divendres, 31 de desembre de 2010

Reptes pel nou any

L'any 2010 acaba i ja és hora de fer balanç. Pel Barça, el repte era mantenir el nivell asollit l'any 2009, l'any dels sis títols, una fita mai aconseguida fins ara per cap equip (l'Inter s'hi ha quedat aprop, amb 5 títols aquest any 2010). Si bé amb títols el balanç no ha estat el mateix (una Lliga i una supercopa d'Espanya), crec que en joc s'ha millorat, i de llarg. Com ja vaig dir en un dels darrers posts, el nivell de joc al que ha arribat al Barça en els últims dos mesos crec que no s'havia vist mai fins ara (almenys, des del meu punt de vista). És cert que això, a aquestes alçades de la temporada, no és sinònim de cap títol, però si que és el camí per aconseguir-ho. És per això que el repte per aquest 2011 que comença és mantenir aquest llistó que, a la llarga, si que garanteix títols.

I per mi, com sempre, el millor de tots els títols possibles a conquerir és la Lliga. Per què? Per molts motius. És sinònim de regularitat. El factor atzar que intervé en competicions "ko" no hi apareix. Ets el millor i ja està. És veritat que només ho ets en la competició "domèstica", però poques lligues europees tenen el prestigi que pot tenir l'espanyola (una altra història és si aquesta és la millor ...). Per altra banda, la durabilitat o  prestigi d'un equip també es mesura en el nombre de títols consecutius assolits. Només el Dream Team en té més dues consecutives (4 en total). Per tant, el Pep team té a la mà poder-ho assolir. Amb això no vull dir que aquest equip, si no guanya la Lliga, no sigui el millor de la història, però si que és cert que el fet de no guanyar títols de forma consecutiva, puntúa negatiu en aquesta classificació imaginària del millor equip de la història.

I, perquè no dir-ho: Ja és hora que la distància en títols de Lliga entre Barça i Madrid s'equipari, ja que aquesta contínua sent massa ample (20 i 31, respectivament). Quin millor repte que superar el Madrid?

dissabte, 25 de desembre de 2010

Mercat d'hivern

Foto: sport.es
Bé, ja tenim l'avorrida aturada nadalenca. Sense futbol fins el dia 2, en que torna la lliga amb un "apassionant" Barça - Llevant ... Però l'activitat del club no s'atura ni aquests dies. Ahir es va oficialitzar el fitxatge d'Ibrahim Afellay pel Barça. Procedent del PSV, el Barça torna a tenir un jugador holandés en el primer equip després de tres temporades i mitja sense tenir-ne cap (l'últim va ser Gio, que va marxar al final de la temporada 2006-2007). Veurem que dóna de si aquest jugador,  però queda clar que ajuda a dotar l'equip d'un "fons d'armari" que fins ara no tenia.

L'altre novetat d'aquesta història és que el Barça torna a fer un fitxatge en el mercat d'hivern, després de tres temporades sense fer-ho. L'últim va ser Pinto, en la temporada 2007 - 2008. De fet, és el primer fitxatge en el mercat d'hivern en l'era de Guardiola. Pel meu gust, des que es pot fitxar en el mercat d'hivern, només Edgar Davids va ser, realment, un fitxatge que va fer o va ajudar a canviar el rumb de l'equip (temporada 2003-2004). I ho dic en la relació qualitat/preu. La resta, millor passar pàgina: Amunike, Bogarde, Maxi López en serien uns tristos exemples ... I els germans De Boer tampoc van donar el resultat que s'esperava d'ells. Per tant, esperem que Afellay trenqui aquesta negra tradició dels fitxatges en el mercat hivernal.


dimarts, 21 de desembre de 2010

Fi de festa

Foto: elperiodico.cat
Doncs si, els festivals han acabat. Empat a zero en el partit d'anada de vuitens de la Copa del Rei, amb un Ath. Bilbao que l'únic que ha fet ha estat defendre i defendre, i que a la segona part ni tan sols ha arribat a xutar a porteria (ni dins ni fora). Bé, però penso que quedar-se amb això abans de tancar l'any no és el més just ...

L'any que conclou és espectacular, amb un darrer mes i mig a un nivell mai vist fins ara. El dubte que ja fa dies que tinc és saber si a l'equip el pot afectar aquesta aturada (la competició torna el dia 2 de gener, amb partit de Lliga davant el Llevant). Espero que no, que torni igual d'enxufat, i més ara, obligat a guanyar (o empat a gols) en la tornada de l'eliminatòria de copa.

Però insisteixo, l'any que conclou ha estat bo. Es venia d'un any irrepetible com el 2009, amb sis títols assolits. El repte per aquest any que conclou era superar-ho. El 2010, si bé amb títols no ha estat el mateix, penso que en joc si que s'ha assolit o, millor dit, s'ha superat l'any 2009. L'any 2010 ha estat el millor de l'era Guardiola, l'any en que millor s'ha jugat. I no crec que sigui casualitat que, tot just en aquest període, és quan millors resultats s'han obtingut (sobretot en els últims dos mesos).

Però tot això no servirà de res si l'equip no continua igual, ja que és ara, en la tornada de l'aturada de Nadal, quan algun títol es comença a decidir (Copa del Rei) i quan els errors en Lliga poden costar molt car. Però crec que d'aquest equip, si una cosa no podem fer és dubtar de les seves possibilitats. 

diumenge, 19 de desembre de 2010

Fent història

Foto: elperiodico.cat
El derby no va ser tan igualat com s'esperava. El va liquidar el Barça amb una nova victòria contundent: 1-5. Dos gols de Pedro, dos de Villa i un de Xavi. El Barça no havia fet mai cinc gols al camp de l'Espanyol en partit de Lliga, un nou repte assolit.  

Se'm fa difícil pensar un títol que defineixi, novament, el que vaig veure ahir. És cert, i em va venir al cap, que el partit d'ahir em va recordar, en part, el derby de la temporada 1991 - 1992, en que el Barça va guanyar per 0-4. Era el Dream Team, un altre moment. Però la forma en que la defensa de l'Espanyol es va posicionar (pel meu gust, massa avançada) i les contres de l'equip, m'ho va fer recordar.

Del partit d'ahir em quedo amb dues coses: Pedro. El partit que va fer ahir és per emmarcar. Els petits dubtes que es podien tenir cap a aquest jugador, en si seria capaç de superar el nivell assolit la temporada passada penso que han quedat resolts definitivament. Pedro és millor jugador que la temporada passada.

I l'altra cosa que em va agradar molt va ser l'homentage que li va fer l'afició de l'Espanyol a Iniesta, pel seu recordatori a Dani Jarque a la final del Mundial. Va ser un gest mai vist, tota l'afició de l'Espanyol aplaudint un jugador del Barça. Va ser un gran moment.

Dimarts, últim partit del Barça en aquest 2010. Possiblement aquesta sigui la pitjor notícia per aquest equip.

divendres, 17 de desembre de 2010

Sorteig Champions

Foto: sport.es
Avui s'han sortejat els emparellaments de vuitens de final de la Lliga de Campions: Arsenal - Barça. De nou, els anglesos en el camí del Barça. Si la temporada passada va ser a quarts de final, aquest cop l'enfrontament serà una eliminatòria abans.
Els antecedents entre els dos equips són força favorables al Barça: 3 victòries i dos empats. El primer cop va ser la temporada 1999-2000, en la lligueta, amb empat a un gol a casa i una gran victòria a Wembley per 2-4.

El segon cop que es van enfrontar va ser a la final de la Champions de la temporada 2005- 2006, amb victòria culé per 2-1, la segona Champions, la de París. I el tercer i darrer enfrontament va ser la temporada passada, a quarts de final, amb un empat a 2 a Londres i victòria per 4-1 al Camp Nou, amb pòker de Messi.

Però toca esperar, la Champions no torna fins al mes de febrer.

dijous, 16 de desembre de 2010

El millor derby possible

Dissabte, derby. Espanyol - Barça. El millor equip de la Lliga a casa (junt amb el Madrid, ho ha guanyat tot, set victòries de set partits jugats), contra el millor visitant (set victòries de set partits jugats fora de casa). Feia temps que el Barça no es trobava, en el derby, un Espanyol tant ben posicionat  (és quart, en zona Champions).

De fet, l'Espanyol és, probablement, un dels equips que més difícils li ha posat les coses al Barça de Guardiola. En la temporada 2008 - 2009, el darrer derby a Montjuïc (en Lliga) es va saldar amb victòria per 1-2 (en un partit molt polèmic), mentre que a la temporada 2009 - 2010, el primer derby a Cornellà-El Prat es va saldar amb un empat a zero. Els resultats són positius, però els partits van ser molt més competits del que habitualment es troba l'equip. Per tant, tot fa pensar que aquest any la cosa no hauria de ser diferent ...

