dilluns, 8 de gener de 2018

Amnèsia

Foto: fcbarcelona.cat
Què ràpid perdem la memòria en el futbol (i en tantes altres coses!). Resulta que allò que tant renegàvem del Madrid (nosaltres cantera, ells la cartera!) ara ho fem nosaltres i ho acceptem sense cap mena de crítica. I si ho critiques, aleshores ets un "malbarcelonista".

Que Coutinho és un gran jugador ningú ho discuteix. Que li anirà molt bé a aquesta plantilla molt mancada de jugadors amb nivell per jugar al Barça és indiscutible (encara que els resultats estiguin acompanyant). El que critico és la manca de criteri, dins i fora del club. No pot ser que al mes de setembre no fitxis aquest jugador perquè no vols hipotecar el club i al cap de 4 mesos canviïs aquest criteri. No pot ser que diguis que no vols participar en un mercat inflacionat i quatre mesos després hi contribueixis. No pot ser que dirigeixis el club sense tenir una idea del que vols ser.

Dels que manen ara no n'espero res de bo (bé, sí, que marxin el 2021), el que sí espero és coherència en aquells que compraven un model de club fa uns anys i ara te'n compren un altre, tot per un resultadisme que és pa per avui i gana per demà.

Què al planter no hi ha nivell? Quants van dir el mateix al veure el primer partir de Busquets, Pedro o Sergi Roberto, per citar només tres casos recents? Sempre la mateixa cançó. Messi a banda, aquest sí, únic i excepcional, la resta és donar oportunitats i tenir un model de joc del primer equip fins als benjamins, on el més important sigui jugar i no tenir el filial jugant a Segona a qualsevol preu amb jugadors ja de tornada. Cada temporada que passa és menor la influència dels jugadors del planter en el primer equip, i els que hi són van envellint. Gastar sí, però allà on cal, i no amb jugadors que no et milloren el que ja tens.

Hem passat de no fer fotocòpies a color a gastar més diners en dos jugadors que el que estava pressupostat no fa massa anys per reformar el Camp Nou (ui, sí, com "derrotxava" el Laporta ...). Aquesta és la coherència. Potser això explica que sempre guanyin els mateixos.  

diumenge, 24 de desembre de 2017

L'excepcionalitat feta norma

Foto: fcbarcelona.cat
La primera vegada que vaig veure guanyar el Barça al camp del Madrid va ser l'any 1994, un 0-1 (gol d'Amor) decisiu per guanyar la quarta Lliga consecutiva del Dream Team. L'anterior havia estat l'any 1984, tenia 8 anys i no recordo res. Ara, només a la Lliga, he vist al Barça guanyar 3 vegades consecutives al Bernabéu, 7 vegades en les últimes 10 temporades.

I victòries còmodes: El 2-6, el 0-4, un parell de 0-3 i, si em deixeu, l'1-3 la darrera temporada de Guardiola. També victòries solvents, com el 0-2 del segon any del Pep.

És obvi que no és casual que aquest balanç històric va de la mà de Messi: El màxim golejador de la història del clàssic, amb 25 gols, 15 dels quals els ha fet al Bernabéu (cap altre jugador n'ha fet més que ell al camp del Madrid).

El Barça tanca un any que no ha estat bo (parlo del futbol, del club l'adejectiu és molt pitjor). Ara bé, Valverde ha sapigut capgirar una situació que pintava molt malament a mitjans d'agost, després de ser atroplleat pel Madrid a la Supercopa i haver perdut Neymar. I uns fitxatges molt més que discutibles. S'ha sapigut adaptar a la realitat, s'ha adaptat a les circumstàncies i recursos disponibles, amb jugadors que estan donant un rendiment inesperat (Vermaelen) i amb aquell punt de sort necessari. 

I el dubte d'ara en endavant és aquesta nova forma de jugar. Serà el Barça de Valverde el nou Barça d'ara en endavant, el del 4-4-2, o bé és una adaptació en funció dels jugadors disponibles. Un té la sensació que al principi es tractava de la segona opció, però potser els resultats ho acaben transformant en la primera.

dimecres, 6 de desembre de 2017

Canvi de paradigma

Foto: fcbarcelona.cat
Fa no massa anys el Barça destacava per la seva capacitat golejadora, especialment en el trienni del trident. Ara les coses han canviat i si per alguna cosa destaca el Barça de Valverde és per la seva capacitat defensiva: només un gol encaixat (el de l'Olympiakos al Camp Nou en el temps de descompte) en la fase grups de la Lliga de Campions. Aquest registre és el millor del Barça a la Champions, superant els dos gols encaixats la temporada 2005-2006 (la Champions de París).

I al davant? El Baça ha tancat la fase de grups amb 9 gols a favor (1,5 gols per partit), el seu segon pitjor registre (igualant el de la 2004-2005). Només les fases de grups de les temporades 1997-1998 i 2009-2010 van veure menys gols del Barça (7 en ambdues). Per cert, el "pichichi" del Barça a la Champions és Messi i els gols en pròpia porta, "3 cada un".

Sigui com sigui, el Barça tanca la fase de grups líder (el que més vegades ho ha aconseguit, 19) i espera rival pels vuitens de la Champions en el sorteig del proper dilluns. Al bombo, de moment, hi són el Bayern, el Chelsea i el Basilea, a l'espera dels que s'hi puguin afegir avui. Serà un bon moment per comprovar aquesta solidesa defensiva.   

dilluns, 27 de novembre de 2017

Amb pas ferm

Font: fcbarcelona.cat
Un terç de Lliga jugada i el Barça és líder amb 4 punts d'avantatge respecte del València i 8 punts respecte de l'Atl. Madrid i R. Madrid. Unes distàncies significatives, tenint en compte que ja ha jugat al camp del València i l'Atl. Madrid i resta pendent aquesta visita al Bernabéu en menys d'un mes, on és probable que el Barça hi jugui, encara, amb una còmoda avantatge. 

