dissabte, 31 de juliol de 2010

Comença el joc

El Barça ja s'ha estrenat en aquesta pretemporada. Va ser contra el Valerenga, equip de la primera divisió noruega. El resultat: 2-4. Amb gols de Víctor Sánchez, Maxwell, Benja i Keita. Poc anàlisi es pot fer en partits com aquests, però alguna coseta en podem extreure: a la primera part em va agradar Riverola, a l'eix de la defensa, mentre que a la segona part vaig tenir la sensació que l'equip tenia més "punch" i arribada. Em va agradar força Nolito, del B, molt elèctric, i també la tècnica de Benja, que en el seu gol va quedar ben palesa. I poca cosa més. Bé, si, Adriano no va estar malament en els seu primers 45 minuts amb el Barça. El proper partir serà el dimecres que ve, dia 4, contra el K-league, en plena gira asiàtica del primer equip.

dijous, 29 de juliol de 2010

Leo Messi

L'altre dia donava el meu punt de vista de les opcions que pot tenir Zlatan Ibrahimovic per aquesta temporada, tot basant-me en el fet de la seva no participació en el mundial (fet que li pot afavorir) i la no comparació amb la darrera temporada d'Eto'o. Seguint els mateixos criteris, però, m'apareix algun dubte de com pot ser la temporada en el cas de Leo Messi.  Però no perquè aquesta última fos dolenta, sinó perquè va ser tan bona (excepcional) que veig molt dífícil superar-ho.

Messi ve de la seva millor temporada en el Barça. Pilota d'or i  FIFA Wold Player com a premis individuals i amb uns números espectaculars: 47 gols (bota d'or europeu), 34 en Lliga (pitxitxi), 1 a la copa del Rei, 8 a la Champions, 2 a la Supercopa d'Espanya i 2 al mundialet de clubs. De fet, va superar els 38 gols aconseguits en la memorable temporada 2008 - 2009. Però un es pregunta, podrà superar aquests números novament?

I l'altra incògnita que em plantejo és com li pot afectar el mal paper d'Argentina en el darrer mundial. Messi és jove encara, i tindrà, si la seva carrera no es torça, ben bé un parell d'oportunitats de guanyar un mundial. Però la digestió post - mundial és el que més m'inquieta, si bé cal dir que el seu joc en el Barça mai ha estat influenciat pel mal joc de la albiceleste.

Messi és, possiblement, un dels millors jugadors de la història del futbol (aquesta pot ser una pregunta per a una nova enquesta ...) i la seva capacitat de superar-se és tan gran que tot això que plantejo pot quedar en res així que començi la temporada. Per tant, aviat sortiem de dubtes.

dilluns, 26 de juliol de 2010

Ibrahimovic

Parlava de fitxatges fa uns dies, tot citant les entrades i sortides fins al moment (de moment no hi ha cap canvi al respecte). Però en aquella entrada em vaig deixar els jugadors que realment poden ser els autèntics fitxatges per aquesta temporada. I són jugadors que ja estan aquí.

Un d'ells és el suec Zlatan Ibrahimovic. La primera temporada amb el Barça va deixar els següents números: 21 gols en partit oficial (16 en Lliga, 4 a la Champions i 1 a la copa del Rei). Molts d'aquests gols, a  més, van ser decisius: l'1-0 contra el Madrid al Camp Nou és d'ell, l'1-0 contra l'Espanyol també, o bé el 0-1 al camp del Mallora (per citar tres exemples). A la Champions, 3 dels 4 gols van tenir la seva importància: va fer el gol de l'empat al camp de l'Stutgart, o els dos del camp de l'Arsenal. Per tant, la rellevància dels gols fets en molts partits és prou important.

Ara bé, l'encaix del seu joc en l'equip és el que més dubtes va generar, fins al punt en que en el tram final de la temporada deixés de tenir un paper rellevant i acabés sent suplent. La constant comparació amb la darrera temprada d'Eto'o la increïble temporada de Messi el va perjudicar més que no pas beneficiar, a més de la més que evident falta de sintonia amb alguns jugadors.