Però hi h alguna cosa que si em fa pensar que aquest any pot ser diferent. El Barça d'aquesta temporada és el millor Barça dels tres anys de Guardiola com a entrenador. Ha superat bona part dels reptes que li quedaven pendents a aquest equip (camps com el Vicente Calderón, o bé equips com el Rubin Kazan), i el partit d'aquest dissbte és, possiblement, un dels últims reptes que li queden per superar a aquest equip  I no ho dic tant pel resultat (tema comentat, i que ja s'ha vist que no ha estat negatiu), sinó per la forma com li pugui jugar a l'Espanyol. Aquesta serà la clau. Dissabte quedarà el dubte resolt.

dimarts, 14 de desembre de 2010

Un equip de llegenda

Foto: mundodeportivo.es
L'expressió no és meva, el copyright és d'un periodista esportiu, Elías Israel. I penso igual que ell, crec que estem davant d'una llegenda, i davant aquest fet, el que hem de fer és veure i disfrutar:

- 21 partits seguits (comptant totes les competicions oficials) sense perdre.
- 6 partits seguits (comptant totes les competicions oficials) sense encaixar cap gol. El parcial actual és 28 a zero.
- 9 partits seguits guanyant en Lliga.
- Equip màxim golejador a la Lliga.
- Equip mínim golejat a la Lliga.
- Màxim golejador (Messi) a la Lliga.
- Equip menys golejat a la Lliga.
- Porter menys golejat (Valdés) a la Lliga.
- Millor arrencada en Lliga de la història com a visitant (set partits, set victòries).
- Equip amb més punts a la jornada 15 de la història de la Lliga. 

Només és una mostra. I dissabte, el derby amb l'Espanyol. Aquest si que penso que és un dels millors derbys dels últims anys, tant per l'estat actual del Barça com el moment de forma en que es troba el màxim rival del Barça a la ciutat. És un dels últims reptes que li queden a aquest equip.

dimecres, 8 de desembre de 2010

I si el Barça B jugués a primera?

Foto: sport.es
És una pregunta que em va passar pel cap ahir al vespre, veient el partit entre el Barça i el Rubin Kazan, darrer partit de la Lligueta de la Champions, amb victòria blaugrana per 2-0, gols de Fontàs i Víctor Vázquez. Així, amb aquest resultat, el Barça acaba invicte aquesta fase, amb 14 punts. El dia 17 de desembre hi haurà el sorteig de vuitens.
Però tornem al tema. Ahir, a l'equip titular, van començar d'inici 8 jugadors del primer equip (amb només dos titulars habituals, Piqué i Busquets) i 3 jugadors del filial. I els dos primers canvis, dos jugadors del primer equip (Jefren i Bojan) per dos del filial (Bartra i Víctor Vázquez). És a dir, el Barça va acabar jugant amb 5 jugadors del B un partit de la Lliga de Campions. Increïble.

La pregunta que em feia també serviria pel paper que podria fer aquest equip, el Barça B, a la Champions, on hi participen equips que dificilment tindrien lloc a la Lliga espanyola. Classificar-se per vuitens de final? M'agradaria veure-ho.

I per últim, ahir el Barça va guanyar el Rubin Kazan, per primer cop després de quatre intents. És el penúltim mur que li quedava per superar al Barça de Guardiola. El proper li espera a Cornellà-El Prat, en el que si crec que serà un dels millors derbys dels últims anys.

dimarts, 7 de desembre de 2010

Triplet

Foto: fcbarcelona.cat
Ahir es va saber que els tres finalistes del FIFA Pilota d'or 2010 són tres jugadors del Barça, tres jugadors que provenen de La Masia: Xavi, Iniesta i Messi. Aquest és un fet històric, ja que mai tres jugadors procedents de la cantera d'un equip havien aconseguit optar a aquest premi. A més, per segon any consecutiu, un jugador de la cantera del Barça serà pilota d'or. Ni en somnis ...

Cal precisar, però, que la Pilota d'or 2010 té un format diferent respecte d'anys anteriors. Aquest any és el resultat de unificar la Pilota d'or i el FIFA World Player. És a dir, és la suma de l'opinió de periodistes esportius especialitzats i de jugadors i seleccionadors.

La darrera vegada que tres jugadors d'un mateix equip eren finalistes de la Pilota d'or van ser jugadors del gran Milan d'Arrigo Sacchi, l'últim equip que ha guanyat dos cops seguits la Champions. Just en aquell moment (finals dels 80), es posaven les llavors del Barça actual, amb l'arribada de Cruyff com entrenador i  d'un esttil de joc. Ara, 22 anys després, sembla clar que l'estil imposat en el seu moment ha arribat a la seva  plena maduresa. Gaudim-ho!

diumenge, 5 de desembre de 2010

Un exemple d'esforç

Foto: elperiodico.cat
14ª jornada de Lliga, victòria al Sadar per 0-3, amb dos gols de Messi (un de penal, el primer penal a favor en Lliga aquesta temporada) i un de Pedro. Així, el Barça manté el liderat després d'assolir-lo en la darrera jornada contra el Madrid.

Del partit d'ahir, em quedo amb un jugador: Pedro Rodríguez. Si hi ha un exemple d'aquest equip penso que és ell. Tant pot estar atacant com defensant, ja estigui el partit amb 0-0 com amb 0-5. Tant és, el seu esforç és constant mentre hi és al camp.

Pedro era, a principi de temporada, una de les grans incògnites d'aquest equip: venia del Mundial i de jugar, en la temporada del seu debut amb el primer equip, a un gran nivell. I ja se sap que, sovint, el més difícil no és arribar, sinó mantenir-se. Doncs bé, tot i un inici de temporada més aviat fluix, la tendència s'ha invertit, i ja duu 7 gols en els últims set partits. Uns números més propis de Messi que d'un jugador com ell.
 
Amb uns jugadors amb aquest nivell de compromís, es fa difícil pensar on és el sostre d'aquest equip que, a aquestes alçades de la Lliga, suma més punts que qualsevol equip en la història de la Lliga. Potser el rècord dels 99 punts també se supera ...

dijous, 2 de desembre de 2010

Les rodes de premsa de Guardiola

Les rodes de premsa de Pep Guardiola són d'alló més interessants. Difícilment passen desapercebudes. Aquesta setmana hem tingut dos grans moments. Un d'ells, ahir després de perdre la Copa Catalunya davant l'Espanyol (en el triangular de la final, derrota per 2-1 amb l'Espanyol i victòria per 2-0 contra l'Hospitalet CE), a la roda de premsa posterior va dir que l'Espanyol "ens ha posat a lloc". Qualsevol altre entrenador s'hauria excusat en que l'equip va jugar amb els suplents i jugadors del B (de fet, així va ser, no hi havia cap titular del clàssic). Però no, Guardiola deixava anar aquest missatge que podria semblar contundent i, fins i tot, exagerat. Jo crec que el missatge és clar: Va dirigit, primer, als jugadors, i després al club i l'afició, que després d'un resultat com el de l'altre dia, l'únic que pot generar és un clima d'eufòria que podria incidir negativament en la marxa de l'equip.

L'altre gran moment, el de la roda de premsa posterior al clàssic i que em va agradar molt: la dedicatòria a Reixac i Cruyff. Primer, ja només el fet de dedicar-ho a tots dos, quan en realitat totom parla de Cruyff quan pensa en l'origen d'aquest estil de joc. I segon, recordar l'origen d'aquest estil després del més que possible millor partit del Barça, en la seva història, contra el Madrid és molt significatiu. I no ho dic per si era un missatge contra el Madrid (jo penso que no, si bé molts li han donat aquesta interpretació), sinó més aviat perque tothom hi continuï creient, ja que s'ha demostrat que, amb el temps, és el millor model possible per al club.

dimarts, 30 de novembre de 2010

El partit perfecte

Els primers clàssics que recordo deuen ser, més o menys, de meitat dels vuitanta. L'època de Terry Venables, Lineker, Julio Alberto, Schuster, etc. Al Camp Nou, el meu primer partit va ser un clàssic (victòria per 2-1, crec recordar que era la temporada 86-87). En aquella època, guanyar al Madrid moltes vegades servia per alleugerir una temporada que es tancava en blanc. Era la època de la Quinta del Buitre i el Madrid de les cinc lligues seguides. Eren temps en que guanyar al Madrid per golejada era un somni,  somni que en alguna ocasió ens va oferir el Milan de Sacchi (el meu primer gran equip des que tinc ús de raó).

Després va venir el Dream Team i vaig viure el primer 5-0 i la primera victòria al Bernabéu , 0-1 (tots dos resultats la mateixa temporada, la 93-94). Tot i això, no va ser una època molt brillant de resultats en els clàssics però si prolífica en títols.

