diumenge, 23 de desembre de 2012

Un any que acaba millor del que començava

Foto: elperiodico.cat
El Barça va tancar el 2012 amb una jornada rodona (ja en van unes quantes); victòria per 1-3 a Valladolid, amb gols de Xavi, Messi i Tello, i derrota del Madrid (3-2 a Màlaga). El Barça, per tant, amplia la distància vers al Madrid a 16 punts, un món.

Probablement, el pitjor que li pot passar al Barça ara mateix és que la lliga s'aturi quinze dies. L'equip, immers en una d'aquelles ratxes guanyadores que sembla que no tingui fi, no hi torna fins el 6 de gener, amb el primer derby de l'any, al Camp Nou. Ahir, un dels desplaçaments menys complicats d'aquesta temporada, davant  un equip que no va plantejar gaires dificultats i que va fer gol en la única rematada a porta clara de tot el partit. Equips d'inferior categoria que s'ha trobat el Barça en aquestes últimes setmanes, com el Còrdova a la Copa, li han posat les coses més difícils al Barça que no pas ahir el Valladolid.

El 2012 es tanca i serà recordat com l'any dels rècords. A nivell individual, el de Messi i els seus 91 gols. A nivell d'equip, la millor arrencada en una Lliga (i que encara no s'ha acabat). Un 2012 que no va començar bé (el Barça es deixava les seves opcions de tornar a guanyar la Lliga en les primeres jornades de 2012), acaba el 2012 en un situació ben diferent i amb el títol de Lliga ben encarrilat. I té mèrit, tenint en compte que entremig de tot això, es va viure el gran canvi, a la banqueta.

dijous, 20 de desembre de 2012

La Champions del Tito

Foto: fcbarcelona.cat
Ahir tots vam saber, després d'un dia (dimarts) carregat de bones notícies (les renovacions de Puyol, Xavi i Messi i el retorn als entrenaments amb el primer equip d'Abidal, després de l'ok dels metges) que en Tito havia recaigut de la seva malaltia. Tot un cop, com sempre quan es tracta d'aquesta malaltia (el càncer) i te n'assebentes quan algú la pateix. 

Però cal aixecar-se i seguir. I en aquest sentit, celebro la decisió presa pel club; seguir amb el que hi ha i amb els que són. Després d'un dia d'incertesa i rumors (des que es va filtrar la notícia, a quarts d'una del migdia, fins la roda de premsa oficial del club, anunciant la situació a partir d'aquell moment), es van succeir una sèrie de rumors, molts d'ells, com és habitual, sense cap fonament. El més important és que el Tito es recuperi i, quan ja estigui recuperat, torni un altre cop. Mentrestant, Jordi Roura, el segon entrenador de l'equip, serà el cap visible del primer equip. El més lògic, el més coherent.

Ja fa temps que les decisions que es prenen en el primer equip de futbol són, sota el meu punt de vista, totalment encertades. I en això que dic hi ha tingut molt a veure el director esportiu, el Zubi, que possiblement ha estat un dels millors "fitxatges" sota la presidència d'en Sandro Rosell. La primera part d'aquestes decisions encertades la vam viure al final de la temporada passada, amb el relleu de Guardiola. Un gran encert com s'ha acabat demostrant. Naturalitat i criteri; si una cosa funciona, no cal tocar massa coses. Calia posar un entrenador al capdavant i es va escollir el que venia fent de segon en el millor Barça de la història. I ara, davant aquest contratemps, es proposa fer exactament el mateix. És obvi que ni Vilanova és Guardiola, ni Roura és Tito. Però el que si hi ha, en tots tres casos, és un mètode que, amb matisos (com és lògic), segueix sent el mateix. Ah, i és clar; hi ha els mateixos jugadors, que això encara ho fa tot més fàcil.

Per tant, toca seguir amb els que són i esperar que torni, el més aviat possible, el Tito, en la seva "Champions" més important.

dilluns, 17 de desembre de 2012

Creure-hi

Foto: sport.es
Què vull dir? La jugada del gol de l'empat. Adriano, en banda dreta, és pressionat per dos jugadors de l'Atl.Madrid. Retall cap a dins i xut amb l'esquerra. La majoria acaben força desviats. El d'ahir, va acabar entrant per l'escaire. En el cas d'Adriano, és reincident. O la jugada del quart gol; una paret "tirada" entre Messi i Iniesta, que no acaba de sortir bé, es transforma en el quart gol del Barça per la insistència de Messi. Són dos detalls, només, però que expliquen molt bé el per què el Barça es manté líder, amb 9 punts d'avantatge respecte del segon (l'Atl. Madrid) i 13 respecte del Madrid.

El partit d'ahir va ser una nova mostra, aquesta temporada, que per molt malament que se li posi el partit el Barça (he perdut el compte de les remuntades), sempre hi ha temps i marge per recuperar. Una primera mitja hora en que l'Atl.Madrid va ser millor, amb tres ocasions clares que deixaven el marcador en un 0-1 molt just. Però amb l'empat d'Adriano, el partit vap capgirar i va ser un absolut monòleg del Barça fins al minut 90. No va ser un dels millors partits del Barça en aquesta temporada, ni molt menys, però resulta sorprenent la facilitat amb que pot arribar a guanyar els seus partits sense que el joc sigui excessivament brillant (ahir, Messi en va fer dos en les seves dues úniques rematades a porta). Possiblement, el pitjor que li pot passar al Barça ara mateix és l'aturada nadalenca, en que l'equip estarà dues setmanes sense competir.

Es pot millorar? Segurament. El Barça segueix encaixant gols, tot i que l'amplada dels resultats estan maquillant aquest aspecte. El Barça duu 18 gols en contra. Tots els equips que el segueixen a la classificació n'han encaixat menys. Si, és obvi, estan a anys llums del Barça. Però el problema de rebre gols en contra no és per a la Lliga, sinó per a competicions tipus KO, en que un gol en contra pot arribar a ser determinant. En aquest aspecte, cal millorar si es vol ser 100% competitiu a la Champions. Per sort, encara hi ha dos mesos per millorar.

I pel final deixo Messi. Un altre doblet, i està només a un dels set consecutius en Lliga que va aconseguir Telmo Zarra. 25 gols en 16 jornades de Lliga. Romario, un dels grans davanters de la història del Barça en va fer 30 en 38 jornades. Messi està a un pas de fer-ho només en una volta. Amb això crec que queden dites moltes coses i molts debats tancats.

dijous, 13 de desembre de 2012

Inèrcia guanyadora

Foto: fcbarcelona.cat
Quan l'altre dia (després del partit amb l'Ath. Bilbao) escrivia que el Barça vivia el seu millor moment de la temporada no em pensava pas que després veuria tres partits de les característiques que hem vist (Benfica, Betis, Còrdova). Bé, potser si amb el del Benfica, que de tots era el que menys s'hi jugava el Barça. Però cal dir que no han estat tres bons partits del Barça, vist en el seu conjunt.

Ahir, davant un rival d'inferior categoria, el Barça va sobreviure gràcies a un jugador inigualable (Messi, autor dels dos gols en la victòria per 0-2) i a Piqué, que torna a ser el jugador de fa un parell de temporades. Possiblement, el defensa més en forma de l'equip, juntament amb Adriano i Jordi Alba, que també estan en un bon moment. Molt diferent podria parlar d'Alves i Mascherano, que no atravesen el seu millor moment de forma des que són jugadors del Barça.

Ahir el Còrdova va fer un gran partit contra el Barça o, almenys, una molt bona primera part, en que va tenir tantes opcions d'anar perdent com d'anar guanyant. Insisteixo, és un equip de categoria inferior i el Barça presentava un equip més que titular, amb el canvi habitual a la porteria. Per tant, d'excuses, les justes.

diumenge, 9 de desembre de 2012

Fer-ne 86 no és normal

Foto: ara.cat
Important victòria en un camp que, històricament, al Barça no se li dona bé (1-2, amb tots dos de Messi). El Barça manté distàncies amb els seus perseguidors. Però d'aquest partit no es parlarà (o es recordarà) per la victòria de l'equip, sinó pel fet que Messi ha superat el rècord de Gerd Muller de 85 gols en un any natural (de moment ho deixa en 86). Són xifres a les que ens hi estem acostumant, però que prendran la seva importància el dia que no hi sigui i ens adonem, novament, que marcar aquesta quantitat de gols en un sol any és una absoluta barbaritat. De moment toca disfrutar-ho i pensar en nous reptes.

