dimarts, 14 de novembre de 2017

Amb xarxa de seguretat

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça encara el darrer tram de l'any (fins la nova aturada) amb una bona xarxa de seguretat: 4 punts a la Lliga vers el 2n  classificat (i 8 respecte els dos equips de Madrid), un peu i mig als vuitens de la Champions (només cal un punt en els propers dos partits) i el tràmit de la Copa. De tots els escenaris, el de la Lliga era impensable. Recordem de quin estiu venim i quins fitxatges no s'han fet, entre altres coses.

A la Lliga el Barça jugarà sis partits fins el 23 de desembre, dos a casa (Celta i Dépor) i quatre fora (Leganés, València, Vila-real i Madrid). El Barça ha d'anar al camp del 2n i 3r classificats actuals, va al Madrigal (el Vila-real és cinquè) i visita Butarque aquest dissabte, amb el típic partit "trampa" post aturada seleccions i prèvia de Champions (amb un Juve - Barça a l'horitzó).

A més, en aquestes sis jornades hi ha creuaments entre tercers que també el poden beneficiar en funció del resultat que s'hi pugui donar, com ara el derby madrileny d'aquest dissabte, en el que almenys un dels dos equips perdrà punts.

Començar l'any amb una bona xarxa de seguretat seria ideal per afrontar un mes de gener exigent (depenent de fins on s'arribi a la Copa) i uns vuitens de la Champions sense urgències.

dimecres, 1 de novembre de 2017

Messi, Ter Stegen i poc més

Foto: fcbarcelona.cat
No reconèixer que el Barça, ara mateix, sobreviu gràcies a aquests dos jugadors és autoenganyar-se. Sí, Umtiti està fent una gran temporada i el mig del camp aporta més gols que d'altres temporades (Paulinho duu els mateixos gols que Luís Suárez), però sense gols i porter la molt bona feina del jugador francés quedaria en res. Això sí, els resultats acompanyen: líders a la Lliga i al seu grup de la Champions.

Començo amb Ter Stegen. L'alemany està fent el seu millor inici de temporada des que és el porter titular del primer equip: només tres gols encaixats a la Lliga en deu partits. Un dels millors inicis a la història de la Lliga (només el Dépor de la temporada 93-94 en va encaixar menys, 2) i el millor inici de la història del Barça en aquesta competició. A la Champions, només un gol encaixat en quatre partits. Resumint: dels 16 partits jugats amb Ter Stegen a la porteria, 10 han acabat amb la porteria a zero. De fet, Ter Stegen va encaixar més gols amb el doble enfrontament a la Supercopa amb el Madrid que en els 14 partits posteriors.

I acabo amb Messi. L'argentí duu 16 gols en el que portem de temporada: 12 a la Lliga (en 10 partits), 3 a la Champions (en 4 partits) i 1 que va fer a la Supercopa. A gol per partit. Uns números que maquillen el dèficit golejador dels davanters, on Suárez està molt lluny de la seva millor versió (3 gols en 7 partits a la Lliga i cap a la Champions).  

Sembla obvi que amb això no n'hi ha prou per arribar amb garanties a final de temporada (de jugar millor ja ni en parlo), però tampoc es comptava amb la inestimable ajuda del pitjor Madrid.

divendres, 13 d’octubre de 2017

Iniesta per estona

Foto: mundodeportivo.es
"Iniesta no està per dos partits seguits". Ho recordeu? Un mantra repetit aquestes últimes temporades, sobretot amb Luis Enrique d'entrenador. Amb l'arribada de Valverde la història ha canviat, fins al punt que ha renovat pel Barça de forma indefinida.

El Barça duu 11 partits oficials aquesta temporada: 7 de Lliga, 2 de Champions i els 2 de la Supercopa. A la Lliga, Iniesta ha jugat 6 partits, sent-ne titular en cinc (tots cinc seguits, de la jornada 2 a la 6). Un total de 392 minuts, 65 minuts per partit. A la Champions, Iniesta ha jugat els dos partits com a titular, sumant 163 minuts dels 180 possibles. I a la Supercopa d'Espanya va jugar un dels dos partits (l'anada), amb un total de 68 minuts. En resum, ha jugat 9 dels 11 partits, sent titular en 8 (7 de forma consecutiva). Un total de 623 minuts, 69 per partit.