Amb el Barça de Rijkaard ja vam viure la primera gran victòria al Bernabéu dels últims anys (el 0-3 de Ronnie amb el Bernabéu aplaudint). Aquell equip, a més, penso que va ser l'avantprojecte del Barça actual, on ja despuntava Messi, i Valdés, Puyol, Xavi i Iniesta començaven a configurar la columa vertebral de l'equip actual. 

Però tot això que he escrit ha quedat superat amb escreix per aquest equip d'ara. Penso que el que vaig veure ahir supera qualsevol partit entre Barça i Madrid vist fins ara. Crec que és el millor Barça que he vist mai contra el Madrid. Estic segur que, per edat, és difícil valorar-ho, caldria que algú amb més anys i que ha vist més clàssics pugui opinar, però almenys en el meu cas així ho veig. Crec que ja podem dir, sense dubtar, que tenim la sort d'estar veient el millor Barça de la història. Per tant, ens toca gaudir aquest moment.

dijous, 25 de novembre de 2010

Aperitiu abans del clàssic

Foto: elperiodico.cat
Del partit d'ahir, més que el resultat i la classificació (i, a més, com a primers de grup), em quedo amb el partit que van fer jugadors que no estan en la primera línia mediàtica de l'equip: Pedro, Mascherano i Adriano. Excel·lent tots tres. Em va agradar molt Adriano, sumant-se en atac com si fos Dani Aves, però per l'esquerra. I quasi diria que amb millor xut: Va tenir un parell de bones oportunitats que el porter del Panathinaikos va aturar molt bé.

Mascherano cada dia que passa sembla que faci més temps que juga al Barça. Sense fer soroll, ha estat titular en tres dels últims quatre partits, i no desentona gens. És una molt bona notícia, ja que la marxa de Touré va deixar un forat en el mig del camp, i crec que ara queda cobert amb garanties amb Mascherano.

I deixo pel final Pedro. El seu inci de temporada havia estat com el de l'equip, patint les seqüeles post-mundial. Ara, però, torna a estar en forma i es torna a veure el jugador revelació de la temporada passada, veient porteria amb certa facilitat.

Per tant, defintivament el Barça arriba en el seu millor moment pel clàssic del dia 29. Un partit que, segurament, serà, junt amb el clàssic en el Bernabéu, bastant defnitiu per decidir qui s'endurà el títol d'aquesta Lliga.

diumenge, 21 de novembre de 2010

Golejada per recordar

Foto: elmundodeportivo.es
Intento pensar-hi i diria que la primera gran golejada a domicili (en Lliga) que recordo del Barça des que tinc ús de raó va ser un 0-6 a San Mamés la temporada 90-91, amb 4 gols de Stoichkov. Era el Dream Team i l'equip anava camí de guanyar la seva primera lliga. Una altra que em ve al cap és un 0-6 al Calderón, la temporada 2006-2007,  una Lliga que acabaria guanyant el Madrid per GA. Tot això ho escric de memòria, com també ho faré quan pensi en el partit d'ahir: 0-8. La golejada d'ahir va servir per igualar el rècord de la Lliga, que també tenia el Barça la temporada 1959-1960, aconseguit al camp del Las Palmas. De fet, les cinc major golejades a domicili de la Lliga les té el Barça. Un altre rècord que es  va assolir ahir (de moment, s'ha igualat) és el de victòries seguides a domicili (6) des que va començar la Lliga. En aquest cas s'iguala el rècord del Madrid de la temporada 91-92.

Del partit d'ahir, francament, poca cosa es pot dir. Potser hi ha un fet que ha passat per sobre, però que ja s'ha detectat en més d'un partit aquesta temporada i que ja he destacat en algun post: els inicis de partit del Barça. Ahir va ser espectacular novament, amb quatre xuts a porta en els primers 10 minuts. Inici explosiu, tal i com es va observar al Calderón o San Mamés, per citar dos exmples. El partit, amb el 0-2 va quedar sentenciat aviat i el tema va quedar en veure quants gols s'aconseguirien marcar. Em va agradar molt Fontàs, que va ser titular (bon dia per debutar), o veure com Mascherano cada vegada s'hi sent millor en aquest equip. I també destaco Pedro, que cada vegada està més en forma i s'assembla, de nou, al jugador que va ser la revelació de la temporada passada.

Per tant, el Barça afronta una setmana decisiva (visita a Grècia i Clàssic) amb el millor estat de forma possible, tal i com va pronosticar Pep Guardiola a principi de temporada. Inclus amb això, Guardiola també l'encerta.

dijous, 18 de novembre de 2010

Sorteig Copa del Rei

Font: elperiodico.cat
Avui s'han sortejat els emparellaments dels vuitens de final de la Copa del Rei, i el Barça li tocarà jugar contra l'Ath. Bilbao, tot un clàssic en aquesta competició, si bé que des de la temporada 89-90 (any que el Barça va guanyar el títol) que tots dos equips no s'enfrontaven en una eliminatòria. El darrer precedent va ser la final de Copa de 2009, en que el Barça va guanyar per 4-1.

En el quadre adjunt es poden veure la resta d'emparellaments, i els possibles creuaments. En el cas del Barça, si elimina l'Ath.Bilbao es trobarà el guanyador de l'eliminatòria Betis-Getafe. El Madrid, només se'l trobaria a la final ... (fet que no passa, també, des de la temporada 89-90).

Però tornem a l'eliminatòria entre Barça i Ath. Bilbao. Ambdós acumulen 48 títols en aquesta competició (25 i 23 respectivament). 48 dels 106 que s'han jugat. El tercer en el palmarés d'aquesta competició és el Madrid, amb 17  títols (des del 1993 que no la guanya). Si el Barça guanya aquesta temporada la Copa, estarà només a un títol de conquerir-la en propietat (i ja en tindria cinc).

El partit d'anada serà el dia 22 de desembre i, des d'aleshores, s'aniran jugant totes les eliminatòries  (setmanalment) fins que quedin decidits els dos finalistes. La final es jugarà el 20 d'abril, en un camp encara per determinar.

Si el Barça vol reeditar el triplet de fa dos anys, la primera prova de foc la té tot just començar l'any. I partir d'aquí, serà un no parar fins al mes de maig.

diumenge, 14 de novembre de 2010

Millor que l'any passat

11ª jornada de lliga: Victòria per 3-1, amb gols de Villa i Messi (2). L'equip segueix segon, a un punt del Madrid. A quinze dies del clàssic, aquest partit, novament, es presenta decisiu, sobretot pel fet que tant el Barça com el Madrid sembla que perdran pocs punts en aquesta Lliga. Per tant, els enfrontaments directes seran determinants.

Foto: as.com
Però tornem al partit d'ahir. Els primers 25 minuts de l'equip van ser, possiblement, els més complerts que s'han vist aquesta temporada, sobretot tenint en compte el nivell del Vila-real que, pel meu gust, és un dels equips de la Lliga espanyola que juga millor futbol. La pressió que feia tot l'equip, només diria que ho he vist en el Milan de Sacchi, i no sabria dir cap equip més. He escrit fins al minut 25 perquè, tot just amb l'empat del Vila-real, l'equip es va descentrar, i no va recuperar el seu millor nivell fins a l'inici de la segona part. I en aquest punt es quan va aparèixer Messi de nou per fer un dels millors gols que s'han vist aquest any al Camp Nou. La jugada del segon gol és increïble.

Així, amb la victòria d'ahir, el Barça suma un punt més que la temporada passada a la mateixa jornada. Si algú pensava que el que es va aconseguir l'any passat era insuperabe, sembla que aquesta anem camí de superar-ho.

dijous, 11 de novembre de 2010

64 de 64

Minut 13 de la segona part: la tv enfoca la banda, està a punt d'entrar Leo Messi al camp. Dit així, sense més, resulta fins i tot sorprenent, ja que són pocs els partits en que Leo Messi no surt d'inici. Però la notícia no era aquesta, la notícia era que Leo Messi entrava al camp per jugar l'ultima mitja hora d'un partit que, en aquell moment, el Barça guanyava per 3-1 i que acumulava un 5-1 en el global de l'eliminatòria. Resultat: una assistència de gol i un gol. Un altre.

No estem acostumats a veure, en un futbolista professional, una actitud com aquesta. Que un jugador del seu nivell vulgui jugar la darrera mitja hora contra un equip de segona B diu molt a favor d'ell. Possiblement, ell representa el que, moltes vegades, havíem desitjat en un jugador del Barça: compromís al màxim. I aquest fet, possiblement, no l'estem valorant com es correspon, degut a que estem molt mal acostumats. Estic segur que, el dia que ja no jugui el Barça, d'aquests petits (i importants) detalls ens enrecordarem.

Pel que fa al partit d'ahir, poca història: 5-1, amb gols de Nolito, Milito, Pedro, Bojan i Messi. I l'equip que es classifica pels vuitens de final de la Copa del Rei. Al camí segueix.  



