dimecres, 28 de desembre de 2011

Millor equip de la història?

Aquest debat ha agafat força arran de la victòria en el Mundial de clubs al Japó: És el Barça de Guardiola el millor equip de la història? Més enllà de la percepció de cadascú, intentaré donar-li certa objectivitat a la resposta, aportant-hi diferents elements, com ara el nombre de títols, jugadors rellevants a l'equip (o entrenador) o permanència de l'equip guanyant títols. Tot això, a més, tenint en compte que aquest equip encara no ha acabat el seu recorregut, fet que fa que aquest exercici sigui modificable en els propers mesos.

Per fer la comparativa, he seleccionat aquells equips (clubs, no seleccions) que han destacat en diferents moments en els últims 60 anys, tenint en compte el nombre de títols nacionals (Lliga, Copa) i internacionals aconseguits (la Copa d'Europa almenys 2 cops seguits). Per delimitar l'exercici, el període abarca, en alguns casos, des de la primera fins la darrera Copa d'Europa assolida, o bé el període històric que s'ha considerat per aquell equip (criteri més subjectiu). Així doncs, he seleccionat el Madrid de la segona meitat dels 50, el Benfica de principis dels 60, l'Inter de Milà de mitjans dels 60, l'Ajax de principis dels 70, el Bayern Munich de mitjans dels 70, el Liverpool de finals dels 70 i prinicipis dels 80 i el Milan de finals dels 80. En tots aquests equips hi ha una referència, ja bé sigui un jugador, un entrenador o un estil de joc. Cito, també, tot i que no els he inclós, la Quinta del Buitre (li va faltar la Copa d'Europa) i el Dream Team (el percentatge de títols assolits respecte del total és força més baix respecte del equips analitzats).

Font: Elaboració pròpia
Veient el palmarés de tots els equips exposats a la taula, es fa difícil triar quin és el millor. Si el criteri són el nombre de Copes d'Europa, està clar, el Madrid. I en un segon nivell hi situaríem l'Ajax i el Bayern de Munich, que són els altres dos equips que l'han guanyada tres cops seguits. Si el criteri és la permanència  guanyant títols, el Madrid i el Liverpool, en aquest ordre, seria els que destacarien per sobre de la resta (5 i 10 temporades consecutives, respectivament). En canvi, si el criteri és el percentatge de títols assolits respecte del total competits, l'Ajax en destaca respecte de la resta, amb el 67%. Un altre criteri podria ser més de tipus conceptual; en aquest cas hi posaria, en primer lloc, l'Ajax i el seu Futbol Total (estaríem d'acord en que el Barça és l'hereu de la filosofia de joc d'aquell equip), i en un segon lloc el Milan de Sacchi i el seu perfeccionament del sistema defensiu. I un últim criteri podria ser el jugador/entrenador de referència. Pel que fa al jugador, aquest criteri potser és el més igualat en tots els casos (tots els jugadors de referència van guanyar almenys un cop la Pilota d'or, amb les excepcions del Liverpool i l'Inter de Milà, en que Dalglish no la va guanyar i Luís Suárez ho va fer quan jugava al Barça). Pel que fa a l'entrenador, de tots els equips exposats no n'hi ha cap que estigui en tot el període analitzat amb l'excepció d'Arrigo Sacchi en el Milan. Bob Paisley seria el següent a la llista, guanyant 3 de les 4 Copes d'Europa d'aquell Liverpool.

Ara és quan toca comparar el Barça actual amb tot això comentat: percentatge de títols assolits, el més alt. Jugador de referència (Messi, amb dues Pilotes d'Or i una tercera més que possible), entrenador de referència (Guardiola) i estil de joc propi i innovador. Permanència en l'èxit? De moment seria el criteri en el que no es pot comparar amb d'altres equips, però fins a dia d'avui, són tres temporades i mitja a dalt de tot. Amb tots aquests criteris valorats i analitzats semblaria que si, que podríem dir que aquest equip és el millor de la història, amb el repte pendent (pel meu gust) de guanyar més d'una Champions seguida.

Nota: en la llista d'equips seleccionats no he inclós el Nottingham Forest, guanyador de la Copa d'Europa en les temporades 1978-1979 i 1979-1980.

divendres, 23 de desembre de 2011

La golejada va començar abans del partit

Foto: sport.es
El més rellevant del partit d'ahir no va ser el marcador final (9 - 0, el resultat més ampli del Pep Team i una de les golejades més grans de la història del club) sinó l'actitud. Crec que no és el primer cop que parlo d'aquest tema, però és que no em canso de valorar-ho. I aquesta qüestió, l'actitud, va trascendir més enllà del partit. Veiem com ha anat la pel·lícula les últimes 48 hores:

Tot va començar amb les declaracions prèvies de Guardiola a la roda de premsa del dia abans del partit, avisant de la perillositat del partit (que no del rival) venint d'on es venia (Mundial de clubs). Quant cops en la història del club hem vist el Barça capaç del millor i el pitjor en una franja de temps mínima! Guardiola ha viscut en primera persona aquestes situacions i com a entrenador no ha permés ni una sola vegada que l'equip es destensionés ni jugant contra un Segona B. Els resultats són prou clars: 4 eliminatòries contra un Segona B (Benidorm, Cultural Leonesa, Ceuta i Hospitalet), 7 victòries i un empat, només un gol en contra en vuit partits.

A la roda de premsa li va seguir l'onze titular, amb tots els jugadors disponibles del primer equip sortint d'inici (els jugadors sudamericans més Keita tindran uns dies més de festa). És a dir, Cesc, Xavi, Iniesta, Pedro, Piqué, Puyol ... Un altre gest per demostrar que el partit no era una costellada. Però encara quedaria un altre detall més, el de Guardiola no permetén que l'Hospitalet fes el passadís de campions. Un altre gest per evitar l'autocomplaença. El partit ja s'estava guanyant per golejada abans de començar ... 

Sovint es critica Guardiola per ser "massa ensucrat". Jo no hi estic d'acord, només des de la responsabilitat i el compromís s'aconsegueixen els objectius, independentment del rival. El d'ahir és una mostra de respecte, també, per aquells que van anar al camp i van acabar gaudint d'una de les golejades més grans de la història del Barça. I aquestes coses també compten.

diumenge, 18 de desembre de 2011

Futbol 3.0

Foto: elperiodico.cat
Campions del món! El Barça ha guanyat el Mundial de clubs, després de golejar 4 - 0 al Santos brasiler, amb gols de Messi (2), Cesc i Xavi. És el trezè títol del Pep Team de 16 possibles, el tercer d'aquesta temporada i el cinquè títol oficial de 2011, sent així el segon milor any de la història del club (el sextet de 2009 continua sent insuperabe, com a molt, igualable).

El partit d'avui s'ha començat a guanyar una hora abans de començar el partit, just quan s'ha sapigut l'onze titular del Barça, que sortia d'inici amb Busquets, Xavi, Thiago, Iniesta, Cesc i Messi (més els quatre defenses del Bernabéu, Alves, Piqué, Puyol i Abidal). Cap davanter nat teòric, molt migcampista. Davant d'aquesta situació plantejada, el Santos s'ha vist absolutament incapacitat per contrarestar el domini absolut de la pilota que ha tingut l'equip. D'aquesta manera, la primera mitja hora d'avui ha estat, possiblement, un dels banys més grans vistos en una final del Pep Team (jo diria que del mateix nivell que la final a Wembley davant el Manchester United). El 0 - 3 al descans ha deixat que la segona part fos un tràmit i si no ha acabat amb una golejada d'escàndol ha estat per la manca d'encert en les oportunitats generades.

Guardiola, per tant, ha inventat un nou model tàctic (el 4-6-0!) que, de ben segur, serà àmpliament comentat les pròximes setmanes. Sovint s'acostuma a dir que aquell entrenador és millor que aquell altre en funció dels títols assolits. Guardiola, per les seves innovacions en qüestions tàctiques (aquesta temporada més que mai, i l'arribada de Cesc també hi ha ajudat molt), ja fa temps que és el número u , i avui ho ha tornat a demostrar.

dijous, 15 de desembre de 2011

A la final!

Foto: ara.cat
El Barça ha liquidat el seu accés a la final del Mundial de clubs després guanyar l'Al Sadd de Qatar per 4 - 0, amb gols d'Adriano (2), Keita i Maxwell. Així, el Barça tindrà l'opció, aquest diumenge, de conquerir el seu segon mundial de clubs (antiga Copa Intercontinental), i situar-se al mateix nivell de títols d'equips com el Manchester United, Juventus, Ajax, Bayern Munich o el mateix Santos (el de l'època de Pelé).

