dimarts, 29 de novembre de 2011

El futbol és així

Foto: ara.cat
No hi ha res millor que tirar mà d'un tòpic com el que menciono en el títol per explicar el partit d'avui; El Rayo ha jugat notablement millor que el Getafe i se n'ha endut 4. O bé, el Barça va jugar millor el dia del Sevilla a casa o a San Mamés i no va poder guanyar. Qualsevol de les dues opcions és vàlida.

Dic això perque la primera mitja hora del Rayo al Camp Nou ha estat força bona i ha generat, a llarg del partit, més d'una oportunitat per haver trencat aquest raxta que porta el Barça en els partits de Lliga a casa: 34 - 0.

Del partit d'avui el millor és el resultat, i més venint d'on es venia. Un resultat que anirà molt bé, també, si es combina amb una nova victòria en el partit a casa davant el Llevant del proper dissabte. Un altre aspecte positiu del partit d'avui és la distribució dels gols: 2 d'Alexis, 1 de Villa i 1 de Messi. Aquest, el de la distribució dels gols de l'equip, també sembla un aspecte negatiu a l'hora d'explicar la situació del Barça a la Lliga (que si depén massa de l'efectivitat de Messi, que si Villa no està bé ...), quan potser el que no és normal és que Messi dugui la xifra que duu a aquestes alçades de la temporada (amb el gol d'avui es queda a només 1 gol del seu rècord personal a la Lliga en els partits a casa, quan encara no hem arribar ni al final de la primera volta...). Per tant, tot depén de la lectura interessada que se li donin a les xifres.

diumenge, 27 de novembre de 2011

Els petits detalls

La Lliga comença a pintar molt negre després de la derrota ahir a Getafe. I dic això no tant perque la distància sigui insalvable, sinó perque l'equip que va pel davant, el Madrid, no fa pinta de perdre massa punts aquesta temporada. Aquesta és al sensació que tinc a dia d'avui, ja veurem més endavant.

Foto: ara.cat
Del partit d'ahir, em va sorpendre com de ràpid se li va acabar l'energia a l'equip. Després d'un bon inici de partit, amb molt pressió a dat i generant alguna oportunitat (rematada de Villa al minut 2), l'equip es va anar diluïnt a poc a poc, sense que des de la banqueta pogués sortir cap recanvi per fer girar la dinàmica del partit. En canvi, el Getafe, en la seva primera rematada clara en la segona part va acabar fent gol. Ahir, vist el vist, el més just hauria estat un empat. D'aquesta manera, el saldo dels partits fora de casa en Lliga queda així: 2 victòries (i molt ajustades, per 0 -1 en ambdós casos), tres empats i una derrota. 9 de 18 punts possibles, massa poc per poder guanyar la Lliga.

I un altre aspecte que per mi està sent clau respecte de la temporada passada: En partits on el marcador és ajustat, a diferència de la temporada passada, aquest any no es guanyen. El cas més clar d'això que dic és el dia del Sevilla a casa, amb un 0 - 0 després d'un bon partit del Barça i fallant un penal a l'últim minut.

Sigui com sigui, el que queda clar després de la jornada d'ahir és que si l'equip vol seguir aspirant a guanyar "La quarta" no pot perdre en el clàssic. Els números de Guardiola al Bernabéu són espectaculars, però cal recordar que al Bernabéu el més habitual és no guanyar .... serà la primera final de la temporada. I al Barça de Guardiola les finals se li donen molt bé.

dimecres, 23 de novembre de 2011

Aquelles victòries que imaginava de petit

Foto: elperiodico.cat
Gran victòria en un no gran partit del Barça. Aquesta és la sensació que he tingut en el partit d'avui, on el Barça no ha fet un dels seus millors partits d'aquesta temporada, però s'ha acabat emportant una victòria d'un camp on només hi ha guanyat 4 vegades, 3 contra el Milan (comptant la d'avui) i 1 contra l'Inter. L'altra gran notícia del resultat d'avui és que l'equip ja està classificat com a primer de grup mancant una jornada per concloure aquesta lligueta, fet que li permetrà jugar el partit de tonada de vuitens a casa. I, a més, poder donar descans a alguna jugadors en la setmana prèvia al clàssic. Una excel·lent notícia. 

Per què no ha estat un gran partit del Barça? Doncs potser la resposta la trobo en dos jugadors que faltaven que, sota el meu punt de vista, són insustituïbles: Alves i Iniesta. Sobretot Alves és el que no té substitut en aquest equip. Avui s'ha vist clarament, tot i que Puyol penso que encara se n'ha sortit prou bé. Jugar amb una defensa de tres ja és prou arriscat i, si les peces no acaben d'encaixar, pots acabar patint molt, com així ha estat, sobretot, en els primers 20 minuts del partit, on la majoria de jugades d'atac del Milan han caigut per la banda dreta del Barça.

