diumenge, 31 d’octubre de 2010

El millor 11 possible

Foto: elperiodico.cat
Després de 9 jornades de Lliga per fi el Barça va poder sortir d'inici amb el seu equip titular teòric. Resultat: 5-0, dos gols de Messi, dos de Villa i un d'Alves. I el més important: El bon joc no va decaure ni a la segona part, quan el Barça guanyava 2-0 i el Sevilla jugava amb deu. El progressa adequadament es consolida.

Dic equip titular teòric perquè en el futbol tot és canviant, i els que ara possiblement formen partit de l'11 titular, d'aquí mig any poden ser uns altres. De moment, però, els 11 d'inici d'ahir és l'equip titular que, segurament, jugaria la final de la Champions, si fos el cas.

Del partit em quedo amb l'actuació de David Villa. No és que jugués molt millor que en altres partits, la diferència va estar en l'encert. No marcava (en Lliga) des de la 4ª jornada. Ara, probablement, canviarà l'opinió de molts que el criticaven però el problema que tenia ell el tenia tot l'equip (amb l'excepció de Messi). Era un tema de punteria. No han estat pocs els partits del Barça que ha començat d'inici amb un molt bon joc (San Mamés, a fora i Mallorca,  a casa, són aguns exemples) i ha marxat, al descans, amb un marcador que no s'ajustava al que s'havia vist.  I al final, s'acabava patint més del compte. Ahir, el bon joc i l'encert es van combinar, i quan això passa, aquest equip és quasi invencible.

Per tant, el Barça afronta un moment de la temporada (fase decisiva de la Lligueta de la Champions i el clàssic) en bona forma. Són bones notícies.

divendres, 29 d’octubre de 2010

A un mes vista del clàssic

A un mes vista del clàssic i el gran tema de debat és saber quin dia i hora es jugarà el partit. Molt interessant ... No hi dedicaré gaire temps a comentar això: Tot el debat s'origina donat que el dia 28 de novembre són les eleccions al Parlament, i es planteja que ambdós events presenten certa incompatibilitat. Però continuo sense veure on és el problema que el partit es pugui jugar diumenge, per exemple, a les 21h. Inclús entendria, tot i que el Barça tindria menys temps per preparar el partit (juga el dimecres 24 partit de Champions, mentre que el Madrid ho farà el 23), que es jugués dissabte, com ha passat altres vegades. Però tant és ja que, es jugui el dia que es jugui, generarà el mateix interés.
 
L'altra tema de debat és que el Madrid està millor que el Barça. Opinió generalitzada des de Madrid i matisada des de Barcelona. Jo, que he vist bona part dels partits del Madrid aquesta temporada, només observo una millora del Madrid respecte de la temporada anterior: solidesa defensiva. Només quatre gols encaixats, tots ells absolutament irrellevants en el marcador final. Al davant, l'encert blanc és superior a l'observat la temporada passada a la jornada 8 (26 gols aquesta temporada per 21 la temporada passada), però aquest no era precissament un punt necessari de millora del Madrid. D'altra banda, cal tenir en compte que, de les vuit jornades disputades fins ara, el Madrid duu 4 partits contra equips de la zona baixa de la classificació actual (del 15 al 19: Llevant, Dépor, Málaga i Racing, justament els seus últims quatre partits de lliga), mentre que el Barça en duu només dos (Racing i Saragossa). En canvi, de la banda alta de la classificació, ambdós equips han jugat contra el mateix nombre d'equips (un el Madrid, contra l'Espanyol, i un el Barça, contra el València). A més, i això ja és més difícil de comptabilitzar, hi ha l'efecte calendari, un aspecte ja comentat en aquest blog en entrades anteriors. Els estats (anímics, físics) dels equips canvien al llarg de la temporada.

Tot i això, i per molt anàlisi que es vulgui fer, queda clar que aquests partits són diferents, que és independent de cóm arriba un i altre al clàssic perquè, jutsament, s'acabi produint tot el contrari. Històricament ha passat. I no crec que deixi de passar.

