dijous, 29 de setembre de 2011

Igualar Kubala

L'altre dia em vaig fixar que encara no n'havia parlat d'ell. I em sembla un greu error, però vaja, el fet d'opinar sovint del darrer partit ha provocat que poques vegades hagi mirat enrera.

Ahir Messi va igualar el nombre de gols (194) en partits oficials de Kubala, amb la "petita" diferència que Messi ho ha aconseguit en 7 temporades (i el poc que portem d'aquesta), mentre que Ladislao Kubala ho va fer en 12 temporades. El matís parla clarament a favor de Messi, però no desprestigia el que va aconseguir Kubala en el seu moment. De fet, han hagut de passar 50 anys perquè algun jugador del Barça assolís la mateixa xifra de gols.

Ara la qüestió és saber quan asollirà la xifra de César (un altre mite del que no n'he parlat ...), si aquesta temporada o la que ve. Jo apostaria, pel ritme de gols marcats, que ho assolirà en aquesta (n'ha de marcar 41 per arribar als 235). Però quasi que m'és igual. Deixo per un altre dia on deixarà Leo Messi el sostre de gols en partits oficials.

dimecres, 28 de setembre de 2011

Amb tu o contra tu

Així és el Barça. El primer cop que vaig escoltar una història de guerra interna suïcida a Can Barça es remunta a finals dels anys 50, quan va aparèixer un nou crack, Luís Suárez, que semblava que podria fer ombra a un que ja estava de tornada, Kubala. Amb l'aparició del, fins a data d'avui, únic jugador espanyol que ha estat Pilota d'Or, es produïa una de les primeres grans divisions en el Barcelonisme; els Kubalistes i els Suaristes. Finalment, Suárez va marxar a l'Inter de Milà, on guanyaria dues Copes d'Europa, mentre que el Barça va trigar 14 anys en tornar a guanyar la Lliga ...

La última sembla que la tenim ara, tot i el gran moment que viu el club. Dissabte passat, en acabar el partit de Lliga davant l'Atl.Madrid, Pep Guardiola en roda de premsa es lamentava de la situació generada pel club amb l'anterior junta (per la demanda interposada), i valorava la bona gestió feta, agafant les regnes del club venint d'on venia l'any 2003. Aquestes declaracions sembla que no han sentat bé en alguns sectors del barcelonisme que fan seguidisme a l'actual junta directiva sempre que convingui. Oi que quan en Pep va posicionar-se clarament a favor de Qatar no hi va haver cap crítica ni lament, ni queixa en si això era una qüestió que havia de tractar l'entrenador del primer equip? Hi ha més d'un mitjà de comunicació que intenta generar opinió (si, ja sé que no és cap novetat, passa en tots els àmbits ...) en la direcció que més interessa a la junta de Sandro Rosell, no cal ser gaire espavilat per veure-ho.

El que va dir el Pep en aquella roda de premsa és, exactament, el mateix que penso jo. I no crec que sigui l'únic, encara que guanyés les eleccions per golejada. Laporta va fer coses bones i dolentes, com tothom en aquesta vida. Però la història no es pot canviar, afortunadament:  4 Lligues, dues Champions, i el sextet de 2009 (entre altres fites) el converteixen en el millor president de la història fins al moment. O el president del millor Barça de la història.  Per tant, ja n'hi ha prou dels "ismes" a Can Barça. L'autèntic mal endèmic d'aquest club i que es podria arribar a carregar el millor moment de la història del club. I això segur que no li interessa a l'actual junta directiva, oi?

diumenge, 25 de setembre de 2011

Perdent la perspectiva

Foto: sport.es
Semblava, a priori, un partit més complicat del que va acabar sent. No tant pel Barça, que segueix creixent, sinó pel rival, l'Atl. Madrid, que ha començat prou bé aquesta Lliga. Però amb mitja hora el partit ja estava resolt. Al final, 5 - 0, amb hat trick de Messi, que ja porta 8 gols a la Lliga i ja està només a dos de Kubala, el segon màxim golejador de la història del Barça.

Si en el darrer post parlava dels gols en contra, avui em quedo amb la dada dels gols a favor, perque s'escapa "de lo normal": En 5 jornades de Lliga, el Barça ha marcat 22 gols, dels quals, 18 en els partits de casa. Una mitjana de 6 gols per partit! (amb rivals com el Vila-real i l'Atl.Madrid).

No sé finalment on es quedarà la xifra final, tot fa pensar que per sota de l'actual, però aquestes dades comencen a ser habituals en el Pep Team. I això, en realitat, de nornal no en té res.

dijous, 22 de setembre de 2011

Intervenir en el joc

Cap al minut 5 de la segona part vaig tenir la sensació que el Barça no tenia res a fer en el partit d'ahir. El València, ben posicionat, tot i no arribar amb el perill de la primera part tenia la situació més o menys controlada. És en aquest  punt quan es pot veure l'autèntica capacitat d'un entrenador; intervenint en el joc. I ahir el Pep ho va fer de dues maneres, amb els canvis i amb el canvi tàctic.

Tothom s'ha quedat en l'errada tàctica de sortir amb tres defenses d'inici, però poc he llegit o escoltat de l'encert de canviar la dinàmica d'un partit que tenia molt mala pinta. Bon exemple d'això que comento és un fet poc habitual en els partits del Barça (des que Guardiola n'és l'entrenador): al minut 65 ja s'havien fet els tres canvis. Els canvis (un tema molt comentat la temporada passada el de no disposar de recanvis per fer canviar el rumb del partit) va servir per girar la dinàmica d'un partit que feia més pinta de derrota que de victòria. I va girar tant que quasi es guanya!

