dimarts, 30 de novembre de 2010

El partit perfecte

Els primers clàssics que recordo deuen ser, més o menys, de meitat dels vuitanta. L'època de Terry Venables, Lineker, Julio Alberto, Schuster, etc. Al Camp Nou, el meu primer partit va ser un clàssic (victòria per 2-1, crec recordar que era la temporada 86-87). En aquella època, guanyar al Madrid moltes vegades servia per alleugerir una temporada que es tancava en blanc. Era la època de la Quinta del Buitre i el Madrid de les cinc lligues seguides. Eren temps en que guanyar al Madrid per golejada era un somni,  somni que en alguna ocasió ens va oferir el Milan de Sacchi (el meu primer gran equip des que tinc ús de raó).

Després va venir el Dream Team i vaig viure el primer 5-0 i la primera victòria al Bernabéu , 0-1 (tots dos resultats la mateixa temporada, la 93-94). Tot i això, no va ser una època molt brillant de resultats en els clàssics però si prolífica en títols.

Amb el Barça de Rijkaard ja vam viure la primera gran victòria al Bernabéu dels últims anys (el 0-3 de Ronnie amb el Bernabéu aplaudint). Aquell equip, a més, penso que va ser l'avantprojecte del Barça actual, on ja despuntava Messi, i Valdés, Puyol, Xavi i Iniesta començaven a configurar la columa vertebral de l'equip actual. 

Però tot això que he escrit ha quedat superat amb escreix per aquest equip d'ara. Penso que el que vaig veure ahir supera qualsevol partit entre Barça i Madrid vist fins ara. Crec que és el millor Barça que he vist mai contra el Madrid. Estic segur que, per edat, és difícil valorar-ho, caldria que algú amb més anys i que ha vist més clàssics pugui opinar, però almenys en el meu cas així ho veig. Crec que ja podem dir, sense dubtar, que tenim la sort d'estar veient el millor Barça de la història. Per tant, ens toca gaudir aquest moment.

dijous, 25 de novembre de 2010

Aperitiu abans del clàssic

Foto: elperiodico.cat
Del partit d'ahir, més que el resultat i la classificació (i, a més, com a primers de grup), em quedo amb el partit que van fer jugadors que no estan en la primera línia mediàtica de l'equip: Pedro, Mascherano i Adriano. Excel·lent tots tres. Em va agradar molt Adriano, sumant-se en atac com si fos Dani Aves, però per l'esquerra. I quasi diria que amb millor xut: Va tenir un parell de bones oportunitats que el porter del Panathinaikos va aturar molt bé.

Mascherano cada dia que passa sembla que faci més temps que juga al Barça. Sense fer soroll, ha estat titular en tres dels últims quatre partits, i no desentona gens. És una molt bona notícia, ja que la marxa de Touré va deixar un forat en el mig del camp, i crec que ara queda cobert amb garanties amb Mascherano.

I deixo pel final Pedro. El seu inci de temporada havia estat com el de l'equip, patint les seqüeles post-mundial. Ara, però, torna a estar en forma i es torna a veure el jugador revelació de la temporada passada, veient porteria amb certa facilitat.

Per tant, defintivament el Barça arriba en el seu millor moment pel clàssic del dia 29. Un partit que, segurament, serà, junt amb el clàssic en el Bernabéu, bastant defnitiu per decidir qui s'endurà el títol d'aquesta Lliga.

diumenge, 21 de novembre de 2010

Golejada per recordar

Foto: elmundodeportivo.es
Intento pensar-hi i diria que la primera gran golejada a domicili (en Lliga) que recordo del Barça des que tinc ús de raó va ser un 0-6 a San Mamés la temporada 90-91, amb 4 gols de Stoichkov. Era el Dream Team i l'equip anava camí de guanyar la seva primera lliga. Una altra que em ve al cap és un 0-6 al Calderón, la temporada 2006-2007,  una Lliga que acabaria guanyant el Madrid per GA. Tot això ho escric de memòria, com també ho faré quan pensi en el partit d'ahir: 0-8. La golejada d'ahir va servir per igualar el rècord de la Lliga, que també tenia el Barça la temporada 1959-1960, aconseguit al camp del Las Palmas. De fet, les cinc major golejades a domicili de la Lliga les té el Barça. Un altre rècord que es  va assolir ahir (de moment, s'ha igualat) és el de victòries seguides a domicili (6) des que va començar la Lliga. En aquest cas s'iguala el rècord del Madrid de la temporada 91-92.

