dissabte, 24 de juliol de 2010

100 dies

Hi ha una regla no escrita que concedeix 100 dies de gràcia a tot aquell govern que inicia el seu mandat. Aquesta regla, repeteixo, no escrita, també es trasllada habitualment al món del futbol.

En el cas Sandro Rossell, el nou president del Barça, aquest termini no l'ha assolit, en prou feines duu 24 dies en el càrrec. Però aquest període ja ha donat de si per algunes coses que penso que es podrien haver fet molt millor.

Per començar, la polèmica amb el ja expresident d'honor del Barça, Johann Cruyff: aquest, molest perquè el nou president havia qüestionat la idoneïtat (i les formes) de la seva elecció, no va trigar ni dos dies en "muntar el numeret" i dimitir del seu càrrec. Però qui quedava retratat no era ell, sinó el president, que és qui va encetar tota la polèmica (quan no li calia). Ara serà difícil, per no dir impossible, una marxa enrera en aquesta situació. I el gran beneficiat d'aquest història és el mateix Cruyff que, en realitat, surt d'una situació que no era gens cómoda per ell, ja que perdia protagonisme i quota de poder amb l'arribada de Rossell.
I altres fets també són qüestionables sota el meu punt de vista: la venta de Txigrinski, i l'argument que era per poder pagar les nómines (un fet insòlit a Can Barça), anar a Extremadura a "demanar perdó" al seu president (no hauria d'haver estat Laporta qui es disculpés?) o treure a la llum pública que l'economia del club no va bé i demanar un crèdit sindicat.

Repeteixo, cal donar aquests 100 dies de gràcia, però no a qualsevol preu.

1 comentari:

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...