de final de la Champions, després del bon resultat aconseguit ahir a Leverkusen (1-3). Un bon partit que en realitat van ser dos; una primera part, de control, on es va veure el Barça original sense Xavi, fet que semblava impossible. Una segona part més boja, en que es va tornar al tipus de joc més habitual d'aquests últims partits, més vertical, en el que la única diferència, diria jo, va ser el major encert de cara a porteria.

Del partit d'ahir em quedo amb Alexis, l'altre gran fitxatge de la temporada. Ja ho vaig escriure aquí que anava pel davant de Villa (quan no estava lesionat) i Pedro i, a mida que avança la temporada, es confirma com a jugador clau d'aquest equip. De fet, quan no ha estat lesionat, ha estat titular en els partits més importants d'aquesta temporada, amb un paper prou destacat (ahir o el dia del Madrid en Lliga són dos bons exemples). Si tenim en compte que va estar poc més de dos mesos sense jugar, un es planteja quants gols podria haver marcat fins a dia d'avui.

Ara, amb aquest resultat, la Champions queda aparcada (el partit de tornada ha de ser un tràmit) fins el 6 de març. Potser ara és el moment de pensar en la Lliga i plantejar-se el repte de guanyar tot el que queda fins a final de temporada. Seria la millor manera de seguir endavant a la Champions.

dimarts, 14 de febrer de 2012

Guardiola no es va equivocar

Foto: elpais.com
Molt he llegit i escoltat en les darreres hores que Guardiola es va equivocar amb l'11 titular de dissabte passat a Pamplona. Imagino que molts d'aquests que opinen això són els mateixos que opinarien el contrari si s'hagués guanyat. D'això en dic jo resultadisme.

No tot ho clava sempre Guardiola des que és entrenador del Barça, però dir que va ser ell el principal responsable de la derrota de dissabte és no dir la veritat. I ja no diguem això de dir que el Barça va llençar la Lliga ... Qualsevol que veiés el partit i en sàpiga una mica de que va això, estarà d'acord amb mi que les errades que van acabar tenint incidència en el marcador van venir de la defensa (i no tant pels que jugaven a la mitja), defensa que, tot sigui dit, és la teòrica titular en els grans partits (Alves, Puyol, Piqué i Abidal). És més, Guardiola, si alguna cosa va fer és incidir en la dinàmica del partit, fent els millors canvis possibles donades les circumstàncies del partit i la disponibilitat de jugadors que tenia (Xavi no està del tot bé i Iniesta tot just surt de l'enèssima lesió de la temporada). El Reyno de Navarra, amb el camp gelat, no era la millor opció per reaparèixer.

És obvi que no passa res si critiquem Guardiola. De fet, crec que és com ha de ser (per exemple, jo no estic d'acord en el fons d'armari d'aquesta plantilla, ja ho he escrit més d'una vegada i penso que Guardiola n'és el responsable). Però criticar el dia que no guanyes i no fer-ho quan si ... això és trampa. Quants partits ha jugat el Pep Team amb teòrics suplents? Sense anar més lluny; els quatre anys que porta d'entrenador es pot dir que la Copa del Rei l'ha competit així, amb un combinat de teòrics titulars i teòrics suplents (el cas extrem d'això que parlo és Pinto). I el resultat em penso que no està del tot malament: tres de quatre finals possibles.

No he estat mai d'ídols, penso que Guardiola se l'ha de tractar com el que és fins a dia d'avui: el millor entrenador de la història del Barça. Els resultats estan allà, amb un 13 de 16 en títols difícilment superable.

dissabte, 11 de febrer de 2012

S'ha de canviar el discurs

Foto: mundodeportivo.es
El Barça ha perdut avui a Pamplona per 3 - 2 (gols d'Alexis i Tello). La bona segona part, sobretot amb l'entrada de Tello i Cuenca, no ha estat suficient ni tan sols per empatar. Per tant, la Lliga es complica més ... si és que no ho estava ja prou, de complicada.

El partit d'avui ha donat molt de si. Mal inici de partit del Barça, màxima rentabilitat d'Osasuna en les seves ocasions (el Barça ha rematat més a porta en una fluixa primera part i se n'ha anat al vestidor amb un 2-0 en contra). Aquesta situació ja ha passat més d'un cop aquest any, sobretot fora de casa; si l'equip no juga molt bé, no guanya. Avui n'ha estat un bon exemple, novament. A la segona part, amb l'equip pressionant a dalt i generant perill, just al marcar el 2-1, Osasuna ha fet el tercer gol (en la seva primera rematada a porta en la segona part) en una nova errada en defensa. De fet, l'única rematada de perill d'Osasuna que no ha acabat en gol ha anat al pal. Espectacular el nivell d'efectivitat. Tot i així, l'equip ha seguit insistint i amb el 3-2 encara ha tingut bones opcions per empatar o inclús guanyar el partit. La bona actitud de la segona part és el que ha mancat a la primera.

Hi ha un altre fet que aquests dies s'està fent notar més que mai; sense Xavi, el Barça és un altre. Avui, pel motiu que sigui (descans, sembla) no ha jugat. I si a això li sumem que Iniesta tampoc està encara per jugar, el Barça es fa més petit.