Un dels aspectes més interessants del partit d'avui (més enllà del resultat) és el fet que l'equip ha sortit d'inici sense Alves, Piqué, Cesc, Xavi i Alexis, titulars dissabte passat contra el Madrid. Mig equip. La sensació que a un li queda, després del partit d'avui (i en el global que portem de temporada) és que l'equip disposa de banqueta (amb recanvis de garanties), un fet que la temporada passada va ser motiu de debat freqüent (per la manca de profunditat de la plantilla).

Tot i la bona notícia de la classificació de l'equip per a la final, la lesió de Villa (trencament de la tíbia, possible baixa fins a final de temporada) ha aigualit la festa. El dubte que es genera, a hores d'ara, és si el Barça fitxarà algun recanvi en el mercat d'hivern o seguirà endavant amb els jugadors que ja té (i amb l'ajuda puntual d'algú del filial). Jo espero que no es fitxi ningú; el descobriment de Cuenca i la major profunditat de banqueta (el millor exemple el tenim en el partit d'avui) penso que són prou garanties per seguir endavant amb el que hi ha.

diumenge, 11 de desembre de 2011

El cicle no s'atura

Foto: as.com
Començar un clàssic amb un gol en contra quan es porten 22" al camp del Madrid no és el millor dels escenaris. I més quan ve d'una errada d'un dels teus jugadors més en forma del moment (Valdés). Però l'equip no se'n va ressentir i va acabar remuntant (la primera remuntada de la temporada). Una altra victòria al Bernabéu i el Barça continua depenent d'ell mateix per guanyar la Lliga.

En clau blaugrana, el partit d'ahir va anar de menys a més. Després del cop del gol només començar, a l'equip li va costar reaccionar, i només va generar perill en dues jugades puntuals, totes dues de Messi; la primera va venir d'una errada de Sergio Ramos que quasi acaba en gol, i la segona va ser una nova jugada del millor jugador del món que va acabar en gol d'Alexis. A partir d'aquest moment, el Barça va començar a tenir un major control del joc que es va accentuar a la segona part. Per començar, es va compensar la "mala sort" del gol del Madrid amb un gol de rebot de Xavi. I Cesc va fer el tercer en una contra perfecte i una magnífica centrada d'Alves. La manca d'encert i les bones aturades de Casillas van evitar una golejada.

Queda més d'una volta per acabar la Lliga i encara no hi ha res decidit. De fet, tinc dubtes que el Madrid quedi afectat anímicament després del resultat d'ahir i ho dic en base a l'experiència: l'any passat, sense anar més lluny, després del 5 - 0 va seguir "donant guerra" fins al final. 

Acabo amb algunes dades al·lucinants: el Pep team ha jugat 4 partits de Lliga al Bernabéu, amb un saldo de tres victòries i un empat, amb 12 gols a favor i 4 en contra. Si hi afegim dos partits més (Supercopa d'Espanya i semifinals, anada, Champions) el saldo total se situa amb quatre victòries i dos empats, 16 gols a favor i 6 en contra. Insisteixo, aquests són els números al Bernabéu. Ja no hi ha dubte que és el millor equip de la història.

dimarts, 6 de desembre de 2011

El futur fa molt bona pinta

Foto: ara.cat
La pregunta (sense resposta) que m'he fet després del partit d'avui; amb els teòrics titulars, l'equip hauria jugat igual de bé? El Barça ha tancat la primera fase de la Champions amb una nova golejada (4 - 0), amb gols de Pedro (2), Sergi Roberto i Montoya. Un partit que ha resultat ser molt millor del que es podia esperar a priori.

Per començar, el partit d'avui confirma allò que ja havia escrit en aquest blog fa uns quants mesos: El relleu sembla garantit. Més enllà de Cuenca, que comença a ser el jugador revelació de la temporada en el Barça, em quedo amb d'altres que avui també han destacat, com ara Sergi Roberto o Montoya. En el cas del segon, a més, en una posició que a dia d'avui, la de lateral dret, sembla quasi impossible trobar un relleu que pugui igualar les prestacions de Dani Alves. Sembla que si tot segueix en el camí que va, ben aviat veurem un onze tituar amb jugadors del planter i no per jugar, justament, un partit de costellada, sinó competint per guanyar tots els títols en joc.

De moment, i a manca dels partits de demà, Zenit, O. Marsella i B. Leverkusen apunten a possibles rivals a vuitens. Però ara mateix, el que no interessa és la Champions, sinó el clàssic de dissabte ...

diumenge, 4 de desembre de 2011

Una maneta abans del clàssic

Foto: ara.cat
Un altre 5 - 0. Amb el d'ahir en van 4 a la Lliga (i un a la Champions), i 15 des que Guardiola és entrenador del Barça. I una altra dada; el parcial al Camp Nou en aquesta Lliga és de 39 - 0. Això de les golejades és un costum que només se sabrà valorar el dia que les coses no vagin tant bé. 

Del partit d'ahir, em quedo amb Iniesta, possiblement el jugador més en forma en aquests moments. Serà una gran notícia que pugui jugar el clàssic al Bernabéu. La seva situació entre línies, afegida a la de Messi o Cesc, genera situacions com la del primer gol d'ahir (per cert, és el tercer gol aquesta temporada amb assistència de taló). Aquests tres jugadors més Xavi, un possible mig del camp pel partit que ve.

Ara, amb el partit pel mig davant el Bate de Champions, hi haurà temps per preparar el clàssic de dissabte que ve, que es presenta bastant determinant. Un empat o derrota significaria que el Barça ja no dependria d'ell mateix per guanyar la Lliga (el Madrid és líder amb tres punts d'avantatge i un partit menys), mentre que una victòria el situaria líder, a manca d'un partit del Madrid (la diferència en el GA general d'ambdós equips és només d'un gol ara mateix).

dimarts, 29 de novembre de 2011

El futbol és així

Foto: ara.cat
No hi ha res millor que tirar mà d'un tòpic com el que menciono en el títol per explicar el partit d'avui; El Rayo ha jugat notablement millor que el Getafe i se n'ha endut 4. O bé, el Barça va jugar millor el dia del Sevilla a casa o a San Mamés i no va poder guanyar. Qualsevol de les dues opcions és vàlida.

Dic això perque la primera mitja hora del Rayo al Camp Nou ha estat força bona i ha generat, a llarg del partit, més d'una oportunitat per haver trencat aquest raxta que porta el Barça en els partits de Lliga a casa: 34 - 0.

Del partit d'avui el millor és el resultat, i més venint d'on es venia. Un resultat que anirà molt bé, també, si es combina amb una nova victòria en el partit a casa davant el Llevant del proper dissabte. Un altre aspecte positiu del partit d'avui és la distribució dels gols: 2 d'Alexis, 1 de Villa i 1 de Messi. Aquest, el de la distribució dels gols de l'equip, també sembla un aspecte negatiu a l'hora d'explicar la situació del Barça a la Lliga (que si depén massa de l'efectivitat de Messi, que si Villa no està bé ...), quan potser el que no és normal és que Messi dugui la xifra que duu a aquestes alçades de la temporada (amb el gol d'avui es queda a només 1 gol del seu rècord personal a la Lliga en els partits a casa, quan encara no hem arribar ni al final de la primera volta...). Per tant, tot depén de la lectura interessada que se li donin a les xifres.

diumenge, 27 de novembre de 2011

Els petits detalls

La Lliga comença a pintar molt negre després de la derrota ahir a Getafe. I dic això no tant perque la distància sigui insalvable, sinó perque l'equip que va pel davant, el Madrid, no fa pinta de perdre massa punts aquesta temporada. Aquesta és al sensació que tinc a dia d'avui, ja veurem més endavant.

Foto: ara.cat
Del partit d'ahir, em va sorpendre com de ràpid se li va acabar l'energia a l'equip. Després d'un bon inici de partit, amb molt pressió a dat i generant alguna oportunitat (rematada de Villa al minut 2), l'equip es va anar diluïnt a poc a poc, sense que des de la banqueta pogués sortir cap recanvi per fer girar la dinàmica del partit. En canvi, el Getafe, en la seva primera rematada clara en la segona part va acabar fent gol. Ahir, vist el vist, el més just hauria estat un empat. D'aquesta manera, el saldo dels partits fora de casa en Lliga queda així: 2 victòries (i molt ajustades, per 0 -1 en ambdós casos), tres empats i una derrota. 9 de 18 punts possibles, massa poc per poder guanyar la Lliga.

I un altre aspecte que per mi està sent clau respecte de la temporada passada: En partits on el marcador és ajustat, a diferència de la temporada passada, aquest any no es guanyen. El cas més clar d'això que dic és el dia del Sevilla a casa, amb un 0 - 0 després d'un bon partit del Barça i fallant un penal a l'últim minut.