Del partit d'ahir, francament, poca cosa es pot dir. Potser hi ha un fet que ha passat per sobre, però que ja s'ha detectat en més d'un partit aquesta temporada i que ja he destacat en algun post: els inicis de partit del Barça. Ahir va ser espectacular novament, amb quatre xuts a porta en els primers 10 minuts. Inici explosiu, tal i com es va observar al Calderón o San Mamés, per citar dos exmples. El partit, amb el 0-2 va quedar sentenciat aviat i el tema va quedar en veure quants gols s'aconseguirien marcar. Em va agradar molt Fontàs, que va ser titular (bon dia per debutar), o veure com Mascherano cada vegada s'hi sent millor en aquest equip. I també destaco Pedro, que cada vegada està més en forma i s'assembla, de nou, al jugador que va ser la revelació de la temporada passada.

Per tant, el Barça afronta una setmana decisiva (visita a Grècia i Clàssic) amb el millor estat de forma possible, tal i com va pronosticar Pep Guardiola a principi de temporada. Inclus amb això, Guardiola també l'encerta.

dijous, 18 de novembre de 2010

Sorteig Copa del Rei

Font: elperiodico.cat
Avui s'han sortejat els emparellaments dels vuitens de final de la Copa del Rei, i el Barça li tocarà jugar contra l'Ath. Bilbao, tot un clàssic en aquesta competició, si bé que des de la temporada 89-90 (any que el Barça va guanyar el títol) que tots dos equips no s'enfrontaven en una eliminatòria. El darrer precedent va ser la final de Copa de 2009, en que el Barça va guanyar per 4-1.

En el quadre adjunt es poden veure la resta d'emparellaments, i els possibles creuaments. En el cas del Barça, si elimina l'Ath.Bilbao es trobarà el guanyador de l'eliminatòria Betis-Getafe. El Madrid, només se'l trobaria a la final ... (fet que no passa, també, des de la temporada 89-90).

Però tornem a l'eliminatòria entre Barça i Ath. Bilbao. Ambdós acumulen 48 títols en aquesta competició (25 i 23 respectivament). 48 dels 106 que s'han jugat. El tercer en el palmarés d'aquesta competició és el Madrid, amb 17  títols (des del 1993 que no la guanya). Si el Barça guanya aquesta temporada la Copa, estarà només a un títol de conquerir-la en propietat (i ja en tindria cinc).

El partit d'anada serà el dia 22 de desembre i, des d'aleshores, s'aniran jugant totes les eliminatòries  (setmanalment) fins que quedin decidits els dos finalistes. La final es jugarà el 20 d'abril, en un camp encara per determinar.

Si el Barça vol reeditar el triplet de fa dos anys, la primera prova de foc la té tot just començar l'any. I partir d'aquí, serà un no parar fins al mes de maig.

diumenge, 14 de novembre de 2010

Millor que l'any passat

11ª jornada de lliga: Victòria per 3-1, amb gols de Villa i Messi (2). L'equip segueix segon, a un punt del Madrid. A quinze dies del clàssic, aquest partit, novament, es presenta decisiu, sobretot pel fet que tant el Barça com el Madrid sembla que perdran pocs punts en aquesta Lliga. Per tant, els enfrontaments directes seran determinants.

Foto: as.com
Però tornem al partit d'ahir. Els primers 25 minuts de l'equip van ser, possiblement, els més complerts que s'han vist aquesta temporada, sobretot tenint en compte el nivell del Vila-real que, pel meu gust, és un dels equips de la Lliga espanyola que juga millor futbol. La pressió que feia tot l'equip, només diria que ho he vist en el Milan de Sacchi, i no sabria dir cap equip més. He escrit fins al minut 25 perquè, tot just amb l'empat del Vila-real, l'equip es va descentrar, i no va recuperar el seu millor nivell fins a l'inici de la segona part. I en aquest punt es quan va aparèixer Messi de nou per fer un dels millors gols que s'han vist aquest any al Camp Nou. La jugada del segon gol és increïble.