S'ha de canviar el discurs. El títol de Lliga no depén del Barça i resulta absurd fer números. El que s'ha de preocupar el Barça és de recuperar l'estil que l'ha definit, recuperar la regularitat (la gran clau de l'èxit d'aquest equip) i, el més important, recuperar jugadors (des d'un punt de vista físic en uns casos, i des d'un punt de vista mental en d'altres). Quan tot això passi, potser deixarem de fer números. I segurament ens sabrà menys greu no guanyar aquesta Lliga.

dijous, 9 de febrer de 2012

Aquests no fallen

Foto: ara.cat
Minut 13; primera jugada de perill del Barça, primera rematada a porta i gol. Fins aquell moment,  el partit tenia una "pinta" molt semblant a la del dia del Madrid, tot just quinze dies abans. Però el gol va canviar el partit com un mitjó i, si bé el València va tenir les seves opcions (sobretot a la segona part, però ben resoltes per Pinto, tot sigui dit) el més normal és que el partit hagués acabat amb un marcador molt més ampli favorable al Barça. I si ampliem aquesta anàlisi pel conjunt de l'eliminatòria, doncs encara més. Sigui com sigui, el Pep Team classificat per la seva dotzena final, la tercera (de quatre possibles) a la Copa. L'equip segueix endavant tot i les dificultats. I el més important, amb sensacions de millora.

I quan dic sensacions de millora ho dic en el sentit que ahir, l'equip, va tornar a tenir en moltes fases del joc, el control del partit, com ens tenia acostumats, amb un joc menys vertical que el dia de la Reial Societat. I en aquest fet hi té molt a veure que Xavi tornés a l'equip. Si Xavi hi és i està bé, l'equip creix. I més que creixerà quan Iniesta estigui totalment recuperat. 
Ara el Barça deixa "aparcada" aquesta competició fins a finals de maig. Tot dependrà de si arriba a la final de la Champions. Si és així, la final de Copa es jugaria el 25 de maig. Sinó, el 20. Ara ja es pot centrar exclusivament en la Lliga i en la Champions, que torna la setmana que ve.


diumenge, 5 de febrer de 2012

Temps de canvis

Foto: elperiodico.cat
A mi no em va sorpendre excessivament l'onze titular del partit d'ahir. El que si em va sorpendre és veure al Barça jugar amb dos extrems tan oberts, dos extrems nats (Cuenca i Tello), i no reconvertits. Un bon Barça, tot i que diferent del que ens té acostumats (sense Xavi l'equip no juga igual), que va fer una més que bona primera part. En el partit d'ahir si que va quedar clar que el que va mancar a la primera part va ser encert. A la segona part el que va mancar, a més a més d'encert, va ser confiança.

El crack d'ahir va ser Tello. Va marxar en gairebé tots els u contra u que va provar, va fer el primer gol i va generar més d'una jugada de perill. Molta gent, després de les seves dues últimes aparicions a Vila-real i Mestalla n'havia demanat la seva titularitat i ahir Guardiola va apostar per ell, igual que ho va fer per altres jugadors del B, com ara Dos Santos o Cuenca (que tot just estrenava en el partit d'ahir condició de jugador del primer equip). Tota una revolució en l'onze d'inici, quasi obligada per les nombroses baixes de l'equip i pel desgast del partit de Mestalla. 

Per acabar; els últims minuts del partit d'ahir demostren el desgast mental de l'equip. Després d'insistir i insistir en la recerca del (segon) gol i veure com te'n fan un en la següent jugada, anímicament costa recuperar-te. I si a aquest fet li afegeixes el pànic de les lesions (molt significatives les cares d'alguns jugadors en el moment de la topada de Busquets), acabes tenint un tram final de partit en que s'acaba patint més del que realment es mereixia. Dimecres toca un nou capítol de supervivència.

dijous, 2 de febrer de 2012

Què manca?

Foto: sport.es
Estic molt d'acord en el que va dir Guardiola en la roda de premsa: El millor partit del Barça a Mestalla des que ell és entrenador. Però de nou, aquest bon partit no va ser suficient per guanyar, si bé el resultat és bo per al partit de tornada, ja que obliga al València a marcar al Camp Nou.

De fet, el València va marcar en la única rematada de cert perill de tot el partit, això si, en una jugada que s'ha convertit en un clàssic quan juguen tots dos equips; entrada en banda i rematada. Molt rèdit per tan poc joc. I és que la sensació que vaig tenir i que es va accentuar a la segona part és que el partit el Barça el va tenir prou controlat. El que va mancar ahir en el Barça va ser encert en la rematada: Un penal fallat, una rematada al pal i almenys dues ocasions clares de gol d'Alexis podrien haver servit per deixar l'eliminatòria sentenciada. Però aquesta temporada i en determinats partits, principalment a la Lliga, li manca alguna cosa més al Barça, més enllà de l'encert o el bon joc. Per sort, aquesta competició no és la Lliga i un empat amb gols fora de casa és un bon resultat.

Quan dic que li manca alguna cosa a l'equip se'm fa difícil dir el què (parlar dels pals/sort no crec que sigui un argument, ja que de pals també n'hi havia en les anteriors temporades), però les causes del baix to actual de l'equip poden venir donades per molts motius; equips que ja li saben jugar al Barça, acumulació de jugadors en un baix estat de forma, acumulació de lesions de jugadors que són insubstituïbles (Iniesta, principalment, però Villa i Pedro també), poc "fons d'armari", partits de molta exigència en poc temps (Espanyol, Madrid, València i el que vindrà en quinze dies) ... Alguna d'aquests situacions és reversible, com ara jugadors lesionats que es recuperaran i, possiblement, jugadors que recuperaran la forma. Potser a partir d'aleshores, ja no mancarà res per guanyar partits com el d'ahir.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...