divendres, 31 de desembre de 2010

Reptes pel nou any

L'any 2010 acaba i ja és hora de fer balanç. Pel Barça, el repte era mantenir el nivell asollit l'any 2009, l'any dels sis títols, una fita mai aconseguida fins ara per cap equip (l'Inter s'hi ha quedat aprop, amb 5 títols aquest any 2010). Si bé amb títols el balanç no ha estat el mateix (una Lliga i una supercopa d'Espanya), crec que en joc s'ha millorat, i de llarg. Com ja vaig dir en un dels darrers posts, el nivell de joc al que ha arribat al Barça en els últims dos mesos crec que no s'havia vist mai fins ara (almenys, des del meu punt de vista). És cert que això, a aquestes alçades de la temporada, no és sinònim de cap títol, però si que és el camí per aconseguir-ho. És per això que el repte per aquest 2011 que comença és mantenir aquest llistó que, a la llarga, si que garanteix títols.

I per mi, com sempre, el millor de tots els títols possibles a conquerir és la Lliga. Per què? Per molts motius. És sinònim de regularitat. El factor atzar que intervé en competicions "ko" no hi apareix. Ets el millor i ja està. És veritat que només ho ets en la competició "domèstica", però poques lligues europees tenen el prestigi que pot tenir l'espanyola (una altra història és si aquesta és la millor ...). Per altra banda, la durabilitat o  prestigi d'un equip també es mesura en el nombre de títols consecutius assolits. Només el Dream Team en té més dues consecutives (4 en total). Per tant, el Pep team té a la mà poder-ho assolir. Amb això no vull dir que aquest equip, si no guanya la Lliga, no sigui el millor de la història, però si que és cert que el fet de no guanyar títols de forma consecutiva, puntúa negatiu en aquesta classificació imaginària del millor equip de la història.

I, perquè no dir-ho: Ja és hora que la distància en títols de Lliga entre Barça i Madrid s'equipari, ja que aquesta contínua sent massa ample (20 i 31, respectivament). Quin millor repte que superar el Madrid?

dissabte, 25 de desembre de 2010

Mercat d'hivern

Foto: sport.es
Bé, ja tenim l'avorrida aturada nadalenca. Sense futbol fins el dia 2, en que torna la lliga amb un "apassionant" Barça - Llevant ... Però l'activitat del club no s'atura ni aquests dies. Ahir es va oficialitzar el fitxatge d'Ibrahim Afellay pel Barça. Procedent del PSV, el Barça torna a tenir un jugador holandés en el primer equip després de tres temporades i mitja sense tenir-ne cap (l'últim va ser Gio, que va marxar al final de la temporada 2006-2007). Veurem que dóna de si aquest jugador,  però queda clar que ajuda a dotar l'equip d'un "fons d'armari" que fins ara no tenia.

L'altre novetat d'aquesta història és que el Barça torna a fer un fitxatge en el mercat d'hivern, després de tres temporades sense fer-ho. L'últim va ser Pinto, en la temporada 2007 - 2008. De fet, és el primer fitxatge en el mercat d'hivern en l'era de Guardiola. Pel meu gust, des que es pot fitxar en el mercat d'hivern, només Edgar Davids va ser, realment, un fitxatge que va fer o va ajudar a canviar el rumb de l'equip (temporada 2003-2004). I ho dic en la relació qualitat/preu. La resta, millor passar pàgina: Amunike, Bogarde, Maxi López en serien uns tristos exemples ... I els germans De Boer tampoc van donar el resultat que s'esperava d'ells. Per tant, esperem que Afellay trenqui aquesta negra tradició dels fitxatges en el mercat hivernal.


dimarts, 21 de desembre de 2010

Fi de festa

Foto: elperiodico.cat
Doncs si, els festivals han acabat. Empat a zero en el partit d'anada de vuitens de la Copa del Rei, amb un Ath. Bilbao que l'únic que ha fet ha estat defendre i defendre, i que a la segona part ni tan sols ha arribat a xutar a porteria (ni dins ni fora). Bé, però penso que quedar-se amb això abans de tancar l'any no és el més just ...