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Progressa adequadament

Foto: mundodeportivo.es
El partit d'ahir penso que va ser molt positiu. I no ho dic pel marcador, que ho és, sinó per l'actitud dels jugadors. Ja sé que sempre es pressuposa que, contra un rival inferior, el mínim és golejar, però no hauria estat la primera vegada que el Barça, contra un equip inferior, és superat. Ahir res de tot això, en mitja hora l'eliminatòria va quedar sentenciada.

Per començar, gran partit dels dos centrals, Bartra i Fontàs, dos del B que van començar d'inici. També em van agradar els laterals, Adriano i Maxwell, que a la primera part duien més rematdes a porteria que els davanters de l'equip. A la mitja, gran partit de Keita, recuperant pilotes constantment i pressionant com si fos un partit de Champions. I al davant, Pedro va fer el seu gol, aspecte que en el darrer post reclamava,  davant la manca d'encert dels davanters de l'equip. També va estar bé Jeffren l'estona que va jugar, si bé una lesió al minut 30 va trencar el bon ritme que duia.

Aquesta victòria permetrà que, en el partit de tornada, molts d'aquests jugadors puguin tenir més minuts, alhora que molts del primer equip puguin descansar i seguir preparant un mes de novembre que es presenta molt intens.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

De mica en mica ...

Foto: sport.es
8ª jornada de Lliga: Victòria per 0-2 a Saragossa, amb dos gols de Messi (ja en duu 5 a la Lliga i 12 en el total d'aquesta temporada). Amb aquesta victòria, el Barça assoleix un nou rècord, amb el millor inci en una Lliga fora de casa (4 partits, 4 victòries).

Ahir, a diferència del partit de Champions de dimecres, el Barça no va patir. Això ja és una millora, i més tenint en compte que el marcador tampoc va ser concloent fins al minut 66, quan Messi feia el segon gol. De fet, i per segon cop aquesta temporada, el Barça aconsegueix completar dos partis seguits sense rebre cap gol (fet que no passava des del mes d'agost, amb les victòries contra el Sevilla, en el partit de tornada de la Supercopa d'Espanya, i la victòria al Sardinero a la primera jornada de Lliga).

Consolidar la defensa (no rebre gols) i afinar la punteria, dos aspectes a millorar. El primer es va aconseguir ahir, després d'uns quants partits seguits sense fer-ho, si bé caldrà esperar properes jornades per corroborar aquesta millora. En canvi, el segon objectiu segueix pendent: Pedro no té l'encert de la temporada passada i Villa està mancat de punteria. Si tots dos jugadors milloren el seu rendiment golejador, molt probablement deixarem d'escoltar allò de "Tancar el partit".

dijous, 21 d’octubre de 2010

Tancar el partit

Foto: elperiodico.cat
És la paraula de moda, o la frase: El Barça no tanca els partits. Ahir, de nou, amb l'1-0 al marcador es van desaprofitar bones ocasions per deixar, al descans, el partit prou sentenciat. Però no va ser així i el neguit va aparèixer de nou, i més tenint en compte que aquesta temporada el Barça ja s'ha endut més d'un ensurt. Finalment, 2-0 (els dos gols de Messi) i el Barça ja és líder del seu grup en la lligueta de la Champions.

Ahir, a diferència del partit contra el València, el Barça va fer una bona primera part i una segona part regular tirant a dolenta. Jo crec que això (que també va passar el dia del Mallorca) té una explicació més mental que física o producte del joc. "Tant domini, tant control, tantes ocasions i només estem 1-0", deu pensar més d'un jugador.

Tot i això, el Barça va pel bon camí per classificar-se pels vuitens de la Champions. I, en aquesta competició, més que en qualsevol altre, no és tant com puguis estar ara sinó com arribes al mes de març, que és quan es decideix el més important. Només cal veure com va guanyar l'Inter de Milà l'any passat el torneig per entendre-ho ...

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Al loro!

