diumenge, 27 de febrer de 2011

De pujada?

Foto: mundodeportivo.es
Gran victòria a Mallorca, 0 - 3, amb gols de Messi, Villa i Pedro. Aquesta victòria, a més, ha anat acompanyada d'un empat del Madrid a Riazor, fet que deixa el Barça líder amb 7  punts d'avantatge. I una jornada menys.

Haig de reconèixer que no m'ho esperava, i no pel fet que dubti d'aquest equip, sinó per les importants baixes per aquest partit: Puyol, Xavi i Valdés lesionats, i Alves sancionat. Quatre titulars del millor equip titular possible. Però no es va notar: Pinto va tenir poca feina i  Keita, Adriano i Maxwell van fer un bon partit. Potser al final m'hauré de desdir d'allò que el Barça no té fons d'armari ...

Ara toca València, un dels pocs camps on el Pep Team no ha guanyat (dues visites, dos empats). Un camp on guanyar pot ser un pas definitiu per  a la Lliga (no tant per una qüestió matemàtica, sinó més de tipus anímic) i alhora agafar confiança de cara al partit de tornada amb l'Arsenal. Sembla que la baixada ja s'ha acabat ...

divendres, 25 de febrer de 2011

Valdés

fot: fcbarcelona.cat
Fa dies que vull escriure sobre ell, i més ara que ha estat doblement protagonista: Un, per aquesta lesió que ha generat certa incertesa (no està clar quan tornarà, però demà tampoc jugarà) i l'altre, pel primer gol encaixat al camp de l'Arsenal l'altre dia.

Però això és anècdota: Valdés duu 9 temporades de porter en el primer equip del Barça, si bé és des de la segona  (2003-2004) que va consolidar-se com el porter titular de l'equip. En 3 temporades (2004-2005, 2008-2009 i 2009-2010) ha estat Zamora (porter menys golejat a la Lliga). I aquesta temporada va camí del seu quart Zamora, el tercer consecutiu (duu 12 gols encaixats en 23 partits, una ràtio de 0,53 per partit). Només el supera (en el palmarés del Zamora), amb 5, Antoni Ramallets (si bé mai en va aconseguir tres de seguits) i amb 4, Juan Acuña (porter dels anys 40 del Dépor) i Santi Cañizares (ho va guanyar sent porter del Celta, 1, i del València, 3). A tall d'exemple, Casillas, l'actual porter del Madrid i titular indiscutible de la selecció espanyola només n'ha guanyat un. Cal dir que, per optar a aquest títol individual, cal haver jugat un mínim de 28 partits.

En totes aquestes temporades, Valdés acumula 13 títols: 2 Champions, 4 Lligues, 1 Copa del Rei, 1 mundialet, 1 Supercopa d'Europa i 4 Supercopes d'Espanya.

Tot això ho escric perquè sovint encara llegeixo o escolto si Valdés és un porter adient pel Barça. Aquesta discussió, però, no deixa de ser la mateixa que vaig escoltar, en el seu moment, quan Zubi va fitxar pel Barça. Al final, 8 temporades al primer equip i un munt de títols ...i una més que discutible sortida de l'equip (aquella maleïda final a Atenes, i l'inici de la decadència de Johann Cruyff en el Barça), que va generar un nou debat a la porteria. Al final, penso que és un parlar per parlar, que forma part d'aquest món del fútbol en que tothom opina, en sàpiga o no. Tant com ho puc estar fent jo ara, escrivint això.

dilluns, 21 de febrer de 2011

Victòries que compten per dos

Fot: ara.cat
Ahir vaig seguir el partit com als vells temps: ràdio. I Déu n'hi do quin patiment. Al final, victòria per 2-1, amb gols de Villa i Messi, gol d'aquest que desfeia l'empat. El Baça manté, així, l'avantatge de 5 punts vers el Madrid. D'ahir, jo em quedo amb la victòria.

Sembla una obvietat dir que em quedo amb la victòria, però no ho és donat d'on venia l'equip, amb un empat a Gijón i una derrota al camp de l'Arsenal. Una nova ensopegada combinada amb un nou apropament del Madrid a la classificació hauria estat complicat de gestionar en una setmana sense futbol en dimecres.

