diumenge, 30 d’octubre de 2011

El fons i la forma


Foto: elperiodico.cat
Bé, sembla que la crisis ja s'ha acabat; victòria per 5 - 0, amb hat trick de Messi. Els altres dos gols han estat d'Isaac Cuenca (que s'estrena amb el primer equip) i Alves, en un gran gol. És la tercera maneta d'aquesta temporada en Lliga, i la quarta de la temporada (només portem dos mesos i mig de temporada ...). El partit poca història ha tingut des que Messi ha fet el primer gol (de penal) i, acte seguit, n'ha fet dos en les dues següents oportunitats que ha tingut. És a dir, Messi duia 0 gols en les últimes 18 rematades a porteria (en els últims tres partits) i , de cop, n'ha fet 3 de seguits en les 3 rematades següents. El millor del món també té ratxes.

Si un es queda amb el resultat del partit d'avui només pot pensar que el Barça venia d'una mala ratxa de joc (que no de resultats) i que aquesta avui ha finalitzat. Però no hi estic d'acord. L'equip va fer un bon partit contra el Viktoria Pilzen, va fer un gran partit contra el Sevilla (i encara millor va estar Javi Varas) i un de regular (en especial, una fluixa segona part sense que perillés el resutat) contra el Granada. I avui? Jo crec que, analitzant el joc, l'equip no ha jugat millor que el dia del Sevilla. Ras i curt. També és just assenyalar que el Sevilla és millor equip que el Mallorca i que, aquell dia, el Barça va sortir d'inici amb Xavi, Iniesta i Messi, mentre que avui, aquests dos últims no han jugat ni un minut. I sense aquests dos últims, l'equip és difícil que jugui millor que tenint-los sobre el camp. Lógica pura.

I per acabar, no em vull deixar Valdés, ara que s'ha filtrat la llista de 50 preseleccionats per a la Pilota d'or 2011 i en la que ell no hi consta: Valdés (i l'equip) duu 787 minuts sense encaixar un gol i està a 37 del rècord del club. Tan mirar al davant i resultat que darrera ja fa anys que tenim també el millor.

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Victòria a la italiana

Foto: ara.cat
Fa anys, posem finals anys 80 i principis dels 90, sempre em preguntava com s'ho feien els equips italians per guanyar sempre, juguessin bé o malament. El paradigma segurament era el Milan de Capello o la selecció italiana. La resposta és senzilla: Podien jugar millor o pitjor, però eren molt competitius. Jo crec que Guardiola va entendre molt bé aquest concepte en la seva estada en terres italianes i ho aplica en un moment molt concret del joc: La pressió a l'equip rival. Avui, una nova mostra en un partit que no passarà a la història (victòria a Granada per 0 - 1, amb gol de Xavi). La pressió exercida en molts moments del partit no ha permés al Granada ni tan sols arribar a fer tres passades seguides (afirmació, aquesta, feta pel seu propi entrenador al finalitzar el partit).

Tothom parlarà, segurament, de la manca de punteria a dalt, de si Messi no està bé o si l'equip ha perdut gol, però pocs veuran que avui el Granada no ha xutat ni una sola vegada a porta (se'm fa difícil pensar en la darrera vegada que això ha passat en un partit del Barça) o que Valdés duu 697 minuts sense encaixar un gol. Si tot això no fos així, l'equip no hauria arribat fins on ha arribat.

Ara bé, dit tot això, caldrà millorar un aspecte que, fins fa deu dies, era immillorable (inici golejador de temporada): L'equip ha minvat els seus registres (3 gols en els últims 3 partits). De moment no està suposant un gran problema i vénen partits per millorar-ho (Mallorca i Viktoria Pilzen). Per tant, pocs motius per l'alarmisme.  

diumenge, 23 d’octubre de 2011

Llei de Murphy

Foto: sport.es
Ja és casualitat que en la darrera entrada en el blog parlés de que antigament aquest tipus de partits no es guanyaven perquè justament passi en el següent partit ...

Sota el meu punt de vista, l'única cosa que li va faltar a l'equip ahir va ser punteria, ja que en la resta d'aspectes del joc va estar prou bé, sobretot a la segona part. A tall d'exemple: Valdés duu 607 minuts sense encaixar un gol, nou rècord personal (amb tres defenses teòrics d'inici i fent de central Mascherano ...). Però és clar, la punteria és clau en l'objectiu final, que és guanyar, i si aquest aspecte falla, es nota més que qualsevol altre. Ara bé, extreure conclusions més enllà d'això, em sembla ridícul. El Sevilla va aconseguir el que molts altres equips intenten però no se'n surten i, a més, el seu porter va tenir una actuació destacable, fet que també compta a l'hora que l'altre pugui tenir més o menys punteria. Seria bo, de tant en tant, no analitzar el joc només de forma unidireccional.

Sobre el penal fallat per Messi (o encert del porter Varas), poc a comentar. Només recordar, per si de cas (sobretot als "experts" que discuteixen si el penal està mal llençat), que no conec cap jugador en la història del futbol que no en fallés mai cap (parlo de llençadors habituals). Messi, tot i el penal fallat, continua sent el millor del món.
 

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Fa anys aquests partits no es guanyaven

Foto: ara.cat
És el que he pensat, sobretot quan el resultat era d'1 gol a zero i la pilota no hi havia manera que tornés a entrar. Al final, 2 - 0 i el Barça que té un peu i mig a vuitens de la Champions.