Foto: sport.es
Feia temps que no veia el Barça ser un equip inferior respecte de l'equip contrari. Ahir el València li va jugar una primera part de manual. Espero que no ho facin massa equips, si bé espero alhora que Guardiola en prengués bona nota. Amb tot, victòria per 2-1, remuntada amb gols d'Iniesta i Puyol.

La primera part del Barça d'ahir va ser poc habitual: el València va ser amo i senyor de la pilota i amb una molt bona pressió, recuperava la pilota prou ràpid perquè el Barça no pogués elaborar el seu joc habitual. I el Barça, sense la pilota, és un equip normal i corrent. L'únic aspecte que va fer que la situació no fos dramàtica va ser que el València només va generar un parell de clares ocasions de gol (i una d'elles va ser, justament, el gol).

Però a la segona part "la pel·lícula" va canviar i el gol ràpid d'Iniesta (m.47) hi va contribuir. A partir d'aquí, el València va desaparèixer i només la manca d'encert dels davanters del Barça va evitar que el marcador acabés amb un resultat més ampli.

Bé, prova superada, però caldrà estar atents ja que, des que Guardiola és entrenador del Barça, encara no havíem viscut una situació com la d'ahir i, és possible, que més d'un equip en prengués nota. Veurem.

divendres, 15 d’octubre de 2010

Due Diligence

Reconec que aquests temes em fan mandra, que no em ve de gust parlar-ne. Però resultaria estrany que, en un blog del Barça, no hi hagués ni un comentari sobre la notícia de la setmana i, espero equivocar-me, la notícia que ho seguirà sent els propers dies.

Demà hi ha Assemblea General i, entre altres punts de l'ordre del dia, cal aprovar els números de la darrera temporada de Joan Laporta al capdavant del club. I és aquí on hi ha el "merder:" Mentre que la directiva actual argumenta que aquest són vermells (-77 milions d'euros de dèficit), la directiva sortint, amb Laporta al capdavant, es defensa dient que l'exercici va acabar amb saldo positiu (+11 milions d'euros de benefici). Sumant i restant tenim que la diferència entre uns i altres és de 88 milions d'euros, una diferència més que notable.

No em penso entretenir en posicionar-me a favor d'uns o altres. Joan Laporta ha estat, resultats en mà, el millor president de la història del Barça, fins ara (tant de bo algú el superi, sempre serà en benefici del club). I, com totes els presidents de la història del club, ha tingut encerts i errors en la seva gestió (està clar que els encerts superen els errors). Ara, un cop acabada la seva etapa, seria de bojos obrir una nova època d'enfrontaments interns, i més en un dels millors moments esportius de la història del club (i no parlo només del futbol). Seria molt beneficiós pel club superar el tràmit de demà de la millor manera possible, sense obrir noves ferides que no porten enlloc, ja que el soci i aficionat del Barça, a la fi i al cap, el que vol és guanyar el proper partit.

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Virus FIFA

Aquest darrer cap de setmana no hem tingut jornada de Lliga per l'aturada obligada de les seleccions, que estan en plena fase classificatòria de l'Eurocopa de 2012. Dissabte vinent, però, tornarà la competició de clubs (per sort!), i el Barça hi tornarà amb un autèntic partidàs: Barça -València. Però del dissabte el que em preocupa no és l'equip rival (actual líder de la competició), sinó els resultats que aconsegueix l'equip després d'una aturada per calendari FIFA. Veiem-ho:

Font: elaboració pròpia.
Des de que Pep Guardiola és entrenador del primer equip del Barça, aquest ha jugat 10 partits després d'una aturada per compromisos de la selecció. I el balanç és el següent: 3 victòries, 6 empats i 1 derrota (just aquesta mateixa temporada). 11 gols a favor i 9 gols en contra. 15 punts de 30 punts possibles. Un balanç que contrasta de ple amb les dades generals, les de tots els partits (des que Guardiola és entrenador del primer equip, 82 partits en Lliga): 76% de victòries, 16% d'empats i 8% de derrotes. 