Amb Valverde, Iniesta torna a tenir la regularitat que amb Luis Enrique havia perdut, ja fos per les lesions o per les rotacions, que en això l'asturià les practicava molt més que no pas ho fa Valverde. Mentre el físic acompanyi i les lesions el respectin tenim Iniesta per estona.

diumenge, 24 de setembre de 2017

Camí del millor inici

Foto: fcbarcelona.cat
Quan hi ha un inici de Lliga com el d'aquesta temporada la memòria em duu a recordar la primera de les 4 lligues del Dream Team: 7 partits seguits guanyant tot just començar (a banda de cóm es jugava). És lògic, ja que va ser la primera vegada que veia un Barça clar dominador en una competició que feia 5 temporades que no guanyava. Aquesta temporada va camí d'igualar aquell registre si guanya el proper partit de Lliga.

Posterior a la primera Lliga del Dream Team, aquest inici iguala els registres de les temporades 1997-1998 (primera temporada de Van Gaal), 2009-2010 (la 2a del Pep Team), 2012-2013 (la primera volta quasi perfecte de la temporada amb Tito Vilanova) i 2013-2014 (amb el Tata ...). En el cas de la temporada 1997-1998, la ratxa es trencaria a la 7a jornada, amb un empat al camp del Compos. El Barça aquella temporada acabaria sent campió i amb 5 jornades d'antelació.

La temporada 2009-2010 la ratxa es trencaria, també, a la 7a jornada, amb un empat al camp del València. Aquella temporada el Barça guanyaria la Lliga a la darrera jornada.

La temporada 2012-2013 la ratxa es trencaria, novament, a la 7a jornada, amb un empat a casa amb el Madrid. El Barça acabaria fent una primera volta de somni, amb 18 victòries i un empat i sent campió amb 4 jornades d'antelació.

La última temporada amb un inici igual és la del Tata. La ratxa es va estirar fins a la jornada 9, amb un empat al camp de l'Osasuna (com a la 90-91). Aquella temporada, però, una segona volta nefasta faria perdre el títol de Lliga a la darrera jornada.

Per l'equip de Valverde queda el repte, doncs, d'igualar la ratxa inicial de 8 victòries seguides (pel mig hi ha una visita al camp de l'Atl. Madrid) de la temporada del Tata i, si és possible, acabar-la millor que aleshores.

diumenge, 10 de setembre de 2017

Una norma no escrita

Foto: fcbarcelona.cat
"Les Lligues es guanyen a les 10 últimes jornades i es poden perdre a les 10 primeres jornades"
Desconec de qui és aquest axioma però no hi puc estar més d'acord. Començar bé per no despenjar-se, acabar millor per ser campió. El Barça ha començat la Lliga complint al peu de la lletra aquesta norma (9 punts de 9 possibles), agafat a uns resultats inesperats (les dues punxades del Madrid) després de la desfeta amb els blancs a la Supercopa d'Espanya.

La traducció a aquesta norma vindria a ser que no tant es tracta de guanyar-ho tot a l'inici, sinó que la distància de punts no sigui tal que després  no es pugui recuperar. Fem una ullada a cóm han les tres temporades anteriors:

La temporada passada l'equip va sumar en les deu primeres jornades 22 de 30 punts possibles (dues derrotes i un empat), per 24 de 30 el Madrid. En les 10 últimes jornades, el Barça en sumaria 27 de 30 per 25 de 30 pel Madrid. El bon sprint final no va servir per recuperar el terreny perdut al principi.

La temporada 2015/2016 el Barça la va començar amb 24 de 30 punts possibles (dues derrotes), idèntic número de punts que el Madrid (tres empats). En canvi, les 10 últimes jornades el Barça només sumaria 19 de 30 mentre que el Madrid faria un ple 30 de 30 que no li serviria per ser campió. La distància del Barça amb el Madrid aquella temporada va ser tan gran (+12) que li va permetre perdre un bon nombre de punts i ser campió.

I la temporada 2014-2015 el Barça la començaria amb 22 de 30 punts possibles (dues derrotes i un empat, igual que la temporada 2015-2016), mentre que el Madrid sumaria 24 de 30 punts possibles. En les últimes 10 jornades, el Barça en faria 26 de 30 (dos empats, un d'ells ja sent campió), mentre que el Madrid en sumaria 28/30. Tot i no ser millor ni en el tram incial ni en el final, el Barça acabaria sent campió en la que va ser ser, de les tres lligues, la més igualada, tot i decidir-se abans de la darrera jornada. 