Nota: 64 de 64 són els gols que porta Leo Messi aquest any 2010.

dilluns, 8 de novembre de 2010

Els partits duren 90 minuts

Foto: el periodico.cat
Ho sento pel tòpic, però li he donat moltes voltes pensant quin títol posar al post d'avui, un títol que s'ajusti al partit d'ahir (sempre sota el meu punt de vista). Un resum ràpid: 10ª jornada de Lliga, victòria per 1-3, amb gols de Messi, Villa i Pedro. Un partit molt còmode a la primera part però que a la segona, bé per un Getafe que va apretar més, bé per un Barça que es va relaxar, la qüestió és que el partit es va complicar. I això va ser així jugant amb 11 i amb 10: L'expulsió de Piqué no va ser determinant en aquesta dolenta segona part de l'equip.

Potser és un anàlisi una mica contundent i, fins i tot, un pèl exagerat, però és ben cert que l'equip, a l'inci de la segona part, no va sortir amb la mateixa intensitat en que ho havia fet a la primera. I amb un 0-2 i 45' per endavant un partit no està resolt. De fet, el tercer gol va ser més fruit d'una greu errada del defensa del Getafe (i d'una excel·lent pressió de Messi) que no pas d'una jugada d'equip. És més, les primeres dues bones ocasions de l'equip (a la segona part) van venir a posteriori de l'expulsió de Piqué (xut d'Iniesta amb aturada de Codina i rematada fora ajustada al pal de Messi). Després, lleuger patiment amb l'1-3 amb una bona aturada de Valdés a rematada d'Arizmendi i un gol salvat sota pals de Maxwell, que haurien posat un perillós 2-3 en el tram final de partit.

Els números de l'equip comencen a estar en la línia de les dues temporades anteriors, però encara queden aspectes per pul·lir. Per començar, fer un bon partit durant els 90'. Amb el Sevilla l'equip ja ho va fer, però en els darrers dos partits (Champions i ahir) això no ha estat així. Per tant, i com diu el títol, compte perquè els partits duren 90 minuts ...

dimecres, 3 de novembre de 2010

Un punt estrany

Foto: sport.es
La veritat que es fa difícil dir quelcom sobre el partit d'ahir. Tant es podria haver guanyat (tres pals i més d'una ocasió ben clara) com perdut. Però el que compte és el punt, que manté l'equip primer de grup, encara que no matemàticament classificat per a vuitens.

La meva sensació és que ahir es va fer un petit pas enrera en aquesta tendència creixent de l'equip mostrada en els últims partits. De fet, l'equip feia quatre partits que no encaixava un gol (al Camp Nou, en Lliga, contra el València). Però no només això: A la segona part,  va ser superat (físicament) pel Copenhague, que va arribar al tram final del partit molt més fresc.

Tot i això, l'equip entra en el tram decisiu d'aquesta lligueta líder amb 8 punts, un més que el Copenhague. El proper partit serà al camp dels grecs i guanyant es classifica. La única pega de no haver deixat resolta ja la classificació per a vuitens és que la setmana del clàssic no hi haurà descans. En canvi, el Madrid si que arribarà amb la feina feta. Veurem si aquest punt és determinant.

diumenge, 31 d’octubre de 2010

El millor 11 possible

Foto: elperiodico.cat
Després de 9 jornades de Lliga per fi el Barça va poder sortir d'inici amb el seu equip titular teòric. Resultat: 5-0, dos gols de Messi, dos de Villa i un d'Alves. I el més important: El bon joc no va decaure ni a la segona part, quan el Barça guanyava 2-0 i el Sevilla jugava amb deu. El progressa adequadament es consolida.

Dic equip titular teòric perquè en el futbol tot és canviant, i els que ara possiblement formen partit de l'11 titular, d'aquí mig any poden ser uns altres. De moment, però, els 11 d'inici d'ahir és l'equip titular que, segurament, jugaria la final de la Champions, si fos el cas.

Del partit em quedo amb l'actuació de David Villa. No és que jugués molt millor que en altres partits, la diferència va estar en l'encert. No marcava (en Lliga) des de la 4ª jornada. Ara, probablement, canviarà l'opinió de molts que el criticaven però el problema que tenia ell el tenia tot l'equip (amb l'excepció de Messi). Era un tema de punteria. No han estat pocs els partits del Barça que ha començat d'inici amb un molt bon joc (San Mamés, a fora i Mallorca,  a casa, són aguns exemples) i ha marxat, al descans, amb un marcador que no s'ajustava al que s'havia vist.  I al final, s'acabava patint més del compte. Ahir, el bon joc i l'encert es van combinar, i quan això passa, aquest equip és quasi invencible.

Per tant, el Barça afronta un moment de la temporada (fase decisiva de la Lligueta de la Champions i el clàssic) en bona forma. Són bones notícies.

divendres, 29 d’octubre de 2010

A un mes vista del clàssic

A un mes vista del clàssic i el gran tema de debat és saber quin dia i hora es jugarà el partit. Molt interessant ... No hi dedicaré gaire temps a comentar això: Tot el debat s'origina donat que el dia 28 de novembre són les eleccions al Parlament, i es planteja que ambdós events presenten certa incompatibilitat. Però continuo sense veure on és el problema que el partit es pugui jugar diumenge, per exemple, a les 21h. Inclús entendria, tot i que el Barça tindria menys temps per preparar el partit (juga el dimecres 24 partit de Champions, mentre que el Madrid ho farà el 23), que es jugués dissabte, com ha passat altres vegades. Però tant és ja que, es jugui el dia que es jugui, generarà el mateix interés.
 
L'altra tema de debat és que el Madrid està millor que el Barça. Opinió generalitzada des de Madrid i matisada des de Barcelona. Jo, que he vist bona part dels partits del Madrid aquesta temporada, només observo una millora del Madrid respecte de la temporada anterior: solidesa defensiva. Només quatre gols encaixats, tots ells absolutament irrellevants en el marcador final. Al davant, l'encert blanc és superior a l'observat la temporada passada a la jornada 8 (26 gols aquesta temporada per 21 la temporada passada), però aquest no era precissament un punt necessari de millora del Madrid. D'altra banda, cal tenir en compte que, de les vuit jornades disputades fins ara, el Madrid duu 4 partits contra equips de la zona baixa de la classificació actual (del 15 al 19: Llevant, Dépor, Málaga i Racing, justament els seus últims quatre partits de lliga), mentre que el Barça en duu només dos (Racing i Saragossa). En canvi, de la banda alta de la classificació, ambdós equips han jugat contra el mateix nombre d'equips (un el Madrid, contra l'Espanyol, i un el Barça, contra el València). A més, i això ja és més difícil de comptabilitzar, hi ha l'efecte calendari, un aspecte ja comentat en aquest blog en entrades anteriors. Els estats (anímics, físics) dels equips canvien al llarg de la temporada.

Tot i això, i per molt anàlisi que es vulgui fer, queda clar que aquests partits són diferents, que és independent de cóm arriba un i altre al clàssic perquè, jutsament, s'acabi produint tot el contrari. Històricament ha passat. I no crec que deixi de passar.

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Progressa adequadament

Foto: mundodeportivo.es
El partit d'ahir penso que va ser molt positiu. I no ho dic pel marcador, que ho és, sinó per l'actitud dels jugadors. Ja sé que sempre es pressuposa que, contra un rival inferior, el mínim és golejar, però no hauria estat la primera vegada que el Barça, contra un equip inferior, és superat. Ahir res de tot això, en mitja hora l'eliminatòria va quedar sentenciada.

Per començar, gran partit dels dos centrals, Bartra i Fontàs, dos del B que van començar d'inici. També em van agradar els laterals, Adriano i Maxwell, que a la primera part duien més rematdes a porteria que els davanters de l'equip. A la mitja, gran partit de Keita, recuperant pilotes constantment i pressionant com si fos un partit de Champions. I al davant, Pedro va fer el seu gol, aspecte que en el darrer post reclamava,  davant la manca d'encert dels davanters de l'equip. També va estar bé Jeffren l'estona que va jugar, si bé una lesió al minut 30 va trencar el bon ritme que duia.

Aquesta victòria permetrà que, en el partit de tornada, molts d'aquests jugadors puguin tenir més minuts, alhora que molts del primer equip puguin descansar i seguir preparant un mes de novembre que es presenta molt intens.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

De mica en mica ...

Foto: sport.es
8ª jornada de Lliga: Victòria per 0-2 a Saragossa, amb dos gols de Messi (ja en duu 5 a la Lliga i 12 en el total d'aquesta temporada). Amb aquesta victòria, el Barça assoleix un nou rècord, amb el millor inci en una Lliga fora de casa (4 partits, 4 victòries).

