diumenge, 29 de maig de 2011

Equip de culte

Foto: L'Equipe.
La frase no és meva, però m'agrada. El Barça de Guardiola ja forma part de la història. Ara, la qüestió és saber quantes pàgines ocuparà el seu capítol. Ahir, de moment, en va escriure una altra: La segona Champions del Pep Team. La tercera del club en 5 anys. La quarta de la història del Barça.

El partit d'ahir és quasi perfecte. I dic quasi perquè si hagués estat perfecte hauria acabat amb una golejada històrica en una final. Fa molts anys que veig futbol i, en un partit d'aquest nivell, jugant dos equips com aquests, crec que no havia vist mai una diferència tan gran al camp. Insisteixo: Era una final i el rival era el Manchester United.

I, novament, en una final, va aparèixer Messi per fer, sense exagerar, el seu millor partit de l'any. Ahir, Messi va començar a revalidar el seu títol de millor jugador del Món, en forma de Pilota d'or. La temporada de Messi acaba amb 53 gols i el tercer pichichi consecutiu a la Lliga de Campions.

El Pep Team ja és un equip de llegenda, al nivell del Milan de Sacchi o la Taronja Mecànica de Cruyff. Ara toca gaudir-lo i sentir-se afortunat (jo m'hi sento) de poder-ho està vivint en directe.

dilluns, 23 de maig de 2011

Ja només queda un objectiu

Un cop resolt el tràmit de dissabte passat, amb una nova victòria i un nou rècord (el de victòries fora de casa a la Lliga), ja només queda la final de Wembley a l'horitzó.

Avui pensava que hi ha una generació de barcelonistes que està molt ben acostumada: Tres finals de la Champions en sis temporades, dues guanyades i una per jugar. Aquesta generació viu en l'abundància! Que duri molt, ja que, com ha dit Guardiola, el fet de jugar-ne una no et garanteix jugar-ne una altre l'any següent. Ni l'altre. I ja no parlem de guanyar-ne dues seguides: Des del Milan d'Arrigo Sacchi, el gran Milan de Van Basten, Gullit i Rijkaard que cap equip guanya dues temporades seguides la Champions. Estem parlant de les temporades 88-89 i 89-90.

Quan el Barça va jugar la final del 92, molts dels que estàvem veient aquell partit pensàvem això, ja que la història del Barça era un clar exemple del que explico: La primera final de la Copa d'Europa es va jugar el 1961 i la següent en el 1986. 25 anys ... És obvi que la competició ha canviat: Aleshores només la jugava el que guanyava la Lliga o bé el campió d'Europa. Ara, hi va el quart classificat.

Han passat 19 anys i els objectius han canviat, i les mentalitats dels seguidors més joves, també. Em sembla genial, però, per si de cas, que juguin aquesta com si fos l'última que anessin a jugar.

dijous, 19 de maig de 2011

La distància s'escurça

El títol de Lliga d'aquesta temporada, tal i com ja he escrit en anteriors entrades, és el 21è de la història del club. Ara, el Barça se situa a 10 del Madrid, distància a la que no s'hi arribava des de la temporada 1984 - 1985. Però aquesta distància, és molta o és poca?

Donant una ullada al palmarés de tots dos equips a la Lliga es pot veure com el fet diferencial entre Barça i Madrid es dóna en dues décades concretes: la del 60 i la del 70. En 20 temporades (des de la temporada 1960 - 1961 fins la temporada 1979 - 1980), el Barça va guanyar un sol títol de Lliga per 14 del Madrid. Fins aquell any, el 1960, el Barça duia 8 títols de Lliga per 6 del Madrid, la majoria guanyats en la segona meitat de la década dels 40 i la década dels 50. Com a curiositat, des de l'inci de la competició fins la segona meitat dels 40, el dominador de la competició era l'Ath.Bilbao, amb 5 títols.

A partir de la temporada 1980 - 1981, aquesta diferència en títols de Lliga entre Barça i Madrid (+11 a favors dels blancs) ha socil·lat fins a un màxim de +15 a favor del Madrid (temporada 1989 - 1990) fins al +10 actual. Resumint, en aquestes últimes 31 temporades (de la 1980 - 1981 fins l'actual) el Barça ha guanyat 12 títols de Lliga per 11 del Madrid. Cal dir però, que en les últimes 21 temporades (des de la temporada 1990 -1991 fins l'actual) el resultat és 11 a 6 a favor del Barça, evidenciant el canvi de tendència en el domini d'aquesta competició en les últimes dues décades. Per tant, tot i que la distància en lligues amb el Madrid continua sent important, aquesta es va escurçant.

diumenge, 15 de maig de 2011

Títol en propietat

Foto: lavanguardia.es
Avui, en l'últim partit al Camp Nou d'aquesta temporada (empat a zero davant el Dépor en un partit per oblidar), el Barça ha recollit la copa de campió de Lliga. I aquesta es quedarà per sempre al museu: Qui guanya la competició tres cops seguits o bé cinc de forma alterna es queda el títol en propietat. Amb quatre Lligues en propietat el Barça es queda a una del Madrid, que en té cinc. De fet, els últims tres títols en Lliga en propietat han estat pel Barça: Les tres lligues seguides entre els anys 1991 i 1993, les cinc alternes entre el 1994 i el 2006 i les tres últimes seguides. Hegemonia ...

