dilluns, 20 de març de 2017

No es rendeixen

Foto: fcbarcelona.cat
Important victòria ahir davant el València (4-2, amb doblet de Messi, Luis Suárez i André Gomes) per seguir a distància del Madrid. Ara, la típica i inoportuna aturada per partits de seleccions, per després enfilar les deu últimes jornades de Lliga, la Champions i la final de Copa. El millor de la temporada.

El d’ahir era el típic partit amb molt a perdre i poc a guanyar. El Madrid havia fet la feina el dia abans i l’objectiu era deixar les coses tal i com estaven abans de començar aquesta jornada de Lliga. En aquest context, quasi millor jugar primer. I després, esperar la punxada.

El partit va respondre a les expectatives. Perillós (el València és capaç de guanyar i ser golejat al Camp Nou), entretingut (6 gols amb remuntada inclosa) i amb suspense fins l'últim minut, una punxada (més) a aquestes alçades de la lliga si que seria definitiva.

El partit va seguir en la línia dels darrers partits (amb l'excepció de Corunya), amb un Barça que genera moltes ocasions (18 gols en els últims 5 partits de Lliga) i que alhora també li fan més gols (6 gols en els últims 5 partits). Amb el 3-4-3 Luis Enrique ha aconseguit activar un equip que estava "mort" després del 4-0 a París, però dóna la sensació que en els partits de més exigència aquest sistema canviarà al 4-3-3 habitual.

El partit d'ahir va servir per a que Messi segueixi incrementant les seves estadístiques golejadores (25 a la Lliga, 41 en el global de la temporada, 8 temporada consecutiva marcant més de 40 gols) i per a que André Gomes s'estreni amb el Barça (justament contra el seu exequip). Aviam si aquest gol serveix per canviar a dinàmiques, la inversió econòmica feta per alguns jugadors exigeix uns resultats que de moment no estan arribant.

dilluns, 13 de març de 2017

Aterratge forçós

Foto: fcbarcelona.cat
El retorn a la terra va ser dur. El Barça va perdre ahir en la seva visita a Riazor (2-1 gol de Suárez) i torna a no dependre d’ell mateix per guanyar el títol. Tornem a començar.

No va ser un parti gaire diferent dels que ens té acostumats l'equip aquesta temporada, malgrat la bona dinàmica de resultats en el darrer mes en aquesta competició i el gran partit jugat contra el Celta la setmana passada. Ahir, l'equip va tornar a la irregularitat que l'ha marcat tota aquesta temporada, sense ni tan sols poder apelar a l'èpica quan el marcador ja era desfavorable.


L’excusa (t’agradi o no) és que es venia de dimecres, amb tot l'esforç que va suposar. No dic que no, però aquesta lectura és interessada: el Barça va sortir a jugar el partit d’ahir amb mig equip diferent del dimecres (Rafinha i Neymar no hi eren, i Iniesta, Rakitic i Umtiti estaven a la banqueta). I el Dépor també havia jugat partit intersetmanal, anava igual de descansat que el Barça. Sigui com sigui, el Barça va presentar un 11 més que suficient per guanyar un equip que lluita per no baixar a segona. Ahir l'equip va sortir a jugar sabent-se guanyador i va acabar perdent un partit que pot costar la Lliga. Resten 11 jornades i necessites una punxada del Madrid i (molt probablement) guanyar al Bernabéu. I tu no fallar més, ésclar.

dijous, 9 de març de 2017

Més que una remuntada

Remuntada històrica en el partit de tornada davant el PSG (6-1, amb doblet de Neymar, Messi, L. Suárez, Sergi Roberto i Kurzawa en p.p.). El Barça es classifica pels quarts de final de la màxima competició per 10a temporada consecutiva. 

No recordo res semblant. Potser, el que més s'hi apropa és el 5-4 davant l'Atl. Madrid a la Copa del 97, el de Pizzi "macanudo". Però ahir ho supera.