Sigui com sigui, el que queda clar després de la jornada d'ahir és que si l'equip vol seguir aspirant a guanyar "La quarta" no pot perdre en el clàssic. Els números de Guardiola al Bernabéu són espectaculars, però cal recordar que al Bernabéu el més habitual és no guanyar .... serà la primera final de la temporada. I al Barça de Guardiola les finals se li donen molt bé.

dimecres, 23 de novembre de 2011

Aquelles victòries que imaginava de petit

Foto: elperiodico.cat
Gran victòria en un no gran partit del Barça. Aquesta és la sensació que he tingut en el partit d'avui, on el Barça no ha fet un dels seus millors partits d'aquesta temporada, però s'ha acabat emportant una victòria d'un camp on només hi ha guanyat 4 vegades, 3 contra el Milan (comptant la d'avui) i 1 contra l'Inter. L'altra gran notícia del resultat d'avui és que l'equip ja està classificat com a primer de grup mancant una jornada per concloure aquesta lligueta, fet que li permetrà jugar el partit de tonada de vuitens a casa. I, a més, poder donar descans a alguna jugadors en la setmana prèvia al clàssic. Una excel·lent notícia. 

Per què no ha estat un gran partit del Barça? Doncs potser la resposta la trobo en dos jugadors que faltaven que, sota el meu punt de vista, són insustituïbles: Alves i Iniesta. Sobretot Alves és el que no té substitut en aquest equip. Avui s'ha vist clarament, tot i que Puyol penso que encara se n'ha sortit prou bé. Jugar amb una defensa de tres ja és prou arriscat i, si les peces no acaben d'encaixar, pots acabar patint molt, com així ha estat, sobretot, en els primers 20 minuts del partit, on la majoria de jugades d'atac del Milan han caigut per la banda dreta del Barça.

Per acabar, m'ha agradat molt Alexis, tot i només jugar els darrers 15 minuts. L'actitud que ha tingut en l'estona que ha estat al camp ha estat molt positiva, pressionant i provocant faltes en el tram final del partit. La mala sot de la lesió no ens ha permés veure'l jugar més en aquest equip, però un té la sensació que, a mida que jugui, agafarà un major protagonisme, segurament per davant d'altres (Villa i Pedro).

diumenge, 20 de novembre de 2011

Golejada antivirus

Foto: sport.es
Bona victòria ahir davant el Saragossa, 4 - 0 amb gols de Piqué, Messi, Puyol i Villa. Tot i això, el Barça segueix a tres punts del Madrid, que va guanyar 2-3 a Mestalla.

Molt se n'havia parlat aquesta setmana (des dels mitjans de comunicació i, sobretot, des dels de Madrid) de si Messi necessitava descansar, donat el llarg viatge de tornada després del partit amb la selecció d'Argentina. Al final, va acabar jugant els 90' i fent un gol i amb 15 a la Lliga, continua sent-ne el màxim golejador. En el global de la temporada en duu 24 en 18 partits, amb un promig d' 1,33 gols per partit. Aquesta és l'explicació de tanta insistència per a que no jugui ...

Del partit d'ahir, la notícia va estar a l'eix de la defensa on van tornar a jugar plegats Piqué i Puyol. Tinc la sensació, però, que poques vegades més els veurem jugar junts, ja que Mascherano apunta a titular per davant de Puyol en els partits clau. Per exemple, aquest dimecres davant el Milan. En el retorn d'aquesta parella de centrals, a més, es va donar la curiosa coincidència que van tornar a marcar tots dos, fet que passava des del 2 de maig de 2009, el dia del 2 - 6 al Bernabéu. 

I seguint amb el Bernabéu, tot apunta, després dels resultats d'ahir, que el clàssic al Bernabéu serà determinant, sempre i quan el Madrid no es deixi algun punt pel camí, fet que ara com ara no sembla viable. 

dimecres, 16 de novembre de 2011

Camí del clàssic

Des de fa uns dies que ja hi ha data i hora pel tercer clàssic de la temporada: Dissabte 10 de desembre, a les 22h. Fins aquell dia, el Barça jugarà quatre partits de Lliga, un més que el Madrid, ja que el Barça avança el seu partit de la jornada 17 (contra el Rayo al Camp Nou) per jugar-lo el dia 29 de novembre.

I com hi arriben tots dos equips a aquest partit? Doncs en el cas del Madrid, l'anàlisi és el mateix de la temporada passada, amb un Madrid per davant del Barça a la classificació (aleshores amb 1 punt d'avantatge, ara mateix en són tres) i jugant, teòricament, millor respecte de la temporada anterior. O almenys aquesta és l'opinió generalitzada. Tots dos han jugat dos partits contra equips que, actualment, ocupen llocs europeus a la classificació: El Madrid amb el Llevant (derrota) i el Màlaga (victòria) i el Barça amb el València (empat) i el Sevilla (empat). Fins el dia del clàssic aquesta igualtat (partits contra equips de la zona alta de la classificació) es mantindrà, ja que el Madrid jugarà contra València a Mestalla i el Barça rebrà el Llevant (és obvi, però, que no és el mateix jugar al camp del València que fer-ho a casa amb el Llevant ... a priori).

El que si és una diferència important respecte de la situació de la temporada passada és que aquest primer clàssic (a la Lliga) es juga al Bernabéu, un camp on, a priori, el més normal és no guanyar ... encara que al Guardiola entrenador se li dóna força bé: 3 victòries (dues a la Lliga, i una a les semis de la darrera Champions) i dos empats (en el partit de Lliga de la temporada passada i en l'anada de la Supercopa d'Espanya d'aquesta temporada). És a dir, 5 visites consecutives sense perdre, amb 13 gols a favor i 5 en contra. Al·lucinant. De fet, dels 11 clàssics que ha jugat el Barça contra el Madrid amb Guardiola d'entrenador només es comptabilitza una derrota, la de la final de la Copa del Rei de l'any passat (i a la prórroga, per tant, a 90 minuts, Guardiola no ha perdut mai amb el Madrid).

Tot aquesta anàlisi és a quasi un mes vista, i pel mig hi ha partits que poden condicionar alguns dels aspectes comentats. El que si tinc claríssim, tal i com va passar fa un parell de temporades, és que el resultat directe dels dos clàssics determinarà el proper campió de Lliga.   

divendres, 11 de novembre de 2011

La importància del gest

Foto: elperiodico.cat
Del partit de Copa em quedo amb l'actitud, més enllà del resultat (que és bo) o del joc desplegat. De fet, això de l'actitud ja es va poder comprovar en el partit de diumenge a San Mamés, on l'equip quasi no va celebrar el gol de l'empat i va anar a per la victòria. Però és que dimecres, davant un Segona B i amb el marcador a favor, i amb la segona part molt avançada, l'equip va seguir pressionant a dalt com si anessin darrera en el marcador ... De fet, fan alló que sempre se li havia exigit al Barça, però que fins l'arribada de Guardiola no ho havíem vist mai d'una manera tan clara; sortir a jugar tots els partits amb la mateixa intensitat. Ja sabem que històricament no sempre ha sigut així i, més d'una vegada, l'equip s'ha endut alguna sorpresa desagradable (Figueres o Novelda no estan molt lluny d'això que comento).

Ara, amb la nova aturada per compromisos de les seleccions, l'equip es començarà a preparar per encarar un tram final d'any en que tocarà clàssic i mundialet de clubs. Potser, en un mes tan sols, el lleuger pessimisme que envolta l'euip, arran de la distància que ha agafat el Madrid a la Lliga, s'acaba convertint en una eufòria sobtada. Allò de la barca ...

diumenge, 6 de novembre de 2011

Un gran partit de futbol

Foto: as.com
Dels millors partits que he vist en els últims temps. I opinaria el mateix si s'hagués perdut. De fet, penso que el Barça mereixia guanyar, tot i que ha estat a punt de perdre. Al final, empat a 2, amb gols de Cesc i Messi.

El partit ha tingut de tot. Per començar, una pluja inistent que li donava cert punt d'èpica, sobretot a la segona part, quan el camp ja no podia tragar més aigua. El Barça ha començat molt bé, pressionant a dalt i generant les seves oportunitats, amb un Adriano, de nou, ocupant posiscions davanteres (l'equip només ha sortit amb un davanter nat d'inici, Messi). De fet, ell ha tingut una de les oportunitats més clares d'avui, en el 3'. Però ha estat l'Ath. Bilbao el primer en marcar, en la seva segona rematada a porta. Per sort, Abidal s'ha tret una de les millors centrades que li recordo (ell i  qualsevol jugador del Barça) i Cesc ha pogut empatar ràpidament.