Així, amb la victòria d'ahir, el Barça suma un punt més que la temporada passada a la mateixa jornada. Si algú pensava que el que es va aconseguir l'any passat era insuperabe, sembla que aquesta anem camí de superar-ho.

dijous, 11 de novembre de 2010

64 de 64

Minut 13 de la segona part: la tv enfoca la banda, està a punt d'entrar Leo Messi al camp. Dit així, sense més, resulta fins i tot sorprenent, ja que són pocs els partits en que Leo Messi no surt d'inici. Però la notícia no era aquesta, la notícia era que Leo Messi entrava al camp per jugar l'ultima mitja hora d'un partit que, en aquell moment, el Barça guanyava per 3-1 i que acumulava un 5-1 en el global de l'eliminatòria. Resultat: una assistència de gol i un gol. Un altre.

No estem acostumats a veure, en un futbolista professional, una actitud com aquesta. Que un jugador del seu nivell vulgui jugar la darrera mitja hora contra un equip de segona B diu molt a favor d'ell. Possiblement, ell representa el que, moltes vegades, havíem desitjat en un jugador del Barça: compromís al màxim. I aquest fet, possiblement, no l'estem valorant com es correspon, degut a que estem molt mal acostumats. Estic segur que, el dia que ja no jugui el Barça, d'aquests petits (i importants) detalls ens enrecordarem.

Pel que fa al partit d'ahir, poca història: 5-1, amb gols de Nolito, Milito, Pedro, Bojan i Messi. I l'equip que es classifica pels vuitens de final de la Copa del Rei. Al camí segueix.  



Nota: 64 de 64 són els gols que porta Leo Messi aquest any 2010.

dilluns, 8 de novembre de 2010

Els partits duren 90 minuts

Foto: el periodico.cat
Ho sento pel tòpic, però li he donat moltes voltes pensant quin títol posar al post d'avui, un títol que s'ajusti al partit d'ahir (sempre sota el meu punt de vista). Un resum ràpid: 10ª jornada de Lliga, victòria per 1-3, amb gols de Messi, Villa i Pedro. Un partit molt còmode a la primera part però que a la segona, bé per un Getafe que va apretar més, bé per un Barça que es va relaxar, la qüestió és que el partit es va complicar. I això va ser així jugant amb 11 i amb 10: L'expulsió de Piqué no va ser determinant en aquesta dolenta segona part de l'equip.

Potser és un anàlisi una mica contundent i, fins i tot, un pèl exagerat, però és ben cert que l'equip, a l'inci de la segona part, no va sortir amb la mateixa intensitat en que ho havia fet a la primera. I amb un 0-2 i 45' per endavant un partit no està resolt. De fet, el tercer gol va ser més fruit d'una greu errada del defensa del Getafe (i d'una excel·lent pressió de Messi) que no pas d'una jugada d'equip. És més, les primeres dues bones ocasions de l'equip (a la segona part) van venir a posteriori de l'expulsió de Piqué (xut d'Iniesta amb aturada de Codina i rematada fora ajustada al pal de Messi). Després, lleuger patiment amb l'1-3 amb una bona aturada de Valdés a rematada d'Arizmendi i un gol salvat sota pals de Maxwell, que haurien posat un perillós 2-3 en el tram final de partit.

Els números de l'equip comencen a estar en la línia de les dues temporades anteriors, però encara queden aspectes per pul·lir. Per començar, fer un bon partit durant els 90'. Amb el Sevilla l'equip ja ho va fer, però en els darrers dos partits (Champions i ahir) això no ha estat així. Per tant, i com diu el títol, compte perquè els partits duren 90 minuts ...

dimecres, 3 de novembre de 2010

Un punt estrany

Foto: sport.es
La veritat que es fa difícil dir quelcom sobre el partit d'ahir. Tant es podria haver guanyat (tres pals i més d'una ocasió ben clara) com perdut. Però el que compte és el punt, que manté l'equip primer de grup, encara que no matemàticament classificat per a vuitens.

La meva sensació és que ahir es va fer un petit pas enrera en aquesta tendència creixent de l'equip mostrada en els últims partits. De fet, l'equip feia quatre partits que no encaixava un gol (al Camp Nou, en Lliga, contra el València). Però no només això: A la segona part,  va ser superat (físicament) pel Copenhague, que va arribar al tram final del partit molt més fresc.

Tot i això, l'equip entra en el tram decisiu d'aquesta lligueta líder amb 8 punts, un més que el Copenhague. El proper partit serà al camp dels grecs i guanyant es classifica. La única pega de no haver deixat resolta ja la classificació per a vuitens és que la setmana del clàssic no hi haurà descans. En canvi, el Madrid si que arribarà amb la feina feta. Veurem si aquest punt és determinant.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...