dimecres, 28 de desembre de 2011

Millor equip de la història?

Aquest debat ha agafat força arran de la victòria en el Mundial de clubs al Japó: És el Barça de Guardiola el millor equip de la història? Més enllà de la percepció de cadascú, intentaré donar-li certa objectivitat a la resposta, aportant-hi diferents elements, com ara el nombre de títols, jugadors rellevants a l'equip (o entrenador) o permanència de l'equip guanyant títols. Tot això, a més, tenint en compte que aquest equip encara no ha acabat el seu recorregut, fet que fa que aquest exercici sigui modificable en els propers mesos.

Per fer la comparativa, he seleccionat aquells equips (clubs, no seleccions) que han destacat en diferents moments en els últims 60 anys, tenint en compte el nombre de títols nacionals (Lliga, Copa) i internacionals aconseguits (la Copa d'Europa almenys 2 cops seguits). Per delimitar l'exercici, el període abarca, en alguns casos, des de la primera fins la darrera Copa d'Europa assolida, o bé el període històric que s'ha considerat per aquell equip (criteri més subjectiu). Així doncs, he seleccionat el Madrid de la segona meitat dels 50, el Benfica de principis dels 60, l'Inter de Milà de mitjans dels 60, l'Ajax de principis dels 70, el Bayern Munich de mitjans dels 70, el Liverpool de finals dels 70 i prinicipis dels 80 i el Milan de finals dels 80. En tots aquests equips hi ha una referència, ja bé sigui un jugador, un entrenador o un estil de joc. Cito, també, tot i que no els he inclós, la Quinta del Buitre (li va faltar la Copa d'Europa) i el Dream Team (el percentatge de títols assolits respecte del total és força més baix respecte del equips analitzats).

Font: Elaboració pròpia
Veient el palmarés de tots els equips exposats a la taula, es fa difícil triar quin és el millor. Si el criteri són el nombre de Copes d'Europa, està clar, el Madrid. I en un segon nivell hi situaríem l'Ajax i el Bayern de Munich, que són els altres dos equips que l'han guanyada tres cops seguits. Si el criteri és la permanència  guanyant títols, el Madrid i el Liverpool, en aquest ordre, seria els que destacarien per sobre de la resta (5 i 10 temporades consecutives, respectivament). En canvi, si el criteri és el percentatge de títols assolits respecte del total competits, l'Ajax en destaca respecte de la resta, amb el 67%. Un altre criteri podria ser més de tipus conceptual; en aquest cas hi posaria, en primer lloc, l'Ajax i el seu Futbol Total (estaríem d'acord en que el Barça és l'hereu de la filosofia de joc d'aquell equip), i en un segon lloc el Milan de Sacchi i el seu perfeccionament del sistema defensiu. I un últim criteri podria ser el jugador/entrenador de referència. Pel que fa al jugador, aquest criteri potser és el més igualat en tots els casos (tots els jugadors de referència van guanyar almenys un cop la Pilota d'or, amb les excepcions del Liverpool i l'Inter de Milà, en que Dalglish no la va guanyar i Luís Suárez ho va fer quan jugava al Barça). Pel que fa a l'entrenador, de tots els equips exposats no n'hi ha cap que estigui en tot el període analitzat amb l'excepció d'Arrigo Sacchi en el Milan. Bob Paisley seria el següent a la llista, guanyant 3 de les 4 Copes d'Europa d'aquell Liverpool.

Ara és quan toca comparar el Barça actual amb tot això comentat: percentatge de títols assolits, el més alt. Jugador de referència (Messi, amb dues Pilotes d'Or i una tercera més que possible), entrenador de referència (Guardiola) i estil de joc propi i innovador. Permanència en l'èxit? De moment seria el criteri en el que no es pot comparar amb d'altres equips, però fins a dia d'avui, són tres temporades i mitja a dalt de tot. Amb tots aquests criteris valorats i analitzats semblaria que si, que podríem dir que aquest equip és el millor de la història, amb el repte pendent (pel meu gust) de guanyar més d'una Champions seguida.

Nota: en la llista d'equips seleccionats no he inclós el Nottingham Forest, guanyador de la Copa d'Europa en les temporades 1978-1979 i 1979-1980.

divendres, 23 de desembre de 2011

La golejada va començar abans del partit

Foto: sport.es
El més rellevant del partit d'ahir no va ser el marcador final (9 - 0, el resultat més ampli del Pep Team i una de les golejades més grans de la història del club) sinó l'actitud. Crec que no és el primer cop que parlo d'aquest tema, però és que no em canso de valorar-ho. I aquesta qüestió, l'actitud, va trascendir més enllà del partit. Veiem com ha anat la pel·lícula les últimes 48 hores:

Tot va començar amb les declaracions prèvies de Guardiola a la roda de premsa del dia abans del partit, avisant de la perillositat del partit (que no del rival) venint d'on es venia (Mundial de clubs). Quant cops en la història del club hem vist el Barça capaç del millor i el pitjor en una franja de temps mínima! Guardiola ha viscut en primera persona aquestes situacions i com a entrenador no ha permés ni una sola vegada que l'equip es destensionés ni jugant contra un Segona B. Els resultats són prou clars: 4 eliminatòries contra un Segona B (Benidorm, Cultural Leonesa, Ceuta i Hospitalet), 7 victòries i un empat, només un gol en contra en vuit partits.