Han estat dos partits en un. Un de clar domini del Barça, en una primera mitja hora que possiblement ha estat del millor que s'ha vist aquesta temporada, en la línia del bon joc de l'equip dels últims partits. Però aquest bon joc ha acabat, sota el meu criteri, en el moment en que Cesc ha hagut de ser canviat per lesió. El seu recanvi, Alexis, ha provocat que Iniesta caigués al mig del camp i, contràriament al que un podia esperar (Iniesta és molt millor jugador al mig del camp que al davant) l'equip se n'ha ressentit pels moviments (la marxa de Cesc, l'entrada d'Alexis i el canvi d'Iniesta). Mai hauria pensat que algun dia escriuria que Iniesta al davant molt millor que al mig, però en això hi ha influenciat Cesc, que ja ha trobat "el seu punt" en aquest equip (esperem que no l'hagi perdut quan es recuperi d'aquesta lesió). I també, que el grau d'associació Iniesta - Messi és molt millor que amb qualsevol altre davanter.

Així com la primera mitja hora ha estat del millor d'aquesta temporada, l'últim tram de la primera part i tota la segona part han estat del pitjor d'aquesta temporada, amb moltes pèrdues de pilota, i amb un Betis que ha generat suficient perill com per haver empatat, com a mínim, aquest partit. Però aquesta temporada ja sabem que el Barça, en dies aixi, també guanya, com si hi hagués un deute pendent amb la temporada passada, en la que partits com aquests no s'acabaven guanyant. Que duri!

dijous, 6 de desembre de 2012

El millor va ser la no notícia

Foto: fcbarcelona.cat
El partit d'ahir quedarà en el record per una lesió que no va ser (la de Messi i el seu cop al genoll) que no pas pel futbol vist (0-0 en la darrera jornada de la fase de grups). El Barça, per tant, conclou aquest lligueta de la Champions com a primer de grup i espera rival per a vuitens. Toca desconnectar d'aquesta competició durant dos mesos.

El partit d'ahir quedarà en el record per una lesió que al final, per sort, va acabar no sent. Un descans per tothom, vista la reacció que va tenir la majoria al veure sortir el jugador del camp en llitera.

Messi no té cap lesió d'importància des que Guardiola va agafar el primer equip. L'única aturada en aquests últims quatre anys i mig va ser al mes de setembre de 2010, després d'una entrada impresentable d'Ujfalusi al camp de l'Atlètic de Madrid. Des de l'estiu de 2008, poques lesions rellevants. Tot un canvi respecte del període anterior a l'arribada de Guardiola, en el que Messi va patir més d'una lesió important. De fet, una d'aquestes lesions li va impedir jugar la final de la Champions a París, el 2006. Canvis en la rutina alimentària, i un entrenament més específic (en funció del jugador) han ajudat a aquesta millora en aquest aspecte.

Així doncs, després de l'ensurt, Messi encara disposarà d'alguna oportunitat més per poder batre el rècord del 85 gols de Gerd Müller. I deixo per un altre dia que podria ser del Barça sense Messi.

diumenge, 2 de desembre de 2012

El millor moment de la temporada

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça arriba al mes de desembre en el seu millor moment. Això es desprèn havent vist el partit d'ahir (victòria per 5-1, amb gols de Messi (2), Adriano, Cesc i Piqué), que consolida el Barça en el pimer lloc i amplia la distància vers el segon, l'Atl.Madrid, a sis punts, després de la derrota d'aquest en el derby madrileny.

Això de que el Barça arribi al seu millor moment de la temporada en el mes de novembre/desembre és un fet que ja es ve donant des del primer any de Guardiola, i trenca aquella dinàmica observada en d'altres temporades, en que el Barça arribava en aquest moment de l'any més justet de forces (ho recordo, especialment, en l'època de Van Gaal). D'altra banda, tot i no aconseguir deixar la porteria a zero, el Barça duu encaixats 3 gols en els últims cinc partits, just en el període en que ha recuperat els homes clau en la defensa (Piqué i Puyol, tot i que aquest últim ahir no va jugar). El Barça segueix lluny dels seus registres (gols en contra) d'altres temporades, però poc a poc va millorant en aquest capítol.

Amb la victòria d'ahir, el Barça marca un nou rècord a la història de la Lliga: la millor arrencada de tots els temps, amb 13 victòries i un empat (l'anterior registre era del Madrid la temporada 1991-1992, amb 12 victòries i dos empats). Un cop superat aquest repte, em fa l'efecte que el següent objectiu de l'equip és el de punts del Madrid de la temporada passada.

I en l'aspecte individual ... 2 gols més de Messi (en Lliga, sempre que marca, com a mínim en fa un parell!) que, amb 84 gols en tot aquest any 2012, se situa només un del rècord de Gerd Müller (85). Queden uns quants partits (5) perque Messi deixi la xifra de gols marcats en un any natural a un nivell que no sé si veurem algun altre jugador igualant-ho.

dijous, 29 de novembre de 2012

Futur

El Barça ja és a vuitens de final de la Copa del Rei després de superar l'Alabès en un partit sense massa història (3-1, amb gols de Villa (2) i Adriano). El proper rival en aquesta competició serà el Córdoba.

Partits com els d'ahir serveixen per donar minuts a jugadors no habituals del primer equip i per veure alguna jove promesa del B. I d'ahir, el jugador que generava més expectació era Gerard Deulofeu. Només va jugar els últims 20', però n'hi va haver prou per veure detalls que el fan una mica diferent del que és habitual: un parell de jugades individuals sense èxit i una rematada molt ajustada al travesser al final del partit va ser el més destacable. Crec que encara el veurem en algun partit més del primer equip aquesta temporada.

Un altre aspecte positiu que, pel meu gust, es deriva del partit d'ahir és la gran temporada que està fent Adriano. Amb els grans problemes que està tenint l'equip en defensa, Adriano està superant en nota cada cop que juga, tan si és en la seva posició natural (lateral) com en la que li toqui per exigències del guió (ha hagut de jugar en més d'un partit de central). De fet, Adriano és el quart màxim golejador de l'equip, amb 4 gols en partits oficials en aquesta temporada, sent algun d'ells decisiu (l'1-0 amb el València). Aquesta temporada, jugadors que no són preferentment titulars (Montoya, Tello, i el mateix Adriano) estan tenint un paper molt més destacat que no pas la temporada passada.

dimarts, 27 de novembre de 2012

Amb 11 de La Masia

Foto: fcbarcelona.cat
Excel·lent resultat ahir al camp del Llevant (0 - 4, amb gols de Messi (2), Iniesta i Cesc). El Barça es manté líder amb 3 punts d'avantatge respecte de l'Atl.Madrid i amplia a 11 la distància amb el Madrid, que va perdre al camp del Betis per 1-0. Amb aquest resultat, a més, el Barça iguala el millor inici de la història d'un equip a la Lliga, amb 12 victòries i un empat. Dissabte vinent, amb l'Ath. Bilbao, pot caure un rècord històric!

Del partit d'ahir es poden extreure moltes lectures positives. Per començar, es tracta de la segona victòria consecutiva deixant la porteria zero. És més, el Barça només ha encaixat un gol en els últims tres partits. I dic últims tres partits perquè és el període en que la defensa que ha jugat és la que més s'assembla a la teòricament titular, amb Piqué i Puyol al capdavant. Per tant, un dels punts dèbils de l'equip en aquest inici de temporada sembla que es va corregint.

L'altre aspecte a comentar és la gran efectivitat de cara a porteria. 43 gols en 13 jornades. Una mitjana de 3,3 gols per partit. Un ritme que, de seguir així, superaria el rècord dels 121 gols del Madrid de la temporada passada.

I per acabar, deixo pel final el més rellevant: ahir el Barça va jugar més d'una hora amb 11 del planter (la lesió d'Alves en 14' va provocar que en el seu lloc entrés Montoya). El fet és històric ja que era el primer cop que passava. Probablement, aquest sigui l'èxit més important del Barça en els últims anys, quasi tant o més que els títols assolits: poder tenir un equip altament competitiu amb jugadors formats en el planter.

dimecres, 21 de novembre de 2012

Amb la feina feta

Foto: ara.cat
La victòria del Barça a Moscú (0-3, gols de Messi (2) i Alves) el classifica per a vuitens i, a més, com a primer de grup. Per tant, aquesta competició queda aparcada fins a mitjans de febrer (el darrer partit servirà, molt probablement, per donar minuts a jugadors no tan habituals).

El partit d'ahir és un bon resum del que està sent aquest primer tram de la temporada pel Barça: molta eficàcia a dalt (l'equip promitja gairebé tres gols per partit) i alguns (uns quants) problemes al darrera. Tot i això, notícia: cap gol encaixat. Ara bé, més per demèrit del rival (3-4 arribades clares a la primera part) que no pas per encert propi. A la segona part si que es va veure l'equip més sòlid en aquest aspecte, recuperant l'habitual control que l'ha distingit en aquestes últimes temporades. I el partit poca més de si va donar.

Més enllà de la classificació i el fet de deixar la porteria a zero, hi ha Messi. Amb els dos gols d'ahir en suma 5 a la Champions aquesta temporada i iguala, amb 56, el segon màxim golejador en la història d'aquesta competició, Van Nistelrooy. Per davant, només queda Raúl, que en va fer 71. Amb quinze gols més igualarà aquesta xifra. Com sempre, el dubte no és si ho farà, sinó quan.