De la segona part, destaco un moment que per mi ha estat clau i que podria haver donat un altre signe al partit: En el 50', Iniesta ha tingut una bona opció d'avançar l'equip, però ha triat, per mi, la pitjor opció, en una vaselina que se li ha quedat curta. Els últims 10 minuts (més afegit) han estat per emmarcar: Després del gol de l'Ath de Bilbao, en una jugada de molt mala sort del Barça (es pot dir que se'l fa Piqué en pròpia porta), el Barça ha arribat a rematar 4 vegades a porteria, totes elles grans ocasions, inclós el gol de Messi.

Per a molts, el partit d'avui serà analitzat en clau de classificació, i on hi ha un gran partit de futbol,  s'hi veurà que el Madrid se situa a tres punts de distància. Cadascú que faci el que vulgui, però no serà per l'empat d'avui (Anoeta si que en seria un exemple de deixar escapar un partit guanyat) que el Madrdid està una mica més lluny.

dimarts, 1 de novembre de 2011

Nit de rècords i descobriments

Foto: ara.cat
El Barça ja està classificat pels vuitens de final de la Lliga de Campions, després de guanyar 0 - 4 a Praga, amb hat-trick de Messi i Cesc. A més, aquest resultat combinat amb l'empat del Milan amb el Bate Borisov fa que lideri en solitari el grup, i una victòria al camp del Milan asseguraria el primer lloc a manca d'una jornada pel final de la Lligueta. El resultat d'aquest partit, pel meu gust, és exagerat: El Viktòria Pilsen li ha jugat prou bé al Barça a la primera part i bona part de la segona, tot i jugar amb un home menys des del minut 21. Però del partit d'avui en quedaran els rècords ...

Amb el d'avui, Guardiola suma 200 partits de competició oficial com a entrenador del primer equip (en tres temporades i el que portem d'aquesta). Els números: 144 guanyats (72%), 39 empats i 17 derrotes, 500 gols a favor i 143 en contra.

Amb el hat-trick d'avui (el segon consecutiu) Messi suma 202 gols en competició ofcial amb el Barça. El gol 100 el va fer no fa ni dos anys!

Amb el partit d'avui, Valdés suma 877 minuts sense encaixar un gol, superant l'anterior rècord del club, de  Miguel Reina en la temporada 1972 - 1973.

Però concloure l'entrada d'avui sense parlar d'Isaac Cuenca seria un error. De fet, no seria cap bestiesa dir que ha estat un dels millors del partit, buscant l'u contra u sovint i fent bones centrades, fet força inhabitual a l'equip. Veurem si té continuïtat, i més ara que ha tornat Alexis, però tot i això, a l'equip no li anirà gens malament tenir més "fons d'armari".

diumenge, 30 d’octubre de 2011

El fons i la forma


Foto: elperiodico.cat
Bé, sembla que la crisis ja s'ha acabat; victòria per 5 - 0, amb hat trick de Messi. Els altres dos gols han estat d'Isaac Cuenca (que s'estrena amb el primer equip) i Alves, en un gran gol. És la tercera maneta d'aquesta temporada en Lliga, i la quarta de la temporada (només portem dos mesos i mig de temporada ...). El partit poca història ha tingut des que Messi ha fet el primer gol (de penal) i, acte seguit, n'ha fet dos en les dues següents oportunitats que ha tingut. És a dir, Messi duia 0 gols en les últimes 18 rematades a porteria (en els últims tres partits) i , de cop, n'ha fet 3 de seguits en les 3 rematades següents. El millor del món també té ratxes.

Si un es queda amb el resultat del partit d'avui només pot pensar que el Barça venia d'una mala ratxa de joc (que no de resultats) i que aquesta avui ha finalitzat. Però no hi estic d'acord. L'equip va fer un bon partit contra el Viktoria Pilzen, va fer un gran partit contra el Sevilla (i encara millor va estar Javi Varas) i un de regular (en especial, una fluixa segona part sense que perillés el resutat) contra el Granada. I avui? Jo crec que, analitzant el joc, l'equip no ha jugat millor que el dia del Sevilla. Ras i curt. També és just assenyalar que el Sevilla és millor equip que el Mallorca i que, aquell dia, el Barça va sortir d'inici amb Xavi, Iniesta i Messi, mentre que avui, aquests dos últims no han jugat ni un minut. I sense aquests dos últims, l'equip és difícil que jugui millor que tenint-los sobre el camp. Lógica pura.

I per acabar, no em vull deixar Valdés, ara que s'ha filtrat la llista de 50 preseleccionats per a la Pilota d'or 2011 i en la que ell no hi consta: Valdés (i l'equip) duu 787 minuts sense encaixar un gol i està a 37 del rècord del club. Tan mirar al davant i resultat que darrera ja fa anys que tenim també el millor.

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Victòria a la italiana

Foto: ara.cat
Fa anys, posem finals anys 80 i principis dels 90, sempre em preguntava com s'ho feien els equips italians per guanyar sempre, juguessin bé o malament. El paradigma segurament era el Milan de Capello o la selecció italiana. La resposta és senzilla: Podien jugar millor o pitjor, però eren molt competitius. Jo crec que Guardiola va entendre molt bé aquest concepte en la seva estada en terres italianes i ho aplica en un moment molt concret del joc: La pressió a l'equip rival. Avui, una nova mostra en un partit que no passarà a la història (victòria a Granada per 0 - 1, amb gol de Xavi). La pressió exercida en molts moments del partit no ha permés al Granada ni tan sols arribar a fer tres passades seguides (afirmació, aquesta, feta pel seu propi entrenador al finalitzar el partit).

Tothom parlarà, segurament, de la manca de punteria a dalt, de si Messi no està bé o si l'equip ha perdut gol, però pocs veuran que avui el Granada no ha xutat ni una sola vegada a porta (se'm fa difícil pensar en la darrera vegada que això ha passat en un partit del Barça) o que Valdés duu 697 minuts sense encaixar un gol. Si tot això no fos així, l'equip no hauria arribat fins on ha arribat.

Ara bé, dit tot això, caldrà millorar un aspecte que, fins fa deu dies, era immillorable (inici golejador de temporada): L'equip ha minvat els seus registres (3 gols en els últims 3 partits). De moment no està suposant un gran problema i vénen partits per millorar-ho (Mallorca i Viktoria Pilzen). Per tant, pocs motius per l'alarmisme.  

diumenge, 23 d’octubre de 2011

Llei de Murphy

Foto: sport.es
Ja és casualitat que en la darrera entrada en el blog parlés de que antigament aquest tipus de partits no es guanyaven perquè justament passi en el següent partit ...

Sota el meu punt de vista, l'única cosa que li va faltar a l'equip ahir va ser punteria, ja que en la resta d'aspectes del joc va estar prou bé, sobretot a la segona part. A tall d'exemple: Valdés duu 607 minuts sense encaixar un gol, nou rècord personal (amb tres defenses teòrics d'inici i fent de central Mascherano ...). Però és clar, la punteria és clau en l'objectiu final, que és guanyar, i si aquest aspecte falla, es nota més que qualsevol altre. Ara bé, extreure conclusions més enllà d'això, em sembla ridícul. El Sevilla va aconseguir el que molts altres equips intenten però no se'n surten i, a més, el seu porter va tenir una actuació destacable, fet que també compta a l'hora que l'altre pugui tenir més o menys punteria. Seria bo, de tant en tant, no analitzar el joc només de forma unidireccional.

Sobre el penal fallat per Messi (o encert del porter Varas), poc a comentar. Només recordar, per si de cas (sobretot als "experts" que discuteixen si el penal està mal llençat), que no conec cap jugador en la història del futbol que no en fallés mai cap (parlo de llençadors habituals). Messi, tot i el penal fallat, continua sent el millor del món.
 

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Fa anys aquests partits no es guanyaven

Foto: ara.cat
És el que he pensat, sobretot quan el resultat era d'1 gol a zero i la pilota no hi havia manera que tornés a entrar. Al final, 2 - 0 i el Barça que té un peu i mig a vuitens de la Champions.

Dic això de que fa anys que aquests partits no es guanyaven, però en realitat no fa tant temps. Sense anar més lluny, l'any passat amb el Copenhaguen ja va costar molt o fa un parell de temporades amb el Rubin Kazan (partit, aquest, que és la darrera derrota en partit de la Lliga de Campions al Camp Nou). És obvi, tot i això, que la dinàmica ha canviat i avui, per molt pessimista que un pugui ser, pocs pensaven que l'equip avui no acabés guanyant el partit.