Van ser tres partits en un. El primer va durar fins el 3-0, seguint el guió planificat (marcar cada 22 minuts i mig) amb gols impossibles (el segon encara no he entés com va acabar dins). A partir del 3-0 el PSG va fer un pas endavant i va generar suficient perill per acabar marcant el gol que tornava a deixar el llistó impossible. Calia fer-ne tres més en poc menys de mitja hora. En aquest tram de partit, Ter Stegen seria decisiu.

El que va passar del 88 al 95 és inexplicable. El gol de falta de Neymar, el penal al cap de dos minuts i el gol de Sergi Roberto en la darrera jugada del partit convertia en possible un fet improbable. La mare de totes les remuntades.

El Barça és un altre des del 4-0 a París. La decisió de Luis Enrique de no seguir a la banqueta la temporada vinent més l'aposta pel 3-4-3 han estat el punt d'inflexió que necessitava aquest equip per redreçar el rumb. Ara mateix, el Barça segueix endavant a la Champions i a la Lliga depén d'ell mateix per guanyar-la, més la bala de la Copa. Tot és possible després del que vam viure ahir.

Aquesta generació de jugadors, encapçalada per Messi, ja té l'únic títol que li mancava, la remuntada més increïble de la història.

diumenge, 5 de març de 2017

El gust de jugar bé i guanyar

Foto: fcbarcelona.cat
Gran victòria del Barça ahir davant el Celta (5-0, amb doblet de Messi, Neymar, Rakitic i Umtiti) abans de rebre el PSG en el partit de tornada de la Champions. El Barça segueix líder i espera els francesos en el millor escenari possible.

Probablement ahir vam veure un dels millors partits de l'era Luis Enrique. D'aquells partits que quan passis llista de la seva etapa com a entrenador, posaràs al capdamunt, no gaire lluny del 0-4 al Bernabéu o la final de la Champions. Un gran partit contra un gran equip i a portes de rebre el PSG. El pla des del 4-0 s'ha seguit escrupulosament, ara caldrà que tot surti de cara dimecres que ve.

Però tornem al partit d'ahir. Leo Messi. Amb el primer gol n'hi ha prou. Rep d'esquena al mig del camp, es gira, encara a porta, retalla dos jugadors i xut ajustat on el porter no hi arriba. 1-0 i el partit que s'inclina cap al bàndol blaugrana, que si no ho havia fet abans havia estat per mala sort, amb la jugada del doble pal de Suárez i Messi. Entremig de tot això, Neymar, amb un punt de forma envejable i que sembla que ha recuperat la punteria, marcant de jugada en dos partits seguits. El d'ahir va ser de museu.

La segona part va seguir amb el joc de la primera, completant, per fi, un partit sencer de bon joc. Insisteixo, contra un dels millors equips de la Lliga (el Celta ha guanyat al Barça de Luis Enrique en tres dels sis partits jugats). Fins i tot Umtiti es va sumar a la festa estrenant-se com a blaugrana. I Busquets, també, completant un bon partit, després dels dubtes dels darrers partits. 

A tot això cal afegir que amb el d'ahir el Barça encadena 19 partits seguits sense perdre a la Lliga (una volta sencera): la darrera derrota va ser, justament, davant el Celta (4-3). El Barça ha pres el liderat de la Lliga en el millor moment. Dimecres continua sent molt difícil, però la prèvia haurà estat la desitjada i, a més, ens haurem donat el gust de tornar a veure l'equip jugar bé a futbol i guanyar.

dijous, 2 de març de 2017

L'últim servei

Foto: ara.cat
La victòria ahir davant l'Sporting (6-1, amb gols de Suárez, Messi, Neymar, Rakitic, Alcácer i en p.p.) combinada amb l'empat in extremis del Madrid amb el Las Palmas (3-3) situa el Barça, de nou, líder del campionat, una situació inimaginable fa poc més d'una setmana. El millor escenari possible abans del partit amb el PSG ja s'ha donat. Ara toca conservar-ho i ampliar-ho, si és possible.

La notícia d'ahir, però, no és aquesta, encara que sembli mentira. La notícia és que Luis Enrique va anunciar que el 30 de juny plega com a entrenador del primer equip.