I en l'acumulat anual, Messi ja en duu 80, i està només a 5 del rècord històric de Gerd Müller, que en va fer 85 en un sol any natural (el 1972). 80 gols en un sol any. Increïble.

diumenge, 18 de novembre de 2012

Sense límits

Foto: fcbarcelona.cat
Nova victòria en Lliga (3-1 davant el Saragossa, amb gols de Messi (2) i Song), i ja en van 11 en 12 jornades. Diumenge que ve hi ha l'oportunitat d'igualar el millor començament en la història de la  Lliga. Per tant, el Barça de Tito té a tocar un dels rècords col·lectius que el Pep Team no va assolir. Si algú deia o creia que qualsevol comparació amb el Pep team es perdria (el primer que ho va dir va ser el mateix Tito), ja té motius per canviar d'opinió.

Aquest excel·lent inci en Lliga del Barça s'explica per un motiu: la clara millora de l'equip fora de casa respecte de la temporada passada. Veiem-ho: Sis victòries en sis partits jugats aquesta temporada fora de casa, per només dues victòries la temporada passada. 23 gols a favor, per 8 la temporada passada. I 11 gols de Messi, quan l'any passat, a aquestes alçades, en duia només 1, el de l'èpic empat a San Mamés. 

Els números en els partits a casa no canvien respecte de la temporada pel que fa a l'objectiu final, que és sumar punts: tot victòries i un sol empat. Ara bé, la temporada passada, a la jornada 13, el Barça no havia encaixat ni un sol gol en contra en el partits del Camp Nou (el balanç era de 30 gols a favor i zero en contra, quan aquesta temporada és de 16 a 5). És més, la temporada passada, el Barça no va encaixar gols en la seva porteria fins a la jornada 19 ...Però de la defensa avui no en parlo. I que consti que hi ha motius per fer-ho. Van tonar a jugar junts Piqué i Puyol, fet que no passava des de la segona jornada de Lliga. El Barça va recuperant peces clau.

dilluns, 12 de novembre de 2012

Amb les errades de sempre

Foto: fcbarcelona.cat
Mal partit, tot i la victòria (2 - 4, amb gols de Messi (2), Xavi i Tello). El Barça es manté líder, amb tres punts d'avantatge respecte de l'Atl.Madrid, i 8 respecte del Madrid. Cap canvi respecte la darrera jornada.

No ha estat un bon partit del Barça. La primera rematada a porta, clara, ha estat el gol de Xavi de falta. I la segona, el gol de Messi, que ha vingut després d'una greu errada del porter del Mallorca (d'aquelles que surten en el repàs de les errades més bèsties d'un porter a final de temporada). I la tercera rematada també ha acabat amb gol. Màxima efectivitat amb el mínim joc possible, en una primera part que ha donat molt poc de si. El Barça va merèixer molt més a Glasgow dimecres i se'n va anar amb un 1 - 0 al vestidor. Coses d'aquest joc.

I a la segona part, el Barça ha decidit recuperar els vicis que l'acompanyen aquesta temporada. Avui, que tornava Piqué al centre de la defensa, s'han mantingut els mateixos errors de sempre; el primer gol del Mallorca ve després d'una errada de Mascherano (una més), i el segon del Mallorca, en un penal innecessari. 2 -3 i es repetia l'escenari del dia del Dépor. Per sort, el segon gol de Messi i la manca de fe (o de no saber-ne més) dels jugadors del Mallorca han deixat el partit resolt. 

Ja ho he escrit més d'un cop, però els números comencen a ser més que clars: El Barça ha encaixat 14 gols aquesta temporada en Lliga. Surt a més d'un gol per partit. Fa dues temporades, Valdés en va encaixar 16 en 32 partits. O millor encara; en les últimes quatre temporades, Valdés mai ha superat els 0,9 gols per partit (la pitjor ràtio va ser la primera temporada de Guardiola). 

És obvi que, a dia d'avui, els aspectes positius superen els negatius, sobretot a nivell ofensiu, on l'equip està fent més gols que mai, i amb la participació de molts jugadors, tot i els números bestials de Messi. Però la millora en defensa és imprescindible si es vol ser més competitiu. I ja no ho torno a escriure més.

dimecres, 7 de novembre de 2012

Atrapats en el temps

Partit ja vist (derrota per 2 - 1, amb gol de Messi). On hi diu Celtic hi poses Rubin Kazan, i et surt el mateix partit. Equip ultradefensiu que, a més, aprofita les seves úniques opcions de gol de que disposa. Ja ho hem vist altres vegades i em temo que ho seguirem veient. La qüestió és què pot fer el Barça quan juga contra equips com aquests.

I el que pot fer, per exemple, és mantenir la porteria a zero. Millor empatar que perdre. Millor que no et marquin ja que tu no ho pots fer. I en aquest capítol, el defensiu, el Barça necessita millorar urgentment, tal i com ja he anat escrivint moltes vegades en aquests dos mesos de temporada. Avui dos gols més en contra. Un de córner i un altre en una puntada de peu del porter que ha plantificat la pilota a l'àrea del Barça. Sembla mentira com amb tant poc han pogut aconseguir tant, mentre que el Barça, que ho ha intentat molt més, en prou feiens ha pogut marcar un gol i quasi més per inèrcia que per encert. Continuo pensant que les baixes al darrera estant sent molt decisives, tant com la baixa forma de jugadors com Alves i Mascherano. A Mascherano no és el primer cop que li guanyen l'esquena en una contra d'aquestes carcaterístiques aquesta temporada.

No crec que la derrota d'avui tingui cap influència en l'objectiu final, que és classificar-se per vuitens. I a més, penso que serà com a primer de grup. Però quan la Champions sigui Champions de veritat, tots aquests problemes al darrera s'han d'haver solucionat, per tal que l'equip pugui continuar sent igual de competitiu com ha estat en les últimes temporades. En competicions tipus KO, o es millora en aquest aspecte o no hi haurà res a fer.

diumenge, 4 de novembre de 2012

Recordant el Dream Team

Foto: fcbarcelona.cat
La victòria davant el Celta (3-1, amb gols de Adriano, Villa i Jordi Alba) deixa l'equip líder en solitari, després de la derrota de l'Atl. Madrid, que era qui l'acompanyava en la primera posició. A més, el resultat d'ahir ha suposat un nou rècord en la història de la Lliga d'un tècnic debutant, amb 28 de 30 punts possibles. Tito Vilanova ja té el seu primer rècord.

El partit d'ahir va tenir diferents moments, però la primera part em va recordar molt el Dream Team: Aquella defensa de tres, avançada, que de tant en tant et generava algun ensurt. Ahir ho vam reviure amb un u contra u que Valdés, de nou, va salvar quan el partit anava 0-0. Amb la lesió d'Adriano primer, i l'entrada de Marc Bartra posterior, l'equip va recuperar la línia de 4 darrera. Tot i això, el Celta va tenir encara les seves opcions, i un resultat més ajustat (o inclús un empat), no hauria estat massa injust pels mèrits d'uns i altres. Pel meu gust, el Celta ha estat un dels millors equip que ha passat pel Camp Nou aquesta temporada.

Més enllà de les dificultats defensives, que ja són de sobres conegudes, el partit d'ahir deixa coses molt positives. La recuperació definitiva de Villa, que si segueix al mateix ritme acabarà fent la seva millor temporada des que és jugador del Barça. O Adriano, que tot i la lesió, possiblement és el defensa de l'equip que ha començat més en forma la temporada. I a més a més, té gol.

dimecres, 31 d’octubre de 2012

Endollats

Foto: ara.cat
No sé si seria molt atrevit dir que ahir, pel meu gust, el Barça va fer un dels partits més complets de la temporada. Ja sé que cal tenir en compte l'entitat del rival (un segona B), però tampoc ara faré una llista dels cops que el Barça ha caigut a la Copa davant un rival d'inferior categoria. En aquest sentit, cal dir que l'actitud de l'equip és una herència clara del Pep Team, que en això també va fer canviar el Barça.

Doncs si, un dels partits més complets de la temporada. La victòria davant l'Alabès (0-3, amb gols de Villa, Iniesta i Cesc) va servir per enllaçar el segon partit consecutiu amb la porteria a zero i per observar com jugadors poc habituals en el primer equip (Sergi Roberto, Marc Bartra) no desentonen gens quan tenen la seva oportunitat. Del Marc Bartra, cada cop que juga amb el primer equip m'agrada més, i penso que l'experiment Song en defensa aviat deixarem de veure'l (Song m'agrada molt més al mig del camp que al centre de la defensa).

