diumenge, 30 de gener de 2011

Ple al 15

Foto: elperiodico.cat
Avui, el títol de l'entrada era fàcil: 15ª victòria consecutiva en Lliga, i el Barça iguala el rècord que tenia el Madrid de la temporada 1960-1961. Dissabte que ve el podrà superar, juga a casa amb l'Atl.Madrid. El tema dels rècords comença a ser molt difícil de seguir, ja que cada setmana s'iguala o se'n supera algun, tant a nivell individual com col·lectiu.

El partit d'ahir, però va ser diferent del que veiem darrerament, amb menys  encert de l'habitual al davant. El segon gol no va arribar fins al minut 87. Fins aquell moment, l'equip dominava el joc completament, però mancava l'encert  en la rematada dels altres dies. En aquest punt, m'agrada destacar el paper de Pedro en aquest equip, fet ja comentat en altres entrades. Els partits, quan més travats i complicats s'han presentat, ha aparegut ell per "desencallar" (el dia de Llevant, sense anar més lluny). El paper de Pedro en aquest equip és ja quasi tan o més important com el del trident màgic (Iniesta, Xavi, Messi). Ahir, quan tota pintava que l'equip aniria al descans sense marcar, va obrir el marcador amb un gran gol.

Pedro ha marcat en els últims sis partits de Lliga, fent un total de vuit gols. A la Lliga en duu 12, sent superat "només", per Llorente (de l'Ath.Bilbao), Villa, C.Ronaldo i Messi. En el total de la temporada en porta 19, i està quatre dels 23 de l'any passat. Queda clar, definitivament, que Pedro ha millorat la seva primera temporada en el primer equip. El que no queda clar és fins on pot millorar.

dijous, 27 de gener de 2011

21 anys després ... un Barça-Madrid a la final de Copa!

Foto: mundodeportivo.es
Molt haurien de canviar les coses per a que això no passi. Ahir, el Baça va passar per sobre de l'Almería amb un nou 5-0, amb gols de Messi (2), Pedro, Villa i Keita. Per la seva banda, el Madrid va guanyar al camp del Sevilla per 0-1, i té un peu i mig a la final.

Encara recordo la darrera final Barça-Madrid de Copa. La va guanyar el Barça, per 2-0. Era el Madrid de Toshack, que havia guanyat la Lliga amb rècord de gols a favor (el que el Barça pot superar ara), amb Hugo Sánchez, Butragueño i la resta de la Quinta del Buitre. Aquell any, el Madrid havia guanyat la seva cinquena Lliga consecutiva. El Barça, en canvi, arribava a aquella final després d'una temporada molt irregular: Cruyff estava sent discutit i molts diuen que aquell títol li va salvar el coll.

Doncs bé, penso que és molt encertat fer aquesta contextualització històrica per parlar del que pot ser aquesta més que possible final. A un partit, tot és possible: pròrroga, penals, el típic dia que "no entra", una lesió, ... Així com crec que en un doble enfrontament el Barça actual té més possibilitats, a un sol partit les possibilitats s'equiparen. I tot això ho dic des del moment en que ens trobem de la temporada, però la final es juga el dia 20 d'abril i, fins aleshores, poden passar coses que també puguin afectar a cóm hi arribin tots dos equips (Lliga, Champions). Ho anirem veient, però està clar que serà un dels grans moments de l'any.

diumenge, 23 de gener de 2011

Fàcil?

Fot: elperiodico.cat
El Barça ha començat la segona volta de la Lliga tal i com va començar la primera: Guanyant per 3-0 al Ràcing de Santander. Els gols, de Pedro, Messi i Iniesta.

La veritat que, després de veure el partit, la sensació que vaig tenir va ser que el Barça no havia jugat un gran partit. Des que va fer el tercer, tot just començada la segona part, l'equip va baixar la intensitat i va deixar passar els minuts, dosificant (imagino) de cara a les semifinals de la Copa de Rei davant l'Almeria. Però aquesta lectura crec que resulta massa simple. El Barça duu 14 partits seguits guanyant en lliga (està a un partit del rècord de la Lliga, del Madrid de la temporada 1960-1961). El podrà igualar al camp de l'Hércules, l'únic equip en Lliga que ha guanyat al Barça. I superar davant l'Atl.Madrid ... Per tant, es dosifiqui o no, els resultats són massa concloents com per pensar que aquest equip, en algun moment, es relaxa.