A la roda de premsa li va seguir l'onze titular, amb tots els jugadors disponibles del primer equip sortint d'inici (els jugadors sudamericans més Keita tindran uns dies més de festa). És a dir, Cesc, Xavi, Iniesta, Pedro, Piqué, Puyol ... Un altre gest per demostrar que el partit no era una costellada. Però encara quedaria un altre detall més, el de Guardiola no permetén que l'Hospitalet fes el passadís de campions. Un altre gest per evitar l'autocomplaença. El partit ja s'estava guanyant per golejada abans de començar ... 

Sovint es critica Guardiola per ser "massa ensucrat". Jo no hi estic d'acord, només des de la responsabilitat i el compromís s'aconsegueixen els objectius, independentment del rival. El d'ahir és una mostra de respecte, també, per aquells que van anar al camp i van acabar gaudint d'una de les golejades més grans de la història del Barça. I aquestes coses també compten.

diumenge, 18 de desembre de 2011

Futbol 3.0

Foto: elperiodico.cat
Campions del món! El Barça ha guanyat el Mundial de clubs, després de golejar 4 - 0 al Santos brasiler, amb gols de Messi (2), Cesc i Xavi. És el trezè títol del Pep Team de 16 possibles, el tercer d'aquesta temporada i el cinquè títol oficial de 2011, sent així el segon milor any de la història del club (el sextet de 2009 continua sent insuperabe, com a molt, igualable).

El partit d'avui s'ha començat a guanyar una hora abans de començar el partit, just quan s'ha sapigut l'onze titular del Barça, que sortia d'inici amb Busquets, Xavi, Thiago, Iniesta, Cesc i Messi (més els quatre defenses del Bernabéu, Alves, Piqué, Puyol i Abidal). Cap davanter nat teòric, molt migcampista. Davant d'aquesta situació plantejada, el Santos s'ha vist absolutament incapacitat per contrarestar el domini absolut de la pilota que ha tingut l'equip. D'aquesta manera, la primera mitja hora d'avui ha estat, possiblement, un dels banys més grans vistos en una final del Pep Team (jo diria que del mateix nivell que la final a Wembley davant el Manchester United). El 0 - 3 al descans ha deixat que la segona part fos un tràmit i si no ha acabat amb una golejada d'escàndol ha estat per la manca d'encert en les oportunitats generades.

Guardiola, per tant, ha inventat un nou model tàctic (el 4-6-0!) que, de ben segur, serà àmpliament comentat les pròximes setmanes. Sovint s'acostuma a dir que aquell entrenador és millor que aquell altre en funció dels títols assolits. Guardiola, per les seves innovacions en qüestions tàctiques (aquesta temporada més que mai, i l'arribada de Cesc també hi ha ajudat molt), ja fa temps que és el número u , i avui ho ha tornat a demostrar.

dijous, 15 de desembre de 2011

A la final!

Foto: ara.cat
El Barça ha liquidat el seu accés a la final del Mundial de clubs després guanyar l'Al Sadd de Qatar per 4 - 0, amb gols d'Adriano (2), Keita i Maxwell. Així, el Barça tindrà l'opció, aquest diumenge, de conquerir el seu segon mundial de clubs (antiga Copa Intercontinental), i situar-se al mateix nivell de títols d'equips com el Manchester United, Juventus, Ajax, Bayern Munich o el mateix Santos (el de l'època de Pelé).

Un dels aspectes més interessants del partit d'avui (més enllà del resultat) és el fet que l'equip ha sortit d'inici sense Alves, Piqué, Cesc, Xavi i Alexis, titulars dissabte passat contra el Madrid. Mig equip. La sensació que a un li queda, després del partit d'avui (i en el global que portem de temporada) és que l'equip disposa de banqueta (amb recanvis de garanties), un fet que la temporada passada va ser motiu de debat freqüent (per la manca de profunditat de la plantilla).