Però en aquesta segona temporada a l'equip (si finalment segueix) penso que té moltes més coses a guanyar que no pas a perdre: no ha jugat el mundial amb Suècia, fet que li permetrà completar la pretemporada (l'any passat no va ser així), la referència serà la temporada anterior, i no la darrera temporda d'Eto'o. I el més important, ja sap (o almenys, hauria de saber) com juga l'equip. Si és així, penso que el gran fitxatge del Barça per aquesta temporada pot ser Ibra.

dissabte, 24 de juliol de 2010

100 dies

Hi ha una regla no escrita que concedeix 100 dies de gràcia a tot aquell govern que inicia el seu mandat. Aquesta regla, repeteixo, no escrita, també es trasllada habitualment al món del futbol.

En el cas Sandro Rossell, el nou president del Barça, aquest termini no l'ha assolit, en prou feines duu 24 dies en el càrrec. Però aquest període ja ha donat de si per algunes coses que penso que es podrien haver fet molt millor.

Per començar, la polèmica amb el ja expresident d'honor del Barça, Johann Cruyff: aquest, molest perquè el nou president havia qüestionat la idoneïtat (i les formes) de la seva elecció, no va trigar ni dos dies en "muntar el numeret" i dimitir del seu càrrec. Però qui quedava retratat no era ell, sinó el president, que és qui va encetar tota la polèmica (quan no li calia). Ara serà difícil, per no dir impossible, una marxa enrera en aquesta situació. I el gran beneficiat d'aquest història és el mateix Cruyff que, en realitat, surt d'una situació que no era gens cómoda per ell, ja que perdia protagonisme i quota de poder amb l'arribada de Rossell.
I altres fets també són qüestionables sota el meu punt de vista: la venta de Txigrinski, i l'argument que era per poder pagar les nómines (un fet insòlit a Can Barça), anar a Extremadura a "demanar perdó" al seu president (no hauria d'haver estat Laporta qui es disculpés?) o treure a la llum pública que l'economia del club no va bé i demanar un crèdit sindicat.

Repeteixo, cal donar aquests 100 dies de gràcia, però no a qualsevol preu.

dijous, 22 de juliol de 2010

Fitxatges

Quin no ha vist Mad Max 3, más allá de la Cúpula del Trueno? En el meu cas, va ser el descobriment d'un joveníssim Mel Gibson i una tal Tina Turner, amb el seu We don't need another heroe ... La Cúpula del Trueno és l'escenari en el que dues persones han de barallar-se per tal d'arreglar les seves diferències. És aquell moment en que la gent clama "Dos hombres entran, uno sale"

Bé, doncs aquesta sembla que hauria de ser (a priori) la proporció d'entrades i sortides del primer equip per aquesta temporada. Però res més lluny de la realitat. Més aviat, la proporció és la contrària. Ara com ara, el Barça només ha fet dos fitxatges, Adriano (procedent del Sevilla) i David Villa (València). Mentrestant, n'hi ha tres que ja han marxat: Txigrinsky (torna al Xakhtar), Toure (cap al City) i Henry (als Red Bulls de N. York). I tot apunta a que Márquez també podria marxar aviat. Per tant, ens situem clarament per sota del nombre d'efectius de la temporada passada, fet que resulta sorprenent tenint en compte que la plantilla ja era prou justa. Per tant, només s'apunten dues alternatives: o tirar de la cantera, o començar a rascar-se la butxaca. Però això últim sembla bastant difícil, després que el club argumentés que la venta de Txigrinsky era per poder pagar les nómines.