Ara, el repte és superar l'Ameria a les semis de la Copa i arribar a la final de la Copa on espera el Madrid o el Sevilla. Per tant, estaria garantida una final espectacular. El tram final d'aquesta temporada es presenta molt interessant.  

dijous, 20 de gener de 2011

La 14ª derrota de l'era Guardiola

Bé, doncs la raxta s'ha acabat. 28 partits de competició oficial seguits sense perdre, des del 0-2 amb l'Hércules al Camp Nou l'11 de setembre de l'any passat. Un rècord que serà difícil de superar.

Tot i la derrota (per 3-1), el Barça s'ha classificat per les semifinals de la Copa del Rei, que jugarà contra l'Almería. El partit d'anada, probablement, dimecres que ve. La veritat que, si algun dia s'havia de trencar la ratxa, avui era el millor dia per fer-ho, ja que és un derrota absolutament irrellevant. I d'això precisament vull parlar: De les derrotes de l'era Guardiola.

En la primera temporada de Guardiola, el Barça va perdre 7 partits, dels que 4 van derrotes absolutament intrascendents: 2 en Lliga sent ja campió, una a la lligueta de la Champions amb un 4-0  en el partit d'anada i una altra en la lligueta de la Champions amb l'equip ja classificat. En la temporada 2009-2010 l'equip només va perdre 4 partits, amb només una derrota remuntable (la de la lligueta de la Champions davant el Rubin Kazan). I aquesta temporada l'equip duu tres derrotes: una intrascendent (la d'avui) i una remuntable (la derrota en l'anada de la supercopa d'Espanya). Per tant, i resumint, de les 14 derrotes, només la meitat han resultat definitives, mentre que l'altra meitat han resultat irrellevants. Del total de partit jugats pel Barça amb Guardiola d'entrenador, les 14 derrotes representen el 9,1% del total. Al·lucinant.   

dilluns, 17 de gener de 2011

Campió d'hivern

Foto: mundodeportivo.es
Bé, el títol és més simbòlic que una altra cosa, però no deixa de ser significatiu: el Barça conclou la primera volta de la Lliga líder. Ahir, gran victòria front el Màlaga per 4 gols a 1, amb dos de Villa, un de Pedro i un altre d'Iniesta. El Barça, gràcies al sorprenent empat del Madrid al camp de l'Almeria (actual cuer), pren una mica més d'avantatge respecte del Madrid: 4 punts.

I més: El Barça tanca la primera volta de la Lliga amb 52 punts, rècord del club. 17 victòries, un empat i una derrota. 61 gols a favor i tan sols 11 en contra. I això que em pensava que aquest any el Zamora perillava (li treu sis gols d'avantatge Valdés a Casillas). I podria continuar amb moltes més estadístiques d'aquest equip ...

Està clar, per molt que durant el dia d'avui s'estigui "venent" una altra cosa, que la Lliga no està sentenciada. I no és per seguir la corda de Guardiola, sinó per una evidència: el Madrid, fins que matemàticament no estigui descartat, continua aspirant el títol. No cal anar massa enrera per veure lligues "ja guanyades" i que, de cop i volta, se les ha acabat emportant el Madrid (la temporada 2006-2007 en seria un bon exemple). Ja sé que aquest equip és incomparable a qualsevol altre, però també és cert que tot el fet fins ara no et garanteix res d'aquí en endavant. Per tant, la única opció que queda és seguir. Ara bé, el camí assenyala un final que pot ser espectacular.

dissabte, 15 de gener de 2011

El Barça de l'època Meyba

Fa pocs dies va morir l'ex-jugador del Barça Àngel Pedraza. Va estar en el primer equip entre els anys 86 i 88, sent subcampió de la copa d'Europa (la maleïda final de Sevilla) i guanyant la Copa del Rei del 88, amb Luís Aragonés d'entrenador.