Ahir, a diferència del partit de Champions de dimecres, el Barça no va patir. Això ja és una millora, i més tenint en compte que el marcador tampoc va ser concloent fins al minut 66, quan Messi feia el segon gol. De fet, i per segon cop aquesta temporada, el Barça aconsegueix completar dos partis seguits sense rebre cap gol (fet que no passava des del mes d'agost, amb les victòries contra el Sevilla, en el partit de tornada de la Supercopa d'Espanya, i la victòria al Sardinero a la primera jornada de Lliga).

Consolidar la defensa (no rebre gols) i afinar la punteria, dos aspectes a millorar. El primer es va aconseguir ahir, després d'uns quants partits seguits sense fer-ho, si bé caldrà esperar properes jornades per corroborar aquesta millora. En canvi, el segon objectiu segueix pendent: Pedro no té l'encert de la temporada passada i Villa està mancat de punteria. Si tots dos jugadors milloren el seu rendiment golejador, molt probablement deixarem d'escoltar allò de "Tancar el partit".

dijous, 21 d’octubre de 2010

Tancar el partit

Foto: elperiodico.cat
És la paraula de moda, o la frase: El Barça no tanca els partits. Ahir, de nou, amb l'1-0 al marcador es van desaprofitar bones ocasions per deixar, al descans, el partit prou sentenciat. Però no va ser així i el neguit va aparèixer de nou, i més tenint en compte que aquesta temporada el Barça ja s'ha endut més d'un ensurt. Finalment, 2-0 (els dos gols de Messi) i el Barça ja és líder del seu grup en la lligueta de la Champions.

Ahir, a diferència del partit contra el València, el Barça va fer una bona primera part i una segona part regular tirant a dolenta. Jo crec que això (que també va passar el dia del Mallorca) té una explicació més mental que física o producte del joc. "Tant domini, tant control, tantes ocasions i només estem 1-0", deu pensar més d'un jugador.

Tot i això, el Barça va pel bon camí per classificar-se pels vuitens de la Champions. I, en aquesta competició, més que en qualsevol altre, no és tant com puguis estar ara sinó com arribes al mes de març, que és quan es decideix el més important. Només cal veure com va guanyar l'Inter de Milà l'any passat el torneig per entendre-ho ...

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Al loro!

Foto: sport.es
Feia temps que no veia el Barça ser un equip inferior respecte de l'equip contrari. Ahir el València li va jugar una primera part de manual. Espero que no ho facin massa equips, si bé espero alhora que Guardiola en prengués bona nota. Amb tot, victòria per 2-1, remuntada amb gols d'Iniesta i Puyol.

La primera part del Barça d'ahir va ser poc habitual: el València va ser amo i senyor de la pilota i amb una molt bona pressió, recuperava la pilota prou ràpid perquè el Barça no pogués elaborar el seu joc habitual. I el Barça, sense la pilota, és un equip normal i corrent. L'únic aspecte que va fer que la situació no fos dramàtica va ser que el València només va generar un parell de clares ocasions de gol (i una d'elles va ser, justament, el gol).

Però a la segona part "la pel·lícula" va canviar i el gol ràpid d'Iniesta (m.47) hi va contribuir. A partir d'aquí, el València va desaparèixer i només la manca d'encert dels davanters del Barça va evitar que el marcador acabés amb un resultat més ampli.

Bé, prova superada, però caldrà estar atents ja que, des que Guardiola és entrenador del Barça, encara no havíem viscut una situació com la d'ahir i, és possible, que més d'un equip en prengués nota. Veurem.

divendres, 15 d’octubre de 2010

Due Diligence

Reconec que aquests temes em fan mandra, que no em ve de gust parlar-ne. Però resultaria estrany que, en un blog del Barça, no hi hagués ni un comentari sobre la notícia de la setmana i, espero equivocar-me, la notícia que ho seguirà sent els propers dies.

Demà hi ha Assemblea General i, entre altres punts de l'ordre del dia, cal aprovar els números de la darrera temporada de Joan Laporta al capdavant del club. I és aquí on hi ha el "merder:" Mentre que la directiva actual argumenta que aquest són vermells (-77 milions d'euros de dèficit), la directiva sortint, amb Laporta al capdavant, es defensa dient que l'exercici va acabar amb saldo positiu (+11 milions d'euros de benefici). Sumant i restant tenim que la diferència entre uns i altres és de 88 milions d'euros, una diferència més que notable.

No em penso entretenir en posicionar-me a favor d'uns o altres. Joan Laporta ha estat, resultats en mà, el millor president de la història del Barça, fins ara (tant de bo algú el superi, sempre serà en benefici del club). I, com totes els presidents de la història del club, ha tingut encerts i errors en la seva gestió (està clar que els encerts superen els errors). Ara, un cop acabada la seva etapa, seria de bojos obrir una nova època d'enfrontaments interns, i més en un dels millors moments esportius de la història del club (i no parlo només del futbol). Seria molt beneficiós pel club superar el tràmit de demà de la millor manera possible, sense obrir noves ferides que no porten enlloc, ja que el soci i aficionat del Barça, a la fi i al cap, el que vol és guanyar el proper partit.

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Virus FIFA

Aquest darrer cap de setmana no hem tingut jornada de Lliga per l'aturada obligada de les seleccions, que estan en plena fase classificatòria de l'Eurocopa de 2012. Dissabte vinent, però, tornarà la competició de clubs (per sort!), i el Barça hi tornarà amb un autèntic partidàs: Barça -València. Però del dissabte el que em preocupa no és l'equip rival (actual líder de la competició), sinó els resultats que aconsegueix l'equip després d'una aturada per calendari FIFA. Veiem-ho:

Font: elaboració pròpia.
Des de que Pep Guardiola és entrenador del primer equip del Barça, aquest ha jugat 10 partits després d'una aturada per compromisos de la selecció. I el balanç és el següent: 3 victòries, 6 empats i 1 derrota (just aquesta mateixa temporada). 11 gols a favor i 9 gols en contra. 15 punts de 30 punts possibles. Un balanç que contrasta de ple amb les dades generals, les de tots els partits (des que Guardiola és entrenador del primer equip, 82 partits en Lliga): 76% de victòries, 16% d'empats i 8% de derrotes. 

Resulta sorprenent la diferència (sobretot en el % de  victòries i empats) si bé és comprensible, per la quantitat de jugadors internacions que té l'equip, i pel poc temps de preparació del primer partit després de l'aturada. Per tant, un fet a tenir en compte en el proper partit de Lliga, on ja aquesta temporada l'equip ha tingut una ensopegada sonada (amb l'Hércules al Camp Nou), i que una altra derrota significaria que el València s'escapés a sis punts en la classificació.

dijous, 7 d’octubre de 2010

Bota d'or

En un dels primers posts d'aquest blog plantejava un interrogant: serà capaç Leo Messi d'igualar la fita aconseguida la temporada passada. Argumentava que semblava difícil, per les xifres assolides la temporada passada (47 gols en partits oficials, 34 en Lliga) i el joc desenvolupat, i per la "factura" del mundial. Doncs bé, amb un mes i mig de competició Messi ja ha aclarit qualsevol dubte. Segueix sent el millor i va camí, de nou, de superar el seu llistó.

Els números són espectaculars: 3 gols en Lliga (sobre 4 partits jugats), 2 gols a la Champions (sobre 2 partits jugats) i 3 gols a la Supercopa d'Espanya (sobre 2 partits jugats). Total: 8 gols en 8 partits.

Amb aquests 8 gols, Leo Messi se situa com el 6è màxim golejador de la història del Barça, amb 135 gols, només a 1 d'Alcàntara. El primer és César, amb 235 gols, seguit per Kubala, amb 194, Samitier, amb 178 i Escolà, amb 164. No sé si aconseguirà ser el nº 1 d'aquesta llista (n'ha de fer 100 més), però si algú ho pot aconseguir és ell, i més tenint en compte que només té 23 anys ...

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Un problema de punteria

Foto: elperiodico.com
Moltes explicacions es volen buscar a l'empat del Barça, però molt em temo que tampoc n'hem de buscar tantes. La primera mitja hora del partit va ser, probablement, el millor futbol que hem vist aquesta temporada, però ... a excepció del gol de Leo Messi, quants cops va xutar el Barça entre els tres pals? Recordem alguna clara ocasió de gol? Alguna intervenció extraordinària del porter del Mallorca? Un xut de Bojan des de fora de l'àrea i para de comptar. Crec que aquest és, en alguns partits, el principal problema del Barça: la manca de definició a dalt. I els dos úiltims partits en són un bon exemple: L'empat contra el Rubin Kazan a la Champions i el partit contra el Mallorca.

De rebot, si es resol aquesta manca de punteria, un fet excepcional com que t'arribin i et facin gol en la primera aproximació (Mallorca, Kazan, Hércules, Atl.Madrid) deixarà de tenir la importància que li estem donant ara, ja que molt probablement el partit estarà resolt en aquell moment. Només cal recordar els partits del primer any de Guardiola d'entrenador.