Cap dels dos candidats s'ha despenjat excessivament en els darrers inicis de temporada. El cas més exagerat seria la temporada 2012-2013, en la que el Madrid sumaria 20 punts de 30 possibles en les 10 primeres jornades, per un 28 de 30 del Barça. Una de les lligues guanyades amb més comoditat dels últims anys.

La Lliga acaba de començar, però sembla que és el Barça qui ha fet bé els deures. I com que no va molt sobrat, només fent la feina del dia a dia es podrà treure el curs amb nota. 

dissabte, 2 de setembre de 2017

Un estiu per no oblidar

Foto: ara.cat
Sembla mentira, però caldrà que hi hagi un no fitxatge per a que la majoria de socis i seguidors del Barça obrin els ulls d'una vegada i vegin la incompetència del president del Barça i la seva junta directiva. Que l'expresident estigui a la garjola, que t'hagin pres el pèl amb Neymar o que hagis mentit públicament dient que Messi estava renovat quan no és veritat (cito només els hits de l'estiu, però podria anar més enrere) no han estat motius suficients. Calia un no fitxatge.

Clar que calia fitxar! És obvi, s'havia de millorar l'equip respecte de la temporada passada. Un lateral dret amb garanties (Semedo? No era Bellerín?), un migcampista "tocador" (Paulinho no és d'aquest perfil) i un davanter (dos amb la marxa de Neymar). Amb Deulofeu i Dembélé semblaria que els deures estarien fets a la davantera (amb tots els meus dubtes). Però al mig del camp i a la defensa no. Tampoc hauria anat malament un quart central, i més si has cedit Marlon. Un autèntic despropòsit fruit d'una lamentable planificació esportiva.

I les sortides? Doncs més del mateix. La majoria són cessions de jugadors que ja estaven cedits i que has estat incapaç de vendre (aquí la culpa també deu ser del mercat...). L'única venta ha estat Tello, que ja fa unes quantes temporades que no juga al Barça (anava de cessió en cessió). I queden els que no han marxat, com Arda Turan (on és qui el va fitxar?) o Vermaelen.

Ara tocarà manipular des del club (i els seus altaveus), dir que el mercat està boig i que els diners s'invertiran a l'espai Barça. I que hi ha superàvit, no com a l'època de Laporta. I que si no es guanya, doncs res, que no sempre es pot guanyar ... 

diumenge, 6 d’agost de 2017

Perdent protagonisme

Foto: ara.cat
Neymar ja és història al Barça. Quatre temporades que deixen un saldo de 10 títols: una Champions, dues Lligues i tres Copes del Rei. Un Mundial de clubs, una Supercopa d’Europa i dues Supercopes d’Espanya. En aquestes quatre temporades ha marcat 105 gols i ha donat 80 assistències en 186 partits (0,56 gols per partit). Uns números que no són molt millors que els de Ronaldinho (també va guanyar una Champions i dues lligues, si bé la ràtio golejadora va ser menor, amb 94 gols en 207 partits, un 0,45), o inferiors als d'Alves, altres brasilers que han deixat empremta al Barça. Neymar podria haver aconseguit molt més, però ha preferit anar a guanyar molts diners a la Lliga francesa. I sense Messi al costat. El temps dirà si la decisió futbolística ha estat correcta (l'econòmica no cal ni dir-ho).

Un pot pensar que el Barça no pot competir amb aquests "nous rics", que posen els diners i s'emporten tot allò que volen, com si els seus clubs fossin àlbums de cromos. Res nou a l'horitzó. Ja passava abans, el que han canviat són les magnituds de les xifres. I els actors. Ara hi ha el PSG i el City, com fa poc hi havia el Chelsea o més enrera els clubs italians. Aquí la qüestió està en què pots oferir tú.

I en aquest aspecte el Barça no sedueix, o almenys no tant com es podria esperar d'un equip que ha guanyat 4 Champions en els últims 11 anys i que té a les seves files el millor jugador de tots els temps, un període farcit d'intencions (només cal fer una ullada a les portades d'aquests últims dos mesos) que només han quedat en això, en intencions (Luís Suárez seria l'excepció en el darrer quinquenni). I quan s'han presentat oportunitats, no s'han aprofitat (Marco Asensio).

El club perd protagonisme i la majoria de la massa social segueix sense veure-ho. O es ressigna. I no sé què és pitjor.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...