Recordo aquella època com la que em va iniciar en el "Barcelonisme". Sovint, intento pensar en quin va ser el primer partit que recordo del Barça. Per la televisió, i per l'impacte de les imatges, segurament la final (Copa del Rei) dels cops de puny de Maradona i Schuster contra l'Ath. Bilbao, en un ja llunyà 1984. Tot i això, era una època en que el futbol quasi sempre l'havia de seguir per la ràdio, ja que el futbol televisat era purament residual ... (veure per creure).

Però el Barça d'aquells temps i el d'ara poc s'assemblen, si bé només han passat 25 anys. Aleshores, equips com el Bayern de Munich, l'Ajax o el Milan estaven a anys llum del Barça i, en l'actualitat, aquesta distància s'ha invertit. Només a tall d'exemple, el Barça, fins la temporada 1985-1986, havia participat en tan sols quatre edicions de la Copa d'Europa, la predecessora de l'actual Champions League. De les quatre participacions, va arribar a dues finals, si bé totes dues les va perdre. Cal dir, però, que fins la temporada 1991-1992  només accedia a la Copa d'Europa qui guanyava la Lliga, situació ben diferent de l'actual.

Tot això en fa pensar, un cop més, en l'excepcionalitat del moment actual. Un Barça que ha guanyat dues Champions en les últimes cinc temporades fa pensar, a vegades, cóm han canviat les coses respecte el Barça de l'època Meyba ...

dijous, 13 de gener de 2011

Hat trick de resposta

Foto: elperiodico.cat
Quantes tonteries s'han arribat a dir i escriure des que es va saber que Leo Messi era escollit Pilota d'or 2010. En molts casos, la discussió no era un debat futbolístic, sinó quelcom que s'escapava del futbol ... Per sort, Messi viu i juga alié a tot això i ahir, en el partit d'anada de quarts de final de la Copa de Rei va fer un hat trick en la victòria del Barça 5 - 0 davant el Betis. Els altres dos gols van ser de Pedro i Keita. Així, el Barça té un peu i tres quarts a les semis de la Copa del Rei.

Ahir, a més, el Barça va igualar la seva millor ratxa de partits consecutius sense perdre: 27 (de la temporada 1973-1974, la pimera de Cruyff). Des del partit amb l'Hércules que no perd, gairebé ja fa un volta sencera! Aquest diumenge, davant el Málaga, té la oportunitat de superar aquest registre.

Tot i això, i sent justos, el partit d'ahir no va ser de 5-0. De fet, el Betis va jugar un partit excel·lent al Camp Nou i podria haver marxat havent fent un parell de gols mínim. També és cert que el Barça en podria haver fet algun més, però, veient el partit, un té la sensació que el Betis no va merèixer perdre amb un resultat tan ampli. Per tant, i enllaçant el paràgraf anterior amb aquest, el partit de tornada caldrà prendre-se'l seriosament si el Barça no vol concloure aquesta ratxa triomfal al camp del Betis.

dilluns, 10 de gener de 2011

Ha guanyat el millor

Foto: sport.es
Leo Messi, millor jugador del món de l'any 2010. I per segon any consecutiu. Per mi, qualsevol altre resultat que no hagués estat aquest hauria estat una sorpresa, tot i que s'havia filtrat aquests últims dies que Iniesta era qui s'anava a endur el premi. Però no. I crec que és el més just.

Messi va camí de ser un dels grans de la història, o potser ja ho és. El temps ho determinarà. Molta gent opina que el que li falta és guanyar un mundial, almenys, tal i com va fer Maradona. Però bé, hi ha d'altres grans de la història del futbol que tampoc l'han guanyat (Di Stéfano, Cruyff, per citar-ne algun).