A tot això, cal afegir les baixes que comença a registrar l'equip: Puyol (amb data indeterminada de retorn), Valdés (de cop i volta, entre 2 i 4 setmanes de baixa per lesió al genoll), Alves, sancionat amb un partit per acumulació de targetes ... Jo continuo pensant que, si bé els resultats em cotradiuen, l'equip justeja de fons d'armari. Dissabte en tindrem una nova prova, al camp del Mallorca i, tot seguit, a Mestalla. Un doble desplaçament on fer un 6 de 6 seria un bon cop d'efecte pel Madrid, que espera ressignat noves ensopegades del Barça. Per exemple ahir, on segur que més d'un es va quedar amb les ganes.

dijous, 17 de febrer de 2011

De baixada

Foto: sport.es
I no ho dic per l'estat anímic dels seguidors (que durarà tot el dia d'avui), sinó per l'equip. Ahir, derrota per 2-1 en el partit d'anada de vuitens de la Champions al camp de l'Arsenal, amb gol de Villa. Toca remuntar al Camp Nou, el dia 8 de març. Fins aleshores, queda temps per recuperar-se.

Si, de baixada, per molt que es digui que el Barça podria haver golejat (no ho crec) o que va jugar bé (només en alguns trams de la primera part). Des de la segona part del partit de Lliga amb l'Atlètic de Madrid que veig l'equip desconnectat o, almenys, no amb la frescor de fins aleshores. I no és casualitat, el mes de febrer acosutma a ser així des que Guardiola és entrenador del Barça: Temporada 2008-2009, 3 empats i 2 derrotes, entre la segona quinzena de febrer i la primera de març; Temporada 2009-2010, 2 empats i 1 derrota en el mateix període. I en aquesta, de moment, un empat i una derrota ...

Però la lectura positiva d'aquesta situació és que tot això arriba en un moment en que l'equip té un bon avantatge a la Lliga (5 punts respecte del segon classificat) i amb un partit de tornada a la Champions per poder remuntar l'eliminatòria. I és millor que sigui ara que no pas en el mes d'abril o maig, on una punxada probablement jo no sigui recuperable.    

dimarts, 15 de febrer de 2011

La seva millor temporada va ser amb el Barça

Ahir va penjar les botes Ronaldo Luis Nazario da Lima, l'autèntic Ronaldo, amb 34 anys. Els seus genolls han dit prou. A dia d'avui, continuo pensant que ha estat un dels jugadors que més m'ha impactat en el seu primer any en el Barça. I crec que aquella va ser la seva millor temporada. Veiem-ho:

Ronaldo va arribar al Barça la temporada 1996 - 1997. Va jugar 49 partits, fent 47 gols. És l'actual rècord en una sola temporada d'un jugador del Barça, igualat per Messi la temporada passada. Ara bé, això ho va fer en la seva primera temporada a l'equip (un fet, la primera temporada, que acostuma a ser difícil per un jugador nouvingut, però d'això en parlaré un altre dia).

Els 47 gols van quedar repartits així: 34 a la Lliga (subcampió), 6 a la Copa (campió), 5 a la Recopa (campió) i 2 a la Supercopa d'Espanya (campió). Vull fer notar que Ronaldo es va perdre les tres últimes jornades de Lliga, per un compromís amb la selecció brasilera, en ple tram decisiu on es decidia el campió (el Barça era segon a dos punts del Madrid). Resumint: 3 de quatre títols possibles.

Però tot va quedar aquí, en una única temporada.

I què va fer amb la resta d'equips (clubs) on va jugar?
Amb l'Inter, 5 temporades, una copa de la Uefa. La seva millor temporada, la primera, on va fer 34 gols en 47 partits.
Amb el Madrid, 4 temporades i mitja, on va guanyar 1 Lliga, 1 Intercontinental, 1 Supercopa espanyola i 1 Supercopa europea. En les seves dues primeres temporades va fer 30 gols (en 44 partits) i 31 (en 48 partits).
Finalitzaria el seu lligam amb el futbol europeu fitxant pel Milan, on hi va jugar una temporada i mitja. Va guanyar una Supercopa d'Europa i una Intercontinental. Aquell període va estar marcat, de nou, per múltiples lesions, i els seus registres golejadors van ser, més aviat, escassos.

Així doncs, números en mà, queda clar que la seva temporada amb el Barça va ser la seva millor temporada (a nivell de clubs). Jo, per sort , sempre podré dir que vaig poder veure algun dels seus gols en directe ... http://www.youtube.com/watch?v=5DfgBxCZgI0&feature=related

dissabte, 12 de febrer de 2011

No hi ha res per sempre

Foto: ara.cat
Després d'un partit com el d'avui, cal esperar una bona estona abans de posar-se a escriure, ja que "l'escalfor" del moment (bàsicament, l'emprenyada per no guanyar) podria conduir-me a un anàlisi que no s'acaba d'ajustar a la realitat. Hi ha un fet inqüestionable: algun dia, la ratxa de victòries consecutives fora de casa havia d'acabar. La clau, o dubte, era saber quan. Ara ja ho sabem: després d'empatar a un al camp de l'Sporting (gol de Villa), aquesta ratxa ja ha finalitzat. Veurem quan temps es triga en superar ...

