dijous, 28 d’abril de 2011

A 90 minuts de Wembley

Foto: ara.cat
El Barça està a un partit de la final de Wembley. Ahir, gran victòria al Bernabéu, on el Pep Team ens està mal acostumant: 0-2, tots dos de Messi, que ja en duu 52 aquesta temporada. El segon gol d'ahir és dels que es recordaran molts anys.

El partit no feia pinta de ser gran cosa. Més del mateix respecte dels dos anteriors, amb un Barça, aquest cop, prenent menys riscos, conscient que quedava un partit de tornada i no era qüestió de cremar totes les naus.  I un Madrid exageradament defensiu, més que en els anteiors partits. La clau de tot va ser l'expulsió de  Pepe, que juga al límit i que semblava que era qüestió de temps que algun partit no l'acabaria. Contra 10, el Barça ho va aprofitar i va deixar l'eliminatòria pràcticament decidida. Queda la tornada, i serà una incògnita quin tipus de partit planteja Mourinho, ja que, tal i com els ha plantejat fins ara, no li serviria per seguir endavant a la competició.

Ara ja només resta un partit d'aquesta sèrie de quatre en que, el més important serà el resutat d'aquesta eliminatòria de la Champions. I el Barça ha agafat una bona avanatatge.

diumenge, 24 d’abril de 2011

Situació justa

Foto: elperiodico.cat
L'afirmació és d'ahir de Guardiola a la roda de premsa posterior al partit amb l'Osasuna. Jo, que ho seguia en directe, em va donar la sensació que volia dir situació límit ...

El Barça va guanyar ahir a l'Osasuna 2 - 0 (gols de Villa i Messi) i manté l'avantatge de 8 punts a cinc jornades pel final. Sumant-ne set més, independetment del que faci el Madrid, ja és campió. Però les sensacions que em va deixar el partit d'ahir no són molt bones. Veig l'equip molt just de forces i sense fons d'armari. Aquest ha estat un tema recurrent tota la temporada, en alguns moments amb més intensitat que en d'altres. El que si crec, es faci el que es faci en el que resta de temporada, és que el Barça necessita una plantilla més àmplia. Ahir, Busquets, Mascherano i Keita van acabar jugant de defenses.

Ara arriba la semifinal de la Champions amb el Madrid, el punt culminant d'aquesta temporada on el resultat servirà d'indicador per mesurar la temporada. A mi, personalment, no m'agrada, ja que una temporada en que guanyes la Lliga ja és una gran temporada. Però el problema està en que si el Barça no es classifica qui ho farà serà el seu etern rival, i això puntua negatiu en el balanç final.

PD Amb el gol d'ahir, Messi ja en suma 50 aquesta temporada. Un rècord per la història.

dijous, 21 d’abril de 2011

Quan perdre ja no és "la fi del món"

Foto: lavanguardia.es
El que fa més dolorosa aquesta derrota és que és, justament, contra el Madrid. Quasi més, diria jo, que no  pas guanyar el títol. Però aquesta final em deixa la sensació, la certesa, que moltes coses han canviat en el Barça. I que han canviat per a bé.

Per començar, aquesta final de copa no era l'única opció per guanyar un títol aquesta temporada. La Lliga està molt ben encaminada i les semis de la Champions estan aquí mateix i s'han de jugar. En això, la millora és notable respecte de l'època en que passava el contrari. Per exemple, en la darrera final que tots dos equips van jugar (any 1990) i en la que el Barça només tenia l'opció de guanyar la copa i el Madrid era ja campió de Lliga.

L'altra dada és que no totes les finals es poden guanyar. Sona a tòpic, però un té la sensació que l'aficionat del Barça vivia en una oasi en que l'opció "perdre" no es contemplava. El que seria "fotut" és no arribar a les finals! No passa en cap esport, tant individual com col·lectiu, que un sempre guanyi. El que és important de veritat és que hi siguis tants cops com puguis, perque aleshores tindràs més opcions de guanyar. I en això, la història del club també ha canviat.

Ara, queda l'últim repte contra el Madrid, la semifinal de la Champions, el duel que servirà per mesurar si la derrota d'ahir és més o menys important.  

dimarts, 19 d’abril de 2011

Els partits decisius del Pep Team

Des que Guardiola és entrenador del Barça, només en dues ocasions el Barça ha registrat un resultat que no li ha estat suficient per seguir endavant en una competició (no comptabilitzo la Lliga): El partit de tornada dels vuitens de final de la Copa del Rei de la temporada passada contra el Sevilla i el partit de tornada de les semifinals de la Champions contra l'Inter també de la temporada passada. En ambdós casos, curiosament, va guanyar (0 - 1 i 1- 0 respectivament), però per una diferència de gols insuficient per seguir endavant en la competició. Dimecres, el Barça té una nova prova per seguir augmentant un registre que, fins ara, és difícilment igualable.

