dimecres, 29 de setembre de 2010

Fets paranornals




Ja van tres partits amb aquest equip (dos la temporada passada i el d'avui) i el Barça encara no ha aconseguit guanyar. Avui, empat a 1. Des que Guardiola és entrenador del Barça, se'm fa difícil pensar en algun equip que se li hagi resistit. I més havent jugat tres cops.

El partit d'avui és un clàssic en el món del futbol: primera part amb domini clar del Barça, amb un parell de bones ocasions (amb un pal de Pedro), però que la primera aproximació a l'àrea del Barça del Rubin acaba amb penal (tot iniciat en un mal rebuig de Piqué). Un 1-0 que posava les coses encara més difícils. A la segona part, el Barça ha continuat dominant fins que, de penal, Villa ha empatat el partit. I d'aquí fins al final, el Barça ha seguit dominant amb alguna que altra oportunitat per guanyar, però el Rubin Kazan ha tingut la seva opció amb una rematada al pal molt al final.

La part pràctica del partit d'avui és que l'equip ha sumat un punt i amb quatre punts se situa segon en el seu grup de la lligueta. Però resulta molt sorprenent que un equip notablement inferior al Barça se li pugui resistir d'aquesta manera, que no el pugui derrotar. Ja sabem, però, que el futbol és dels pocs esports en que ser millor no significa guanyar.

diumenge, 26 de setembre de 2010

Victòria a "La Catedral"

Foto: sport.es
5ª jornada de Lliga, victòria per 1-3, amb gols de Keita, Xavi i Busquets. El resultat és més ample del que anava a ser. M'explico: Molt bons primers 20 minuts de partit, amb dues molt clares ocasions de Keita i Villa (amb pilota al pal). A partir del minut 20 en endavant, el bon joc va desaparèixer fet que es va incrementar amb la rigurosa expulsió d'Amorebieta, que va veure la vermella directa en una acció en que la majoria d'àrbitres ensenyen groga i prou. Per mi, l'expulsió va ser rigurosa i, a més, va influenciar negativament en el joc de l'equip, ja que l'Ath. Bilbao encara es va tancar més al darrera.

A la segona part, l'Ath.Bilbao va tenir la seva millor ocasió, amb una pilota al pal. A partir d'aquí, el Barça va tornar a dominar però sense el bon joc de l'inici. Després d'unes quantes ocasions, Keita primer i Xavi després van posar en avantatge l'equip, però una acció abusurda de Villa, que va originar la seva expulsió, va tornar a posar en el partit a l'Ath.Bilbao, si bé en una contra, Busquets aconseguia l'1-3 i tancava el partit.

Aquesta victòria situa el Barça amb 12 punts, un per sota del València, el líder, i un per sobre del Madrid. I tanca una primera tongada de desplaçaments (Sardinero, Calderón i San Mamés) amb un nou de nou excel·lent. Ara, cal resoldre els problemes en els partits a casa. Hi ha temps.

dijous, 23 de setembre de 2010

Els bons costums

Foto: elperiodico.cat
Quarta jornada de Lliga, victòria per 1-0 contra l'Sporting de Gijón. Gol de Villa. Aquest ja és un bon resum per un partit que no ha donat gaire de si, en un partit molt espès del Barça. Però ja té el seu mèrit guanyar un dia en que no acabes d'estar fi i, més mèrit encara, que l'equip contrari no hagi generat ni un sol xut entre els tres pals.

Suposo que molts llegirem que el Barça sense Messi és menys Barça (recordem que estarà, probablement, quinze dies de baixa). O bé molts esperàvem que podia tocar golejada. Però quedar-se en aquesta mena d'anàlisi és ser massa simple. Aquesta mena de partits són habituals en una temporada (jugui o no jugui Messi), i això no ha fet res més que començar. El problema rau en que l'aficionat del Barça està "ben acostumat": No tots els partits poden ser un recital. També hi ha (i hi haurà) mals partits. I crec que en aquesta mena de partits és on s'aconsegueixen els títols. Una bona prova la tenim amb els tres punts que es van escapar el dia de l'Hércules i que, de ben segur, aniran "apareixent" al llarg de la temporada.

Cal ser més pacients amb aquest equip que en les últimes tres temporades ha donat més alegries que decepcions. I si a sobre guanyen el dia que juguen malament ... poc més podem exigir!

dilluns, 20 de setembre de 2010

Les comparacions són odioses

Penso que parlar del partit d'ahir i centrar-ho només en l'entrada d'Ujfalusi sobre Messi seria massa simple. Si, estic d'acord, l'entrada va ser dura. Però penso que hi ha moltes que ho són més i l
Foto: mundodeportivo.es
a sensació, des del primer moment que vaig veure la jugada, va ser que no era amb mala intenció. Per sort, Messi en quinze dies estarà recuperat. I ja està.

Jo prefereixo quedar-me en altres detalls. La darrera jornada de Lliga ens deixa, tant pel Barça com pel Madrid, idèntic resultat: 1-2 (victòria dels merengues a Anoeta, en el retorn de la Reial Societat a primera). Resulta sorprenent, vistos els dos partits, que el resultat sigui el mateix. De fet, és l'única cosa en que s'assembla un partit i l'atre, ja que la manera o mode en que tots dos equips van aconseguir la victòria és molt diferent.