Queden dues setmanes per la final de la Champions i després de la festa pel títol de Lliga, l'equip tindrà temps per preparar el partit. Pel mig, queda la darrera jornada de Lliga, el cap de setmana que ve davant el Málaga, un altre partit on l'equip estarà farcit se suplents i en que només quedarà l'alicient de veure si Valdés supera el rècord de Liaño (porter del Dépor del 90) de menys gols per partit en una temporada. El que si té assegurat és el seu quart Zamora, a un dels cinc de Ramallets. L'hegemonia a la porteria tampoc sembla gaire qüestionable.

divendres, 13 de maig de 2011

Campions!

Foto: elperiodico.cat
La 21ª ja és aquí! El Barça només necessitava guanyar un punt més i el va aconseguir empatant al camp del Llevant (1 - 1, gol de Keita). És la tercera Lliga consecutiva que guanya el Pep Team, fet que fins ara només havia aconseguit el Dream Team.

Per mi, sense cap mena de dubte, la Lliga és el millor de tots els títols possibles. És el títol que marca la regularitat, la constància. I això és el que ha aconseguit el Barça en els últims tres anys, ser constant. Sóc conscient que a la majoria de seguidors els fa més il·lusió la Champions; Europa, equips històrics, partits a cara o creu, transcendència mediàtica, etc... Però la component d'atzar que té un torneig KO (Copa, Champions) sovint no premia aquell equip que és el millor. Per això m'agrada més la Lliga, que no penalitza els detalls.

Ara, queden un parell de setmanes per preparar la final de la Champions davant el Manchester United, en la reedició de la final de l'any 2009. Hi haurà dies per parlar-ne, però ara el que toca és celebrar aquest títol, tant com l'esforç que ha suposat aconseguir-lo.

dilluns, 9 de maig de 2011

A un punt

Foto: sport.es
Ahir, després de la victòria davant l'Espanyol per 2 - 0 (gols d'Iniesta i Piqué), el Barça està a un punt de guanyar la Lliga, la tercera consecutiva. Només el Dream Team va aconseguir guanyar-ne més de dues de forma consecutiva.

Va ser un derby poc intens, diferent als jugats aquestes últimes temporades, de molta més tensió. Tinc la sensació que els quatre clàssics han desgastat molt a tothom, inlosa l'afició.

D'ahir destaco el partidàs d'Iniesta, segurament el jugador que arriba més en forma a aquest tram final de temporada. Se'n anar sovint en l'u contra u i va obrir el marcador amb un gran gol, el vuitè a la Lliga, igualant el seu millor registre (temporada 2006-2007).

Aquesta setmana el Barça pot ser campió si dimarts, en partit avançat que juga el Madrid, aquest no guanya el seu partit. I si el guanya, el Barça amb un empat al camp del Llevant en té prou per guanyar la tercera i mantenir, un any més, la seva hegemonia.

dimecres, 4 de maig de 2011

Hegemonia

Foto: elperiodico.cat
Classificats! Ahir, després d'empatar a un gol davant del Madrid, el Barça es va classificar per jugar la seva segona final de la Lliga de Campions en tres anys, la tercera en sis anys. Amb el d'ahir, a més, finalitza la marató de clàssics amb un saldo força igualat: una victòria per cada equip i dos empats. Tot i això, qui es classificava per la final de la Champions es podia considerar l'autèntic guanyador d'aquest "tour de force".

Insisteixo, tres finals en sis anys. I ho remarco perquè, fins ara, en la història del Barça mai s'havia donat aquesta situació.  El més semblant ho va aconseguir el Dream Team, amb dues finals els anys 1992 i 1994. De fet, aquest era un aspecte que situava l'equip un esglaó per sota dels grans, tipus Milan o Manchester, capaços d'arribar a finals de la Champions de forma continuada en els últims anys; el Milan, 3 cops en les 9 últimes temporades, i el Manchester United, 3 cops en les últimes 4 temporades. Ara el Barça s'hi equipara.

I tot això davant l'etern enemic, fet que ja per si mateix és l'equivalent a guanyar un títol. Ara toca gaudir-ho i esperar el dia 28 de maig per aconseguir la quarta en un lloc emblemàtic pel Barça; aquell en que la Copa d'Europa va deixar ser un somni (i una frustració) i es va convertir en realitat.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...