Bons minuts del Barça ahir a València, per moments cóm feia temps que no veia. Recuperacions en tres quarts de camp i cert joc combinatiu (recuperar Iniesta és un dels grans èxits de Valverde), amb un València que en prou feines podia sortir de la frontal de la seva àrea. L'únic però és la manca de profunditat (cap ocasió clara de gol, inclós el gol no concedit). Deu ser aquest el peatge de jugar amb un 4-4-2 on Suárez no està vivint el seu millor moment de cara a porteria. La diversitat golejadora ho està compensant.

La clau continua sent al darrera, amb 5 gols encaixats en 13 partits, una ràtio insòlita a la història del club i de la Lliga (només ho supera l'Atl Madrid de la temporada 1995-1996 amb 4 gols en contra). Seria una de les primeres lligues que li recordo al Barça en que l'èficàcia defensiva va pel davant de l'eficàcica ofensiva.

dimarts, 14 de novembre de 2017

Amb xarxa de seguretat

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça encara el darrer tram de l'any (fins la nova aturada) amb una bona xarxa de seguretat: 4 punts a la Lliga vers el 2n  classificat (i 8 respecte els dos equips de Madrid), un peu i mig als vuitens de la Champions (només cal un punt en els propers dos partits) i el tràmit de la Copa. De tots els escenaris, el de la Lliga era impensable. Recordem de quin estiu venim i quins fitxatges no s'han fet, entre altres coses.

A la Lliga el Barça jugarà sis partits fins el 23 de desembre, dos a casa (Celta i Dépor) i quatre fora (Leganés, València, Vila-real i Madrid). El Barça ha d'anar al camp del 2n i 3r classificats actuals, va al Madrigal (el Vila-real és cinquè) i visita Butarque aquest dissabte, amb el típic partit "trampa" post aturada seleccions i prèvia de Champions (amb un Juve - Barça a l'horitzó).

A més, en aquestes sis jornades hi ha creuaments entre tercers que també el poden beneficiar en funció del resultat que s'hi pugui donar, com ara el derby madrileny d'aquest dissabte, en el que almenys un dels dos equips perdrà punts.

Començar l'any amb una bona xarxa de seguretat seria ideal per afrontar un mes de gener exigent (depenent de fins on s'arribi a la Copa) i uns vuitens de la Champions sense urgències.

dimecres, 1 de novembre de 2017

Messi, Ter Stegen i poc més

Foto: fcbarcelona.cat
No reconèixer que el Barça, ara mateix, sobreviu gràcies a aquests dos jugadors és autoenganyar-se. Sí, Umtiti està fent una gran temporada i el mig del camp aporta més gols que d'altres temporades (Paulinho duu els mateixos gols que Luís Suárez), però sense gols i porter la molt bona feina del jugador francés quedaria en res. Això sí, els resultats acompanyen: líders a la Lliga i al seu grup de la Champions.

Començo amb Ter Stegen. L'alemany està fent el seu millor inici de temporada des que és el porter titular del primer equip: només tres gols encaixats a la Lliga en deu partits. Un dels millors inicis a la història de la Lliga (només el Dépor de la temporada 93-94 en va encaixar menys, 2) i el millor inici de la història del Barça en aquesta competició. A la Champions, només un gol encaixat en quatre partits. Resumint: dels 16 partits jugats amb Ter Stegen a la porteria, 10 han acabat amb la porteria a zero. De fet, Ter Stegen va encaixar més gols amb el doble enfrontament a la Supercopa amb el Madrid que en els 14 partits posteriors.

I acabo amb Messi. L'argentí duu 16 gols en el que portem de temporada: 12 a la Lliga (en 10 partits), 3 a la Champions (en 4 partits) i 1 que va fer a la Supercopa. A gol per partit. Uns números que maquillen el dèficit golejador dels davanters, on Suárez està molt lluny de la seva millor versió (3 gols en 7 partits a la Lliga i cap a la Champions).  

Sembla obvi que amb això no n'hi ha prou per arribar amb garanties a final de temporada (de jugar millor ja ni en parlo), però tampoc es comptava amb la inestimable ajuda del pitjor Madrid.

divendres, 13 d’octubre de 2017

Iniesta per estona

Foto: mundodeportivo.es
"Iniesta no està per dos partits seguits". Ho recordeu? Un mantra repetit aquestes últimes temporades, sobretot amb Luis Enrique d'entrenador. Amb l'arribada de Valverde la història ha canviat, fins al punt que ha renovat pel Barça de forma indefinida.

El Barça duu 11 partits oficials aquesta temporada: 7 de Lliga, 2 de Champions i els 2 de la Supercopa. A la Lliga, Iniesta ha jugat 6 partits, sent-ne titular en cinc (tots cinc seguits, de la jornada 2 a la 6). Un total de 392 minuts, 65 minuts per partit. A la Champions, Iniesta ha jugat els dos partits com a titular, sumant 163 minuts dels 180 possibles. I a la Supercopa d'Espanya va jugar un dels dos partits (l'anada), amb un total de 68 minuts. En resum, ha jugat 9 dels 11 partits, sent titular en 8 (7 de forma consecutiva). Un total de 623 minuts, 69 per partit.

Amb Valverde, Iniesta torna a tenir la regularitat que amb Luis Enrique havia perdut, ja fos per les lesions o per les rotacions, que en això l'asturià les practicava molt més que no pas ho fa Valverde. Mentre el físic acompanyi i les lesions el respectin tenim Iniesta per estona.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...