Per acabar, m'ha agradat molt Alexis, tot i només jugar els darrers 15 minuts. L'actitud que ha tingut en l'estona que ha estat al camp ha estat molt positiva, pressionant i provocant faltes en el tram final del partit. La mala sot de la lesió no ens ha permés veure'l jugar més en aquest equip, però un té la sensació que, a mida que jugui, agafarà un major protagonisme, segurament per davant d'altres (Villa i Pedro).

diumenge, 20 de novembre de 2011

Golejada antivirus

Foto: sport.es
Bona victòria ahir davant el Saragossa, 4 - 0 amb gols de Piqué, Messi, Puyol i Villa. Tot i això, el Barça segueix a tres punts del Madrid, que va guanyar 2-3 a Mestalla.

Molt se n'havia parlat aquesta setmana (des dels mitjans de comunicació i, sobretot, des dels de Madrid) de si Messi necessitava descansar, donat el llarg viatge de tornada després del partit amb la selecció d'Argentina. Al final, va acabar jugant els 90' i fent un gol i amb 15 a la Lliga, continua sent-ne el màxim golejador. En el global de la temporada en duu 24 en 18 partits, amb un promig d' 1,33 gols per partit. Aquesta és l'explicació de tanta insistència per a que no jugui ...

Del partit d'ahir, la notícia va estar a l'eix de la defensa on van tornar a jugar plegats Piqué i Puyol. Tinc la sensació, però, que poques vegades més els veurem jugar junts, ja que Mascherano apunta a titular per davant de Puyol en els partits clau. Per exemple, aquest dimecres davant el Milan. En el retorn d'aquesta parella de centrals, a més, es va donar la curiosa coincidència que van tornar a marcar tots dos, fet que passava des del 2 de maig de 2009, el dia del 2 - 6 al Bernabéu. 

I seguint amb el Bernabéu, tot apunta, després dels resultats d'ahir, que el clàssic al Bernabéu serà determinant, sempre i quan el Madrid no es deixi algun punt pel camí, fet que ara com ara no sembla viable. 

dimecres, 16 de novembre de 2011

Camí del clàssic

Des de fa uns dies que ja hi ha data i hora pel tercer clàssic de la temporada: Dissabte 10 de desembre, a les 22h. Fins aquell dia, el Barça jugarà quatre partits de Lliga, un més que el Madrid, ja que el Barça avança el seu partit de la jornada 17 (contra el Rayo al Camp Nou) per jugar-lo el dia 29 de novembre.

I com hi arriben tots dos equips a aquest partit? Doncs en el cas del Madrid, l'anàlisi és el mateix de la temporada passada, amb un Madrid per davant del Barça a la classificació (aleshores amb 1 punt d'avantatge, ara mateix en són tres) i jugant, teòricament, millor respecte de la temporada anterior. O almenys aquesta és l'opinió generalitzada. Tots dos han jugat dos partits contra equips que, actualment, ocupen llocs europeus a la classificació: El Madrid amb el Llevant (derrota) i el Màlaga (victòria) i el Barça amb el València (empat) i el Sevilla (empat). Fins el dia del clàssic aquesta igualtat (partits contra equips de la zona alta de la classificació) es mantindrà, ja que el Madrid jugarà contra València a Mestalla i el Barça rebrà el Llevant (és obvi, però, que no és el mateix jugar al camp del València que fer-ho a casa amb el Llevant ... a priori).

El que si és una diferència important respecte de la situació de la temporada passada és que aquest primer clàssic (a la Lliga) es juga al Bernabéu, un camp on, a priori, el més normal és no guanyar ... encara que al Guardiola entrenador se li dóna força bé: 3 victòries (dues a la Lliga, i una a les semis de la darrera Champions) i dos empats (en el partit de Lliga de la temporada passada i en l'anada de la Supercopa d'Espanya d'aquesta temporada). És a dir, 5 visites consecutives sense perdre, amb 13 gols a favor i 5 en contra. Al·lucinant. De fet, dels 11 clàssics que ha jugat el Barça contra el Madrid amb Guardiola d'entrenador només es comptabilitza una derrota, la de la final de la Copa del Rei de l'any passat (i a la prórroga, per tant, a 90 minuts, Guardiola no ha perdut mai amb el Madrid).