Més enllà de noms, el que més em va agradar ahir, quasi més que el resultat, va ser la intensitat. L'equip va pressionar, des del minut zero fins que el marcador ja era clar. Per jugar contra equips d'inferior categoria, la millor manera d'enfocar-ho és prendre-t'ho seriosament. I a la Copa, des de fa ja unes quantes temporades, això està donant molt bons resultats.

diumenge, 28 d’octubre de 2012

Golejar sense fer un gran partit

Foto: mundodeportivo.es
Victòria molt clara ahir a Vallecas (0-5, amb gols de Villa, Messi (2), Xavi i Cesc), i el Barça de Tito que iguala el millor inici en una Lliga (el de Van Gaal de la temporada 1997-1998). 8 victòries i un empat, 25 de 27 punts possibles. Millor que en qualsevol de les quatre temporades de Guardiola.

Veient el partit d'ahir vaig recordar el Betis que va visitar el Camp Nou, en els quarts de final de Copa de fa un parell de temporades. Pel meu gust, un dels equips que millor li va saber jugar al Barça de Guardiola, sense tancar-se al darrera. I ja té mèrit, tenint en compte que el Betis no disposava (ni aleshores ni ara) de jugadors de primer nivell. És més, equips que si li podrien jugar al Barça d'aquesta manera (ja que disposen de jugadors de primer nivell) mai s'hi han acabat d'atrevir. El resultat d'aquell dia, 5-0, no va reflectir, en absolut, el que havia estat aquell partit. La conclusió; molt millor jugar-li al Barça tancat al darrera i esperar la teva oportunitat. De tots els equips que han aconseguit guanyar el Barça en els últims anys, la majoria, per no dir tots, ho han aconseguit així.

Del partit d'ahir, que per mi no va ser millor que d'altres que s'han guanyat a l'últim minut, em quedo amb el fet que l'equip, per fi, deixés la porteria a zero. Un aspecte clau si es vol ser competitiu aquesta temporada, sobretot en competicions en que no encaixar gols serà quasi més important que fer-ne (Copa, Champions). I també em quedo amb un altre aspecte positiu; David Villa. Poc a poc torna a aparèixer i, a més, amb molt més gol, o millor dit, encert, que no pas abans de la seva lesió. Duu 4 gols en els 245 minuts que ha jugat. Aquests són aquells gols de que parlàvem la temporada passada i que no hi eren ...

dimecres, 24 d’octubre de 2012

Sort?

Foto: ara.cat
Nova victòria (2-1, amb gols d'Iniesta i Jordi Alba) i nova remuntada (el d'avui ha estat el setè partit en que l'equip comença un partit amb el marcador en contra). Ja en van unes quantes, de remuntades, en el que portem de temporada. Amb els tres punts d'avui, el Barça ja té un peu i mig als vuitens de final de la Champions, només cal que guanyi el proper partit, a Glasgow.

Resulta curiós les reaccions que poden provocar la visualització del mateix partit, sovint poden arribar a ser oposades. Un equip que no ha generat ocasions de gol i que s'ha plantificat amb un 0-1 gràcies a un altre autogol (Mascherano), i que no ha fet res més que defensar-se durant els 90' no perd per mala sort. I això és el que ha fet avui el Celtic al Camp Nou. Defensar-se i punt. Avui el Barça ha estat capaç de generar suficients ocasions com per no haver d'esperar fins l'últim minut per poder guanyar el partit. Pel rival que era i pel tipus de partit, crec que el Barça ha fet un bon partit. 

Deixant de banda el tema de la bona o mala sort, del partit amb el Celtic em quedo amb el gol d'Iniesta. Un dels millors gols que ha fet el Barça, col·lectivament parlant, en els últims anys. I el millor; hi intervenen Xavi, Iniesta i Messi. Tres jugadors que, quan juguen junts, el Barça té molts números d'acabar guanyant un partit.

Per acabar, avui ha estat titular Marc Bartra. Amb les baixes de Puyol, Piqué, i amb Busquets sancionat (que ha motivat que Song recuperés el seu lloc natural al mig del camp), Tito Vilanova no ha tingut més remei que posar Bartra d'inici. I no ha desentonat gens. Potser a partir d'ara el veiem més sovint, i sortint d'inici. Dissabte, nova oportunitat.   

diumenge, 21 d’octubre de 2012

Futbol ficció

Foto: fcbarcelona.cat
Bona victòria ahir a Riazor (4-5, amb gols de Jordi Alba, Tello i Messi (3)) en un partit anormal. I dic anormal ja que es fa difícil analitzar-lo sense tenir en compte la quantitat de coses que hi van passar i que són poc habituals (que un equip et faci dos gols amb mitja ocasió o que et facis dos gols en pròpia porta en un mateix partit). Però sigui com sigui, el Barça segueix guanyant i marcant distància amb la resta de rivals. I això ja és prou important, si tenim en compte que el joc de l'equip encara no ha assolit la seva plenitud.

Per mi ahir el Barça va fer el seu millor inici en un partit de Lliga fora de casa aquesta temporada. I ja és dir molt, ja que el Barça compta tots els seus partits lluny del Camp Nou per victòries. La temporada passada, sense anar més lluny, es va asssolir la quarta victòria fora de casa en la jornada 19 (4 victòries fora de casa en tota la primera volta). Com deia, el seu millor inici, amb un 0-3 espectacular en 17'. Màxima efectivitat i Cesc assistint, en el seu millor partit d'aquesta temporada.

Però el que va anar de partit des del 18' fins al 48' (fins l'expulsió de Mascherano) l'equip es va deixar anar. Els motius poden ser diversos, però hi ha una constant inqüestionable en el que portem de temporada; els equips li marquen gols al Barça amb certa facilitat. 11 gols en contra en 8 jornades de Lliga. Més d'un gol en contra per partit de mitjana. L'assignatura pendent. Si bé també és cert que manquen homes importants (Puyol, Piqué, Alves, Abidal), en un partit com el d'ahir aquest argument no té la mateixa força que el dia del Madrid, on la qualitat dels seus jugadors és clarament superior a la dels del Dépor.

I del 48' fins al final, què? Doncs una reedició del Barça de la segona part del Bernabéu (tornada Supercopa). De nou, el Barça jugant molt millor amb 10 que amb 11 (sense comptar els primers 17', òbviament). I és destacable aquest fet, ja que jugar tota una segona part amb un jugador menys i amb un equip que va cap amunt no és fàcil. Seria qüestió d'anàlisi, per gent que hi entengui, perquè el Barça ha ofert la seva millor versió, el seu futbol que més l'identifica, quan ha jugat amb 10 aquesta temporada. 

dimecres, 17 d’octubre de 2012

A un pas de superar un altre rècord

El clàssic de l'altre dia va deixar en un segon pla altres dades que, amb el pas del anys, prendran la seva importància. I una d'aquestes dades és que Messi, amb els dos gols contra el Madrid, ja en suma 17 en tots els enfrontaments amb l'etern rival, i se situa a només un gol de Di Stéfano, que amb 18 és el màxim golejador en la història dels clàssics. Fins aquí, res de nou que no s'hagi llegit o escoltat per la televisió.

Però comparar dues xifres absolutes, sovint, perd tot el seu sentit si no es tenen en compte altres paràmetres. En el meu cas, m'he dedicat a cercar en quants partits han assolit ambdós jugadors aquestes xifres golejadores (juntament amb César Rodríguez i Raúl González, que són els següents a la llista de màxims golejadors en la història del clàssic). Així, tenim que Di Stéfano va assolir la xifra de 18 gols contra el Barça jugant 30 partits, amb un promig de 0,6 gols per partit. Messi, en canvi, n'ha fet 17 en tan sols 20 partits. És a dir, un promig de 0,85 per partit. En tercer lloc hi ha Raúl, que en va fer 15 amb 37 partits, amb un promig de 0,41 per partit. I queda César, que els 14 gols que li va marcar al Madrid els va aconseguir després de jugar 28 partits. És a dir, un promig de 0,5 gols per partit.

Per tant, més enllà de la xifra absoluta, cal veure com la mitjana de gol per partit de Messi és clarament superior a la resta de jugadors analitzats. De fet, per igualar la mitjana que va aconseguir Di Stéfano amb el Madrid, a Messi només li caldria marcar un gol en un dels 10 propers partits! O una altra dada interessant; Messi va arribar als 15 gols contra el Madrid amb 19 partits, la meitat de partits que va necessitar Raul per arribar a aquesta xifra golejadora.

Messi està a punt d'encapçalar una llista on només hi ha jugadors que han fet història. I tinc la sensació que deixarà el llistó inabastable. I després d'aquest, tocaran altres reptes: El de màxim golejador en la història de la Champions. Però d'aquest en parlaré un altre dia.

dilluns, 8 d’octubre de 2012

Sense defensa

Foto: fcbarcelona.cat
Empat en el clàssic (2-2, els dos de Messi). El Barça manté, doncs, l'avantatge de 8 punts vers el Madrid, si bé comparteix liderat amb l'Atl.Madrid, que també ha començat molt fort en aquesta Lliga. Ara, nova aturada i sense futbol fins d'aquí quinze dies.