Veurem doncs, si Guardiola torna descobrir alguna jove promesa, tal i com ja ha fet amb en Pedro i en Busquets en les dues últimes temporades. Això, o competir amb una plantilla clarament curta en nombre d'efectius. Queda poc més d'un mes per sortir de dubtes.

dimarts, 20 de juliol de 2010

L'efecte calendari

Avui ha sortit el calendari de la temporada 2010 - 2011: el Barça començarà la lliga al camp del Racing el 29 d'agost. Els dos clàssics es jugaran 28 de novembre (Camp Nou) i 17 d'abril (Bernabéu). Dues dates molt semblants a les de les dues últimes temporades. I els derbys també tenen data: 19 de desembre (Cornellà-El Prat) i 8 de maig (Camp Nou). Si voleu conèixer més, aquí el trobareu complert.

Però el tema clau d'aquest calendari, i de tots els calendaris, és el que jo anomeno l'efecte calendari. És a dir, la importància de trobar-te un equip en funció de com es troba (estat anímic jugadors, joc, lesions, etc.) en aquell moment. Una bona prova d'això la vam tenir la temporada passada amb l'Inter de Milà. Va ser un equip completament diferent el del mes de setembre (en la lligueta de la fase de grups de la Champions) que el de les semifinals de la mateixa competició. O amb l'Espanyol, que va començar al temporada amb les seqüeles d'una pretemporada marcada per la tragèdia, fet que va arrossegar durant bona part de la temporada.
Veurem aquest any, en que el Barça arrenca amb un handicap important, com  és la incorporació de  bona part del seus jugadors (els que han participat en el mundial) amb la pretemporada ja força avançada. Un nou exemple de l'efecte calendari ...

dilluns, 19 de juliol de 2010

Arrenca la temporada

Avui ha arrencat la temporada 2010 - 2011 pel Barça. Amb prou feines fa una setmana que ha acabat el mundial i ja tenim el primer equip iniciant una temporada que es presenta, de moment, amb el dubte de si hi haurà prous jugadors per afrontar, amb garanties, tots els títols importants. Fins ara, l'equip ha incorporat dos jugadors, David Villa i Adriano, i ja n'han marxat tres: Txigrinsky, Henry i Touré. Si la plantilla era justeta l'any passat, ara mateix ho és una mica més. Però el tema fitxatges el deixo per un altre dia, que ja hi haurà temps per parlar del tema ...

El més interessant d'avui era escoltar en Pep Guardiola: les seves rodes de premsa acostumen a tenir un efecte balsàmic per a la culerada. Que Cesc potser no ve, cap problema, seguirem amb els que hi hagi (jo també penso que no vindrà). Que només renova (el Pep) per un any, tots tranquils, és una decisió personal (tinc la sensació que no serà molts anys entrenador del Barça). I així cada un dels temes, despatxats amb sentit comú i practicitat, quelcom molt poc habitual en el món del futbol. I en el Barça encara més.

L'equip, a partir de demà, es començarà a entrenar (dos cops al dia, a les 9h. i les 19h.) i el primer amistós no arribarà fins el 29 de juliol.

dimarts, 13 de juliol de 2010

Fem una mica de memòria

En realitat, aquest blog el vaig començar ja fa molts anys. En concret, l'estiu del 1988. Tenia 13 anys i  a les meves mans tenia una llibreta i al cap una idea ...

Cóm estava el Barça aquell any? Acabava de tancar una temporada horrible, salvada conquerint la copa del Rei, guanyant 1-0 la final contra la Reial Societat. L'equip l'entrenava, en aquell moment, un tal Luís Aragonés. A l'estiu hi va haver molta neteja al vestidor, i va arribar un nou entrenador que canviaria la història d'aquest equip: Johann Cruyff.

Des d'aleshores, la història del Barça ha canviat: 10 lligues (més que ningú) i 3 copes d'europa. Qui ho anava a dir ...

Però la història és això, i ara el que toca és parlar del present. La temporada que comença, 2010 - 2011, arrenca amb el mundial de fons, on l'èxit de la selecció espanyola i el debat de si juga amb l'estil Barça marcarà l'inici de la temporada. Però això ja ho anirem veient. De moment toca posar-se les piles i revalidar el títol de Lliga, que seria el tercer consecutiu, fita que només el Dream Team va aconseguir (i superar).


LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...