Un altre aspecte que ha millorat l'equip respecte de l'inici de temporada està en l'apartat defensiu; si en els primers sis partits oficials (dos de la Supercopa d'Espanya, el de la Supercopa d'Europa i les dues primeres jornades de Lliga) l'equip va encaixar 8 gols, en els següents 7 partits només n'ha encaixat 2, i ja en duu 5 de consecutius sense rebre'n cap. Un motiu més per estar tranquil quan hi ha el típic partit en que la pilota li costa d'entrar ...

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Virus Messi

Foto: elperiodico.cat
Corria el minut 11, i el partit pintava estrany, amb la lesió de Piqué encara present i amb un Racing que "plantava cara". Però ha aparegut Messi, en una jugada amb clara superioritat de jugadors del Racing, ha marcat l'1 - 0 i s'ha acabat el partit. i el debat del virus FIFA. De fet, encara n'ha marcat un altre, i situa les seves xifres anotadores en 16 gols en 12 partits aquesta temporada, al·lucinant.

El partit poca història ha tingut. Crec que el marcador final no ha reflexat la diferència abismal entre un i l'altre equip; el Barça ha rematat a porteria 17 vegades, per 3 del Racing de Santander. La bona notícia del partit d'avui, més enllà del resultat, és el fet d'haver recuperat un jugador com Iniesta, lesionat des del Milan. Quan en el camp coincidieixen Messi, Iniesta i Xavi (els tres millors jugadors del món, almenys, fins al mes de gener de l'any que ve), l'equip ja té molt guanyat.

El partit deixa un altra estadística que, com segueixi així, marcarà un rècord que serà molt difícil superar: En quatre jornades de Lliga, el Barça duu un parcial de 21 - 0, amb rivals de diferent categoria, com el Vila- Real, l'Atl.Madrid, l'Osasuna o el Racing. Poc més de 5 gols per partit. Brutal.

diumenge, 9 d’octubre de 2011

A dalt de tot

Foto: fcbarcelona.cat
L'altre dia escrivia sobre el fet que Messi havia igualat la xifra de gols en partits oficials de Kubala i que només li resten 41 per assolir els 235 de César. Ara, "el divertiment" consisteix en saber si  arribarà a aquesta xifra aquesta temporada o la que ve. Anem a fer una mica "el conte de la lletera" ...

Leo Messi ha marcat 14 gols en 11 partits oficials aquesta temporada. O sigui, un promig d'1,27 gols per partit (de moment, el seu millor promig golejador). Resten per jugar 32 partits de Lliga, 4 de Champions (més 7 de potencials), 2 de Copa del Rei (més 7 de potencials) i 1 del Mundialet de Clubs (més 1 de potencial). 39 partits (54 de potencials) per poder marcar 41 gols.

Des que Guardiola és entrenador del primer equip, Leo Messi promitja 53 partits jugats per temporada. Com que ja n'ha jugat 11, li resten 42 teòrics per jugar, en els que hauria de marcar 41 gols. És a dir, un promig de 0,98 gols per partit (lleugerament per sobre del rècord personal de la temporada passada, amb 0,96 per partit).

Tots aquests càlculs estan fets sota supòsits teòrics com que l'equip arribi el més lluy possible en totes les competiciones que juga i que les lesions respectin el jugador. Si això acaba sent així ... qui dubta que ho aconseguirà?

dimecres, 5 d’octubre de 2011

Futbol Club Polivalent

Crec recordar que va ser contra el Madrid (el dia del 2 - 6) en que Leo Messi va deixar la banda i se'n va anar al centre, a jugar de fals davanter centre. A partir d'aquell moment, i fins avui, el Pep Team ha anat innovant amb la ubicació dels jugadors en el camp, fins a arribar a situacions com la del dia del Vila-real (només hi havia un defensa "nat" d'inici, Abidal) o la del diumenge al Molinón, amb un nou cas que no era novetat: Adriano d'extrem esquerra. Dic que no era novetat perquè el dia del partit de tornada de la Supercopa d'Espanya, Guardiola ja el va ubicar en aquesta posició (entrant a la segona part), i el resultat va ser excel·lent: Va fer la jugada per a que Messi rematés el 3 - 2 definitiu.

Tot això em fa pensar, aleshores, en la conveniència (i insistència) del fitxatge de Cesc aquest estiu, ja que resumeix bona part d'aquesta característica identitària de l'equip, la polivalència. Mascherano reconvertit a central, igual que Busquets o Villa "caient a la banda" en serien d'altres exemples recents. I estic segur que veurem més casos, ja que Guardiola no veig que sigui un entrenador d'idees fixes. De fet, crec que aquesta insistència en la polivalència dels jugadors és la millor resposta a molts dels equips que ja creuen cóm jugar-li al Barça.

dijous, 29 de setembre de 2011

Igualar Kubala

L'altre dia em vaig fixar que encara no n'havia parlat d'ell. I em sembla un greu error, però vaja, el fet d'opinar sovint del darrer partit ha provocat que poques vegades hagi mirat enrera.

Ahir Messi va igualar el nombre de gols (194) en partits oficials de Kubala, amb la "petita" diferència que Messi ho ha aconseguit en 7 temporades (i el poc que portem d'aquesta), mentre que Ladislao Kubala ho va fer en 12 temporades. El matís parla clarament a favor de Messi, però no desprestigia el que va aconseguir Kubala en el seu moment. De fet, han hagut de passar 50 anys perquè algun jugador del Barça assolís la mateixa xifra de gols.

Ara la qüestió és saber quan asollirà la xifra de César (un altre mite del que no n'he parlat ...), si aquesta temporada o la que ve. Jo apostaria, pel ritme de gols marcats, que ho assolirà en aquesta (n'ha de marcar 41 per arribar als 235). Però quasi que m'és igual. Deixo per un altre dia on deixarà Leo Messi el sostre de gols en partits oficials.

dimecres, 28 de setembre de 2011

Amb tu o contra tu

Així és el Barça. El primer cop que vaig escoltar una història de guerra interna suïcida a Can Barça es remunta a finals dels anys 50, quan va aparèixer un nou crack, Luís Suárez, que semblava que podria fer ombra a un que ja estava de tornada, Kubala. Amb l'aparició del, fins a data d'avui, únic jugador espanyol que ha estat Pilota d'Or, es produïa una de les primeres grans divisions en el Barcelonisme; els Kubalistes i els Suaristes. Finalment, Suárez va marxar a l'Inter de Milà, on guanyaria dues Copes d'Europa, mentre que el Barça va trigar 14 anys en tornar a guanyar la Lliga ...

La última sembla que la tenim ara, tot i el gran moment que viu el club. Dissabte passat, en acabar el partit de Lliga davant l'Atl.Madrid, Pep Guardiola en roda de premsa es lamentava de la situació generada pel club amb l'anterior junta (per la demanda interposada), i valorava la bona gestió feta, agafant les regnes del club venint d'on venia l'any 2003. Aquestes declaracions sembla que no han sentat bé en alguns sectors del barcelonisme que fan seguidisme a l'actual junta directiva sempre que convingui. Oi que quan en Pep va posicionar-se clarament a favor de Qatar no hi va haver cap crítica ni lament, ni queixa en si això era una qüestió que havia de tractar l'entrenador del primer equip? Hi ha més d'un mitjà de comunicació que intenta generar opinió (si, ja sé que no és cap novetat, passa en tots els àmbits ...) en la direcció que més interessa a la junta de Sandro Rosell, no cal ser gaire espavilat per veure-ho.

El que va dir el Pep en aquella roda de premsa és, exactament, el mateix que penso jo. I no crec que sigui l'únic, encara que guanyés les eleccions per golejada. Laporta va fer coses bones i dolentes, com tothom en aquesta vida. Però la història no es pot canviar, afortunadament:  4 Lligues, dues Champions, i el sextet de 2009 (entre altres fites) el converteixen en el millor president de la història fins al moment. O el president del millor Barça de la història.  Per tant, ja n'hi ha prou dels "ismes" a Can Barça. L'autèntic mal endèmic d'aquest club i que es podria arribar a carregar el millor moment de la història del club. I això segur que no li interessa a l'actual junta directiva, oi?

diumenge, 25 de setembre de 2011

Perdent la perspectiva

Foto: sport.es
Semblava, a priori, un partit més complicat del que va acabar sent. No tant pel Barça, que segueix creixent, sinó pel rival, l'Atl. Madrid, que ha començat prou bé aquesta Lliga. Però amb mitja hora el partit ja estava resolt. Al final, 5 - 0, amb hat trick de Messi, que ja porta 8 gols a la Lliga i ja està només a dos de Kubala, el segon màxim golejador de la història del Barça.