El partit d'ahir, possiblement, és un dels més igualats dels últims anys. I que consti que no ho dic pel resultat final, no, sinó per com van jugar uns i altres. D'una banda, el Barça, que segueix amb la seva mutació (com ja he explicat en les darreres entrades en aquest blog) i de l'altra el Madrid, que se li dona molt millor jugar-li al Barça al Camp Nou que no pas al Bernabéu (jo diria que des del partit de tornada de la Supercopa de 2011).

Ara bé, qualsevol anàlisi del partit d'ahir en clau culé sense tenir en compte les baixes en defensa seria esbiaxat. Ahir, el Barça, a partir del minut 27 (moment en que es lesiona Dani Alves) jugava amb els següents quatre homes al darrera; Montoya, Mascherano, Adriano i Jordi Alba. Res a veure amb la defensa titular indiscutible del Barça d'aquests últims anys: Alves, Piqué, Puyol i Abidal. Quin equip no es ressentiria amb aquestes quatre baixes?

Més enllà dels canvis que s'intueixen en la forma de jugar de l'equip, és indubtable que tants moviments en defensa en tant poc temps fa difícil seguir fent, per exemple, allò que distingia el Barça en l'època de Guardiola; la sortida desde darrera de la pilota. En aquest sentit, la baixa de Piqué està sent clau. Quasi més que la de Puyol. Per molt bones intencions que puguin posar Song o Adriano, ni un ni l'altre són centrals. I ja no diguem treure la pilota des de darrera.

I a les bandes, dues històries ben diferents: d'una banda la malaltia d'Abidal (absolutament incontrolable) ha estat ben reemplaçada amb Jordi Alba (un dels millors jugadors del partit d'ahir). I de l'altra banda ... N'hi ha un que hi és però que no hi és. Ahir Alves, en la poca estona que va jugar, va tornar a demostrar que no està en el millor moment de la seva carrera (la jugada del primer gol del Madrid el delata, al no sortir a tapar el xut de Cristiano Ronaldo). Per tant, si bé físcament hi era, la versió bona d'Alves també ha estat desapareguda en aquest inici de temporada.

dimecres, 3 d’octubre de 2012

La transició del joc del Barça


Foto: elperiodico.cat
Bona victòria ahir a Lisboa (0 – 2, amb gols d’Alexis i Cesc) que deixa al Barça líder en solitari en el seu grup de la Champions i amb un peu i mig als vuitens de final de la competició. I bona victòria, també, abans de rebre el Madrid diumenge en partit de Lliga.

La transició del joc del Barça. Ja fa dies que en parlo, i el màxim exponent d’això és com l’equip pot arribar a canviar en la forma de jugar en funció de si Xavi juga o no. Però a vegades, tot i jugar Xavi, ja es pot apreciar en el joc aquest canvi que comento. Ahir vam tenir una bona mostra, amb una primera part que no sabem si apunta maneres (l’equip va jugar més vertical que mai en moltes fases de la primera part) o bé és circumstancial per l’equip que hi havia davant i per les baixes que encara té l’equip. Sigui com sigui, és un canvi en la forma de jugar.

És obvi que quan tens un estil definit, els equips contraris intentin combatre’l i, a la llarga, acabin trobant la manera de com saber jugar-li al Barça. És, per tant, el moment de l’entrenador per trobar alternatives en el joc per contrarestar-ho. El Barça de Guardiola no va jugar mai igual; el primer gran canvi ja el vam tenir la primera temporada amb el canvi de posició de Messi (de la banda a fals nou). I més que en va anant introduint en les següents temporades. De fet, crec que aquesta verticalitat que ahir vam veure de forma evident, ja es va començar a observar en alguns partits de la temporada passada. Per tant, sembla lògic que ara Vilanova vulgui introduir aspectes tàctics nous.

Possiblement, l'equip encara necessiti temps per assimilar tot això que comento, però si els resultats acompanyen (com està passant fins ara) tot serà més fàcil.

diumenge, 30 de setembre de 2012

Quan joc i resultat no van de la mà

Foto: fcbarcelona.cat
Curiós el partit d'ahir al Pizjuán: una primera mitja hora que, per mi, és del millor d'aquesta temporada acaba amb un 1 - 0 en contra. En canvi, la reacció final del partit ve quan potser l'equip jugava més amb el cor que amb el cap. Sigui com sigui, 6ª victòria consecutiva a la Lliga (2-3, amb gols de Cesc (2) i Villa) i el Barça es manté ferm al capdavant de la classificació. I diumenge que ve, el clàssic.

Com deia, el Barça va sortir d'inici molt connectat, amb una actitud ben diferent de la que se le li havia vist a l'equip en tots els partits d'aquesta temporada. Possiblement el rival també hi té alguna cosa a veure ja que, després del Madrid a la Supercopa d'Espanya, era l'equip amb més entitat amb el qual s'havia enfrontat. Una altra cosa és que el marcador no acompanyés, si bé les ocasions es van repartir per igual en els primers 45'. 

La segona part va ser diferent i, tot que el Sevilla no va generar perill més enllà de la primera rematada (que va significar el 2-0), al Barça no se li va veure la mateixa dinàmica en el joc que en l'inici de partit. Va acabar guanyant més per desgast del contrari (el Sevilla va acabar amb 10) que per mèrit propi. El dos gols que van fer girar el partit són gairebé dins de l'àrea petita.

El marcador aquesta temporada acompanya, tan si es juga bé com si no, però almenys ahir em va agradar l'arrencada de partit. Ara, tan sols cal mantenir-ho la resta de partit. I per aconseguir-ho estic segur que també hi ajudarà alguns dels jugadors que no hi són en aquests últims partits (Puyol, Piqué i Iniesta).

diumenge, 23 de setembre de 2012

Sense Xavi no és el Barça

Foto: fcbarcelona.cat
Cinquena victòria consecutiva a la Lliga, després d'una victòria agònica davant el Granada (2-0, amb gols de Xavi i Borja en p.p.). El Barça segueix ferm al capdavant de la classificació, i ara disposarà d'una setmana sencera per poder preparar el partit de la setmana vinent al camp del Sevilla. Ara bé, el partit d'ahir no va deixar massa bones sensacions més enllà del marcador.

Sense Xavi no és el Barça. Què vull dir amb això? Parlo de l'estil, de la forma de jugar. Ahir el Barça va sotir d'inici sense el seu referent en el camp, i se'n va ressentir (tot i ser un gran jugador, Thiago no és Xavi, i Cesc tampoc). El dia que Xavi plegui (un horitzó que no és gaire llunyà) el Barça no jugarà igual. Però que no jugui igual no voldrà dir que no ho faci bé. La qüestió serà que l'equip, en aquell moment, amb els jugadors que hi hagi, sigui capaç d'assumir-ho i seguir endavant. Mentrestant, sempre quedarà l'opció, com ahir, de treure'l de la banqueta quan les coses no van bé.

Però més enllà del fet que Xavi no fos titular ahir, segurament hi va haver altres aspectes que van influir en els pitjors 45 minuts de l'equip aquesta temporada. Per començar, les baixes clau de l'equip, com ara Iniesta, Piqué i Puyol, que juntament amb la de Xavi, confuguraven un equip molt diferent de l'habitual. I amb l'experiment de tornar a provar Song de central, mentre Bartra s'ho mirava des de la banqueta. No crec que ahir fos culpable del mal joc de l'equip a la primera part i, per tant, deixarem per més endavant el balanç d'aquest jugador en una posició que no és la seva. La qüestió és que Vilanova no va donar la titularitat a Bartra quan tots pensàvem que si ho faria. Però estic convençut que hi haurà més oportunitats.

L'altre fet, més enllà de les baixes de certs jugadors, és el la qüestió actitudinal. Ahir vam veure un Baça semblant al de la primera part a Pamplona, per no dir que pitjor (aquell dia, almenys, es van generar més ocasions). Partit a casa, rival clarament inferior a priori, vens de jugar dimecres, etc ... La temporada passada es van escapar uns quants punts amb aquest tipus d'escenari. Seria bo recordar-ho ja que quan no jugues bé, no sempre guanyes.

dijous, 20 de setembre de 2012

Necessita millorar

Foto: sport.es
Debut a la Champions amb millor resultat que joc (victòria per 3-2, amb gols de Messi (2) i Tello). Sigui com sigui, el Barça comença amb bon peu el camí cap a Wembley.   
 
No és el primer dia que ho escric. Ja en vaig parlar en un post just al finalitzar la temporada passada i en un altre tot just perdre la Supercopa d'Espanya amb el Madrid: L'equip s'hauria d'haver reforçat amb un central. Ara ja és massa tard i s'haurà de seguir endavant amb el que hi ha. Tot això ho dic perquè Gerard Piqué s'ha lesionat i és baixa per les properes dues setmanes. Baixa que s'afegeix a la de Puyol. En el partit d'avui, Vilanova s'ha decidit per l'opció Song i l'ha col·locat de central. L'invent no és que hagi sortit massa bé (a mi em va agradar molt més Song jugant el mig del camp, que és el seu lloc natural) i potser dissabte caldrà provar altres coses: per exemple, donar la titularitat a Marc Bartra. Veurem.

