dilluns, 23 de maig de 2011

Ja només queda un objectiu

Un cop resolt el tràmit de dissabte passat, amb una nova victòria i un nou rècord (el de victòries fora de casa a la Lliga), ja només queda la final de Wembley a l'horitzó.

Avui pensava que hi ha una generació de barcelonistes que està molt ben acostumada: Tres finals de la Champions en sis temporades, dues guanyades i una per jugar. Aquesta generació viu en l'abundància! Que duri molt, ja que, com ha dit Guardiola, el fet de jugar-ne una no et garanteix jugar-ne una altre l'any següent. Ni l'altre. I ja no parlem de guanyar-ne dues seguides: Des del Milan d'Arrigo Sacchi, el gran Milan de Van Basten, Gullit i Rijkaard que cap equip guanya dues temporades seguides la Champions. Estem parlant de les temporades 88-89 i 89-90.

Quan el Barça va jugar la final del 92, molts dels que estàvem veient aquell partit pensàvem això, ja que la història del Barça era un clar exemple del que explico: La primera final de la Copa d'Europa es va jugar el 1961 i la següent en el 1986. 25 anys ... És obvi que la competició ha canviat: Aleshores només la jugava el que guanyava la Lliga o bé el campió d'Europa. Ara, hi va el quart classificat.

Han passat 19 anys i els objectius han canviat, i les mentalitats dels seguidors més joves, també. Em sembla genial, però, per si de cas, que juguin aquesta com si fos l'última que anessin a jugar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...