Ahir el Barça va jugar, pel meu gust, el millor partit de la temporada: pel rival, per tradició (camp difícil) i per joc (en cap moment l'equip va afluixar). L'únic que li va faltar va ser rematada. I que el porter de l'Atl Madrid va estar encertadíssim, ja que amb les seves intervencions va evitar una golejada d'escàndol. Va ser un autèntic bany. Una bona manera de redreçar el camí després de l'ensopegada de dissabte passat contra l'Hércules. Ara, tan sols queda el dubte de veure cóm respon l'equip sense Messi en els propers partits. Un nou repte.

dissabte, 18 de setembre de 2010

Els Atl.Madrid - Barça

Ja fa temps que aquest partit s'ha convertit en un dels més espectaculars que pot oferir la Lliga: gols, remuntades increïbles, jugadors amb un paper rellevant, etc.

Potser, el primer partit que recordo amb aquestes característiques es remunta a la temporada 1993 - 1994. De fet, ambdós enfrontaments en Lliga aquella temporada van ser espectaculars. En el partit d'anada, al camp de l'Atl.Madrid, el Barça guanyava al descans per 0-3, amb un hat trick de Romario. Però a la segona part l'Atl.Madrid va remuntar i va acabar guanyant per 4-3. Les dues aficions vam acabar embogint ... A la segona volta, en el partit al Camp Nou, la pel·lícula va ser semblant: l'Atl.Madrid es va avançar en el marcador dos cops, 1-2 i 2-3, però a la segona part el Barça acabaria remuntant i guanyant per un espectacular 5-3. Romario, de nou, faria un hat trick ...

L'altre partit memorable és la tornada de quarts de final de la Copa del Rei de la temporada 1996 - 1997.  En el partit d'anada, jugat al Calderón, el resultat va ser de 2-2. Bon resultat pel Barça. En el camp Nou, però, l'Atl.Madrid es va situar amb un 0-3 al descans, amb hat trick de Pantic (el líder d'aquell equip campió de Lliga de la temporada anterior). La segona part va ser una bogeria: El Barça acabaria remuntant i guanyant per 5-4, amb un hat trick de Ronaldo (i els quatre de l'Atl.Madrid de Pantic!). És la famosa remuntada del Pizzi macanudo ...

N'he destacat dos, però n'hi ha més: la cua de vaca de Ronaldo d'aquella mateixa temporada, el hat trick, de nou, de Ronaldo en lliga de la mateixa temporada, el gol de mig camp de Rivaldo, el 0-6 de fa tres temporades ...Tant de bo que el record del partit d'aquest diumenge sigui semblant i amb un resultat favorable.

dimecres, 15 de setembre de 2010

El camí a Wembley comença amb bon peu

Foto: Sport.es
Festival. Després de l'ensopegada (i ja està) de dissabte passat, el Barça va recuperar ahir el seu bon joc i va donar un recital en el primer partit de la lligueta de la Champions, 5-1. Dos de Messi, Villa, Pedro i Alves (de cap!) per tancar la segona golejada de la temporada (la primera va ser amb el Sevilla en la tornada de la Supercopa d'Espanya). I en van ser cinc com en podrien haver estat més: Tres pals, un penal errat per Messi i alguna ocasió claríssima de gol que podria haver deixat un resultat de rècord.

Aquest resultat servirà per calmar els ànims, una mica exaltats després de la derrota amb l'Hércules. Toca passar pàgina d'aquell partit i pensar en el proper, el primer gran partit d'aquesta temporada: Atl.Madrid - Barça. Un camp on el Barça de Guardiola, els dos cops que hi ha jugat en Lliga, ha perdut. Diumenge, per tant, es presenta una bona oportunitat per trencar aquesta mala ratxa i, de passada, no deixar que els rivals puguin prendre un cert avantatge a la classificació.


diumenge, 12 de setembre de 2010

Una derrota inesperada

Foto: Mundo Deportivo, edició digital.
Reconec que quan vaig escriure el darrer post no pensava pas que l'equip pogués perdre el primer partit  de Lliga a casa. Però vaig pensar a escriure que era un partit trampa per allò que al Barça, des que Guardiola n'és l'entrenador, no se li dóna massa bé l'aturada per compromissos de les seleccions. Efectivament, a l'equip se li seguirà donant malament: 3 victòries en 10 partits. Un balanç per a pensar-hi.

Del partit d'ahir jo no hi donaria massa voltes: Una primera part prou dolenta en que hi va haver alguna ocasió clara i no es va saber aprofitar, i una sola oportunitat de l'Hércules que va acabar entrant (Valdez m.26). A la segona part, amb l'entrada de Xavi i Alves, l'equip ho va seguir intentant, però sense grans ocasions. L'Hércules, en la primera aproximació a l'àrea del Barça fins aquell moment va tenir l'encert de marcar (Valdez m.58). Partit resolt. De fet, Valdés va salvar el que hauria estat un resultat encara més vergonyant.