Ara bé, està clar que en aquest inici de temporada la defensa és un tema a treballar, donat l'elevat nombre de gols en contra a aquestes alçades de la temporada (4 gols en 4 partits de Lliga, 10 en els 8 partits oficials jugats fins ara). Quan aquest punt s'arregli possiblement ja podrem dir que l'equip haurà acabat la pretemporada.

diumenge, 18 de setembre de 2011

La barca

Foto: ara.cat
Ja està, una jornada de Lliga d'aquelles que somia qualsevol culé; victòria amb golejada (8 - 0 davant l'Osasuna) combinat amb una derrota del Madrid al camp del Llevant (1 - 0). S'ha acabat la crisi (n'hi havia?) i ja som els millors del món. Què típicament culé ...

Del partit d'ahir, no canvio massa el que vaig opinar en la darrera entrada, l'equip segueix en fase creixent. La diferència amb el partit d'Anoeta, possiblement, va ser el tercer gol, però això és un parlar per parlar. El que si crec és que l'equip va jugar millor que el dia del Milan, si bé l'Osasuna no és comparable a l'equip italià. Ahir, de nou, el 3 - 4 - 3 va tornar a donar bons resultats i ja em pregunto si aquest sistema es seguirà veient en tots els partits de Lliga a casa (inclós el Madrid). 

Ara, hi ha doble jornada de Lliga aquesta setmana, primer visita a Mestalla i després toca rebre l'Atl. Madrid. Possiblement en aquests dos propers partits sabrem si l'equip ja està de temporada de forma definitiva o segueix en fase de pretemporada.

dimecres, 14 de setembre de 2011

El Barça segueix de pretemporada

Foto: elperiodico.cat
No és un títol irònic, simplement penso que reflecteix, en certa manera, el que va passar ahir. També podríem titular allò de tancar el partit, que en algun post de la temporada passada també n'havia parlat. Però penso que aquest cop preval el fet que l'equip físicament no està a punt.

Ja sé que molts van pensar que després de la golejada davant el Vila-real la cosa es tornava a situar en el mateix punt de la temporada passada, però l'equip, en dos partits, ha demostrat que encara li queda una mica per arribar a un punt òptim. Físic i mental. Un bon exemple d'això que comento: L'estadística servida durant la retransmissió de Tv3 oferia dades en que el Barça havia rematat a porteria fins a quatre vegades més que el Milan durant el partit ... quina rematada recordeu que sigui una ocasió claríssima de gol? El xut al pal de Messi en un llençament de falta i poc més. Hi va haver més rematades a porteria, si, però moltes d'elles intrascendents.

És obvi que el resultat no és dolent. El grup és assequible (els altres dos rivals són d'un nivell, a priori, clarament inferior) i no descarto que el propi Milan punxi en algun d'aquests partits, ja que penso que no és l'equip que va ser en el seu moment. El problema no és tan aquest (de resultats) sinó en posar-se a punt per no perdre punts o partits que, més endavant, puguin no ser recuperables.

diumenge, 11 de setembre de 2011

Un empat que pot anar bé

Foto: sport.es
Al Barça li continuen provant malament les aturades per compromisos de les seleccions. Ahir, en un partit que semblava que acabaria amb golejada, va acabar deixant-se empatar, en una versió semblant del mateix partit jugat l'any passat a Anoeta (derrota per 2 -1). Aquest cop, però, s'ha sumat un punt més que l'any passat a aquestes alçades de la Lliga (després de la derrota per 0 - 2 a casa amb l'Hércules). El temps dirà si  la pèrdua d'aquests punts és rellevant o no.

Penso, però, que aquest empat pot anar molt bé, sobretot de cara a l'estrena de la Champions del proper dimarts i pels propers partits. En uns dies en que només s'ha parlat de si la lliga és cosa de dos (el típic debat absurd que es genera per la manca de competició), la punxada d'ahir pot servir per tornar posar peus a terra. I no ho dic per l'equip, sinó per l'entorn.

dilluns, 5 de setembre de 2011

Guanyar dues Champions seguides

Ara que estem uns dies sense futbol (de clubs) és un bon moment per parlar de l'altre gran repte de la temporada (el de les quatre lligues seguides del Dream Team ja el vaig comentar en el seu moment): Guanyar dues Champions seguides. 

Per molts, possiblement la majoria, aquest repte és més important que el de les quatre lligues seguides del Dream Team. Tant és. El que vull explicar en aquesta entrada és la dificultat de guanyar aquesta competició dos cops seguits.

De fet, la Champions com a tal no l'ha guanyada mai cap equip dos cops seguits, si bé es dóna el gran Milan d'Arrigo Sacchi com el darrer equip en assolir aquest repte (temporades 1988 - 1989 i 1989 - 1990).

Des d'aleshores, el Milan (de la temporada 1992 - 1993 a la temporada 1994 - 1995), la Juventus (de la temporada 1995 - 1996 a la temporada 1997 - 1998) són els dos únics equips que han aconseguit arribar tres cops seguits a la final, si bé només en varen guanyar una. Altres equips com l'Ajax, Valencia.i Manchester United han aconseguit arribar dos cops seguits a la final (en el cas del València,  però, va perdre totes dues finals). Per tant, només cinc equips han aconseguit repetir presència en una final i cap d'ells ha aconseguit repetir victòria. Un repte més pel Pep Team!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...