Tot aquesta anàlisi és a quasi un mes vista, i pel mig hi ha partits que poden condicionar alguns dels aspectes comentats. El que si tinc claríssim, tal i com va passar fa un parell de temporades, és que el resultat directe dels dos clàssics determinarà el proper campió de Lliga.   

divendres, 11 de novembre de 2011

La importància del gest

Foto: elperiodico.cat
Del partit de Copa em quedo amb l'actitud, més enllà del resultat (que és bo) o del joc desplegat. De fet, això de l'actitud ja es va poder comprovar en el partit de diumenge a San Mamés, on l'equip quasi no va celebrar el gol de l'empat i va anar a per la victòria. Però és que dimecres, davant un Segona B i amb el marcador a favor, i amb la segona part molt avançada, l'equip va seguir pressionant a dalt com si anessin darrera en el marcador ... De fet, fan alló que sempre se li havia exigit al Barça, però que fins l'arribada de Guardiola no ho havíem vist mai d'una manera tan clara; sortir a jugar tots els partits amb la mateixa intensitat. Ja sabem que històricament no sempre ha sigut així i, més d'una vegada, l'equip s'ha endut alguna sorpresa desagradable (Figueres o Novelda no estan molt lluny d'això que comento).

Ara, amb la nova aturada per compromisos de les seleccions, l'equip es començarà a preparar per encarar un tram final d'any en que tocarà clàssic i mundialet de clubs. Potser, en un mes tan sols, el lleuger pessimisme que envolta l'euip, arran de la distància que ha agafat el Madrid a la Lliga, s'acaba convertint en una eufòria sobtada. Allò de la barca ...

diumenge, 6 de novembre de 2011

Un gran partit de futbol

Foto: as.com
Dels millors partits que he vist en els últims temps. I opinaria el mateix si s'hagués perdut. De fet, penso que el Barça mereixia guanyar, tot i que ha estat a punt de perdre. Al final, empat a 2, amb gols de Cesc i Messi.

El partit ha tingut de tot. Per començar, una pluja inistent que li donava cert punt d'èpica, sobretot a la segona part, quan el camp ja no podia tragar més aigua. El Barça ha començat molt bé, pressionant a dalt i generant les seves oportunitats, amb un Adriano, de nou, ocupant posiscions davanteres (l'equip només ha sortit amb un davanter nat d'inici, Messi). De fet, ell ha tingut una de les oportunitats més clares d'avui, en el 3'. Però ha estat l'Ath. Bilbao el primer en marcar, en la seva segona rematada a porta. Per sort, Abidal s'ha tret una de les millors centrades que li recordo (ell i  qualsevol jugador del Barça) i Cesc ha pogut empatar ràpidament.

De la segona part, destaco un moment que per mi ha estat clau i que podria haver donat un altre signe al partit: En el 50', Iniesta ha tingut una bona opció d'avançar l'equip, però ha triat, per mi, la pitjor opció, en una vaselina que se li ha quedat curta. Els últims 10 minuts (més afegit) han estat per emmarcar: Després del gol de l'Ath de Bilbao, en una jugada de molt mala sort del Barça (es pot dir que se'l fa Piqué en pròpia porta), el Barça ha arribat a rematar 4 vegades a porteria, totes elles grans ocasions, inclós el gol de Messi.

Per a molts, el partit d'avui serà analitzat en clau de classificació, i on hi ha un gran partit de futbol,  s'hi veurà que el Madrid se situa a tres punts de distància. Cadascú que faci el que vulgui, però no serà per l'empat d'avui (Anoeta si que en seria un exemple de deixar escapar un partit guanyat) que el Madrdid està una mica més lluny.

dimarts, 1 de novembre de 2011

Nit de rècords i descobriments

Foto: ara.cat
El Barça ja està classificat pels vuitens de final de la Lliga de Campions, després de guanyar 0 - 4 a Praga, amb hat-trick de Messi i Cesc. A més, aquest resultat combinat amb l'empat del Milan amb el Bate Borisov fa que lideri en solitari el grup, i una victòria al camp del Milan asseguraria el primer lloc a manca d'una jornada pel final de la Lligueta. El resultat d'aquest partit, pel meu gust, és exagerat: El Viktòria Pilsen li ha jugat prou bé al Barça a la primera part i bona part de la segona, tot i jugar amb un home menys des del minut 21. Però del partit d'avui en quedaran els rècords ...

Amb el d'avui, Guardiola suma 200 partits de competició oficial com a entrenador del primer equip (en tres temporades i el que portem d'aquesta). Els números: 144 guanyats (72%), 39 empats i 17 derrotes, 500 gols a favor i 143 en contra.

Amb el hat-trick d'avui (el segon consecutiu) Messi suma 202 gols en competició ofcial amb el Barça. El gol 100 el va fer no fa ni dos anys!

Amb el partit d'avui, Valdés suma 877 minuts sense encaixar un gol, superant l'anterior rècord del club, de  Miguel Reina en la temporada 1972 - 1973.

Però concloure l'entrada d'avui sense parlar d'Isaac Cuenca seria un error. De fet, no seria cap bestiesa dir que ha estat un dels millors del partit, buscant l'u contra u sovint i fent bones centrades, fet força inhabitual a l'equip. Veurem si té continuïtat, i més ara que ha tornat Alexis, però tot i això, a l'equip no li anirà gens malament tenir més "fons d'armari".

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...