Si en el darrer post parlava dels gols en contra, avui em quedo amb la dada dels gols a favor, perque s'escapa "de lo normal": En 5 jornades de Lliga, el Barça ha marcat 22 gols, dels quals, 18 en els partits de casa. Una mitjana de 6 gols per partit! (amb rivals com el Vila-real i l'Atl.Madrid).

No sé finalment on es quedarà la xifra final, tot fa pensar que per sota de l'actual, però aquestes dades comencen a ser habituals en el Pep Team. I això, en realitat, de nornal no en té res.

dijous, 22 de setembre de 2011

Intervenir en el joc

Cap al minut 5 de la segona part vaig tenir la sensació que el Barça no tenia res a fer en el partit d'ahir. El València, ben posicionat, tot i no arribar amb el perill de la primera part tenia la situació més o menys controlada. És en aquest  punt quan es pot veure l'autèntica capacitat d'un entrenador; intervenint en el joc. I ahir el Pep ho va fer de dues maneres, amb els canvis i amb el canvi tàctic.

Tothom s'ha quedat en l'errada tàctica de sortir amb tres defenses d'inici, però poc he llegit o escoltat de l'encert de canviar la dinàmica d'un partit que tenia molt mala pinta. Bon exemple d'això que comento és un fet poc habitual en els partits del Barça (des que Guardiola n'és l'entrenador): al minut 65 ja s'havien fet els tres canvis. Els canvis (un tema molt comentat la temporada passada el de no disposar de recanvis per fer canviar el rumb del partit) va servir per girar la dinàmica d'un partit que feia més pinta de derrota que de victòria. I va girar tant que quasi es guanya!

Ara bé, està clar que en aquest inici de temporada la defensa és un tema a treballar, donat l'elevat nombre de gols en contra a aquestes alçades de la temporada (4 gols en 4 partits de Lliga, 10 en els 8 partits oficials jugats fins ara). Quan aquest punt s'arregli possiblement ja podrem dir que l'equip haurà acabat la pretemporada.

diumenge, 18 de setembre de 2011

La barca

Foto: ara.cat
Ja està, una jornada de Lliga d'aquelles que somia qualsevol culé; victòria amb golejada (8 - 0 davant l'Osasuna) combinat amb una derrota del Madrid al camp del Llevant (1 - 0). S'ha acabat la crisi (n'hi havia?) i ja som els millors del món. Què típicament culé ...

Del partit d'ahir, no canvio massa el que vaig opinar en la darrera entrada, l'equip segueix en fase creixent. La diferència amb el partit d'Anoeta, possiblement, va ser el tercer gol, però això és un parlar per parlar. El que si crec és que l'equip va jugar millor que el dia del Milan, si bé l'Osasuna no és comparable a l'equip italià. Ahir, de nou, el 3 - 4 - 3 va tornar a donar bons resultats i ja em pregunto si aquest sistema es seguirà veient en tots els partits de Lliga a casa (inclós el Madrid). 

Ara, hi ha doble jornada de Lliga aquesta setmana, primer visita a Mestalla i després toca rebre l'Atl. Madrid. Possiblement en aquests dos propers partits sabrem si l'equip ja està de temporada de forma definitiva o segueix en fase de pretemporada.

dimecres, 14 de setembre de 2011

El Barça segueix de pretemporada

Foto: elperiodico.cat
No és un títol irònic, simplement penso que reflecteix, en certa manera, el que va passar ahir. També podríem titular allò de tancar el partit, que en algun post de la temporada passada també n'havia parlat. Però penso que aquest cop preval el fet que l'equip físicament no està a punt.

Ja sé que molts van pensar que després de la golejada davant el Vila-real la cosa es tornava a situar en el mateix punt de la temporada passada, però l'equip, en dos partits, ha demostrat que encara li queda una mica per arribar a un punt òptim. Físic i mental. Un bon exemple d'això que comento: L'estadística servida durant la retransmissió de Tv3 oferia dades en que el Barça havia rematat a porteria fins a quatre vegades més que el Milan durant el partit ... quina rematada recordeu que sigui una ocasió claríssima de gol? El xut al pal de Messi en un llençament de falta i poc més. Hi va haver més rematades a porteria, si, però moltes d'elles intrascendents.

És obvi que el resultat no és dolent. El grup és assequible (els altres dos rivals són d'un nivell, a priori, clarament inferior) i no descarto que el propi Milan punxi en algun d'aquests partits, ja que penso que no és l'equip que va ser en el seu moment. El problema no és tan aquest (de resultats) sinó en posar-se a punt per no perdre punts o partits que, més endavant, puguin no ser recuperables.

diumenge, 11 de setembre de 2011

Un empat que pot anar bé

Foto: sport.es
Al Barça li continuen provant malament les aturades per compromisos de les seleccions. Ahir, en un partit que semblava que acabaria amb golejada, va acabar deixant-se empatar, en una versió semblant del mateix partit jugat l'any passat a Anoeta (derrota per 2 -1). Aquest cop, però, s'ha sumat un punt més que l'any passat a aquestes alçades de la Lliga (després de la derrota per 0 - 2 a casa amb l'Hércules). El temps dirà si  la pèrdua d'aquests punts és rellevant o no.

Penso, però, que aquest empat pot anar molt bé, sobretot de cara a l'estrena de la Champions del proper dimarts i pels propers partits. En uns dies en que només s'ha parlat de si la lliga és cosa de dos (el típic debat absurd que es genera per la manca de competició), la punxada d'ahir pot servir per tornar posar peus a terra. I no ho dic per l'equip, sinó per l'entorn.

dilluns, 5 de setembre de 2011

Guanyar dues Champions seguides

Ara que estem uns dies sense futbol (de clubs) és un bon moment per parlar de l'altre gran repte de la temporada (el de les quatre lligues seguides del Dream Team ja el vaig comentar en el seu moment): Guanyar dues Champions seguides. 

Per molts, possiblement la majoria, aquest repte és més important que el de les quatre lligues seguides del Dream Team. Tant és. El que vull explicar en aquesta entrada és la dificultat de guanyar aquesta competició dos cops seguits.

De fet, la Champions com a tal no l'ha guanyada mai cap equip dos cops seguits, si bé es dóna el gran Milan d'Arrigo Sacchi com el darrer equip en assolir aquest repte (temporades 1988 - 1989 i 1989 - 1990).

Des d'aleshores, el Milan (de la temporada 1992 - 1993 a la temporada 1994 - 1995), la Juventus (de la temporada 1995 - 1996 a la temporada 1997 - 1998) són els dos únics equips que han aconseguit arribar tres cops seguits a la final, si bé només en varen guanyar una. Altres equips com l'Ajax, Valencia.i Manchester United han aconseguit arribar dos cops seguits a la final (en el cas del València,  però, va perdre totes dues finals). Per tant, només cinc equips han aconseguit repetir presència en una final i cap d'ells ha aconseguit repetir victòria. Un repte més pel Pep Team!

dilluns, 29 d’agost de 2011

El millor del partit? Guardiola

Foto: ara.cat
Si, ja sé que això no és possibe, que ha de ser un jugador de camp, però la lliçó tàctica de Guardiola en el partit d'avui és per emmarcar. El dia que més dificultats presentava el partit, sobretot per les nombroses baixes en defensa (i també venint de la final de la Supercopa d'Europa), i resulta que és, sota el meu parer, un dels millors partits del Pep Team. I recuperant un clàssic: El 3-4-3.

El Barça ha sortit d'inici amb només un defensa teòric, Abidal, i dos migcampistes reconvertits a defensa, Mascherano i Busquets. Amb aquesta defensa, un dels millors equips de la Lliga espanyola en prou feines ha rematat un cop a porteria. A la mitja, Thiago i Cesc han compartit titularitat, trencant el mite que tots dos jugadors són incompatibles ...I al davant, Pedro comença a agafar la forma i Alexis fa molt bona pinta. De Messi segurament no cal dir res més (dos gols i una assistència).

I per acabar, el 3-4-3 no està acabat. Avui ha estat una gran demostració que els estils els acaben fent bons o dolents els jugadors. I els que té ara el Barça són, possiblement, els millors que ha tingut mai. Així que, una maneta per començar el repte de la Quarta.

diumenge, 28 d’agost de 2011

Inèrcia guanyadora

Foto: sport.es
Amb els tres últims partits del Barça, els dos de la Supercopa d'Espanya amb el Madrid i el de la Supercopa d'Europa amb l'Oporto, allò que sempre havia vist en altres grans equips (guanyar sense  jugar bé o sense ser el millor) ara li passa al Barça. I ja m'agrada!