L'altre aspecte a destacar, també en el capítol defensiu, i no només del partit d'avui sinó del que portem de temporada, és la facilitat que té el Barça d'encaixar gols: 9 en contra en set partits, un promig de més d'un gol per partit. Per sobre del promig del que ha registrat el Barça en aquestes últimes temporades. De moment, per sort, la majoria d'aquests gols no han influït en el marcador final, però està clar que aquest és un aspecte millorable, sobretot pel dia en que no hi hagi tan encert des de la part capdavantera de l'equip.

Però és obvi que no tot és negatiu, més enllà del resultat, del partit d'avui em quedo amb Tello, el millor jugador de l'equip. Ha fet un gol i n'ha donat un altre. No és el primer dia que surt d'inici, fet que demostra la confiança que té Vilanova amb aquest jugador. I estic convençut que el veurem jugar més partits, i de titular. És una qüestió d'estil: a Vilanova, l'extrem clàssic li agrada. I Tello encaixa perfectament en aquest paper.

diumenge, 16 de setembre de 2012

Victòria per partida doble

Foto: ara.cat
Important victòria a Getafe en la quarta jornada de Lliga (1-4, amb gols d'Adriano, Messi (2) i Villa). El Barça consolida el seu liderat amb un 12 de 12, i deixa el Madrid a 8 punts! La única notícia negativa és la lesió de Puyol, que el deixa ko pel proper mes i mig.

Avui, més enllà del resultat em quedo amb l'11 d'inici: 10 jugadors formats a La Masia (l'excepció era Adriano). I una banqueta de luxe: Messi, Alves, Mascherano, Villa. El que ha fet avui Tito Vilanova serà molt menys aplaudit que les crítiques que li hauria costat aquesta aposta si el partit no s'hagués guanyat. Que ja ens coneixem.

Més enllà d'Adriano, que ha obert la "llauna" i continua en molt bona forma, avui ha destacat Thiago, que ha tornat després de la lesió que va tenir tot just finalitzada la temporada passada. La seva actuació ha fet oblidar que al camp, avui, no hi era Iniesta. Ja sé que tot just acaba de començar la temporada, però és una molt bona notícia que el dia que els homes clau de l'equip no hi són, es continui jugant bé i guanyant. I això avui ha passat. Aquesta pot ser la gran diferència respecte de la temporada passada.

Ara caldrà serenor en aquest començament estrany de Lliga. I no ho dic tant pel Barça, sinó pel començament del Madrid, que a aquestes alçades de la temporada només ha sumat 4 punts i ja és 8 punts del Barça. Una distància que, en les últimes tres temporades, costava suor i llàgrimes d'aconseguir.

dimecres, 5 de setembre de 2012

L'entorn

La primera vegada que es va fer servir aquesta expressió va ser després d'un partit de la Copa d'Europa de la temporada 1991 - 1992, la de Wembley. Es venia de perdre per 1 - 0 contra l'Sparta de Praga, i en la roda de premsa posterior al partit, Johan Cruyff (l'entrenador del Barça en aquell moment) va atribuir a "l'entorn" la culpabilitat de la derrota d'aquell dia. No era la primera vegada (ni seria la última) que Cruyff s'excusava, sense atribuir-se cap mena de responsabilitat. Des d'aleshores, i en múltpiles variants, s'ha fet servir aquesta expressió per referir-se a tot allò que envolta el primer equip, i que no és estrictament futbolístic: mitjans de comunicació, el propi club (descomptant el primer equip) o la pròpia afició (sobretot).

Aquest concepte, que des d'aleshores forma part de la història del club, de tant en tant reapareix. El més curiós de tot plegat, però, és que des de fa uns quants anys qui agita l'entorn de forma més sorollosa és el mateix Johan Cruyff. Qui ho criticava!

És la faceta de Cruyff que menys he suportat des que va tornar a Barcelona l'any 1988. La seva anterior etapa, per qüestions d'edat ni la recordo (encara no havia nascut quan va fitxar pel Barça, i quan va marxar no tenia ni 3 anys). La importància de Cruyff en el Barça no l'explicaré ara, és sobradament coneguda i seria absurd negar-la (amb l'excepció, pel meu gust, dels seus dos últims anys, però això és tema per un altre dia). Però tornem al present. 

Aquesta setmana, Cruyff ha declarat que "no és el mateix ser el segon entrenador que estar al capdavant". Fantàstic! Imagino que aquell capítol de Barrio Sésamo no se'l va perdre. Sigui com sigui, la lectura d'aquestes declaracions és senzilla; un cop ha plegat Guardiola, amb el qual manté una excel·lent relació i, el més important, era una aposta de l'anterior junta directiva (amb la qual mantenia, també, una excel·lent relació), ja s'ha obert la veda per poder dubtar de l'entrenador actual (ja que la decisió l'ha pres la junta actual). Felicitats.

Un bon exemple del que és l'entorn, sense dubte, i no entés des d'un punt de vista d'excusar-te per la derrota del teu equip (dubto que escoltem a Tito Vilanova excusar-se, amb factors externs, d'alguna derrota del seu equip) sinó en la seva versió cutre; la del soci opinant després de quatre resultats. Resumint, molt impropi d'algú de la seva experiència.

dilluns, 3 de setembre de 2012

Defensar-se amb la pilota

Foto: mundodeportivo.es
Bona victòria ahir contra el València (1-0, gol d'Adriano) en la tercera jornada de Lliga, que deixa el Barça líder en solitari amb 9 punts, 5 per sobre del Madrid. Ara, l'(odiosa) aturada habitual de primers de setembre. Una victòria que deixa a tothom més tranquil després de la derrota a la Supercopa d'Espanya.

Del partit d'ahir em quedo amb un aspecte del joc que ja dimecres passat vam tornar a veure; defensar-se amb la pilota. Possessions llargues que impedien que el València tingués la pilota (només va generar perill a pilota aturada). I només es deixa anar si hi ha una oportunitat clara de remat. I penso que el Barça va jugar ahir, així, per necessitat, ja que el desgast físic del partit amb el Madrid es va notar molt, sobretot a la segona part. I que tampoc cal oblidar que el rival era el València, que feia quinze dies havia empatat al Bernabéu.

L'altre aspecte que em va agradar és el paper que estan tenint, en aquest inici de temporada, jugadors com Adriano (amb l'excepció del partit del Bernabéu), Pedro o el debutant Song, que ahir va aconseguir que ningú s'enrecordés de Busquets. Té mèrit, això, ja que la seva posició és clau, i penso que se'n va sortir prou bé.

Tot i això, l'equip ha de seguir creixent. S'ha canviat d'entrenador i, encara que Tito Vilanova fos el segon de del Pep, això cada cop tindrà menys efecte, ja sigui pel pas del temps, l'arribada de nous jugadors com l'evolució natural de l'equip. Cal paciència i no estar constantment comparant amb temporades anteriors. És absurd i no serveix per res.

diumenge, 2 de setembre de 2012

Ni optimista ni pessmista (torna la barca)


Foto: fcbarcelona.cat
El partit de tornada de la Supercopa davant el Madrid ha obert dos fronts; els que es queden amb la lectura positiva (bona segona part jugant amb 10 i amb possibilitats de remuntada) i els que es queden amb la lectura negativa (la pitjor primera part en molt temps). Jo m’ubico a mig camí d’uns i altres.

Els primers 25’ de partit han de servir per alguna cosa. L’inici va ser, inclús, pitjor que el dia de l’Osasuna. I amb errades poc habituals (la de Mascherano és inèdita i Piqué havia estat força bé, fins ara, en el que portem de temporada). Per una vegada, una expulsió pròpia (Adriano) va servir per a millorar el joc. Però el gran dubte que se’m genera del partit és si s'hauria d'haver fitxat un central. Puyol és titular, però en el primer partit important de la temporada ja no hi ha pogut ser per lesió. I això pot passar més cops durant la temporada, ja que Puyol és difícil que pugui estar per jugar 50-60 partits per temporada.

La segona part. Per mi, i és el gran dubte que tinc, és si el Barça va jugar com va jugar per mèrits propis o per demèrits del Madrid. De fet, aquest és un dubte habitual quan veig un partit de futbol (i de qualsevol altre esport d'equip), però en el partit de l’altre dia se’m va accentuar. El Madrid va tenir la seva opció de tornar-li el 5-0 al Barça, i no tinc clar si no va voler o no va poder.

A tot això, a més, cal afegir que el Barça duia 7 visites consecutives sense perdre al Bernabéu (des de maig de 2008), un rècord històric difícil de superar.