L'any que conclou és espectacular, amb un darrer mes i mig a un nivell mai vist fins ara. El dubte que ja fa dies que tinc és saber si a l'equip el pot afectar aquesta aturada (la competició torna el dia 2 de gener, amb partit de Lliga davant el Llevant). Espero que no, que torni igual d'enxufat, i més ara, obligat a guanyar (o empat a gols) en la tornada de l'eliminatòria de copa.

Però insisteixo, l'any que conclou ha estat bo. Es venia d'un any irrepetible com el 2009, amb sis títols assolits. El repte per aquest any que conclou era superar-ho. El 2010, si bé amb títols no ha estat el mateix, penso que en joc si que s'ha assolit o, millor dit, s'ha superat l'any 2009. L'any 2010 ha estat el millor de l'era Guardiola, l'any en que millor s'ha jugat. I no crec que sigui casualitat que, tot just en aquest període, és quan millors resultats s'han obtingut (sobretot en els últims dos mesos).

Però tot això no servirà de res si l'equip no continua igual, ja que és ara, en la tornada de l'aturada de Nadal, quan algun títol es comença a decidir (Copa del Rei) i quan els errors en Lliga poden costar molt car. Però crec que d'aquest equip, si una cosa no podem fer és dubtar de les seves possibilitats. 

diumenge, 19 de desembre de 2010

Fent història

Foto: elperiodico.cat
El derby no va ser tan igualat com s'esperava. El va liquidar el Barça amb una nova victòria contundent: 1-5. Dos gols de Pedro, dos de Villa i un de Xavi. El Barça no havia fet mai cinc gols al camp de l'Espanyol en partit de Lliga, un nou repte assolit.  

Se'm fa difícil pensar un títol que defineixi, novament, el que vaig veure ahir. És cert, i em va venir al cap, que el partit d'ahir em va recordar, en part, el derby de la temporada 1991 - 1992, en que el Barça va guanyar per 0-4. Era el Dream Team, un altre moment. Però la forma en que la defensa de l'Espanyol es va posicionar (pel meu gust, massa avançada) i les contres de l'equip, m'ho va fer recordar.

Del partit d'ahir em quedo amb dues coses: Pedro. El partit que va fer ahir és per emmarcar. Els petits dubtes que es podien tenir cap a aquest jugador, en si seria capaç de superar el nivell assolit la temporada passada penso que han quedat resolts definitivament. Pedro és millor jugador que la temporada passada.

I l'altra cosa que em va agradar molt va ser l'homentage que li va fer l'afició de l'Espanyol a Iniesta, pel seu recordatori a Dani Jarque a la final del Mundial. Va ser un gest mai vist, tota l'afició de l'Espanyol aplaudint un jugador del Barça. Va ser un gran moment.

Dimarts, últim partit del Barça en aquest 2010. Possiblement aquesta sigui la pitjor notícia per aquest equip.

divendres, 17 de desembre de 2010

Sorteig Champions

Foto: sport.es
Avui s'han sortejat els emparellaments de vuitens de final de la Lliga de Campions: Arsenal - Barça. De nou, els anglesos en el camí del Barça. Si la temporada passada va ser a quarts de final, aquest cop l'enfrontament serà una eliminatòria abans.
Els antecedents entre els dos equips són força favorables al Barça: 3 victòries i dos empats. El primer cop va ser la temporada 1999-2000, en la lligueta, amb empat a un gol a casa i una gran victòria a Wembley per 2-4.

El segon cop que es van enfrontar va ser a la final de la Champions de la temporada 2005- 2006, amb victòria culé per 2-1, la segona Champions, la de París. I el tercer i darrer enfrontament va ser la temporada passada, a quarts de final, amb un empat a 2 a Londres i victòria per 4-1 al Camp Nou, amb pòker de Messi.

Però toca esperar, la Champions no torna fins al mes de febrer.

dijous, 16 de desembre de 2010

El millor derby possible

Dissabte, derby. Espanyol - Barça. El millor equip de la Lliga a casa (junt amb el Madrid, ho ha guanyat tot, set victòries de set partits jugats), contra el millor visitant (set victòries de set partits jugats fora de casa). Feia temps que el Barça no es trobava, en el derby, un Espanyol tant ben posicionat  (és quart, en zona Champions).