La resta de partits decisius, el Pep Team els ha superat: Una final de la Champions, una final de la Copa, dues finals de la Supercopa d'Espanya, una final de la Supercopa d'Europa i un Mundialet. I pel mig, una semiremuntada contra el Chelsea en les semis de la Champions de la primera temporada (es venia d'un 0 - 0 a l'anada a casa), situació repetida aquesta temporada en els vuitens de final de la Copa del Rei contra l'Ath. Bilbao. I la remuntada (ara sí) contra l'Arsenal aquesta mateixa temporada en els vuitens de final de la Champions.

Mentrestant, la sensació de cara al partit de demà és que aquest serà una continuació del que vam veure dissabte passat. És a dir, la tercera i quarta part del mateix partit. Jo, l'únic que demano, és no anar al darrera en el marcador, per si de cas.

diumenge, 17 d’abril de 2011

Empatar quan es pot empatar

Foto: ara.cat
Ja van sis clàssics seguits sense perdre amb el Madrid, 5 victòries i un empat. Ahir, el Barça no va aprofitar l'opció de guanyar un partit que se li havia posat molt bé, amb el 0 - 1 de Messi (de penal) i un Madrid jugant amb 10 per expulsió d'Albiol. Però ja se sap que en futbol, per molt millor que siguis respecte del teu rival, amb un gol d'avantatge corres el risc de no guanyar. I contra el Madrid, aquest risc es multiplica.

Va ser un partit curiós, amb un Madrid que jugava a casa però que semblava que ho fes al Camp Nou, esperant al darrera a veure-les venir. Plantejament sorprenent per un equip que, si volia seguir mantenint les seves opcions al títol de Lliga, només li valia guanyar.

Pel Barça, aquest empat és un bon resultat, ja que manté l'avantatge de 8 punts (més el goal average) respecte del Madrid. Amb deu punts més ja en té prou per ser campió de Lliga, la tercera consecutiva. Amb aquestes dades, i la proposta futbolística, resulta obvi quin dels dos equips va ser el més beneficiat pel resultat d'ahir. La resta, és vendre fum.

dissabte, 16 d’abril de 2011

El primer partit marca tendència

O almenys és el que jo penso. Tot i això, ja sabem que es vendrà després del partit: Qui perdi, dirà que el resultat no era rellevant, ja que la Lliga està decidida. En canvi, el que guanyi, si que dirà que el primer partit era vital guanyar-lo. Ja sabem, però, que el futbol és el millor generador d'excuses mundials.

Per què penso que pot marcar tendència? Perque crec que no seria la millor de les maneres anar a jugar la final de copa havent perdut aquest partit. En el cas del Madrid, si guanyés, suposaria un cop moral important, ja que ve de perdre cinc clàssics consecutius. Per tant, pel Barça, és important mantenir aquesta ratxa i "estirar-la" tant con pugui. Seria el tercer any consecutiu guanyant al Bernabéu, un rècord impossible d'imaginar.

Tot i això, un Barça - Madrid és tant imprevisible que per molt anàlisi previ que es faci, després pot acabar passant tot just el contrari. Per tant, que comenci ja el partit i així deixarem d'especular ...

dimecres, 13 d’abril de 2011

Barçamadridmania

Foto: mundodeportivo.es
Ja ho tenim aquí: El clàssic, per quadruplicat. A la Lliga (aquest dissabte), la final de la Copa del Rei (dimecres vinent) i les semis de la Champions. Els dos equips es jugaran dos dels tres títols en enfrontaments directes, ja que el tercer, la Lliga, sembla més que decidida. Una bogeria que, a hores d'ara, encara no he assimilat.

Abans, però, vull destacar el fet que el Barça, ahir, es classifiqués per a les semis de la Champions. És la quarta vegada consecutiva. I la cinquena  vegada en els últims sis anys. De fet, el Barça és l'equip que més cops a arribat a les semifinals de la Lliga de Campions, 8 cops. En els primers 30 anys de la competició (amb l'antic format de Copa d'Europa), el Barça només ho havia aconseguit 5 vegades
 
L'altra fita assolida ahir és més de caràcter individual: Messi va superar el rècord del club de gols marcats en competició oficial en una sola temporada (que tenien tant ell com Ronaldo). Ara, el sostre està en 48, i amb uns quants partits més per situar aquest rècord en un sostre increïble.

