dilluns, 7 de maig de 2018

El Barça domina el clàssic (a la Lliga)

Foto: fcbarcelona.cat
Tot i l'empat d'ahir (3a temporada consecutiva sense guanyar el Madrid a casa), el Barça tanca una década (2008-2018) de domini vers el seu màxim rival: 34 partits jugats, 16 guanyats, 8 empats i 10 perduts.

On es fa més evident aquest domini és a la Lliga. En les últimes 10 temporades, el Barça ha guanyat 12 clàssics, per 4 del Madrid. De les 12 victòries, 7 han estat al Bernabéu i 5 al Camp Nou. Amb el d'ahir el Barça duu 4 partits consecutius a la Lliga sense perdre contra el seu màxim rival. Curiosament, només Guardiola (dues vegades) i el Tata han guanyat els dos partits de Lliga en una sola temporada, mentre que la Lliga amb Tito Vilanova d'entrenador és l'única sense cap victòria en els clàssics a la Lliga.

Amb la resta de competicions el balanç s'equilibra una mica: 14 partits jugats, 4 victòries, 4 empats i 6 derrotes. Les finals de Copa i Supercopa perdudes expliquen aquest balanç.

Tal i com passa amb els títols, el Barça ha aconseguit equilibrar un altre balanç que era molt desigual amb el Madrid.

dissabte, 28 d’abril de 2018

Aquells dies que no vols que arribin

Iniesta va fer oficial ahir allò que ja ens imaginàvem aquestes últimes setmanes: que a final de temporada marxa del Barça. El millor Barça de la història s'apaga a poc a poc (Valdés, Puyol, Xavi ...).

Iniesta tria el millor moment, tot i que un pugui pensar que es podria haver quedat alguna temporada més. Marxa havent fet una bona temporada, fent una gran final de Copa  (amb gol inclós) i arrodonint-ho amb un més que probable doblet. 31 títols, que seran 32, amb Messi els jugadors amb més títols en la història del club. Llegenda. Amb Iniesta, però, el tema no va de números, sinó de joc.

Tot i que el record del gol a Stamford Bridge és insuperable, em quedo amb la final de París. Uns anys en que el debat era que Xavi i Iniesta no podien ser titulars (ho recordeu?), el manxec no era titular. Vam necessitar una final de la Champions (que anàvem camí de perdre) per entendre que deixar-lo a la banqueta era un sacrilegi. I fins aquí.

Sense ell el mig del camp es queda orfe d'aquella manera de jugar que va fer del Barça un equip de referència. Trobar-ne un d'igual sembla impossible, però la qüestió no és tan aquesta sinó tornar als orígens que ens va fer grans. Tornar-hi a creure.

divendres, 13 d’abril de 2018

Servirà d'alguna cosa?

Foto: fcbarcelona.cat
Ja han passat uns quants dies de la desfeta de Roma i encara m’ho crec. I més avui, que hi havia el sorteig de les semis. La derrota, quan dones per descomptada la victòria, fa el doble de mal.

I ara què? Moltes preguntes sense tenir clara una resposta. Caure eliminat de la Champions amb un 4-1 a l’anada amb un equip que és notablement inferior a tu és un fracàs sense cap mena de dubte. Si aixeques la vista i veus la Champions que ha jugat el Barça, amb dos gols de fora de casa (un en pròpia porta) en cinc partits i només una victòria, queda justificadíssim l’adjectiu. Quan veus que en tres anys no has passat els quarts de final i que has perdut en tots els camps que t’exigien una mica (City, PSG i Juve temporada passada, Chelsea i Roma en l’actual) és que tens un problema.

Detecto en el meu entorn un cert conformisme. I em preocupa. Ho podem mirar de dues maneres: quan ja tens 5 Champions no hi ha urgències, quan tens el millor jugador de la història i en guanyes una de les últimes set estàs perdent oportunitats. Messi es fa gran i el club no està a l’alçada proporcionant un entorn competitiu, jugadors, entrenadors i staff tècnic.

Aquesta temporada ens hem auto-enganyat. Les certeses de l’agost, amb fitxatges impropis per un club com el Barça (Paulinho) i amb jugadors que ja han demostrat sobradament que no tenen nivell per jugar al primer equip (Alcácer, A. Gomes ...), van quedar molt ben dissimulades amb una regularitat a la Lliga, sustentada més des del marcador que des del terreny de joc, amb un Messi i Ter Stegen imperials. 

Queden un parell de títols per tancar una molt bona temporada (l'excel·lència és el triplet), guanyant la Lliga mai es podrà parlar de fracàs de temporada. La qüestió és si aquesta derrota a la màxima competició servirà d'alguna cosa.

divendres, 30 de març de 2018

Escenari favorable

Foto: fcbarcelona.cat
Queden 15 partits (en el millor dels casos) per acabar la temporada i el Barça hi arriba molt ben situat. Líder a la Lliga amb 11 punts d'avantatge respecte del 2n classificat, finalista a la Copa i classificat pels quarts de final de la Champions, on hi espera la Roma. Pinta bé, però no hi ha res guanyat.

