diumenge, 29 de gener de 2012

Irregularitat

Foto: mundodeportivo.es
Si un dóna una ullada al que ha fet el Barça fins ara en aquesta Lliga, podrà veure que no ha guanyat més de tres partits seguits en el que portem de campionat. Amb aquest ritme és impossible guanyar la Lliga, aquesta Lliga amb aquest Madrid. 

Ahir el Barça va empatar a zero al camp del Vila - real, en un partit regular (per no dir dolent). A la primera part només hi va haver dues accions de perill, una rematada/centrada d'Alves i una altra de Messi. Totes dues accions van ser en els primers 15 minuts. Després, res de res, fins a mitjans de la segona part, que amb l'entrada de Tello (del filial) i Alexis l'equip va aconseguir generar un parell de rematades més, amb un pal inclós. Però aquesta temporada, tal i com ja vaig escriure fa uns quants dies, el Barça ha de jugar bé o molt bé per poder guanyar, si el partit és regular difícilment el guanya, sobretot fora de casa (els partits jugats a Anoeta, Getafe, Cornellà o el d'ahir poden ser bons exemples d'això que comento). I un altre detall important; després de partits molt intensos a l'equip li costa recuperar-se. El dia de la derrota al camp del Getafe, amb un partit de característiques semblants a les d'ahir, l'equip venia de jugar a Milà. El fons d'armari tampoc hi ajuda. Però aquest debat ... el tornem a obrir? Les lesions de llarga durada de l'equip no estan ajudant i pujar jugadors del B per substituir jugadors insubstituïbles (Iniesta), pot ser un recurs puntual però no continuat.

Queda gairebé una volta sencera i el repte és apassionant; remuntar els 7 punts de distància que el Madrid té d'avantatge. Però per aconseguir-ho, i oblidant el que pugui fer el Madrid (que si ho fa bé guanyarà la Lliga), caldria fer una segona volta excepcional. Guanyar tots els partits. Sembla molt difícil per la dinàmica de l'equip aquesta temporada i perquè ara el calendari no hi ajuda, però la temporada passada ja es va assolir una fita semblant (es van guanyar tots els partits fora de casa de la primera volta). I si algun Barça ho pot aconseguir és aquest, no?

dijous, 26 de gener de 2012

Classificats, encara que no ho sembli

Foto: sport.es
Gran partit ahir a la nit, immillorable resultat pel Barça (2 - 2, amb gols de Pedro i Alves). Dic immillorable per la dinàmica que va tenir el partit, i en especial els últims 20 minuts, que van ser d'un autèntic patiment. Al final, el Barça classificat per les semis de Copa.

Quan et mires un partit com el d'ahir te n'adones que gran és aquest equip, que ha aconseguit que un equip històricament guanyador com el Madrid celebri una derrota com si fos una victòria. Certament, el Madrid li va jugar el partit més complet al Barça de Guardiola (superant els de la Supercopa del mes d'agost), sobretot a la primera part (el 2 - 0 al descans no reflectia en absolut el que s'havia vist fins aquell moment). A la segona part, segurament quan el Madrid estava en el seu pitjor moment, van arribar els dos gols que si va merèixer a la primera part. I d'aquí fins al final a patir, sabent que un gol et deixa fora de la competició. 

No va ser un Barça reconeixible el d'ahir; va tenir molt poc control del joc i quan el va tenir (final de la primera part i primer quart d'hora de la segona) va ser més per demèrit del Madrid que no per encert propi. En aquest anàlisi també és just assenyalar que les lesions que es van anar succeint a mida que va anar avançant el partit (primer la d'Iniesta, després la d'Alexis) tampoc van ajudar a que el Barça pogués tenir el domini del joc que li és habitual.

Sigui com sigui, el Barça ha aconseguit superar una nova eliminatòria amb el Madrid i manté una ratxa impressionant en els clàssics: dels últims 14, només una derrota. A favor 9 victòries i 4 empats. El mes d'abril arribarà el nº 15 de l'era Guardiola, si és que no es troben abans a la Champions! De moment, descansarem de clàssics.

dilluns, 23 de gener de 2012

Messi i ... Alexis

Foto: elperiodico.cat
Excel·lent victòria avui a Málaga per 1 - 4, amb gols de Messi (3) i Alexis. Un altre hat trick de Messi i el Barça que fa un dels seus millors partits fora de casa d'aquesta temporada. La sensació que a un li queda després del partit d'avui és que el Barça ha fet un pas endavant, després de l'ensopegada a Cornellà i el partit estrany amb el Betis diumenge passat. Estic parlant en clau de Lliga, que la Copa és una altra història ...