Del partit, destaco un fet que, a vegades, passa en el futbol: l'Sporting, de dues rematades a porteria, una ha acabat en gol. I li ha servit per sumar un punt. Una ràtio d'encert ben diferent de la que ha tingut el Barça, que ha rematat més a porteria que en d'altres partits que ha acabat golejant còmodament (per exemple, el dia del Dépor). Tot i això, no ha estat un bon partit.

Però vaja ... sumar un punt, després d'encadenar 17 victòries consecutives a la Lliga, és un fet noticiable però gens criticable. Si bé, insisteixo, quan acaba el partit et donen ganes d'engegar a ...

dimarts, 8 de febrer de 2011

Debats estérils

Ahir ho llegia en un article al diari Sport: Leo Messi, 21 títols oficials (individuals i col·lectius). L'article el comparava amb altres grans de la història del futbol a la seva edat, i cap d'ells havia assolit el mateix nombre de títols. Només Pelé s'hi aproximava, amb 16. És una dada més en el camí per ser el més gran de la història.

Tot això ho comento perquè des de dissabte ha sortit a debat el tema si Leo Messi és el Di Stéfano del s.XXI. Alfredo Di Estéfano va ser jugador del Madrid de la temporada 1953-1954 fins la 1963-1964. Durant tots aquells anys va guanyar, entre altres, 8 Lligues i 5 Copes d'europa. Leo Messi, de moment, duu 4 lligues i 2 Champions en sis temporades completes. Crec que ho té a l'abast per, almenys, igualar-ho.

Però tot aquest debat va venir per unes declaracions de l'entrendor de l'Atl.Madrid al finalitzar el partit de dissabte, en que deia que Leo Messi és el Di Estéfano del s.XXI. Jo crec que aquestes declaracions s'han manipulat. M'explico: Jo no crec que l'entrenador estigués comparant ambdós jugadors (fet difícil en el seu cas, ja que per edat segurament no va veure mai jugar Di Estéfano), sinó que el que volia dir és que Leo Messi és per al futbol actualment el que va ser Di Estéfano en aquell moment. Res més. Però és obvi que, sovint, cal alimentar de debats estérils quan no hi ha res més a comentar.

Dit això, m'agradarà veure, en uns anys, si encara Messi haurà significat més que Di Estéfano en el seu moment. Jo no tinc dubtes que així sigui.

diumenge, 6 de febrer de 2011

Rècord de rècords

Foto: ara.cat
Nova victòria, 3-0 davant l'Atl.Madrid, amb Hat Trick de Messi, el quart d'aquest temporada. Amb aquest resultat, el Barça registra un nou rècord a la lliga, amb 16 victòries consecutives, superant en una l'anterior marca, del Madrid de la temporada 1960-1961. Aquest rècord és definitiu en la decisió de si aquest equip és el millor de la història. Ara, només queda veure on deixarà la marca. Dissabte que ve, al Molinón, es pot seguir incrementant.

Del partit, poca cosa a dir: La primera mitja hora del Barça ha estat del millor que s'ha vist aquesta temporada al Camp Nou, i això que no ha sigut un festival d'ocasions. I de Messi ... es fa difícil i escriure res més: 24 gols a la Lliga, 40 en total en aquesta temnporada (a 7 de la seva millor marca, de la temporada passada). Tot i això, del partit quedarà la imatge de Messi recuperant, en una esprintada, una pilota en línia defensiva.

No sé quins títols podrà guanyar el Barça aquesta temporada, però tinc clar que el títol de Lliga és el que  més s'ajusta per decidir el millor d'aquesta temporada. I, de moment, duu una bona aventatge vers el segon classificat.

dijous, 3 de febrer de 2011

Final somiada?

Foto: elperiodico.cat
Doncs si, ahir, finalment, tant el Barça com el Madrid van certificar la seva classificació per jugar la final de la Copa del Rei. Serà la sisena final Barça-Madrid a la Copa, la última data del 1990, amb victòria culé per 2-0. Però ... realment volíem els culés aquesta final?

Jo penso que una bona majoria pensa que si en algun moment han de coincidir en una final (de Copa o del que sigui), ara millor que mai.

Però també hi ha una bona majoria que pensa que no, que a partit únic les forces s'equiparen, i que molts factors, independents del bon o mal joc, poden aparèixer: lesions, targetes (el partit de Lliga anterior, que també és un clàssic, pot ser determinant), etc.

Sigui com sigui, jo penso que mai seríem capaços de trobar un moment en el qual competir contra el Madrid, ja que sempre trobaríem arguments per jugar (o no), tant si es ve d'una bona o dolenta temporada. I el que si tinc clar és que el millor que li pot passar al Barça és arribar a aquest partit sense haver-se de jugar la temporada. I a hores d'ara, sembla que serà així.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...