L'any 2010 de Messi ha estat espectacular: campió de Lliga, en una de les lligues més espectaculars que s'han vist en els últims anys, màxim golejador de la Lliga espanyola i europeu (34), rècord de gols en una temporada amb el Barça (47) ... Tot això són números, però el més increïble d'aquest jugador és que un sempre té la sensació que amb ell, qualsevol cosa és possible al camp. I això, de pocs ho podem dir, o en pocs ho hem vist. I com que ho hem vist poc, el millor que podem fer és gaudir-ho per si passa molt de temps en tornar a veure un altre jugador semblant.

diumenge, 9 de gener de 2011

La classe mitja

Foto: elperiodico.cat
Tot i el 0-4 final, ja tenia pensat abans que acabés el partit titular així l'entrada d'avui. Tothom parla de Messi, Iniesta o Xavi, i més ara, ja que un dels tres serà escollit Pilota d'or 2010. Però jo, del partit d'ahir, em quedo amb Abidal, Mascherano i Keita. 

No va ser un partit de 0-4, ni molt menys. De fet, els quatre primers xuts entre els tres pals del Barça van acabar en gol (fet inusual), i el cinquè, quasi. Les que van anar fora de pals no van ser grans oportunitats. Va ser un partit que, amb el 0-2, el Dépor es va deixar anar. Continuo pensant que l'equip encara està un pas sota del nivell abans de l'aturada nadalenca.

Del partit d'ahir, em quedo amb Mascherano. En cap moment es va trobar a faltar Busquets. I Adriano, si bé no té la presència que té Alves en atac, també va destacar. I deixo de banda Abidal, que està en el seu millor moment des que va arribar al Barça. Tot això són notícies excel·lents per l'equip, ja que en aquest mes de gener es decideix la Copa i aquests jugadors prendran més protagonisme de l'habitual.

dijous, 6 de gener de 2011

Gol d'Abidal ... i el bon "rotllo"

Foto: elperiodico.cat
Classificats! Feia temps que no patia tant veient un partit del Barça. Empat a 1, amb gol d'Abidal, el primer que fa amb el Barça. Així, l'equip es classifica (pel valor doble dels gols en camp contrari) pels quarts de final de la Copa del Rei, i jugarà contra el guanyador de l'eliminatòria Getafe - Betis.

Doncs això, no patia tant possiblement des del final de la temporada passada. En aquell tram final de Lliga, mà a mà contra el Madrid. Ahir vaig tenir la sensació que l'equip justejava en l'aspecte físic. Jugadors com Xavi, Messi o Villa, com a clars exemples i per motius diferents, no van estar al 100%. Ja ho deia que l'aturada nadalenca seria un obstacle en l'excel·lent dinàmica de joc que portava l'equip. També és cert que hi ha d'altres jugadors que si estan en forma, almenys, així ho van demostrar en el partit d'ahir. I un d'ells va ser Abidal que, independentment del gol, va fer un dels seus millors partits en el Barça. I jugant de central, fet de mèrit, ja que és el lateral esquerre de l'equip.

I em quedo, per acabar, amb la celebració del gol. Ja sé que són detalls, però penso que diuen molt d'un equip. La pinya que van fer tots els jugadors quan va marcar el gol Abidal demostra moltes coses del perquè funciona tant bé aquest equip. I ja sabem tots qui és el culpable que això sigui així. Per molts anys i bon reis!

diumenge, 2 de gener de 2011

Tot segueix igual

Foto: mundodeportivo.es
El 2011 ha arrencat com les dues temporades anteriors, és a dir, amb un partit dolent. El millor, sense dubte, el resultat. Victòria per 2 - 1, amb els dos gols de Pedro.

El més interessant en partits d'aquest tipus és que s'acabi guanyant. I ja està. Després de dos mesos en que l'equip ha jugat un futbol com poques vegades s'havia vist, per un dia que no es juga vistós tampoc passa res. El problema, però, és que estem mal acostumats: si un partit no acaba en golejada ens estranyem i ja pensem en si l'equip no funciona o passa alguna cosa.

Ara bé, caldrà veure si això d'avui és puntual o bé, efectivament,  l'aturada nadalenca ha estat un estorb per a l'equip. Aviat sortirem de dubtes ja que dimecres hi ha el partit de tornada de vuitens de Copa i un mal partit deixaria el Barça fora del torneig. I un mal partit a San Mamés et deixa fora de la Copa segur.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...