Són diferents lectures per a un mateix partit. La clau, segurament, és tenir-les totes en compte i no quedar-se només amb una. La Supercopa és un títol i com a tal, millor guanyar-lo que perdre'l. Però està clar que si es guanya la Lliga o la Champions la importància d'aquesta derrota quedarà minimitzada. Encara que hagi estat contra el Madrid.

Un marcador diferent per a un mateix partit

Foto: fcbarcelona.cat
El millor del segon partit de Lliga del Barça va ser el resultat (1-2, tots dos de Messi). Un partit que no va tenir cap diferència amb el jugat en el mes de febrer d’enguany i que va costar mitja Lliga. La única diferencia la va posar Osasuna, estant menys encertat de cara a porteria.

I ja es va veure, des del primer minut, que l’equip no va sortir amb la mentalització suficient per jugar aquest partit, amb el cap més pendent del partit de tornada de la Supercopa amb el Madrid. Només al minut de començar, Valdés va aturar un u contra u per deixar amb el “cul a l’aire” tots aquells que es van atrevir a criticar-lo per l’errada de l’altre dia.

Un dels problemes que ja s’entreveuen en aquesta temporada, i quasi diria que més accentuat respecte de temporades anteriors, prové dels laterals, sobretot si aquests dos són Jordi Alba i Dani Alves. Dos laterals molts ofensius i que poden deixar la defensa desguarnida si l’equip contrari llença una contra. Serà un tema a millorar clarament si no es vol patir amb equips que disposin de jugadors amb més qualitat a dalt que no pas Osasuna. O bé, que no es prodiguin tan en atac. L’altre opció seria que tots dos no surtin d’inici, ja veurem.

La bona notícia a dalt és Pedro. Ahir, que va sortir a jugar en el tram final del partit, va ser decisiu en la jugada del primer gol. Pedro, que ja va acabar en bona forma el tram final de la temporada passada, ha començat aquesta igual i per mi ja és un dels jugadors més destacats en aquest inici de temporada del Barça.

divendres, 24 d’agost de 2012

Ja està bé

Foto: elperiodico.cat
Bona victòria ahir davant el Madrid en el partit d'anada de la Supercopa d'Espanya (3-1, amb gols de Pedro, Messi de penal i Xavi), i més si s'analitza deixant passar les hores suficients per tal que el mal gust de boca del segon gol del Madrid no tapi un partit en que el Barça va ser, en el global, molt millor que el Madrid. Llàstima que el marcador no ho demostri i que tot quedi per al partit de tornada.

El partit va tenir dinàmiques diferents. Una primera part en que el Barça va dominar, però no va generar gaire perill (dues rematades de Messi, una d'elles molt clara) i poca cosa més. Ara bé, amb el Barça d'absolut dominador del joc. En canvi, la segona part, just va ser que el marcador (que no el joc) se li posés de cara al Madrid (gol en la primera rematada entre pals), que el Barça va saber reaccionar fent els tres gols en vint minuts. I si no va deixar més de mig títol sentenciat va ser per l'errada de Valdés en el segon gol del Madrid quan quedaven cinc minuts pel final i es venia d'una jugada que hauria pogut significar el 4-1 ...

Està clar que parlar del partit d'ahir sense parlar de l'errada de Valdés és quasi impossible. Una errada "recuperable", no definitiva. Això i ja està, no cal donar-hi més voltes. Valdés ha donat molt al Barça, només cal tornar a veure alguna de les finals de la Champions guanyades (París, Roma). Discutir si Valdés és porter pel Barça és perdre el temps.

dimarts, 21 d’agost de 2012

Respectar la història

Foto: martiperarnau.com
El record que tinc dels meus primers Gamper és una ràdio, el Puyal i fent servir la imaginació. Era la època en que el Gamper servia per a que el Barça es presentés davant l'afició, ja que amb prou feines hi havia hagut oportunitat de veure cap partit de l'equip. Com a molt, per la tv (en comptades ocasions als anys 80) i en un clàssic com el Carranza o el Teresa Herrera. Ja sé que sembla que parli del "Pleistocé", però alguns d'aquests tornejos estivals encara es juguen avui dia.

Des de fa uns anys, el Gamper ja ha deixat de ser la presentació oficial de l'equip, i la quantitat de partits vistos per la tv abans del torneig són nombrosos (això ja era així a mitjans dels 90). Ni l'intent de "millorar el producte", primer a partit únic i després portant equips de renom (Milan, Inter), sembla evitar la seva gradual pèrdua d'importància. Però segurament ahir és va assolir el moment de màxima decadència, moment en el que el torneig es va acabar convertint en un entrenament del primer equip televisat. I sense la gran majoria dels millors jugadors.

Crec que cal fer un replantejament seriós del que és aquest torneig o bé, directament, canviar el nom, i donar al nom Gamper quelcom diferent i de més importància. Qui va ser el fundador del club no es mereix una "pachanga" televisada amb els jugadors suplents del primer equip i alguns del filial, més enllà de les necessitats de l'entrenador (lícites i respectables, només faltaria). Si l'essència del torneig ha perdut tot sentit (cosa lògica en els temps que corren), potser és el moment de donar relleu i que el nom de Joan Gamper llueixi en un altre lloc, per exemple, el del camp de futbol. El nou o l'actual.

dilluns, 20 d’agost de 2012

Començar amb bon peu

Foto: elperiodico.cat
Bon inici del Barça a la Lliga, amb una golejada (5-1) davant la R.Societat (gols de Messi (2), Puyol, Pedro i Villa). Bon debut, també, de Tito Vilanova en un partit oficial, confirmant les bones sensacions que havia donat l'equip durant la pretemporada. I retorn somiat de Villa, que després de quasi nou mesos va tornar a jugar amb el primer equip en un partit oficial. I fent el cinquè!

Hi va haver més detalls positius del partit d'ahir. Per començar, una titularitat no esperada (Tello), que juntament amb Pedro, va ser un dels jugadors més destacats de l'equip, participant en les jugades del 3r i 4t gol. Quan semblava que el futur d'aquest jugador estava més fora que dins, després del partit d'ahir no s'entendrà cap altre cosa que no sigui la seva continüitat. I Pedro. Un jugador que la temporada passada se'l va trobar a faltar, amb l'excepció del tram final. Els gols de Pedro i el retorn de Villa, la compensació per aquells dies en els que Messi necessiti un cop de mà al davant.

Més detalls. Ahir, d'inici, a la banqueta: Piqué, Iniesta, Villa, Alexis, Adriano. En aquest capítol, i després del fitxatge de Song, sembla que el Barça ha fet els deures. Un dels altres errors de la temporada passada és que el Barça no disposava d'un "fons d'armari" suficient per compensar determinades baixes. Ahir, hi havia quatre-cinc jugadors, com a mínim, titulars en qualsevol gran partit.

I a tot això cal afegir, és clar, la punxada del Madrid, que deixa el Barça, només arrencar el campionat, dos punts per davant. Tot plegat molt anecdòtic, però ja està bé començar així el nou projecte.

diumenge, 12 d’agost de 2012

El meu "Pinto" de vista

L'úlitm partit de la pretemporada (Gamper a banda) va acabar amb una victòria fàcil davant el Dinamo de Bucarest (0 - 2, amb gols de Messi i Afellay). Un partit amb unes característiques semblants als que ha jugat el Barça en anteriors partits d'aquesta pretemporada, amb millors primeres parts que no segones (fet que s'explica pels canvis de jugadors a mida que avança el partit). Ahir, a més, va servir per a que Villa i Fontàs tornessin a jugar amb el primer equip, després de les greus lesions d'ambdós jugadors. Diumenge que ve, l'estrena oficial (partit de Lliga) amb la Reial Societat a casa, el primer partit important del nou Barça sense Guardiola.

Però avui amb ve de gust parlar de Pinto, que en aquesta pretemporada ha tingut la seva ració de protagonisme, amb intervencions destacades en les dues tandes de penals en les que ha participat (i amb èxit). Diria que en aquest blog (i ho dic de memòria) mai n'havia parlat d'aquest jugador, un dels més veterans del primer equip, ja que "amb la broma" ja duu quatre temporades i mitja amb el primer equip.

La sensació és que a aquest jugador se'l valora més per la imatge que projecta que no pas pel que aporta (més enllà de l'anècdota de xiular i fer confondre un jugador en un partit de Champions). I el que aporta és molt. En aquestes 4 temporades amb Guardiola com a entrenador del primer equip, Pinto ha tingut el seu protagonisme, centrat bàsicament amb la titularitat exclusiva a la Copa del Rei (també ha estat tritular en alguns partits de Lliga i Champions). I el balanç ha estat excel·lent, amb dos títols de Copa i una final. En la Copa de la primera temporada, el penal aturat al camp del Mallorca en el partit de tornada de les semifinals va sent el punt d'inflexió per a l'equip, i en la Copa de la darrera temporada, va tenir un paper destacat en l'eliminatòria amb el Madrid. Se'm fa difícil pensar en un partit on es pugui dir que el Barça l'ha perdut per culpa d'una errada seva. I mira que, tractant-se d'un porter, un fet així seria difícilment oblidable.