Amb l'empat amb el Mallorca a casa, això si, el Barça ja ha perdut més punts a casa que la temporada passada, en que només es van escapar 2 (empat a un amb el Vilareal a casa). Una temporada excepcional en termes de puntuació, possiblement irrepetible.

divendres, 1 d’octubre de 2010

El Barça de les Cinc Copes

Avui em tira més la vena nostàlgica a l'hora d'escriure. Ahir va morir Eduardo Manchón, extrem del Barça entre els anys 1950 i 1957. Va formar part d'una davantera mítica en la història del Barça: Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.

Durant molts anys, si hi havia una època de la que els seguidors més veterans en parlaven  amb més orgull era la década dels 50. I un equip, el Barça de les 5 Copes. El Barça de les 5 Copes va guanyar, la temporada 1951 - 1952 tots els títols en joc possibles en aquell moment: Lliga, Copa, Copa Llatina (l'embrió de la futura Copa d'Europa), Copa Martini i Copa Eva Duarte. Aquell èxit va convertir aquell equip en llegendari. Possiblement, un dels millors equips en la història del Barça.

Ahir, una petita part de la centenària història del Barça va marxar, però el record sempre hi serà ben present.

dimecres, 29 de setembre de 2010

Fets paranornals




Ja van tres partits amb aquest equip (dos la temporada passada i el d'avui) i el Barça encara no ha aconseguit guanyar. Avui, empat a 1. Des que Guardiola és entrenador del Barça, se'm fa difícil pensar en algun equip que se li hagi resistit. I més havent jugat tres cops.

El partit d'avui és un clàssic en el món del futbol: primera part amb domini clar del Barça, amb un parell de bones ocasions (amb un pal de Pedro), però que la primera aproximació a l'àrea del Barça del Rubin acaba amb penal (tot iniciat en un mal rebuig de Piqué). Un 1-0 que posava les coses encara més difícils. A la segona part, el Barça ha continuat dominant fins que, de penal, Villa ha empatat el partit. I d'aquí fins al final, el Barça ha seguit dominant amb alguna que altra oportunitat per guanyar, però el Rubin Kazan ha tingut la seva opció amb una rematada al pal molt al final.

La part pràctica del partit d'avui és que l'equip ha sumat un punt i amb quatre punts se situa segon en el seu grup de la lligueta. Però resulta molt sorprenent que un equip notablement inferior al Barça se li pugui resistir d'aquesta manera, que no el pugui derrotar. Ja sabem, però, que el futbol és dels pocs esports en que ser millor no significa guanyar.

diumenge, 26 de setembre de 2010

Victòria a "La Catedral"

Foto: sport.es
5ª jornada de Lliga, victòria per 1-3, amb gols de Keita, Xavi i Busquets. El resultat és més ample del que anava a ser. M'explico: Molt bons primers 20 minuts de partit, amb dues molt clares ocasions de Keita i Villa (amb pilota al pal). A partir del minut 20 en endavant, el bon joc va desaparèixer fet que es va incrementar amb la rigurosa expulsió d'Amorebieta, que va veure la vermella directa en una acció en que la majoria d'àrbitres ensenyen groga i prou. Per mi, l'expulsió va ser rigurosa i, a més, va influenciar negativament en el joc de l'equip, ja que l'Ath. Bilbao encara es va tancar més al darrera.

A la segona part, l'Ath.Bilbao va tenir la seva millor ocasió, amb una pilota al pal. A partir d'aquí, el Barça va tornar a dominar però sense el bon joc de l'inici. Després d'unes quantes ocasions, Keita primer i Xavi després van posar en avantatge l'equip, però una acció abusurda de Villa, que va originar la seva expulsió, va tornar a posar en el partit a l'Ath.Bilbao, si bé en una contra, Busquets aconseguia l'1-3 i tancava el partit.

Aquesta victòria situa el Barça amb 12 punts, un per sota del València, el líder, i un per sobre del Madrid. I tanca una primera tongada de desplaçaments (Sardinero, Calderón i San Mamés) amb un nou de nou excel·lent. Ara, cal resoldre els problemes en els partits a casa. Hi ha temps.

dijous, 23 de setembre de 2010

Els bons costums

Foto: elperiodico.cat
Quarta jornada de Lliga, victòria per 1-0 contra l'Sporting de Gijón. Gol de Villa. Aquest ja és un bon resum per un partit que no ha donat gaire de si, en un partit molt espès del Barça. Però ja té el seu mèrit guanyar un dia en que no acabes d'estar fi i, més mèrit encara, que l'equip contrari no hagi generat ni un sol xut entre els tres pals.

Suposo que molts llegirem que el Barça sense Messi és menys Barça (recordem que estarà, probablement, quinze dies de baixa). O bé molts esperàvem que podia tocar golejada. Però quedar-se en aquesta mena d'anàlisi és ser massa simple. Aquesta mena de partits són habituals en una temporada (jugui o no jugui Messi), i això no ha fet res més que començar. El problema rau en que l'aficionat del Barça està "ben acostumat": No tots els partits poden ser un recital. També hi ha (i hi haurà) mals partits. I crec que en aquesta mena de partits és on s'aconsegueixen els títols. Una bona prova la tenim amb els tres punts que es van escapar el dia de l'Hércules i que, de ben segur, aniran "apareixent" al llarg de la temporada.

Cal ser més pacients amb aquest equip que en les últimes tres temporades ha donat més alegries que decepcions. I si a sobre guanyen el dia que juguen malament ... poc més podem exigir!

dilluns, 20 de setembre de 2010

Les comparacions són odioses

Penso que parlar del partit d'ahir i centrar-ho només en l'entrada d'Ujfalusi sobre Messi seria massa simple. Si, estic d'acord, l'entrada va ser dura. Però penso que hi ha moltes que ho són més i l
Foto: mundodeportivo.es
a sensació, des del primer moment que vaig veure la jugada, va ser que no era amb mala intenció. Per sort, Messi en quinze dies estarà recuperat. I ja està.

Jo prefereixo quedar-me en altres detalls. La darrera jornada de Lliga ens deixa, tant pel Barça com pel Madrid, idèntic resultat: 1-2 (victòria dels merengues a Anoeta, en el retorn de la Reial Societat a primera). Resulta sorprenent, vistos els dos partits, que el resultat sigui el mateix. De fet, és l'única cosa en que s'assembla un partit i l'atre, ja que la manera o mode en que tots dos equips van aconseguir la victòria és molt diferent.

Ahir el Barça va jugar, pel meu gust, el millor partit de la temporada: pel rival, per tradició (camp difícil) i per joc (en cap moment l'equip va afluixar). L'únic que li va faltar va ser rematada. I que el porter de l'Atl Madrid va estar encertadíssim, ja que amb les seves intervencions va evitar una golejada d'escàndol. Va ser un autèntic bany. Una bona manera de redreçar el camí després de l'ensopegada de dissabte passat contra l'Hércules. Ara, tan sols queda el dubte de veure cóm respon l'equip sense Messi en els propers partits. Un nou repte.

dissabte, 18 de setembre de 2010

Els Atl.Madrid - Barça

Ja fa temps que aquest partit s'ha convertit en un dels més espectaculars que pot oferir la Lliga: gols, remuntades increïbles, jugadors amb un paper rellevant, etc.

Potser, el primer partit que recordo amb aquestes característiques es remunta a la temporada 1993 - 1994. De fet, ambdós enfrontaments en Lliga aquella temporada van ser espectaculars. En el partit d'anada, al camp de l'Atl.Madrid, el Barça guanyava al descans per 0-3, amb un hat trick de Romario. Però a la segona part l'Atl.Madrid va remuntar i va acabar guanyant per 4-3. Les dues aficions vam acabar embogint ... A la segona volta, en el partit al Camp Nou, la pel·lícula va ser semblant: l'Atl.Madrid es va avançar en el marcador dos cops, 1-2 i 2-3, però a la segona part el Barça acabaria remuntant i guanyant per un espectacular 5-3. Romario, de nou, faria un hat trick ...

L'altre partit memorable és la tornada de quarts de final de la Copa del Rei de la temporada 1996 - 1997.  En el partit d'anada, jugat al Calderón, el resultat va ser de 2-2. Bon resultat pel Barça. En el camp Nou, però, l'Atl.Madrid es va situar amb un 0-3 al descans, amb hat trick de Pantic (el líder d'aquell equip campió de Lliga de la temporada anterior). La segona part va ser una bogeria: El Barça acabaria remuntant i guanyant per 5-4, amb un hat trick de Ronaldo (i els quatre de l'Atl.Madrid de Pantic!). És la famosa remuntada del Pizzi macanudo ...