Tot i la bona notícia de la classificació de l'equip per a la final, la lesió de Villa (trencament de la tíbia, possible baixa fins a final de temporada) ha aigualit la festa. El dubte que es genera, a hores d'ara, és si el Barça fitxarà algun recanvi en el mercat d'hivern o seguirà endavant amb els jugadors que ja té (i amb l'ajuda puntual d'algú del filial). Jo espero que no es fitxi ningú; el descobriment de Cuenca i la major profunditat de banqueta (el millor exemple el tenim en el partit d'avui) penso que són prou garanties per seguir endavant amb el que hi ha.

diumenge, 11 de desembre de 2011

El cicle no s'atura

Foto: as.com
Començar un clàssic amb un gol en contra quan es porten 22" al camp del Madrid no és el millor dels escenaris. I més quan ve d'una errada d'un dels teus jugadors més en forma del moment (Valdés). Però l'equip no se'n va ressentir i va acabar remuntant (la primera remuntada de la temporada). Una altra victòria al Bernabéu i el Barça continua depenent d'ell mateix per guanyar la Lliga.

En clau blaugrana, el partit d'ahir va anar de menys a més. Després del cop del gol només començar, a l'equip li va costar reaccionar, i només va generar perill en dues jugades puntuals, totes dues de Messi; la primera va venir d'una errada de Sergio Ramos que quasi acaba en gol, i la segona va ser una nova jugada del millor jugador del món que va acabar en gol d'Alexis. A partir d'aquest moment, el Barça va començar a tenir un major control del joc que es va accentuar a la segona part. Per començar, es va compensar la "mala sort" del gol del Madrid amb un gol de rebot de Xavi. I Cesc va fer el tercer en una contra perfecte i una magnífica centrada d'Alves. La manca d'encert i les bones aturades de Casillas van evitar una golejada.

Queda més d'una volta per acabar la Lliga i encara no hi ha res decidit. De fet, tinc dubtes que el Madrid quedi afectat anímicament després del resultat d'ahir i ho dic en base a l'experiència: l'any passat, sense anar més lluny, després del 5 - 0 va seguir "donant guerra" fins al final. 

Acabo amb algunes dades al·lucinants: el Pep team ha jugat 4 partits de Lliga al Bernabéu, amb un saldo de tres victòries i un empat, amb 12 gols a favor i 4 en contra. Si hi afegim dos partits més (Supercopa d'Espanya i semifinals, anada, Champions) el saldo total se situa amb quatre victòries i dos empats, 16 gols a favor i 6 en contra. Insisteixo, aquests són els números al Bernabéu. Ja no hi ha dubte que és el millor equip de la història.

dimarts, 6 de desembre de 2011

El futur fa molt bona pinta

Foto: ara.cat
La pregunta (sense resposta) que m'he fet després del partit d'avui; amb els teòrics titulars, l'equip hauria jugat igual de bé? El Barça ha tancat la primera fase de la Champions amb una nova golejada (4 - 0), amb gols de Pedro (2), Sergi Roberto i Montoya. Un partit que ha resultat ser molt millor del que es podia esperar a priori.

Per començar, el partit d'avui confirma allò que ja havia escrit en aquest blog fa uns quants mesos: El relleu sembla garantit. Més enllà de Cuenca, que comença a ser el jugador revelació de la temporada en el Barça, em quedo amb d'altres que avui també han destacat, com ara Sergi Roberto o Montoya. En el cas del segon, a més, en una posició que a dia d'avui, la de lateral dret, sembla quasi impossible trobar un relleu que pugui igualar les prestacions de Dani Alves. Sembla que si tot segueix en el camí que va, ben aviat veurem un onze tituar amb jugadors del planter i no per jugar, justament, un partit de costellada, sinó competint per guanyar tots els títols en joc.

De moment, i a manca dels partits de demà, Zenit, O. Marsella i B. Leverkusen apunten a possibles rivals a vuitens. Però ara mateix, el que no interessa és la Champions, sinó el clàssic de dissabte ...

diumenge, 4 de desembre de 2011

Una maneta abans del clàssic

Foto: ara.cat
Un altre 5 - 0. Amb el d'ahir en van 4 a la Lliga (i un a la Champions), i 15 des que Guardiola és entrenador del Barça. I una altra dada; el parcial al Camp Nou en aquesta Lliga és de 39 - 0. Això de les golejades és un costum que només se sabrà valorar el dia que les coses no vagin tant bé. 

Del partit d'ahir, em quedo amb Iniesta, possiblement el jugador més en forma en aquests moments. Serà una gran notícia que pugui jugar el clàssic al Bernabéu. La seva situació entre línies, afegida a la de Messi o Cesc, genera situacions com la del primer gol d'ahir (per cert, és el tercer gol aquesta temporada amb assistència de taló). Aquests tres jugadors més Xavi, un possible mig del camp pel partit que ve.

Ara, amb el partit pel mig davant el Bate de Champions, hi haurà temps per preparar el clàssic de dissabte que ve, que es presenta bastant determinant. Un empat o derrota significaria que el Barça ja no dependria d'ell mateix per guanyar la Lliga (el Madrid és líder amb tres punts d'avantatge i un partit menys), mentre que una victòria el situaria líder, a manca d'un partit del Madrid (la diferència en el GA general d'ambdós equips és només d'un gol ara mateix).

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...