Avui es fa impossible analitzar el partit sense parlar de Leo Messi. Des del dia de l'Espanyol es venia comentant que estava un punt per sota del seu millor nivell, sensació accentuada dimecres contra el Madrid, si bé va fer l'assistència del gol d'Abidal. Però la constatació de que estava per sota del seu nivell habitual és veient-lo en el partit d'avui, on més enllà dels tres gols, ha tingut una participació en el joc molt més activa que en anteriors partits. I si Messi està "on fire", l'equip en surt beneficiat.

I l'altre jugador del que no vull deixar de parlar avui és Alexis; ja fa temps que vaig escriure que en la tria entre Pedro, Villa i Alexis, el xilè passava pel davant. Ara ja no hi ha dubtes. És un dels jugadors més en forma de l'equip i ja duu 7 gols a la Lliga (i això que va estar dos mesos lesionat). Avui ha tornat a jugar en punta (com al Bernabéu) i ha estat decisiu marcant el segon gol només començar la segona part (dimecres passat també va estar a punt de ser-ho amb aquella rematada al pal). Alexis, junt amb Cesc, dos bons fixtatges del Barça aquesta temporada. Tan criticar i censurar quan no s'encerta amb els fitxatges i que poc es valora quan si s'encerta.

dijous, 19 de gener de 2012

Canviar la història

Foto: mundodeportivo.es
Gran resultat en el partit d'anada de quarts de final de Copa (1 - 2, amb gols de Puyol i Abidal). Ara, queda rematar la feina dimecres que ve al Camp Nou. Però del partit d'ahir hi ha una dada que no es pot deixar passar per alt: amb la victòria aconseguida, el Barça iguala el Madrid en victòries en tota la història dels clàssics (en totes les competicions), 86 cada un (i 45 empats). A això em refereixo quan parlo de canviar la història.

Ahir intentava fer memòria de la primera victòria del Barça al camp del Madrid des que tinc "ús de raó": va ser la temporada 1993 - 1994, 0 -1 amb gol d'Amor. Era la època del Dream Team, i un dels punts dèbils d'aquell equip van ser les visites al Bernabéu. Si tiro més enrera n'hi ha una que em va agafar de petit i que difícilment recordo, la victòria per 0 - 3 en la Lliga de Terry Venables, la temporada 1984 -1985. Entremig, res de res. 9 temporades completes sense guanyar un sol partit al Bernabéu, 6 derrotes i 3 empats (la temporada 1986 - 1987 es van jugar dos clàssics al Bernabéu). Era la època en que un empat se celebrava com si fos una victòria, autèntica ciència ficció per algú que sigui més jove que jo. Ara, des que Guardiola és entrenador del Barça, l'equip ha jugat 7 clàssics al Bernabéu, i el balanç és de 5 victòries i 2 empats, 18 gols a favor i 7 en contra. Cap equip havia aconseguit fins ara sortir imbatut set cops seguits del Bernabéu.

Ara queda la tornada dimecres que ve ... però dels clàssics al Camp Nou del Pep Team ja en parlaré la setmana que ve.

dilluns, 16 de gener de 2012

Poc a guanyar, molt a perdre

Foto: ara.cat
Això és el que he pensat abans del partit, i els fets m'ho han acabat demostrant. Per què? El Barça jugava després d'una nova victòria del Madrid i, per tant, guanyar significava seguir com s'estava abans de començar la jornada i empatar o perdre era ampliar distàncies. Per tant, res a guanyar i molt a perdre.

Aquest partit sumat al derby de diumenge passat deixa la sensació que l'equip ha començat l'any per sota del nivell mostrat abans de Nadal. Curiosament (o no) la mateixa dinàmica que també s'observa en el Madrid. El d'avui ha estat un d'aquells partits en que el marcador no feia justícia al joc desplegat per uns i altres; el Betis, en els primers 10 minuts mereixia anar pel davant al marcador i, en canvi, el Barça ha fet gol en les dues primeres rematades a porta. Vaja, contradient la meva teoria que li cal jugar molt bé per guanyar ... Però no ha estat així i el Betis ha aconseguit empatar tot just començar la segona part. Però aquest gol del Betis ha estat una magnífica notícia pel Barça, ja que disposava de prou estona per canviar el partit. I així ha estat, ja que des del gol del Betis fins el 3-2 s'han vist els millors minuts de l'equip. Al final, victòria per 4 - 2 i el Barça segueix a cinc punts del Madrid. Encara queda tota la segona volta i el partit de la primera jornada de Lliga, que es jugarà el cap de setmana que ve. Hi ha marge per remuntar, però ara cal recuperar sensacions i joc.

Després d'haver vist el Barça i el Madrid aquest cap de setmana es fa difícil dir quin dels dos equips arriba millor. El que si tinc clar, però, és que el jugador més decisiu del Barça, Messi, tot i no estar en el seu millor moment, arriba millor que el jugador més decisiu del Madrid, Cristiano Ronaldo. Potser per aquí es pot començar a resoldre l'eliminatòria.

dissabte, 14 de gener de 2012

Saturats de clàssics?