Reconec que no sóc molt de Luis Enrique. Ho era del Luis Enrique jugador, era una altra època i venia del Madrid, i això ens "posava" una mica. Jugadors que en el seu moment et feien "trempar" i com a entrenadors no tenen perquè generar els mateixos sentiments (segur que faríem una llista ben llarga i variada). Dit això, agraït pels serveis prestats i molta sort allà on vagis.

De moment, el primer efecte de la decisió anunciada ahir és que el Barça torna a ser líder de la Lliga, fet que no passava des de l'ensopegada a casa amb l'Alabès. Més que ser líder (el Madrid té un partit pendent), la qüestió és que el Barça depén d'ell mateix per conquerir la tercera Lliga consecutiva.

I mentrestant, tocarà decidir qui serà el proper entrenador del Barça. Tremolo només de pensar a qui li tocarà porendre aquesta decisió ...

dilluns, 27 de febrer de 2017

Vius

Victòria en la visita al Calderón (1-2, amb gols de Rafinha i Messi) i el Barça que salva un "match ball" per la Lliga. Tot segueix igual a la classificació, amb el Madrid per davant a un punt i un partit menys.

A manca de futbol, em miro els números per ser optimista: 17 jornades seguides sense perdre a la Lliga (ja fa quasi una volta sencera del 4-3 a Balaïdos), equip màxim golejador, amb el Bota d'Or (Messi), segon equip menys batut (Ter Stegen té aprop el “Zamora”). A més, amb el d’ahir ja són 9 punts guanyats als últims minuts de partit, els dos del dia del València, els del Leganés, o els empats "in extremis" a Anoeta, Vila-real i Benito Villamarín. La competitivitat no l’ha perdut l’equip.

El partit d’ahir va tenir un guió ideal. M’explico; sobreviure a una primera part on ets molt inferior (grandiós Ter Stegen), i aprofitar les teves oportunitats a la 2a part, sabent que tens el millor jugador de la història. Qualsevol pla que no s’ajusti a això se’m fa difícil pensar en altres opcions per poder guanyar, especialment amb equips d’alt nivell competitiu (com és l’Atl. Madrid). Un altre tema és si aquesta estratègia és valida per remuntar l'eliminatòria amb el PSG (diríem que no).

A diferència del partit amb el Leganés (potser la derrota amb el PSG era massa recent), els jugadors es van mostrar més motivats i, si bé el joc no va millorar massa del de darrers partits, almenys l’actitud va ser una altra, ni que sigui celebrant els gols. A manca d'altres coses, demano competir la Lliga fins al final.

dilluns, 20 de febrer de 2017

Depriment

Foto: fcbarcelona.cat
La victòria agònica contra el Leganés (2-1, tots dos de Messi) és l'única cosa positiva d’una altra nit per oblidar. Al Barça, a la Lliga, li queden els resultats (duu 16 jornades seguides sense perdre), si bé un intueix que això, tard o d’hora, deixarà de ser un argument quan apareguin rivals de major entitat i la diferència de punts amb el Madrid ja sigui insalvable. Mentrestant, fum per poder seguir dient allò de “vius a les tres competicions”.

El partit d’ahir va començar amb bones intencions per part de tots, amb ganes de passar pàgina ràpid del partit de dimarts. El gol de Messi al minut 4 va donar la sensació que allò podia acabar en golejada, però res més lluny de la veritat. Ter Stegen va retardar l'empat del Leganés amb diverses aturades de mèrit (està en un gran moment de forma) i va endarrerir tant com va poder un empat que acabaria arribant. Entremig de tot això, l'equip descompost, incapaç de generar més perill que un equip infinitament inferior, salvat per un penal absurd en el darrer minut i que Messi convertiria sense cap tipus de celebració, en una de les imatges de la temporada. Poques victòries del Barça en el darrer minut recordo tan poc celebrades com la d'ahir.

Més enllà d'un acte de fe, caldria alguna cosa més objectiva on poder-nos agafar. Per creure en remuntades o remotes possibilitats a la Lliga (que no depén del Barça) prèviament caldrà alguna cosa, dic jo, com ara un bon partit (el del Calderón és una oportunitat i així ho hauria de veure l'equip). Aquesta setmana sense futbol hauria de servir per fer teràpia col·lectiva, començant per l'entrenador.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...