N'he destacat dos, però n'hi ha més: la cua de vaca de Ronaldo d'aquella mateixa temporada, el hat trick, de nou, de Ronaldo en lliga de la mateixa temporada, el gol de mig camp de Rivaldo, el 0-6 de fa tres temporades ...Tant de bo que el record del partit d'aquest diumenge sigui semblant i amb un resultat favorable.

dimecres, 15 de setembre de 2010

El camí a Wembley comença amb bon peu

Foto: Sport.es
Festival. Després de l'ensopegada (i ja està) de dissabte passat, el Barça va recuperar ahir el seu bon joc i va donar un recital en el primer partit de la lligueta de la Champions, 5-1. Dos de Messi, Villa, Pedro i Alves (de cap!) per tancar la segona golejada de la temporada (la primera va ser amb el Sevilla en la tornada de la Supercopa d'Espanya). I en van ser cinc com en podrien haver estat més: Tres pals, un penal errat per Messi i alguna ocasió claríssima de gol que podria haver deixat un resultat de rècord.

Aquest resultat servirà per calmar els ànims, una mica exaltats després de la derrota amb l'Hércules. Toca passar pàgina d'aquell partit i pensar en el proper, el primer gran partit d'aquesta temporada: Atl.Madrid - Barça. Un camp on el Barça de Guardiola, els dos cops que hi ha jugat en Lliga, ha perdut. Diumenge, per tant, es presenta una bona oportunitat per trencar aquesta mala ratxa i, de passada, no deixar que els rivals puguin prendre un cert avantatge a la classificació.


diumenge, 12 de setembre de 2010

Una derrota inesperada

Foto: Mundo Deportivo, edició digital.
Reconec que quan vaig escriure el darrer post no pensava pas que l'equip pogués perdre el primer partit  de Lliga a casa. Però vaig pensar a escriure que era un partit trampa per allò que al Barça, des que Guardiola n'és l'entrenador, no se li dóna massa bé l'aturada per compromissos de les seleccions. Efectivament, a l'equip se li seguirà donant malament: 3 victòries en 10 partits. Un balanç per a pensar-hi.

Del partit d'ahir jo no hi donaria massa voltes: Una primera part prou dolenta en que hi va haver alguna ocasió clara i no es va saber aprofitar, i una sola oportunitat de l'Hércules que va acabar entrant (Valdez m.26). A la segona part, amb l'entrada de Xavi i Alves, l'equip ho va seguir intentant, però sense grans ocasions. L'Hércules, en la primera aproximació a l'àrea del Barça fins aquell moment va tenir l'encert de marcar (Valdez m.58). Partit resolt. De fet, Valdés va salvar el que hauria estat un resultat encara més vergonyant.

La millor notícia del partit d'ahir és que hi ha partit dimarts, i de Champions. Això evitarà parlar-ne en excés, sobretot per aquells que aprofitaran la derrota per veure fantasmes on no n'hi ha.

dijous, 9 de setembre de 2010

Torna la Lliga al Camp Nou ... amb un "partit trampa"

Aquest dissabte torna l'Hércules al Camp Nou. La seva darrera visita va ser la temporada 1996 - 1997 i el resultat, 2-3 (estava al camp aquell dia). De fet, el Barça va perdre els dos partits que va jugar contra aquest equip aquella temporada: el partit de tornada, que era el decisiu per seguir aspirant al títol de Lliga, el va perdre per 2-1, i aquell resultat va aplanar el camí del Madrid per guanyar la Lliga. Una llàstima, ja que el Barça hauria completat, fins aquell moment, una de les seves millors temporades (aquella temporada acabaria guanyant la Copa de Rei, la Recopa d'Europa i la Supercopa d'Espanya). Ah! L'Hércules, aquella temporada, va acabar baixant a Segona Divisió ...

Bé doncs, arrenca la lliga al Camp Nou amb un "partit trampa". Reconec que aquesta expressió em fa tanta ràbia com qualsevol altra dels tòpics que es fan servir en el món del futbol. Però està ben justificat el motiu pel qual el partit es pot qualificar així: des que Pep Guardiola és l'entrenador del Barça, l'equip només ha guanyat tres partits després d'una aturada per partits internacionals de seleccions. Per tant, la dificultat no hi és només en l'equip contrari, sinó en la pròpia resposta de l'equip. I resulta evident que seria una llàstima  desaprofitar, a la primera de canvi, l'ensopegada del Madrid en la primera jornada de Lliga.

dilluns, 6 de setembre de 2010

La Champions

Fa uns dies hi va haver el sorteig de la propera Lliga de Campions. El Barça, cap de sèrie en el sorteig (té el millor coeficient UEFA de tots els equips participants), va tenir sort: Panathinaikos, Rubin Kazan i Copenhagen es creuen en el camí cap a Wembley, estadi on es disputarà la propera final de la Lliga de Campions. L'estadi on es va guanyar la Primera ...

Però tornem a allò del coeficient. El quadre adjunt recull la classificació dels equips participants en la propera edició de la Lliga de Campions  segons el coeficient UEFA. El primer, el Barça (l'Inter apareix primer per ser el vigent camió, però qui té millor coeficient és el Barça). El Madrid, en novena posició. Aquests resultats no són casualitat: en les últimes cinc edicions, el Barça acumula dos títols i dues semifinals. Cap equip acumula, en les últimes cinc temporades, un mínim de quatre presències a les semis de La Champions. Els equips que més s'hi apropen, el Manchester United, amb dos finals i una semifinal i el Chelsea, amb una final i dues semifinals. En canvi, altres equips amb un gran palmarés en aquesta competició, no han registrat uns resultats gaire favorables en aquests últims anys: el Madrid, amb cinc anys seguits "caient" a vuitens, o el Bayern i el propi Inter, que també duien uns quants anys sense assolir el sostre de la competició i que en la darrera edició, per fi, ho van aconseguir.

Un nou exemple, aquest, de cóm la història del club ha canviat en els últims anys. I és que encara recordo quan, només el fet de participar en aquesta competició, ja era un motiu d'alegria ...

dimecres, 1 de setembre de 2010

Tancament de "Mercatto"

Ahir 31 d'agost es va tancar el període de fitxatges. Finalment, el Barça tanca la plantilla amb tres incorporacions: David Villa, Adriano, i la darrera, Javier Mascherano.

Aquest últim arriba per suplir, a priori, la baixa de Touré. Crec que és un bon canvi, donat que la marxa de Touré va ser per voluntat pròpia del jugador i no perquè el club se'n vulgués desprendre. Per tant, donat que marxava, Mascherano és dels pocs jugadors que (repeteixo, a priori) el pot suplir amb garanties.

Davant tenim un que arriba, David Villa, per dos que han marxat, Ibra i Henry. Aquí els números no quadren, ja que són dues sortides per una entrada. Però, molt probablment, el rendiment que pot oferir aquest jugador, davanter titular de la selecció espanyola i un dels màxims golejadors del darrer mundial, estigui per sobre del que van oferir tant Zlatan Ibrahimovic com Henry.

I, per últim, tenim una situació semblant a la defensa, on amb l'arribada d'Adriano s'ha cobert la marxa de dos jugadors, Txigrinski i Rafa Márquez. Aquí, la situacio és semblant a l'exposada a la davantera.

Ara bé, tot això són hipòtesis, caldrà comprovar, un cop finalitzi la temporada, si aquestes es compleixen. És a dir, si ha estat un encert o un error no cobrir, almenys, amb el mateix nombre d'efectius el nombre d'altes que el de baixes. Serà un debat que, molt possiblement, anirà sortint al llarg de la temporada. Mentrestant, caldrà tocar fusta amb les lesions ... o que aparegui un altre crack del B.

dimarts, 31 d’agost de 2010

Comença la Lliga ... tal com va acabar

És a dir, amb victòria del Barça i empat del Madrid. Anecdòtic, però sembla assenyalar que les coses segueixen igual que l'any passat: Un Barça amb les idees clares i un Madrid que segueix sense ser un equip. Caldrà veure si Mourinho ho aconsegueix ...

Tot fa pinta que aquesta serà una lliga de dos, però de moment Sevilla, València i un espectacular Atl. Madrid, recent campió de la Supercopa d'Europa (fet que ha permés mantenir el rècord del Barça de les sis copes) també han començat forts. Veurem si són capaços de mantenir el ritme que puguin marcar els dos grans!

De la resta d'equips, destaco l'Ath.Bilbao amb jugadors ja consolidats a l'èlit, com Javi Martínez o Fernando Llorente, campions del món amb la selecció espanyola. Podria ser un dels outsiders per un dels llocs que donen accés a la Lliga de Campions.