Dic això de que fa anys que aquests partits no es guanyaven, però en realitat no fa tant temps. Sense anar més lluny, l'any passat amb el Copenhaguen ja va costar molt o fa un parell de temporades amb el Rubin Kazan (partit, aquest, que és la darrera derrota en partit de la Lliga de Campions al Camp Nou). És obvi, tot i això, que la dinàmica ha canviat i avui, per molt pessimista que un pugui ser, pocs pensaven que l'equip avui no acabés guanyant el partit.

Un altre aspecte que ha millorat l'equip respecte de l'inici de temporada està en l'apartat defensiu; si en els primers sis partits oficials (dos de la Supercopa d'Espanya, el de la Supercopa d'Europa i les dues primeres jornades de Lliga) l'equip va encaixar 8 gols, en els següents 7 partits només n'ha encaixat 2, i ja en duu 5 de consecutius sense rebre'n cap. Un motiu més per estar tranquil quan hi ha el típic partit en que la pilota li costa d'entrar ...

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Virus Messi

Foto: elperiodico.cat
Corria el minut 11, i el partit pintava estrany, amb la lesió de Piqué encara present i amb un Racing que "plantava cara". Però ha aparegut Messi, en una jugada amb clara superioritat de jugadors del Racing, ha marcat l'1 - 0 i s'ha acabat el partit. i el debat del virus FIFA. De fet, encara n'ha marcat un altre, i situa les seves xifres anotadores en 16 gols en 12 partits aquesta temporada, al·lucinant.

El partit poca història ha tingut. Crec que el marcador final no ha reflexat la diferència abismal entre un i l'altre equip; el Barça ha rematat a porteria 17 vegades, per 3 del Racing de Santander. La bona notícia del partit d'avui, més enllà del resultat, és el fet d'haver recuperat un jugador com Iniesta, lesionat des del Milan. Quan en el camp coincidieixen Messi, Iniesta i Xavi (els tres millors jugadors del món, almenys, fins al mes de gener de l'any que ve), l'equip ja té molt guanyat.

El partit deixa un altra estadística que, com segueixi així, marcarà un rècord que serà molt difícil superar: En quatre jornades de Lliga, el Barça duu un parcial de 21 - 0, amb rivals de diferent categoria, com el Vila- Real, l'Atl.Madrid, l'Osasuna o el Racing. Poc més de 5 gols per partit. Brutal.

diumenge, 9 d’octubre de 2011

A dalt de tot

Foto: fcbarcelona.cat
L'altre dia escrivia sobre el fet que Messi havia igualat la xifra de gols en partits oficials de Kubala i que només li resten 41 per assolir els 235 de César. Ara, "el divertiment" consisteix en saber si  arribarà a aquesta xifra aquesta temporada o la que ve. Anem a fer una mica "el conte de la lletera" ...

Leo Messi ha marcat 14 gols en 11 partits oficials aquesta temporada. O sigui, un promig d'1,27 gols per partit (de moment, el seu millor promig golejador). Resten per jugar 32 partits de Lliga, 4 de Champions (més 7 de potencials), 2 de Copa del Rei (més 7 de potencials) i 1 del Mundialet de Clubs (més 1 de potencial). 39 partits (54 de potencials) per poder marcar 41 gols.

Des que Guardiola és entrenador del primer equip, Leo Messi promitja 53 partits jugats per temporada. Com que ja n'ha jugat 11, li resten 42 teòrics per jugar, en els que hauria de marcar 41 gols. És a dir, un promig de 0,98 gols per partit (lleugerament per sobre del rècord personal de la temporada passada, amb 0,96 per partit).

Tots aquests càlculs estan fets sota supòsits teòrics com que l'equip arribi el més lluy possible en totes les competiciones que juga i que les lesions respectin el jugador. Si això acaba sent així ... qui dubta que ho aconseguirà?

dimecres, 5 d’octubre de 2011

Futbol Club Polivalent

Crec recordar que va ser contra el Madrid (el dia del 2 - 6) en que Leo Messi va deixar la banda i se'n va anar al centre, a jugar de fals davanter centre. A partir d'aquell moment, i fins avui, el Pep Team ha anat innovant amb la ubicació dels jugadors en el camp, fins a arribar a situacions com la del dia del Vila-real (només hi havia un defensa "nat" d'inici, Abidal) o la del diumenge al Molinón, amb un nou cas que no era novetat: Adriano d'extrem esquerra. Dic que no era novetat perquè el dia del partit de tornada de la Supercopa d'Espanya, Guardiola ja el va ubicar en aquesta posició (entrant a la segona part), i el resultat va ser excel·lent: Va fer la jugada per a que Messi rematés el 3 - 2 definitiu.

Tot això em fa pensar, aleshores, en la conveniència (i insistència) del fitxatge de Cesc aquest estiu, ja que resumeix bona part d'aquesta característica identitària de l'equip, la polivalència. Mascherano reconvertit a central, igual que Busquets o Villa "caient a la banda" en serien d'altres exemples recents. I estic segur que veurem més casos, ja que Guardiola no veig que sigui un entrenador d'idees fixes. De fet, crec que aquesta insistència en la polivalència dels jugadors és la millor resposta a molts dels equips que ja creuen cóm jugar-li al Barça.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...