Ja està, ja ho tenim aquí, Barça - Madrid sense parar. Si en algun moment de la història del Barça s'havia de donar aquesta situació, ara és el millor moment.

diumenge, 10 d’abril de 2011

Partits que "molesten"

Foto: elperiodico.cat
Ja estem de ple en aquell tram (final) de temporada en que els partits fàcils, a priori, acaben sent difícils, i els partits difícils, també a priori, acaben sent "fàcils". Ahir un nou exemple amb l'Almeria, més per demèrit del Barça que per mèrit de l'equip rival, que només va xutar dos cops entre els tres pals (el gol i un xut a la primera part) i ja en va tenir prou per posar-de davant en el marcador. Al final, remuntada i victòria per 3 - 1, amb dos de Messi i un de Thiago. Amb els d'ahir, Messi iguala el rècord de la temporada passada, 47. Li queden uns quants partits per superar-ho ...

Quan dic que el partit "molesta" és pel fet que, ara mateix, tothom ja està pensant amb el Madrid i el quàdruple enfrontament (sense oblidar que abans hi ha el partit de tornada de la Champions amb el Shaktar). Aquests quatre partits, tots molt diferents pel que fa a objectius, seran una autèntica sobredosi de clàssics des del 16 d'abril (partit de Lliga al Bernabéu) fins al 3-4 de maig (tornada de les semifinals de la Champions). Serà una situació excepcional (no s'havia donat mai fins ara): Els tres grans títols de la temporada es decidiran davant de l'etern rival. Una oportunitat única per marcar història, si és que ja no ho ha fet el Pep Team.

dijous, 7 d’abril de 2011

Té mèrit

Foto: ara.cat
Avui ho he escoltat i llegit: Que si el Shaktar va merèixer més, que si la defensa és un colador, que Villa està fatal o Messi tres quarts del mateix. Bé, que el Shaktar va merèixer més és tan cert com que Valdés va estar, novament, encertat. Que Villa no marca és una evidència inqüestionable: 7 partits de sequera. I que Messi està, física i mentalment saturat, també crec que és força clar. Ara bé, dir que la defensa és un colador ... la defensa té molt mèrit el que està fent. Plantegem la qüestió a l'inrevés: Quin equip seria líder en la seva competició domèstica, finalista de copa i quasi semifinalista de la Champions sense dos dels seus defenses que, per carcaterítiques tècniques, no tenen subsitut en la plantilla? Només cal mirar que està fent l'Inter de Milà aquesta temporada per valorar el que està fent l'equip.

Sovint tinc la sensació que la gent oblida fàcilment aquest tipus de circumstàncies que, com en aquest cas, són molt més importants del que poden semblar. És obvi que Busquets, per molt bé que ho pugui fer, no igualarà les prestacions que dóna Puyol a l'equip, alhora que Busquets ja no ocupa en el camp el seu lloc habitual. Per tant ja no és una sinó dues baixes. Aquest argument també és vàlid en el cas d'Abidal. 

És normal, per tant, que a l'equip li estiguin generant oportunitats (no es pot esperar el contrari d'equips com el Vila-real o el Shaktar). El que és interessant, però, és que tot i això segueixi jugant bé (sobretot el dia del Vila-real) i acabi guanyant.

diumenge, 3 d’abril de 2011

El millor del partit

Des de sempre, quan s'ha dit que el millor del partit és el porter, ja es pot pensar en que l'equip no ha jugat bé. Diguèssim que és una llei no escrita del futbol. Però ahir, com amb moltes d'aquestes lleis,  es va donar l'excepció. El millor va ser Valdés en un bon partit del Barça. Bé, en un gran partit del Barça. Valdés va realitzar tres aturades decisives en moments clau del partit: Només començar, en dues bones aproximacions del Vila-real, i una tercera molt final, en un xut "a trencar" de Cazorla que va aturar amb el peu, una de les millors aturades de la Lliga. Però el que deia, el Barça va fer un bon partit donades les circumstàncies. 

Fixem-nos-hi: D'inici, el Barça va sotir amb només 6 dels 11 teòrics titulars; Valdés, Alves, Piqué, Busquets, Iniesta i Villa. L'11 el completava 4 teòrics suplents i 1 del B, Thiago. I, francament, quasi ni es va notar, potser només a dalt, en que Villa va demostrar que no estar en el seu millor moment. Al final, victòria per 0 - 1, amb gol de Piqué. Victòria al camp del tercer classificat de la Lliga, el Vila-real, un dels millors equips de la competició.

Aquesta victòria, a més, es va combinar amb una derrota del Madrid, fet que deixa el Barça amb un avantatge de 8 punts, quan resten només 8 jornades per acabar. El mes d'abril comença perfecte.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...