De fet, l'Espanyol és, probablement, un dels equips que més difícils li ha posat les coses al Barça de Guardiola. En la temporada 2008 - 2009, el darrer derby a Montjuïc (en Lliga) es va saldar amb victòria per 1-2 (en un partit molt polèmic), mentre que a la temporada 2009 - 2010, el primer derby a Cornellà-El Prat es va saldar amb un empat a zero. Els resultats són positius, però els partits van ser molt més competits del que habitualment es troba l'equip. Per tant, tot fa pensar que aquest any la cosa no hauria de ser diferent ...

Però hi h alguna cosa que si em fa pensar que aquest any pot ser diferent. El Barça d'aquesta temporada és el millor Barça dels tres anys de Guardiola com a entrenador. Ha superat bona part dels reptes que li quedaven pendents a aquest equip (camps com el Vicente Calderón, o bé equips com el Rubin Kazan), i el partit d'aquest dissbte és, possiblement, un dels últims reptes que li queden per superar a aquest equip  I no ho dic tant pel resultat (tema comentat, i que ja s'ha vist que no ha estat negatiu), sinó per la forma com li pugui jugar a l'Espanyol. Aquesta serà la clau. Dissabte quedarà el dubte resolt.

dimarts, 14 de desembre de 2010

Un equip de llegenda

Foto: mundodeportivo.es
L'expressió no és meva, el copyright és d'un periodista esportiu, Elías Israel. I penso igual que ell, crec que estem davant d'una llegenda, i davant aquest fet, el que hem de fer és veure i disfrutar:

- 21 partits seguits (comptant totes les competicions oficials) sense perdre.
- 6 partits seguits (comptant totes les competicions oficials) sense encaixar cap gol. El parcial actual és 28 a zero.
- 9 partits seguits guanyant en Lliga.
- Equip màxim golejador a la Lliga.
- Equip mínim golejat a la Lliga.
- Màxim golejador (Messi) a la Lliga.
- Equip menys golejat a la Lliga.
- Porter menys golejat (Valdés) a la Lliga.
- Millor arrencada en Lliga de la història com a visitant (set partits, set victòries).
- Equip amb més punts a la jornada 15 de la història de la Lliga. 

Només és una mostra. I dissabte, el derby amb l'Espanyol. Aquest si que penso que és un dels millors derbys dels últims anys, tant per l'estat actual del Barça com el moment de forma en que es troba el màxim rival del Barça a la ciutat. És un dels últims reptes que li queden a aquest equip.

dimecres, 8 de desembre de 2010

I si el Barça B jugués a primera?

Foto: sport.es
És una pregunta que em va passar pel cap ahir al vespre, veient el partit entre el Barça i el Rubin Kazan, darrer partit de la Lligueta de la Champions, amb victòria blaugrana per 2-0, gols de Fontàs i Víctor Vázquez. Així, amb aquest resultat, el Barça acaba invicte aquesta fase, amb 14 punts. El dia 17 de desembre hi haurà el sorteig de vuitens.
Però tornem al tema. Ahir, a l'equip titular, van començar d'inici 8 jugadors del primer equip (amb només dos titulars habituals, Piqué i Busquets) i 3 jugadors del filial. I els dos primers canvis, dos jugadors del primer equip (Jefren i Bojan) per dos del filial (Bartra i Víctor Vázquez). És a dir, el Barça va acabar jugant amb 5 jugadors del B un partit de la Lliga de Campions. Increïble.

La pregunta que em feia també serviria pel paper que podria fer aquest equip, el Barça B, a la Champions, on hi participen equips que dificilment tindrien lloc a la Lliga espanyola. Classificar-se per vuitens de final? M'agradaria veure-ho.

I per últim, ahir el Barça va guanyar el Rubin Kazan, per primer cop després de quatre intents. És el penúltim mur que li quedava per superar al Barça de Guardiola. El proper li espera a Cornellà-El Prat, en el que si crec que serà un dels millors derbys dels últims anys.

dimarts, 7 de desembre de 2010

Triplet

Foto: fcbarcelona.cat
Ahir es va saber que els tres finalistes del FIFA Pilota d'or 2010 són tres jugadors del Barça, tres jugadors que provenen de La Masia: Xavi, Iniesta i Messi. Aquest és un fet històric, ja que mai tres jugadors procedents de la cantera d'un equip havien aconseguit optar a aquest premi. A més, per segon any consecutiu, un jugador de la cantera del Barça serà pilota d'or. Ni en somnis ...