Malauradament, però, un cop ens han posat "el carmel a la boca", la Lliga s'atura per les seleccions, i la segona jornada de Lliga no es jugarà fins d'aquí quinze dies. Aquest tema, lamentable, dóna per parlar-ne en un post més endavant ...

divendres, 27 d’agost de 2010

Un problema que cal resoldre

Aquests últims dies d'agost estant donant molt de si. De fet, el Gamper va ser més interessant per tot el que el va envoltar que no pas pel resultat en si (victòria en la tanda de penals): el comiat de Ronnie al Camp Nou, la volta d'honor de Joan Laporta, la presentació oficial de l'equip i, el més preocupant, el creuament de declaracions entre Ibrahimovic i Pep Guardiola. Quedem-nos en aquest últim punt.

Ibra ha dit que en els últims sis mesos només ha parlat dos cops amb el Pep. I el Pep ha dit que si això ha passat és per algun motiu. Ja afegeixo: si això és així, o es parla i es recondueix la situació, o fora " i a per un altre" (tal i com ja va passar amb Eto'o fa un any). Per què perllongar aquesta situació que no beneficia a ningú?

Jo penso que la situació ja és absolutament irreconduïble, si bé només hi ha una opció que no marxi: que el Milan no pagui el que el Barça demana per ell (recodem, el fitxatge més car de la història del Barça). Jo, que fa dies vaig esciure que aquesta temporada podia ser la d'Ibra, ara veig que la situació només es pot resoldre si marxa el jugador. Sinó, pot generar un malestar a la plantilla que no crec que sigui gaire beneficiós. En pocs dies veurem com acaba aquest problema que, alhora, en pot generar un altre: qui el suplirà?

dimecres, 25 d’agost de 2010

Torna Ronnie

I torna el Gamper. Aquest torneig, que històricament servia de presentació del primer equip, és dels pocs que encara resisteix la decadència d'aquests torneigs d'estiu i de pretemporada, en que fa anys servia per veure per primer cop el teu equip, però ara, amb la televisió, pràcticament aquesta ha deixat la seva raó de ser.

L'equip convidat aquest any és el Milan AC, un històric de la Lliga italiana que no viu un dels seus millors moments. I en el Milan hi juga Ronaldinho Gaúcho. R10. El jugador que va canviar la tendència decadent que duia el Barça. Durant cinc temporades va guanyar 2 lligues i una Champions, a més de dues Supercopes d'Espanya. A títol individual, va guanyar la pilota d'or l'any 2005. La seva arribada va servir d'impuls per una Barça en hores baixes, que en la temporada 2002 - 2003 s'havia classificat, en prou feines, per jugar la Copa de la Uefa (l'actual Europa League).

La seva marxa del Barça, com la majoria de grans jugadors de la història del club, va ser per la "porta del darrera". Aquesta nit, però, es presenta una oportunitat perquè l'aficionat oblidi les seves dues últimes temporades en el Barça i recordi que amb ell (o gràcies ell) es va aconseguir tornar a situar el Barça a dalt de tot.

dilluns, 23 d’agost de 2010

Camí del millor palmarés

Amb la victòria de dissabte el Barça ja acumula 8 títols en les tres últimes temporades (bé, millor dit, dues més aquesta que en prou feines acaba d'arrencar). 8 títols de 10 possibles, un percentatge d'encert dificilment igualable. Només s'han resisit la Champions i la Copa del Rei de la temporada passada. La resta, al sac. Ja fa temps que sabem que aquest és el millor Barça de la història. Ara només ens queda saber quants títols aconseguirà el millor Barça de la història.

Aquests 8 títols en els últims dos anys han fet que la distància entre el Barça i el Madrid, pel que fa al nombre de títols en competicions oficials, s'hagi reduït a 2. En concret, 72 pel Madrid i 70 pel Barça. El diari Marca, en la seva edició digital, publicava avui un article al respecte, amb el quadre que podeu veure adjunt. Ara bé, la distribució d'aquests 70 títols al llarg de la història del club és força desigual.  Veiem-ho: 10 de les 20 lligues s'han aconseguit en els últims 20 anys. Les tres Champions, ens els últims 18 anys. 4 de les 25 Copes del Rey, també en els últims 20 anys. Una Recopa, un Mundialet, les tres Supercopes d'Europa i 8 de les 9 Supercopes d'Espanya completen el quadre. Resumint: 30 dels 70 títols oficials en els últims 20 anys. Pràcticament el 50%. Ara només restaria veure quants n'ha aconseguit el Madrid en el mateix període ...

No és casualitat, segurament, que el període més prolífic en títols del Barça en la seva història hagi estat en els últims 20 anys, que és el període que ha caracteritzat l'equip per un estil i manera de jugar. Bé, digue'm-ho clar: des de que Johann Cruyff va arribar al club i, amb ell, es va imposar un nou estil de joc que ha perdurat en tot aquest període. El millor de la història del club.

dijous, 19 d’agost de 2010

12 anys

El 18 d'agost de 1998 Xavi debutava amb el Barça en el partit d'anada de la final de la Supercopa d'Espanya contra el Mallorca. El seu debut no podia ser millor: es va estrenar marcant un gol (si bé aquell partit es va acabar perdent, 2-1, i el títol també). Tot i això, en la seva primera temporada en el primer equip acabaría proclamant-se campió de Lliga. Aquest seria el primer dels tretze títols que duu en el Barça, d'on en destaquen 5 lligues (li queda una per igualar el seu entrenador, que en va guanyar sis com a jugador..) i 2 Champions.

Per aquesta temporada els reptes no s'aturen per a Xavi que, si segueix al mateix nivell, aviat es convertirà en el jugador de la història del Barça amb més partits jugats. Ara com ara, és el jugador de la història del Barça amb més partits internacionals (124), dels que 105 els ha disputat a la Lliga de campions, tot un rècord ...

dimarts, 17 d’agost de 2010

Toca remuntada

Això no ha fet res més que començar i ja estem parlant de remuntades. No sembla la millor de les maneres per començar una temporada, però si es vol conquerir la novena Supercopa d'Espanya (i ser l'equip amb més titols en aquesta competició) caldrà guanyar per dos o més gols de diferència. Ara bé, un dels punts clau del proper partit serà en saber si Guardiola seguirà apostant pels jugadors del planter o bé començarà a utilitzar els jugadors que van participar amb la selecció espanyola en el mundial. Jo penso que l'equip que sortirà d'inici dissabte vinent seguirà comptant amb jugadors del B, no crec que Guardiola surti d'inici amb 11 jugadors del primer equip.

On més dubtes tinc és a la porteria. Pinto no va jugar per lesió, per tant, en el partit de tornada hauria de tenir la seva oportunitat. Tot i això, Miño va jugar bé (res a dir en els tres gols, i a més en va salvar un parell). I resta Valdés, que ja durà una setmana entrenant ... Jo penso que sortirà amb Pinto. A la defensa, crec que podria repetir Sergi Gómez, i que l'acompanyi un dels tres centrals del primer equip. A la mitja, Oriol Romeu  o Dos Santos podrien repetir, acompanyats per dos del primer equip. I on no crec que hi hagia cap jugador del B és a dalt, repetint potser els tres d'inici de l'altre dia (el dubte el tinc en si Maxwell repetirà d'extrem, tot i que va jugar molt bé en aquesta possició).

Ara bé, tractar de fer pronòstics en l'alineació del Barça des que Guardiola és l'entrenador és més que complicat ...


diumenge, 15 d’agost de 2010

Arrencada decepcionant

El Barça es va estrenar en partit oficial amb una derrota per 3 a 1 contra el Sevilla en el partit d'anada de la final de la Supercopa d'Espanya. El gol el va fer Ibrahimovic. L'equip, que va sortir d'inici amb 4 jugadors del B i 7 del primer equip, va fer una bona primera part, en que van destacar Ibra, amb el seu gol, i Maxwell, en una posició més avaçada del que és habitual en ell. També em van agradar Alves, motivadíssim contra el seu exequip i Dos Santos. L'equip va fer bé la pressió que li és habitual i va aprofitar una de les poques ocasions que va tenir. A la segona part, però, a mida que van passar els minuts el to físic de l'equip va baixar moltíssim i el Sevilla, que porta molts més dies entrenant que no pas el Barça (està preparant la prèvia de la Champions), va marcar els tres gols en la útima mitja hora. És el segon cop que el Barça de Guardiola perd per més d'un gol de diferència.

Dissabte vinent toca remuntada (caldrà guanyar per dos a més gols de diferència). L'equip podrà utlitzar algun dels jugadors que ahir no van jugar per encara manca de preparació (els 8 mundialistes) i el Sevilla vindrà de jugar partit oficial entre setmana. Però un es pregunta si potser Guardiola va iniciar la pretemporada una mica tard, sobretot veient com el Sevilla estava de fort en la segona part i tenint en compte que tenia que jugar aquesta competició, en la que el preu per perdre és més alt que no pas si es guanya.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...