I bona culpa de que això passi la té Messi. Quan tens el millor jugador del món en el teu equip, no cal fer un gran partit per acabar guanyant. En aquests tres partits, Messi ha fet 4 gols i ha participat en els altres 3 (hi compto el de Villa en el Bernabéu). És a dir, ha estat present en els set gols de l'equip i amb uns quants dies menys d'entrenament respecte de la resta de companys. Crec que parlar de si és un dels grans de la història  del futbol és més que evident. El tema està en veure on situarà el sostre, tenint en compte que només té 24 anys.

dijous, 18 d’agost de 2011

L'onzena del Pep

Foto: sport.es
El Pep ja té el seu primer títol d'aquesta temporada, després de guanyar ahir la Supercopa d'Espanya davant el Madrid (3 -2). Un gol de Messi (duu, en prou feines, una setmana entrenant amb l'equip) en el tram final del partit va decidir un partit força igualat.

La sensació que em queda d'aquests dos clàssics és que el Madrid li ha sapigut jugar al Barça. Serà perque han arribat en millor forma o pel que sigui, però durant moltes fases del joc, tant en el partit d'anada com en el de tornada, el Madrid ha tingut la seves millors fases de joc davant el Barça de les últimes tres temporades. Potser aquest és un motiu que encara dóna més mérit al títol aconseguit.

Del partit d'ahir, tothom opinarà i escriurà que Messi va ser decisiu. Però per mi, per gran partit, el d'Alves i Mascherano, que van saber aguantar l'envestida del Madrid a la segona part. Quin gran fitxatge el del Jefecito!

Amb aquest títol, el Pep Team ja en suma tants (11) com el Dream Team, amb la meitat de temps. Ja sé que les comparacions sovint no són justes, però sembla obvi que aquest és el millor equip de la història del club.

dilluns, 15 d’agost de 2011

La maneta de Guardiola al Bernabéu

Foto: sport.es
Cinc partits al Bernabéu, tres victòries i dos empats, aquest últim que pot valer un títol. Però jo, del partit d'ahir, em quedo amb l'efectivitat de l'equip, sobretot a la primera part, en que va marcar dos gols en les dues úniques ocasions que va generar. Ara, resta el partit de tornada al Camp Nou, i el Barça el jugarà amb l'avantatge del valor doble dels gols en camp contrari.

Ara bé, resulta obvi que l'equip necessita créixer més. Va ser superat, de forma clara, pel Madrid en la primera mitja hora de partit, temps en el que ni tans sols va generar cap jugada de perill.  Ahir, el Barça, va gaudir d'aquella "bona sort" que, des d'un punt de vista culé, assignem als equips que, jugant contra el Barça, marquen en la primera opció que tenen sense haver fer res de l'altre món (suposadament).

D'altra banda, avui ja s'ha fet oficial el fixtatge de Cesc Fàbregas pel Barça. Així, el Barça completa una de les millors plantilles de la seva història, encara que curta d'efectius ...

dimecres, 10 d’agost de 2011

Els de l'altre triplet

Foto: lavanguardia.cat
De la final de la Copa Catalunya (derrota per 3 - 0 davant l'Espanyol) em quedo amb alguns jugadors "que fan molt bona pinta". Molts d'ells són del Juvenil, equip que la temporada passada va aconseguir el triplet en la seva categoria.

Gerard Deulofeu. Ja n'havia parlat en alguna entrada anterior. Amb ell, he tornat a veure l'extrem "de tota la vida": Enganxat a la banda, molt ràpid en l'u contra u i xut. Pensar ràpid en algun jugador amb aquestes característiques en el primer equip en els últims anys es fa difícil (potser Alexis en seria el cas més semblant). Amb només 17 anys, aquest any no em sorpendria veure'l algun cop més amb el primer equip.

Grimaldo. Amb només 15 anys, ha estat el tercer jugador més jove en debutar en el primer equip. Defensa lateral, va demostrar tenir una tècnica impressionant i en prou feines es va notar que era el primer cop que jugava amb el primer equip. Estic convençut que en sentirem a parlar d'aquest jugador.

Espinosa. També forma part del juvenil del triplet. Interior, molt tècnic, ahir va ser un dels millors de l'equip a la primera part (va ser substituït al descans).

N'hi va haver més que també em van agradar, com ara Sergi Gómez, Isaac Cuenca o Carmona. Són bones notícies pel Barça del futur, per mantenir aquesta filosofia de joc que tan bons resultats està donant.

diumenge, 7 d’agost de 2011

Una setmana pel primer clàssic

Foto: elperiodico.cat
Ahir el Barça va tancar la gira americana amb la primera victòria, 2 - 0 amb gols de Villa i Keita.

D'aquesta manera, el Barça tanca la primera part de la pretemporada amb un balanç de dues victòries, dos empats i dues derrotes, 8 gols a favor i 8 gols en contra i amb Thiago com a màxim golejador, amb 4 gols.

Ara, tan sols resta esperar el primer clàssic amb el Madrid (amb el permís de la Copa Catalunya, que es jugarà amb majoria de jugadros del B) i resoldre el dubte de si l'equip ja està a punt. La novetat per demà és que s'incorporen els jugadors que han jugat la copa Amèrica, però per contra, molts internacionals tenen partits amistosos aquesta setmana amb les seves seleccions, un nou contratemps en una pretemporada ja de per si prou densa.

dijous, 4 d’agost de 2011

Perdre ara no és un problema

Foto: sport.es
Avui ho pensava, però m'he documentat amb l'ajuda de "les meves llibretes" i de google: la pretemporada 92-93, al camp del Mallorca, derrota per 5-0, en el torneig Ciutat de Mallorca. Era el Dream team i, igual que en aquesta temporada, el seu primer partit oficial era contra el Madrid, a la primera jornada de Lliga. Acabaria guanyant per 2 - 1. I també acabaria guanyant la seva tercera lliga consecutiva ...

Estic d'acord que les sensacions que està deixant l'equip amb els resultats que està obtenint aquesta pretemporada no són gaire engrescadors. Si a això li afegim que el primer partit oficial és l'anada de la Supercopa al camp del Madrid, el tema es converteix en neguit. Però cal ser objectius: L'equip porta dues setmanes i poc més d'entrenament, està jugant contra equips que porten més rodatge i, el més important, sense el total de la plantilla. Plantilla, no oblidem, que continua sent curta (3 entrades, Thiago, Fontàs i Alexis, per dues sortides, Bojan i Jefren).

Queden deu dies pel primer clàssic de l'any. Donem temps i pensem que, si anés malament, queda una segona oporunitat amb el partit de tornada. La temporada passada també va començar així i ja sabem com va acabar.

diumenge, 31 de juliol de 2011

Temps de proves

Foto: ara.cat
Ahir el Barça va pedre el seu primer partit de pretemporada. Va ser davant el Manchester United, per 2 - 1, amb gol de Thiago, que ja en porta 4 en els últims tres partits.

Probablement ahir el Barça es va trobar amb un equip molt més rodat (quinze dies més d'entrenament), però la veritat que el resultat és el de menys. Si és guanya, genial, i si no, també. Ara, la qüestió és provar coses. Per exemple, Guardiola està insistint amb Dos Santos de lateral dret. No sé si insistirà més, a mi no m'acaba de convèncer per un motiu: la velocitat. Ja sé que comparar qualsevol jugador amb Dani Alves és un problema, però aquesta característica sembla indispensable per a qualsevol que hagi d'ocupar aquesta posició. I no sé si només amb bona col·locació ho podria resoldre.

En canvi, Fontàs, en la posició de central, està progressant. Cal recordar que Fontàs no és central: Luís Enrique el va reconvertir, fa un parell de temporades, per aquesta posició en el B. Fontàs sembla una bona opció si hi ha baixes a l'eix de la defensa o si Milito acaba marxant. Una opció més que prové del B a cost zero.

dijous, 28 de juliol de 2011

Victòria de prestigi

Foto: elperiodico.cat
Ahir el Barça va guanyar el seu primer partit de pretemporada, justament contra el rival de més entitat: Bayern de Munich. Victòria per 0 - 2, amb els dos gols de Thiago, que es converteix en el millor jugador fins el moment de l'equip en aquesta pretemporada.

De Thiago ja n'he parlat en els últims posts aquesta pretemporada, i la qüestió agafa més importància si s'afegeix el nom de Cesc. Ara, tothom qüestiona si cal que vingui, i més veient el que està fent Thiago.  I més tenint en compte el que demana l'Arsenal pert ell. Però potser no podem oblidar que Cesc ja és un jugador contrastat, amb experiència (vindria d'un dels grans d'Europa, sent-ne el capità) i Thiago encara té trajecte per fer. Per tant, potser tenir tots dos jugadors seria la millor de les opcions, no?