Foto: sport.es
Dijous el Barça va tancar l'eliminatòria amb l'Osasuna (en un dels partits més fluixos de la temporada, tot sigui dit) i els quarts de final de Copa ja han quedat definits; Madrid - Barça, amb el partit d'anada al Bernabéu dimecres que ve. Un altre clàssic quan fa poc més d'un mes de l'últim. Són masses? 

Aquesta eliminatòria, el que si tinc clar és que no aporta res a cap dels dos. El que es classifiqui encara haurà de jugar les semis de la competició contra el guanyador de l'eliminatòria València - Llevant, per tant, encara hi haurà feina per fer. I el que perdi, quedarà afectat anímicament? En el cas del Madrid ho dubto totalment, ja que en aquestes últimes temporades ha sapigut refer-se sempre després d'una derrota contra el Barça. En canvi, en el cas del Barça se'm més difícil opinar, si bé l'únic precedent recent en el que això ha passat, la final de Copa de l'any passat, l'equip va reaccionar molt bé guanyant el partit d'anada al Bernabéu en l'anada de les semis de Champions de la temporada passada. L'única cosa que si tinc clara és que és molt millor pel Barça un enfrontament a doble partit, ja que el Barça, en l'enfrontament directe, encara demostra estar per sobre del Madrid.

L'alre debat és si aquest partit ve de gust o no, si la gent ja n'està cansada. Jo penso que a tots dos equips els ve de gust (independentment del que he comentat abans, que no es garantia de cap títol el fet de classificar-se); uns, per continuar la ratxa històrica de victòries contra l'etern rival i els altres, per trencar-la. Ja fa anys que en el Bàsket això passa amb més o menys regularitat cada temporada i l'interés per aquest partit no ha minvat. No veig perquè no hagi de passar el mateix en el futbol.  

dilluns, 9 de gener de 2012

Sense més marge d'error

Foto: ara.cat
La gran conclusió que trec del partit d'avui (1 - 1 a Cornellà, amb gol de Cesc) és que el Barça, quan no juga molt bé, no guanya. Aquesta temporada ja ha passat més d'un cop. Partits que han estat igualats per un motiu o altre (València, San Mamés o Cornellà), els ha acabat no guanyant. I amb tant empat no es pot guanyar la Lliga. Se'm fa difícil recordar, en canvi, un partit guanyat sense haver jugat bé.

La primera part del Barça m'ha recordat les debilitats del 3-4-3. No sé si és demèrit del Barça o mèrit de l'Espanyol, o potser ambdues coses. El que si tinc clar és que al descans l'Espanyol se'n podria haver anat tranquilament pel davant en el marcador (ha rematat més cops a porta que el Barça). Una situació que l'equip ja va viure a Mestalla i que avui s'ha viscut novament a Cornellà. Aquell dia va ser Mathieu entrant per la banda dreta, i avui han estat tots els jugadors que tenia pel davant l'Espanyol. En canvi, curiositats del futbol, el gol de l'empat de l'Espanyol ha arribat quan el Barça jugava amb quatre darrera i per l'esquerra ...

Poques errades més podrà tenir el Barça en aquesta Lliga. I no ho dic tant pel Barça sinó pel Madrid, que més enllà dels seus enfrontaments directes amb el Barça, la resta de partits els està resolent folgadament. Tot i això, crec que encara queda alguna oportunitat.

dijous, 5 de gener de 2012

Com un nen

Foto: elperiodico.cat
El Barça va encarrilar ahir l'eliminatòria de vuitens de final de la Copa del Rei després de guanyar 4 - 0 a Osasuna, amb gols de Cesc (2) i de Messi (2). El més interessant del partit d'ahir és que l'equip segueix endollat; en la primera mitja hora ja havia decidit el partit amb els dos gols de Cesc i Messi va sortir en la darrera mitja hora de partit per ampliar el marcador. Parlant de Messi ...

Semba que la notícia del partit d'ahir és que Messi acabés jugant, quan pel matí hi havia un comunicat del Barça en que es deia que el jugador era baixa per grip. Poc abans de començar el partit, el club va penjar un nou comunicat en que s'informava que el jugador entrava a la convocatòria. La resta de la història ja la sabem. Entenc la reacció d'Osasuna, quan t'has fet il·lusions (?) sabent que no jugarà el millor del món, però l'actitud de Messi només és d'elogiar (et trobes millor i vols jugar). De fet, Messi em va recordar allò que de petits havíem intentat alguna vegada; jugar encara que estiguèssim malalts.

El resultat d'ahir deixa en un tràmit el partit de tornada i, si tot va com ha d'anar, viurem un nou clàssic (amb anada i tornada) en els quarts de final de Copa. Però de moment, toca el derby.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...