Cal precisar, però, que la Pilota d'or 2010 té un format diferent respecte d'anys anteriors. Aquest any és el resultat de unificar la Pilota d'or i el FIFA World Player. És a dir, és la suma de l'opinió de periodistes esportius especialitzats i de jugadors i seleccionadors.

La darrera vegada que tres jugadors d'un mateix equip eren finalistes de la Pilota d'or van ser jugadors del gran Milan d'Arrigo Sacchi, l'últim equip que ha guanyat dos cops seguits la Champions. Just en aquell moment (finals dels 80), es posaven les llavors del Barça actual, amb l'arribada de Cruyff com entrenador i  d'un esttil de joc. Ara, 22 anys després, sembla clar que l'estil imposat en el seu moment ha arribat a la seva  plena maduresa. Gaudim-ho!

diumenge, 5 de desembre de 2010

Un exemple d'esforç

Foto: elperiodico.cat
14ª jornada de Lliga, victòria al Sadar per 0-3, amb dos gols de Messi (un de penal, el primer penal a favor en Lliga aquesta temporada) i un de Pedro. Així, el Barça manté el liderat després d'assolir-lo en la darrera jornada contra el Madrid.

Del partit d'ahir, em quedo amb un jugador: Pedro Rodríguez. Si hi ha un exemple d'aquest equip penso que és ell. Tant pot estar atacant com defensant, ja estigui el partit amb 0-0 com amb 0-5. Tant és, el seu esforç és constant mentre hi és al camp.

Pedro era, a principi de temporada, una de les grans incògnites d'aquest equip: venia del Mundial i de jugar, en la temporada del seu debut amb el primer equip, a un gran nivell. I ja se sap que, sovint, el més difícil no és arribar, sinó mantenir-se. Doncs bé, tot i un inici de temporada més aviat fluix, la tendència s'ha invertit, i ja duu 7 gols en els últims set partits. Uns números més propis de Messi que d'un jugador com ell.
 
Amb uns jugadors amb aquest nivell de compromís, es fa difícil pensar on és el sostre d'aquest equip que, a aquestes alçades de la Lliga, suma més punts que qualsevol equip en la història de la Lliga. Potser el rècord dels 99 punts també se supera ...

dijous, 2 de desembre de 2010

Les rodes de premsa de Guardiola

Les rodes de premsa de Pep Guardiola són d'alló més interessants. Difícilment passen desapercebudes. Aquesta setmana hem tingut dos grans moments. Un d'ells, ahir després de perdre la Copa Catalunya davant l'Espanyol (en el triangular de la final, derrota per 2-1 amb l'Espanyol i victòria per 2-0 contra l'Hospitalet CE), a la roda de premsa posterior va dir que l'Espanyol "ens ha posat a lloc". Qualsevol altre entrenador s'hauria excusat en que l'equip va jugar amb els suplents i jugadors del B (de fet, així va ser, no hi havia cap titular del clàssic). Però no, Guardiola deixava anar aquest missatge que podria semblar contundent i, fins i tot, exagerat. Jo crec que el missatge és clar: Va dirigit, primer, als jugadors, i després al club i l'afició, que després d'un resultat com el de l'altre dia, l'únic que pot generar és un clima d'eufòria que podria incidir negativament en la marxa de l'equip.

L'altre gran moment, el de la roda de premsa posterior al clàssic i que em va agradar molt: la dedicatòria a Reixac i Cruyff. Primer, ja només el fet de dedicar-ho a tots dos, quan en realitat totom parla de Cruyff quan pensa en l'origen d'aquest estil de joc. I segon, recordar l'origen d'aquest estil després del més que possible millor partit del Barça, en la seva història, contra el Madrid és molt significatiu. I no ho dic per si era un missatge contra el Madrid (jo penso que no, si bé molts li han donat aquesta interpretació), sinó més aviat perque tothom hi continuï creient, ja que s'ha demostrat que, amb el temps, és el millor model possible per al club.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...