Resulta sorprenent la diferència (sobretot en el % de  victòries i empats) si bé és comprensible, per la quantitat de jugadors internacions que té l'equip, i pel poc temps de preparació del primer partit després de l'aturada. Per tant, un fet a tenir en compte en el proper partit de Lliga, on ja aquesta temporada l'equip ha tingut una ensopegada sonada (amb l'Hércules al Camp Nou), i que una altra derrota significaria que el València s'escapés a sis punts en la classificació.

dijous, 7 d’octubre de 2010

Bota d'or

En un dels primers posts d'aquest blog plantejava un interrogant: serà capaç Leo Messi d'igualar la fita aconseguida la temporada passada. Argumentava que semblava difícil, per les xifres assolides la temporada passada (47 gols en partits oficials, 34 en Lliga) i el joc desenvolupat, i per la "factura" del mundial. Doncs bé, amb un mes i mig de competició Messi ja ha aclarit qualsevol dubte. Segueix sent el millor i va camí, de nou, de superar el seu llistó.

Els números són espectaculars: 3 gols en Lliga (sobre 4 partits jugats), 2 gols a la Champions (sobre 2 partits jugats) i 3 gols a la Supercopa d'Espanya (sobre 2 partits jugats). Total: 8 gols en 8 partits.

Amb aquests 8 gols, Leo Messi se situa com el 6è màxim golejador de la història del Barça, amb 135 gols, només a 1 d'Alcàntara. El primer és César, amb 235 gols, seguit per Kubala, amb 194, Samitier, amb 178 i Escolà, amb 164. No sé si aconseguirà ser el nº 1 d'aquesta llista (n'ha de fer 100 més), però si algú ho pot aconseguir és ell, i més tenint en compte que només té 23 anys ...

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Un problema de punteria

Foto: elperiodico.com
Moltes explicacions es volen buscar a l'empat del Barça, però molt em temo que tampoc n'hem de buscar tantes. La primera mitja hora del partit va ser, probablement, el millor futbol que hem vist aquesta temporada, però ... a excepció del gol de Leo Messi, quants cops va xutar el Barça entre els tres pals? Recordem alguna clara ocasió de gol? Alguna intervenció extraordinària del porter del Mallorca? Un xut de Bojan des de fora de l'àrea i para de comptar. Crec que aquest és, en alguns partits, el principal problema del Barça: la manca de definició a dalt. I els dos úiltims partits en són un bon exemple: L'empat contra el Rubin Kazan a la Champions i el partit contra el Mallorca.

De rebot, si es resol aquesta manca de punteria, un fet excepcional com que t'arribin i et facin gol en la primera aproximació (Mallorca, Kazan, Hércules, Atl.Madrid) deixarà de tenir la importància que li estem donant ara, ja que molt probablement el partit estarà resolt en aquell moment. Només cal recordar els partits del primer any de Guardiola d'entrenador.

Amb l'empat amb el Mallorca a casa, això si, el Barça ja ha perdut més punts a casa que la temporada passada, en que només es van escapar 2 (empat a un amb el Vilareal a casa). Una temporada excepcional en termes de puntuació, possiblement irrepetible.

divendres, 1 d’octubre de 2010

El Barça de les Cinc Copes

Avui em tira més la vena nostàlgica a l'hora d'escriure. Ahir va morir Eduardo Manchón, extrem del Barça entre els anys 1950 i 1957. Va formar part d'una davantera mítica en la història del Barça: Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.

Durant molts anys, si hi havia una època de la que els seguidors més veterans en parlaven  amb més orgull era la década dels 50. I un equip, el Barça de les 5 Copes. El Barça de les 5 Copes va guanyar, la temporada 1951 - 1952 tots els títols en joc possibles en aquell moment: Lliga, Copa, Copa Llatina (l'embrió de la futura Copa d'Europa), Copa Martini i Copa Eva Duarte. Aquell èxit va convertir aquell equip en llegendari. Possiblement, un dels millors equips en la història del Barça.

Ahir, una petita part de la centenària història del Barça va marxar, però el record sempre hi serà ben present.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...