Un altre dels jugadors que m'està agradant força està sent Isaac Cuenca. Cedit l'any passat al Sabadell, ha estat un dels millor dels arlequinats la passada temporada, participant de forma activa en l'ascens del Sabadell a Segona A i ara se li obre una oportunitat en el primer equip. No crec que finalment s'hi quedi, però potser si que el veurem en més d'un partit (tipus Copa del Rei) tenint la seva oportunitat.

dimarts, 26 de juliol de 2011

El crack que ve


Foto: lavanguardia.es
Segon amistós, segon empat, aquest cop a dos gols, un de Thiago i un altre de Dos Santos. Aquest segon partit de pretemporada forma part d'un torneig, l'Audi Cup, que es juga a Munich. Per aquest motiu, un cop acabat el partit, s'ha decidit, després d'una tanda de penals, quin dels dos equips accedia a la final de demà. Al final, el Barça estat més encertat i jugarà demà contra el Bayern Munich.

Igual que en el primer partit, un dels jugadors que més ha destacat ha estat, de nou, Thiago. Costa imaginar, si finalment acaba arribant Cesc, si aquest jugador podrà tenir lloc en aquest equip, però encara costa més imaginar quin pot ser el límit d'aquest equip amb tots dos jugadors. El que està clar és que quan aquest jugador té la pilota, un té la sensació de que passarà alguna cosa, i això passa amb molt pocs jugadors.

De la resta, destaca el cas de Jonathan Soriano, el màxim golejador de Segona A la temporada passada i que sembla que no tingui lloc en el primer equip del Barça. Potser seria una bona opció, tenint en compte que la plantilla segueix sent curta (això ja no és una opinió, sinó un fet dit pel mateix entrenador) i que els pocs diners que hi ha estan destinats per fitxar un altre jugador.

diumenge, 24 de juliol de 2011

A zero

Foto: ara.cat
El Barça va arrencar ahir la pretemporada empatant a zero contra el Hajduk Split. El partit no va donar molt de si, com és habitual a aquestes alçades de la temporada; van jugar fins a 22 jugadors, amb uns quants del B i del Juvenil. A la primera part m'ha agradat Thiago, mentre que a la segona Jefren i Cuenca han estat força actius. Dimarts vindrà el segon partit de pretemporada, amb l'Internacional de Porto Alegre.

De fet, potser dimarts ja veurem en acció el nou fitxatge del Barça: Alexis Sánchez. Procedent de l'Unidese, el Xilé arriba al Barça per afegir competència a les posicions capdaventeres, sobretot aquelles que ocupen Pedro i Villa. I amb la seva arribada s'ha confirmat la marxa de Bojan cap a Itàlia, en concret, la Roma. Ara, toca esperar a Cesc ...

dimarts, 19 de juliol de 2011

Paraula de Pep

Font: elperiodico.cat
El Barça va tornar ahir a la feina, però tinc la sensació que l'expectativa era major avui amb la roda de premsa de Guardiola. I més tenint en compte que l'equip torna a la feina sense haver fet cap fitxatge ... ni haver donat cap baixa. 

De la roda de premsa, quasi em quedo només amb una frase: "La meva prioritat és el davanter" ha dit. Jo diria, o almenys a mi em dóna la sensació, que és una manera de treure pressió a la possible arribada de Cesc al Barça aquesta temporada.

Sovint, en les rodes de premsa de Guardiola (quasi tan o més interessants que el mateix partit), la lectura que cal fer se situa entre línies. En això, es nota molt qui va ser el seu entrenador durant unes quantes temporades ... Un té la sensació que dient que la seva prioritat és el davanter és una manera de fer veure a l'Arsenal que, potser, el Barça no estarà disposat a pagar qualsevol preu per aquest jugador. I em sembla bé ja que, si el criteri és l'austeritat, tampoc s'entendria massa que el club se'l saltés per aquest jugador, i més tenint algun recanvi que ja entrena amb el primer equip.  

dimecres, 13 de juliol de 2011

Igualar el Dream Team

Foto: marca.com
Que consti que penso que aquest equip (el Pep Team) ja ha superat el Dream Team. És més, possiblement és ja un dels millors equips de la història, fet valorable de forma quantitativa (títols) i qualitativa (forma de jugar). Per tant, quan parlo d'igualar el Dream Team em refereixo a una fita que només aquell equip (en la història del Barça) va ser capaç d'assolir: guanyar 4 lligues de forma consecutiva.

Al llarg de la història de la Lliga, només el Barça de Cruyff i el Madrid, en dues ocasions, ho han aconseguit. De fet, el Madrid va arribar fins a les cinc lligues seguides en aquestes dues ocasions; de la temporada 1960 - 1961 a la 1964 - 1965, i de la 1985 - 1986 a la 1989 - 1990. Aquest repte, el de cinc lligues seguides, el deixem per la temporada que ve.

Per tant, per aquesta temporada, abans que la Champions (en el proper post parlaré del fet de guanyar-la dos cops seguides), l'objectiu ha de ser guanyar la Lliga. Es mantindria l'hegemonia i, a més, permetria la possibilitat, per la temporada que ve, d'establir un nou rècord en el club (5 lligues seguides) i igualar el del Madrid. Estic convençut que Guardiola ja hi ha pensat en aquest tema ...

Nota: Segons els experts en la matèria, el Dream Team va ser etiquetat com a tal a partir de la temporada 1992 - 1993, d'aquí que la foto es correspongui amb la de l'equip en aquella temporada.

dimecres, 6 de juliol de 2011

La temporada 2011 - 2012 pren forma

Avui s'ha sortejat el calendari de Primera Divisió per la temporada 2011 - 2012: el Barça començarà la Lliga al mateix camp on la va acabar, a Màlaga. Les dates a tenir en compte (dates que segurament acabaran sent modificades, dia abans dia després, quan se sàpiga el calendari de la Champions i Copa) són els clàssics (11 de desembre, al Bernabéu, i el 22 d'abril, al Camp Nou) i els derbys amb l'Espanyol (el 8 de gener a Cornellà i el 6 de maig al Camp Nou, la penúltima jornada de Lliga).

La gran novetat d'aquesta temporada és que la Lliga començarà el penúltim cap de setmana d'agost. D'aquesta manera, es confirma l'atapaït calendari que se li presenta al Barça durant la segona quinzena d'agost: El doble enfrontament amb el Madrid en la final de la Supercopa d'Espanya, la final de la Supercopa d'Europa (davant l'Oporto) i les dues primeres jornades de Lliga. I el Gamper! Sis partits en 17 dies i dos títols en joc.

Per mi, em sembla un encert començar abans la competició, equiparant-la a la gran majoria de les lligues europees, que a meitats de mes ja inicien la competició. I d'altra banda, es deixa de produir aquell fet absurd que es produïa des de feia unes quantes temporades, com era començar la Lliga i aturar la competició per calendari FIFA. Això seguirà passant, però amb la diferència, almenys, que s'hauran jugat dues jornades de Lliga.

dimarts, 28 de juny de 2011

Relleu garantit

Foto: as.com
Ha estat un cap de setmana interessant en clau culé, i no ho dic pel darrer títol assolit per una secció professional del club (la Lliga de futbol sala). Ho dic per l'èxit assolit per jugadors que formen part de la cantera blaugrana i que poden ser el futur del primer equip:  Em refereixo a Thiago Alcántara i Gerard Deulofeu.

El primer ha estat campió d'europa de seleccions sub-21, titular indiscutible i marcant, possiblement, un dels millors gols del torneig a la final. Tot i això, els darrers dies s'ha generat un debat absurd sobre la idoneïtat de tenir en el mateix equip Thiago i Cesc (en el cas que aquest sigui fitxat). Aquest debat em fa pensar en aquell altre, en que es discutia si Iniesta i Xavi eren compatibles ...

Mentrestant, Deulofeu s'ha proclamat campió de la Copa del Rei juvenil, després de guanyar per dos a zero a la final contra l'Espanyol (fent ell el primer gol). Potser el nom d'aquest jugador no ha arribat tant al gran públic com en el cas de Thiago, però més d'un entés en parla d'ell com la futura perla de la cantera del Barça.

Sigui com sigui, el que si crec que ha de quedar molt clar és que jugadors com Messi, Iniesta i Xavi (especialment aquests tres) serà difícil que tornin o coincidir en un camp (un cop vagin desapareixent d'escena), però no pel fet que això passi l'equip ha de deixar de guanyar. I amb jugadors com els que he citat (Thiago i Deulofeu), almenys, la sensació de que es podrà seguir intentant sembla garantit. I conservant l'estil, que és el més important.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...