Di tot això, espero que Tito no canvïi de criteri i segueixi apostant per ell en aquesta competició. És un criteri que crec que no hauria de canviar, tot i que l'entrenador ja no és el mateix.

dijous, 9 d’agost de 2012

L'equip es va definint


Foto: ara.cat
Partit sense història ahir davant el Manchester United (0-0). Va servir per veure com Valdés aturava un penal a Rooney, com Jordi Alba debutava amb el primer equip o perquè jugadors del filial com Sergi Roberto o Marc Bartra seguissin acumulant minuts amb el primer equip. I dic aquests dos perquè crec que si no arriba cap més fitxatge, tots dos jugadors podrien tenir força minuts en el primer equip aquesta temporada.

Un altre aspecte interessant a poc més d’una setmana vista per a que comenci la Lliga es veure quina serà la parella de centrals titulars. Ara mateix, Piqué, Mascherano i Puyol surten en igualtat de condicions i, si no hi ha cap entrebanc en forma de lesió, fa tota la pinta que serà una de les primeres decisions importants de Tito Vilanova des que és entrenador del primer equip. I quasi no tant per la parella de centrals que jugui davant la Reial Societat, sinó pels dos que ho puguin fer davant el Madrid en el partit d’anada de la Supercopa d’Espanya. I jo crec que davant el Madrid, la incògnita és saber qui acompanyarà a Puyol ...  

Del mig camp en endavant, pocs canvis observo respecte de la temporada passada i, fins que David Villa no estigui en condicions de jugar (encara no s'ha estrenat en aquesta pretemporada), la qüestió és decidir qui acompanyarà a Messi i Alexis a la davantera (Cesc, Iniesta, Pedro). És aviat encara, però l'equip va prenent forma.

diumenge, 5 d’agost de 2012

Més important que el futbol

Foto: sport.es
Bon assaig ahir en el tercer partit de la pretemporada davant el renovat i multimilionari PSG; empat a dos, amb gols de Rafinha i Messi de penal. El partit més exigent fins al moment, davant un equip que és el que s'ha gastat més diners en fitxatges a data d'avui (Ibrahimovic, Thiago Silva, Lavezzi) i que pot ser rival del Barça en la propera edició de la Champions. Del partit d'ahir em quedo amb la primera part, en la que el Barça es va semblar més al Barça, amb el control absolut del joc en tot moment i amb un PSG que amb prou feines va generar perill. El partit també va servir per donar els primers minuts als jugadors que van jugar l'Eurocopa amb la selecció espanyola, amb l'excepció de Jordi Alba, que es reincorporarà el dia 8.

El gran moment d'ahir a la nit, però, no va tenir res a veure amb el partit. Abidal, en una entrevista al finalitzar el partit, deia que espera poder tornar a jugar amb el primer equip abans del mes de desembre d'enguany. Al·lucinant!! Cal recordar que a Abidal li van transplantar el fetge el mes d'abril (fa quatre mesos).

Crec que el més rellevant del missatge no és si ho aconseguirà o no. La qüestió és el simple fet de proposar-s'ho. Això és el més important. Abidal, amb aquestes declaracions, és possible que hagi aconseguit, pels seus companys, un efecte molt més potent que moltes setmanes d'entrenament o que una gran victòria contra un equip rival.

diumenge, 29 de juliol de 2012

Decisions incomprensibles

Foto: lavanguardia.com
El segon partit de la pretemporada va acabar amb una golejada; 0 - 8, amb gols de Messi (3), Alexis (2), Deulofeu, Alves i Sergi Gómez. Un partit sense cap mena d'història, que tan sols va servir per a que els jugadors agafessin més rodatge i per a que Messi aparegués en escena, després de la lleu lesió que no li va permetre jugar el partit contra l'Hamburg. Aquesta serà la primera pretemporada de Messi completa amb el Barça des de l'estiu de 2008.

Però l'actualitat del Barça, més enllà de la del primer equip de futbol, em deixa amb una decisió del club poc més que sorprenent: El Barça va decidir, divendres, enviar el Barça B a jugar la final de la Supercopa catalana, argumentant "problemes d'agenda". Una decisió força sorprenent, ja que es va acordar jugar aquest partit ... l'11 de juliol! En prou feines fa quinze dies. Això ha provocat que aquesta competició, juntament amb la final de la Copa Catalunya, quedin ajornades "sine die".

Ara el Barça se n'adona que no disposarà de prous jugadors per jugar aquest partit? El problema són les lesions? La pretemporada és quelcom que està planificat amb suficient antelació com per pensar-s'ho molt a l'hora de decidir, finalment, si es pot o no es pot jugar un partit el 31 de juliol. Una decisió molt poc seriosa, a més a més del menyspreu per la resta d'equips i per la pròpia competició.

El Barça sap, de fa moltes setmanes, de quins jugadors disposaria per aquestes dates; els internacionals que han competit a l'Eurocopa es reincorporen demà, i pel mig hi ha els Jocs Olímpics. Potser el problema és un altre que no se'ns vol explicar (econòmic?), o bé es tracta d'una mala planificació. Sigui el motiu que sigui, la imatge del club queda malmesa per culpa d'una mala gestió i m'agradaria que algú donés alguna explicació que fos una mica més creïble. I recordo que aquest algú ja no pot ser el Guardiola.

dimarts, 24 de juliol de 2012

Això ja arrenca

Foto: sport.es
El Barça s'ha estrenat avui en aquesta pretemporada amb una victòria per 1 - 2 (gols d'Alves i Gerard Deulofeu) davant de l'Hamburg. Ja va bé començar amb una victòria, encara que el més important en aquest punt de la temporada no són els resultats.

Per començar, en el partit d'avui he vist un Dani Alves molt actiu, just en una setmana en la que ha estat força protagonista fora del camp. M'ha donat la sensació que tenia ganes de demostrar coses, sent molt actiu en tota l'estona que ha jugat.

M'ha agradat força Deulofeu, jugador que ja no és cap descobriment. La única incògnita en aquest jugador és si el veurem més sovint en el primer equip. En canvi, la mala notícia del partit d'avui ha estat la lesió de Marc Muniesa, la primera lesió important d'un jugador del primer equip en aquesta pretemporada.

I poca cosa més ha donat de si el partit. Dissabte hi haurà el segon partit d'aquesta pretemporada, tot esperant el primer derby amb l'Espanyol de dimarts vinent (en la final de la primera edició de la Supercopa catalana).

dimarts, 10 de juliol de 2012

Un cop d'ull al calendari

Des d'avui ja hi ha disponible el calendari de la Lliga 2012 - 2013. El Barça debutarà al Camp Nou contra la Reial Societat, el cap de setmana del 18-19 d'agost. I tancarà la competició a Málaga, l'1 de juny de l'any que ve.

Abans de res, vull veure si aquesta temporada la Lliga començarà el 18-19 d'agost. La temporada passada també havia de començar en les mateixes dates, però una vaga de futbolistes ho va evitar, fet que va generar que la primera jornada es jugués quan tocava jugar la vintena, i la vintena es va acabar desplaçant més endavant en el calendari (es va jugar dues jornades abans de concloure el campionat). I ja sabeu que l'efecte calendari té la seva importància, ja que sovint no és el mateix trobar-te segons quins equips en segons quins moments de la temporada ...

Però tornem al calendari. M'agrada que el primer clàssic es jugui més aviat (jornada 7). Així, el partit de tornada (jornada 26) no serà tan decisiu com ho estat en les darreres temporades, ja que encara restaran 12 jornades per concloure la competició. L'altra lectura positiva és que el segon clàssic de la Lliga s'allunya de possibles enfrontaments Barça-Madrid a la Champions (el 3 de març se situa enmig de les eliminatòries de vuitens de la Champions, moment en el que no és possible que ambdós equips es puguin enfrontar) o a la Copa (la majoria d'eliminatòries es juguen el mes de gener).

Un altre moment interessant de la temporada són els derbys amb l'Espanyol. Aquest any, novament, el primer derby caurà per Reis (jornada 18) i el segon en la penúltima jornada de Lliga, però aquesta temporada amb l'ordre del factor camp canviat. El derby en la penúltima jornada amb tots dos equips jugant-se alguna cosa a Cornellà-El Prat pot ser molt calent ...

I de la resta de partits, què? En el tram final de temporada el Barça té tres desplaçaments, a priori, prou complicats (per ordre San Mamés, Calderón i Cornellà - El Prat), mentre que abans dels clàssics el Barça té un partit més difícil (Sevilla) que no pas el Madrid (Deportivo). Però això és parlar per parlar a hores d'ara i aquells partits que, a priori, poden semblar difícils, acaben sent fàcils. I a l'inrevés.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...