La millor notícia del partit d'ahir és que hi ha partit dimarts, i de Champions. Això evitarà parlar-ne en excés, sobretot per aquells que aprofitaran la derrota per veure fantasmes on no n'hi ha.

dijous, 9 de setembre de 2010

Torna la Lliga al Camp Nou ... amb un "partit trampa"

Aquest dissabte torna l'Hércules al Camp Nou. La seva darrera visita va ser la temporada 1996 - 1997 i el resultat, 2-3 (estava al camp aquell dia). De fet, el Barça va perdre els dos partits que va jugar contra aquest equip aquella temporada: el partit de tornada, que era el decisiu per seguir aspirant al títol de Lliga, el va perdre per 2-1, i aquell resultat va aplanar el camí del Madrid per guanyar la Lliga. Una llàstima, ja que el Barça hauria completat, fins aquell moment, una de les seves millors temporades (aquella temporada acabaria guanyant la Copa de Rei, la Recopa d'Europa i la Supercopa d'Espanya). Ah! L'Hércules, aquella temporada, va acabar baixant a Segona Divisió ...

Bé doncs, arrenca la lliga al Camp Nou amb un "partit trampa". Reconec que aquesta expressió em fa tanta ràbia com qualsevol altra dels tòpics que es fan servir en el món del futbol. Però està ben justificat el motiu pel qual el partit es pot qualificar així: des que Pep Guardiola és l'entrenador del Barça, l'equip només ha guanyat tres partits després d'una aturada per partits internacionals de seleccions. Per tant, la dificultat no hi és només en l'equip contrari, sinó en la pròpia resposta de l'equip. I resulta evident que seria una llàstima  desaprofitar, a la primera de canvi, l'ensopegada del Madrid en la primera jornada de Lliga.

dilluns, 6 de setembre de 2010

La Champions

Fa uns dies hi va haver el sorteig de la propera Lliga de Campions. El Barça, cap de sèrie en el sorteig (té el millor coeficient UEFA de tots els equips participants), va tenir sort: Panathinaikos, Rubin Kazan i Copenhagen es creuen en el camí cap a Wembley, estadi on es disputarà la propera final de la Lliga de Campions. L'estadi on es va guanyar la Primera ...

Però tornem a allò del coeficient. El quadre adjunt recull la classificació dels equips participants en la propera edició de la Lliga de Campions  segons el coeficient UEFA. El primer, el Barça (l'Inter apareix primer per ser el vigent camió, però qui té millor coeficient és el Barça). El Madrid, en novena posició. Aquests resultats no són casualitat: en les últimes cinc edicions, el Barça acumula dos títols i dues semifinals. Cap equip acumula, en les últimes cinc temporades, un mínim de quatre presències a les semis de La Champions. Els equips que més s'hi apropen, el Manchester United, amb dos finals i una semifinal i el Chelsea, amb una final i dues semifinals. En canvi, altres equips amb un gran palmarés en aquesta competició, no han registrat uns resultats gaire favorables en aquests últims anys: el Madrid, amb cinc anys seguits "caient" a vuitens, o el Bayern i el propi Inter, que també duien uns quants anys sense assolir el sostre de la competició i que en la darrera edició, per fi, ho van aconseguir.

Un nou exemple, aquest, de cóm la història del club ha canviat en els últims anys. I és que encara recordo quan, només el fet de participar en aquesta competició, ja era un motiu d'alegria ...

dimecres, 1 de setembre de 2010

Tancament de "Mercatto"

Ahir 31 d'agost es va tancar el període de fitxatges. Finalment, el Barça tanca la plantilla amb tres incorporacions: David Villa, Adriano, i la darrera, Javier Mascherano.

Aquest últim arriba per suplir, a priori, la baixa de Touré. Crec que és un bon canvi, donat que la marxa de Touré va ser per voluntat pròpia del jugador i no perquè el club se'n vulgués desprendre. Per tant, donat que marxava, Mascherano és dels pocs jugadors que (repeteixo, a priori) el pot suplir amb garanties.

Davant tenim un que arriba, David Villa, per dos que han marxat, Ibra i Henry. Aquí els números no quadren, ja que són dues sortides per una entrada. Però, molt probablment, el rendiment que pot oferir aquest jugador, davanter titular de la selecció espanyola i un dels màxims golejadors del darrer mundial, estigui per sobre del que van oferir tant Zlatan Ibrahimovic com Henry.

I, per últim, tenim una situació semblant a la defensa, on amb l'arribada d'Adriano s'ha cobert la marxa de dos jugadors, Txigrinski i Rafa Márquez. Aquí, la situacio és semblant a l'exposada a la davantera.

Ara bé, tot això són hipòtesis, caldrà comprovar, un cop finalitzi la temporada, si aquestes es compleixen. És a dir, si ha estat un encert o un error no cobrir, almenys, amb el mateix nombre d'efectius el nombre d'altes que el de baixes. Serà un debat que, molt possiblement, anirà sortint al llarg de la temporada. Mentrestant, caldrà tocar fusta amb les lesions ... o que aparegui un altre crack del B.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...