Si comparem la situació actual amb les dues temporades en que es va guanyar el triplet, la situació és més favorable. La temporada 2008-2009, el Barça, a manca de 9 jornades per acabar la Lliga era líder amb 6 punts d'avantatge respecte del Madrid (2n classificat), esperava l'Ath. Bilbao a la final de Copa i el Bayern  en els quarts de final de la Champions.

La temporada 2014-2015, la situació a la Lliga encara era més ajustada, amb 4 punts d'avantatge respecte del Madrid, tornava a esperar l'Ath. Bilbao a la Copa i el PSG als quarts de final de la Champions.

L'escenari actual és clarament més òptim a la Lliga, mentre que a la Champions el rival que espera sembla inferior, a priori, que Bayern i PSG. Res definitiu, però si millor que en els precedents anteriors.

dijous, 15 de març de 2018

God save king Leo

Foto: fcbarcelona.cat
Una altra gran de nit de Messi i el Barça ja està entre els vuits millors equips d'Europa. És l'onzena vegada consecutiva, registre únic en aquesta competició. Ara, toca superar el topall dels quarts de final, després de dues eliminacions consecutives. 

Mentre el debat està en si és la millor temporada de Messi amb el Barça (a nivell individual penso que no), el que si sembla és la millor temporada de la història pel que fa a la faceta defensiva. 29 partits sense encaixar cap gol, 6 d'ells a la Champions. De defensar-se amb la pilota a fer-ho sense la pilota. En això ara el Barça ho fa millor que mai. Un altre tema és que m'hi hagi acostumat (no).

Però clar, per molt bé que et defensis, si al davant hi tens Messi tot encara és més fàcil. L'argentí ha marcat 3 dels 4 gols del Barça en aquesta eliminatòria, més l'assistència ahir a Dembélé. Dels sis gols a la Champions de Messi aquesta temporada, 2 a la Juve i 3 al Chelsea. Que passi el següent.

L'equip arriba als últims dos mesos de la temporada amb tots els deures fets: líders amb comoditat a la Lliga, finalista a la Copa i classificat pels quarts de final de la Champions. La sensació que Valverde li ha sapigut treure el màxim rendiment possible a una plantilla que encara va escassa de recursos.

dilluns, 26 de febrer de 2018

La normalitat mal entesa


Messi ens té tan mal acostumats que ja no valorem en la seva justa mesura exhibicions com la de l'altre dia: dos gols, una assistència i una altra pilota al travesser (quants gols duria només amb una mica més d'encert?) davant d'un dels millors equips de la Lliga, aquell que ni Atl. Madrid ni Madrid (li queda una altra oportunitat) han pogut guanyar.

Amb els dos gols davant el Girona Messi ja ha arribat als 30 gols aquesta temporada (i 15 assistències), 22 a la Lliga en la que és el màxim golejador (i 12 assistències). A més, amb els gols marcats davant el Girona, Messi ja ha marcat a 36 equips diferents a la Lliga, superant el rècord de 35 equips diferents d'un mite del madridisme, Raúl. Messi ha desplaçat llegendes madridistes que ocupaven el primer lloc en molts dels registres del futbol espanyol, començant pel de màxim golejador en la història dels clàssics.

Hem acceptat com a normal que Messi tingui aquests registres, quan d'altres han necessitat molt menys per tenir reconeixement. Al final, marcar més o menys gols és una manera més de mesurar, però no la única ni la més rellevant. Sigui com sigui, i per molts registres que pugui assolir, la Champions i el Mundial seran els indicadors per gran part de l'opinió pública, per molt evident que sigui que Messi és el millor jugadors de tots els temps. Això és la normalitat mal entesa.

dilluns, 19 de febrer de 2018

Als vuitens, millor la tornada a casa

Des del retorn del Barça a la Champions, la temporada 2004-2005, jugar la tornada a casa en els vuitens sempre ha estat garantia de classficació: 11 d'11 eliminatòries superades, la primera d'elles justament contra el Chelsea la temporada 2005-2006. Les dues altres eliminatòries de vuitens que ha jugat el Barça, però amb la tornada fora de casa, va caure eliminat (temporades 2004-2005 davant el Chelsea i 2006-2007 davant el Liverpool).

I com van anar els partits d'anada fora de casa? 6 victòries, 2 empats i 3 derrotes, dues d'elles amb el marcador a zero (el 2-0 a Milà la temporada 12-13 i el 4-0 de la temporada passada). Pel que fa a la producció ofensiva, el Barça va marcar un gol en 3 partits, 2 gols en 4 partits i 3 gols en 2 partits.  

I defensivament? Dos partits sense encaixar, 5 partits amb un gol en contra, 3 partits amb dos gols en contra i un partit amb 4 gols en contra. Uns números en contrast amb el Barça de Valverde: 26 de 38 partits amb la porteria a zero aquesta temporada, 5 de 6 a la Champions.

Els números, passats i presents, poden convidar a ser optimista, fns que aixeques la vista i qui veus al davant és el Chelsea.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...